Solicitud de revisión de liquidación de IBI 2017 y resultado de inadmisión por falta de objeto

Resolució 337/2019, de 6 de juny Número d’expedient de la reclamació: 322/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Terrassa Informació reclamada: Que es revisi una liquidació d’IBI Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: L’Objecte de la Reclamació no és una sol·licitud d’accés a la informació pública, sinó que es dugui a terme una revisió de la liquidació d’IBI corresponent a l’any 2017. Aquesta pretensió no pot trobar empara en aquest procediment de reclamació i ha de ser inadmesa, per manca d’objecte. Paraules clau: Ajuntament. Revisió de liquidació d’impostos. IBI. Informació pública. Manca d’objecte. Inadmissió Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 24 de maig de 2019 va tenir entrada en el registre de la GAIP la reclamació 322/2019, formulada contra l’Ajuntament de Terrassa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant manifesta la voluntat de seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Info rmació Pública (RGAIP). 2. El 16 d’abril la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Terrassa qüestionant la liquidació corresponent a l’Impost de Bens Immobles de l’any 2017, al·legant que es tindria dret a l’Ajuda Extraordinària del 100% en comptes del 25% aplicat. La persona reclamant al·lega a la mateixa sol·licitud que la Sindicatura municipal de Greuges de Terrassa hauria resolt favorablement una queixa en aquest sentit. 3. El 20 de maig l’Ajuntament de Terrassa, en resposta a l’escrit presentat per la persona reclamant el 16 d’abril, defensa la correcció de la liquidació d’IBI de l’any 2017 i aclareix que la resolució de la Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa no modifica el sistema de càlcul dels ingressos que fins ara havia estat aplicant l’Ajuntament per atorgar bonificacions per capacitat econòmica o ajuts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiq uen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la reclamació formulada De l’antecedent 2 es desprèn que l’objecte de la reclamació no és una sol·licitud d’accés a la informació pública, sinó la petició de que l’Ajuntament revisi la liquidació d’IBI corresponent a l’any 2017 que li ha girant prenent com a base per al càlcul el rendiment net del treball i no el rendiment net previ del treball que consta a l’autoliquidació d’IRPF. La pretensió de la persona reclamant no pot trobar empara en aquest procediment de reclamació ni la GAIP és competent per a revisar la decisió administrativa en matèria de tributs, i per tant ha de ser inadmesa, per manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució: Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 322/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.