El Grupo municipal ERC solicitó diversa información municipal al Ayuntamiento de Olèrdola. Tras presentar reclamaciones ante la GAIP, la administración reclamada entregó la documentación solicitada. La GAIP decide finalizar los expedientes por pérdida de objeto, ya que el propio reclamante manifestó haber recibido la información.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP admite la competencia para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el derecho de información del régimen local, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia.
2
Se considera que la vía de reclamación ante la GAIP es voluntaria y constituye un incremento de las garantías jurídicas para los electos locales, reforzando su derecho de participación política.
Texto completo
Resolució 344/2017, de 23 d’octubre
Número d’expedient reclamacions: 321/2017, 322/2017, 323/2017, 324/2017 i 325/2017 (acumulades)
Administració reclamada: Ajuntament d’Olèrdola.
Informació reclamada: Informació municipal variada.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua d’objecte.
Resum: L’Administració reclamada la lliurat la informació sol·licitada en el marc del procediment de
reclamació, de manera que les reclamacions acumulades han perdut el seu objecte i per tant procedeix
finalitzar-les.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Convenis. Registres. Protecció de dades personals. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 12 de juliol de 2017 entren a la GAIP les Reclamacions 321/2017, 322/2017, 323/2017, 324/2017 i
325/2017, presentades pel Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) contra
l’Ajuntament d’Olèrdola, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).
2. Les cinc Reclamacions citades a l’antecedent anterior , malgrat el requeriment de major concreció fet
per la GAIP al Grup reclamant el 24 de juliol de 2017, no identifiquen clarament la informació
reclamada per cada una d’elles (en els formularis es limiten a indicar que la informació sol·licitada és
“documentació per poder fer la nostra feina com a regidores de l’oposició”, sense més precisions), i
per identificar la informació sol·licitada respectiva adjunten instàncies o altres escrits adreçats a
l’Ajuntament, que en més d’un cas són reiterats per més d’una de les Reclamacions acumulades,
sense que estigui massa clar quin és l’objecte concret de cada una d’elles. A la vista d’aquests fets,
s’exposa tot seguit una llista de les diverses informacions sol·licitades a l’Ajuntament d’Olèrdola per
les regidores reclamants, entre el 15 de gener i l’1 de juny de 2017, fent abstracció de la Reclamació
o Reclamacions que les demanen:
2.1. Accés a l’aplicació del registre municipal d’entrades i sortides (sol·licitat a la instància
E2017000327, de 15 de gener).
2.2. Resposta a les instàncies 61 i 64 (E20171987, de 30 d’abril).
2.3. Accés a l’expedient de senyalització de la Rotonda Moja, conserge Sant Pere (part que hauria
estat resposta) i al de les obres del camí de l’Església de Sant Miquel (E2017001988 , de 30
d’abril).
2.4. Còpia del Conveni entre l’Ajuntament i el CatSalut sobre la construcció del nou Consultori de
Moja, la signatura del qual hauria estat autoritzada pel ple municipal de 9 de juny de 2010
(E2017002354, de 19 de maig).
2.5. Còpia del Conveni entre l’Ajuntament d’Olèrdola i el CatSalut sobre la construcció del Consultori
de Sant Miquel, la signatura del qual hauria estat autoritzada pel ple municipal de 9 de juliol de
2010, segons informació publicada a la pàgina 2 del butlletí municipal de juliol de 2010
(E2017002468, d e 28 de maig).
2.6. Diverses preguntes i sol·licituds d’informació sobre l’impost municipal de plusvàlua
(E2017002582, d’1 de juny), arrel de la seva inconstitucionalitat declarada pel Tribunal
Constitucional pels casos que la transmissió no hagi generat plusvàlues reals, i que afectaria les
liquidacions dels darrers quatre anys; concretament, es demana el següent:
- Quantes liquidacions de l’impost municipal de plusvàlua (o increment del valor dels terrenys)
poden ser afectades per aquesta sentència del Tribunal Constitucional?.
- A quin import ascendirien les liquidacions que s’haurien de retornar?
- Quina actitud prendrà l’equip de govern davant les possibles reclamacions? O ho retornarà
d’ofici, sense esperar les reclamacions?.
2.7. Sol·licitud sobre cobrament del servei de teleassistència (E2017002583, d’1 de juny).
3. El 8 de juny de 2017 el Grup municipal reclamant manifesta al secretari municipal que, d’acord amb el
previst per l’article 164 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), s’hauria produït silenci administratiu positiu amb
motiu de no haver rebut resposta municipal a les seves sol·licituds anteriors i, en conseqüència,
demana el lliurament de la informació sol·licitada per elles.
4. El 4 de juliol de 2017 el secretari municipal certifica que haurien estat contestades les instàncies 1988
(amb el lliurament de la informació sol·licitada) i 2583, operant en conseqüència el silenci
administratiu positiu en relació amb la resta de les c itades a l’antecedent 2.
5. Com s’ha dit a l’antecedent 2, les Reclamacions acumulades en aquest procediment no identifiquen
clarament en tots els casos quin és el seu objecte; nogensmenys, sí que fan aquesta concreció les
següents:
5.1. La Reclamació 322/2017, que té per objecte específic la informació sol·licitada a la instància
2354, de 19 de maig (Conveni pel Consultori de Moja).
