El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Terrassa la revisión de una liquidación del IBI de 2017. No se presentaron alegaciones adicionales. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decidió inadmitir la reclamación por falta de objeto, ya que no se solicitó acceso a información pública, sino una revisión tributaria administrativa.
Puntos clave de la argumentación
1
La pretensión del reclamante consiste en la revisión de una liquidación de IBI y no en una solicitud de acceso a la información pública.
2
La GAIP no es competente para revisar decisiones administrativas en materia de tributos.
3
La reclamación debe ser inadmitida por falta de objeto al no encajar en el ámbito de aplicación de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 337/2019, de 6 de juny
Número d’expedient de la reclamació: 322/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Terrassa
Informació reclamada: Que es revisi una liquidació d’IBI
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: L’Objecte de la Reclamació no és una sol·licitud d’accés a la informació pública, sinó que es
dugui a terme una revisió de la liquidació d’IBI corresponent a l’any 2017. Aquesta pretensió no pot
trobar empara en aquest procediment de reclamació i ha de ser inadmesa, per manca d’objecte.
Paraules clau: Ajuntament. Revisió de liquidació d’impostos. IBI. Informació pública. Manca d’objecte.
Inadmissió
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego
Antecedents
1. El 24 de maig de 2019 va tenir entrada en el registre de la GAIP la reclamació 322/2019, formulada
contra l’Ajuntament de Terrassa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant manifesta la voluntat de seguir el procediment de mediació previst a l’article 42
de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Info rmació Pública (RGAIP).
2. El 16 d’abril la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Terrassa qüestionant
la liquidació corresponent a l’Impost de Bens Immobles de l’any 2017, al·legant que es tindria dret
a l’Ajuda Extraordinària del 100% en comptes del 25% aplicat. La persona reclamant al·lega a la
mateixa sol·licitud que la Sindicatura municipal de Greuges de Terrassa hauria resolt
favorablement una queixa en aquest sentit.
3. El 20 de maig l’Ajuntament de Terrassa, en resposta a l’escrit presentat per la persona reclamant
el 16 d’abril, defensa la correcció de la liquidació d’IBI de l’any 2017 i aclareix que la resolució de
la Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa no modifica el sistema de càlcul dels ingressos
que fins ara havia estat aplicant l’Ajuntament per atorgar bonificacions per capacitat econòmica o
ajuts.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiq uen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la reclamació formulada
De l’antecedent 2 es desprèn que l’objecte de la reclamació no és una sol·licitud d’accés a la informació
pública, sinó la petició de que l’Ajuntament revisi la liquidació d’IBI corresponent a l’any 2017 que li ha
girant prenent com a base per al càlcul el rendiment net del treball i no el rendiment net previ del treball
que consta a l’autoliquidació d’IRPF.
La pretensió de la persona reclamant no pot trobar empara en aquest procediment de reclamació ni la
GAIP és competent per a revisar la decisió administrativa en matèria de tributs, i per tant ha de ser
inadmesa, per manca d’objecte.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució:
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de
juny de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 322/2019 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.