Inadmisión de reclamación por solicitud de certificado urbanísticamente inexistente como información pública

Resolució 371/2023, de 10 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 322/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Vilassar de Mar Informació reclamada: Expedició d’un certificat urbanístic. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Allò què sol·licita la persona reclamant no és informació pública prèviament existent, sinó que li sigui expedit un certificat urbanístic inexistent amb anterioritat a ser sol·licitat per la persona reclamant. La pretensió que l’Ajuntament estudiï, avaluï i certifiqui, en relació amb una finca determinada, l’alçada reguladora, la possibilitat o no d’edifici plurifamiliar i l’aprofitament real del pati interior d’illa requereix que, per satisfer la sol·licitud, l’Ajuntament realitzi una anàlisi i valoració del règim urbanístic aplicable a la finca. Això depassa la definició d’informació pública i resulta inadmissible, tal i com expressament determina l’article 7.4 del Decret 8/2021. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Certificats. Reclamació contra silenci. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El 4 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 322/2023 presentada contra l’Ajuntament de Vilassar de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de març de 2022 la persona reclamant presenta una instància que sol·licita a l’Ajuntament de Vilassar de Mar: “Necessitaria un certificat urbanístic de la parcel·la [...] de Vilassar de Mar fent incís en varies qüestions: - Alçada reguladora. – Possibilitat o no d’edifici plurifamiliar. – Aprofitament real del pati interior d’illa. 3. El 12 de maig de 2022 l’Ajuntament de Vilassar de Mar comunica a la persona reclamant la liquidació de taxes corresponents a l’expedició del certificat urbanístic sol·licitat. Liquidació que la part reclamant hauria abonat el mateix dia 12 de maig de 2022 segons s’acreditaria mitjançant el corresponent justificant bancari de pagament. 4. La Reclamació presentada el 4 d’abril de 2023 indica que malgrat el pagament de les taxes no s’hauria obtingut el certificat urbanístic sol·licitat. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. L’article 29.2 LTAIPBG disposa que “Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent.” L’article 7.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, estableix que: “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”. L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública. D’acord amb els preceptes anteriors, el dret d’accés a la informació reconegut a l’article 18 LTAIPBG es projecta sobre la informació pública entesa en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG, de manera que la informació a la qual es pretén accedir ha d’estar en poder de l’Administració prèviament a la seva sol·licitud. I això no succeeix en el cas que ara ens ocupa. Allò què sol·licita la persona reclamant no és informació pública prèviament existent, sinó que li sigui expedit un certificat urbanístic inexistent amb anterioritat a ser sol·licitat per la persona reclamant. La pretensió que l’Ajuntament estudiï, avaluï i certifiqui, en relació amb una finca determinada, l’alçada reguladora, la possibilitat o no d’edifici plurifamiliar i l’aprofitament real del pati interior d’illa requereix que l’Ajuntament realitzi una anàlisi i valoració del règim urbanístic aplicable a la finca el què depassa la definició d’informació pública i resulta inadmissible, tal i com expressament determina l’article 7.4 del Decret 8/2021, abans transcrit. De tot l’anterior se’n desprèn que, sens perjudici del dret de la persona reclamant a obtenir aquest certificat de l’Ajuntament de manera diligent i d’acord amb les previsions de la legislació d’urbanisme, la petició inclosa en l’escrit objecte de la reclamació no es pot considerar una sol·licitud d’informació pública preexistent, i per tant, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, és procedent inadmetre aquesta Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de maig de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 322/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.