5.2. La Reclamació 323/2017, que té per objecte específic la informació sol·licitada a la instància
2582 (diverses preguntes sobre l’impost municipal de plusvàlua).
5.3. La Reclamació 325/2017, que té per objecte específic la informació sol·licitada a la instància
2468, de 28 de maig (Conveni sobre el Consultori de Sant Miquel d’Olèrdola).
Així mateix, la Reclamació 324/2017 adjunta la instància 327, de 15 de gener de 2017, de manera
que es pot considerar que el seu objecte és l’accés a l’aplicació del registre municipal d’entrades i
sortides.
6. El 24 de juliol de 2017 la GAIP trasllada les Reclamacions a l’Ajuntament d’Olèrdola i li demana, per a
dins del termini de 10 dies, un informe sobre elles, còpia dels expedients relatius a les sol·licituds
d’informació de les que deriven i que designi la persona que representaria a l’Ajuntament en el
procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
7. El 7 d’agost de 2017 l’Ajuntament d’Olèrdola tramet a la GAIP el seu informe sobre les Reclamacions
acumulades en aquest procediment, i adjunta els expedients relatius a les diverses sol·licituds, inclosa
la documentació sol·licitada per elles, que segons manifesta l’informe municipal seria tota la
sol·licitada, excepte el que s’indica tot seguit en relació amb l’accés a l’aplicació del registre municipal
d’entrades i sortides.
En relació amb la sol·licitud d’accés a l’aplicació del registre municipal d’entrades i sortides (Reclamació
324/2017), l’informe municipal fa referència a jurisprudència sobre la necessitat de què les sol·licituds
d’informació formulades pels electes locals tinguin per objecte informacions clares i precises i no siguin
indiscriminades i a la doctrina de l’Agència catalana de protecció de dades (APDCAT), segons la qual
l’accés sol·licitat, en la mida que pot afectar dades personals, s’ha de resoldre tenint en compte el principi
de qualitat de les dades i la finalitat de l’accés, de manera que pot ser necessària una ponderació cas per
cas. En conseqüència, l’Ajuntament denega l’accés sol·licitat a aquesta aplicació.
8. El 23 d’agost de 2017 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe municipal i la documentació
que adjunta indicats a l’antecedent anterior.
9. El Ple de la GAIP, en la seva sessió de 8 de setembre de 2017, després de valorar la connexió íntima
existent entre les diverses Reclamacions que són objecte d’aquesta Resolució, acorda per unanimitat
acumular-les en un únic procediment, i així ho comunica a les parts.
10. El 14 de setembre de 2017, vist que l’informe municipal denega l’accés a l’aplicació municipal del
registre d’entrades i sortides invocant la protecció de dades personals, la GAIP demana l’informe de
l’APDCAT previst per l’article 42.8 LTAIPBG. Per aquest motiu, i en base al previst per l’article 42.9
LTAIPBG, la GAIP acorda ampliar en 15 dies el termini de resolució de les Reclamacions establert
legalment, i així ho comunica a les parts.
11. El 10 d’octubre de 2017 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “atesa la informació de què
es disposa, no sembla que es pugui concloure que un accés generalitzat i indiscriminat a tota la
informació que consti al Registre d’entrada i sortida de documents de l’Ajuntament d’Olèrdola resulti
justificat des del punt de vista del dret a la protecció de dades. Això sens perjudici que es pugui donar
accés a la informació de manera dissociada o que, respecte de peticions concretes, es pugui donar
accés prèvia ponderació”.
12. El 12 d’octubre de 2017 la persona reclamant manifesta a la GAIP que ha rebut la documentació
sol·licitada i que, per tant, al seu entendre ja no procedeix la mediació.
Fonaments jurídics
1. Acumulació de les Reclamacions
L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions
públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de
part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima.
Està clara la identitat entre les Reclamacions 339 a 380/2016: les parts són les mateixes (la persona
reclamant i el CatSalut) i també ho són el motiu de les Reclamacions (el fet que, a judici de la persona
reclamant, no s’hauria proporcionat tota la informació demanada), la seva fonamentació i, en general, les
aportacions de les parts a aquest procediment i, en conseqüència, les qüestions sobre les que s’ha de
pronunciar la GAIP.
Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat
administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a
l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als antecedents
en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos
generals.
2. Admissibilitat de les Reclamacions acumulades
Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les
electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei
Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC).
Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa
diferent, com és la legislació de transparència.
A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent
reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la
informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació
de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota
mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant
la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim
local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i
especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas
perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un
increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en
general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la
informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que
l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte
del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica
(disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació.
3. Lliurament de la informació sol·licitada
Els antecedents posen de manifest que la informació sol·licitada a les instàncies referides a l’antecedent 2
ja ha estat facilitada a la persona reclamant, fins al punt que ella mateixa manifesta que ja no procedeix la
mediació reclamada a la GAIP. Aquest fet comporta que les Reclamacions acumulades esdevinguin
mancades d’objecte i procedeixi, en conseqüència, la seva finalització.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23
d’octubre de 2017, resol per unanimitat:
1. Declarar la finalització de les Reclamacions 321/2017, 322/2017, 323/2017, 324/2017 i 325/2017
(acumulades).
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 23 d’octubre de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar
de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa.