Inadmisión de reclamación por confundir el derecho de participación ciudadana (preguntas al Pleno) con el derecho de acceso a la información pública

Resolució 394/2021, de 29 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 321/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Calldetenes Informació reclamada: Preguntes sobre la titularitat d’un casal parroquial. Sentit de la r esolució: Inadmissió. Resum: L’actual Reclamació no la presenta un electe municipal, sinó el portaveu d’una entitat ciutadana, i la presenta en relació amb una iniciativa que en cap moment es defineix com una sol·licitud d’informació pública, sinó com una pregunta a respondre en el proper Ple municipal. Tot i que no invoca cap normativa, és evident que la seva iniciativa s’empara per l’article 158.2.d del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003 (TRLMRLC) (segons el qual les entitats ciutadanes tenen dret a intervenir en les sessions del ple i de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta en els supòsits específics que es determinin), desenvolupat i concretat pel Reglament orgànic municipal de la participació de veïns i veïnes, entitats i agents socials als plens del consistori de Calldetenes, l’apartat 2 del qual estableix que “una vegada aixecada la sessió, i per tant sense constància en acta, l’alcalde pot autoritzar la intervenció del públic assistent perquè expressin suggeriments, queixes, opinions o formulin preguntes o precs. El regidor corresponent podrà contestar al moment que se li formuli la pregunta o el prec, o alternativament per escrit segons ho consideri oportú. Les intervencions hauran de versar necessàriament sobre qüestions d’interès general del municipi i evitar les referències a concretes persones”. I l’apartat 3 afegeix: “Cada intervenen que vulgui que es deixi constància en l’acta de la sessió de la seva intervenció caldrà que ho presenti per escrit al Registre de l’Ajuntament, i amb 2 dies hàbils abans de la celebració de la sessió i abans de les 14:00 hores d’aquell mateix dia, per poder entrar per registre d’entrades. El regidor interessat respondrà amb un temps prudencial, però sense límit de temps”. Sembla força evident que, a l’identificar allò que presenta com a pregunta, presentar-ho al registre amb dies d’antelació i demanar expressament que les preguntes siguin contestades al proper Ple, allò que presenta la persona reclamant no és una sol·licitud d’informació pública, sinó una pregunta fruït dels drets que li reconeix la normativa de participació ciutadana, en tant que representant d’una entitat de la població, i la presenta amb la finalitat de suscitar la qüestió en el Ple d’abril de fa dos anys i així constar en l’acta corresponent. Difícilment es pot definir una iniciativa d’aquestes característiques com una sol·licitud d’informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats ciutadanes. Béns de l’Església catòlica. Informació pública. Preguntes per respondre al Ple. Participació ciutadana. Informació pública. Sense acte previ. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 15 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 321/2021, presentada per una entitat ciutadana contra l’Ajuntament de Calldetenes, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de març de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Calldetenes “resposta per escrit durant el Ple del proper mes d’abril de les següents preguntes: 1. L’església de la Mare de Deu de Calldetenes esta immatriculada?. 2. De qui és la propietat del casal parroquial de Calldetenes?”. També demana que els precs i preguntes dels regidors surtin a la crònica dels plens publicada al web municipal. 3. La Reclamació presentada el de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat les preguntes anteriors. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. Nogensmenys, aquesta Reclamació no deriva d’una sol·licitud d’informació pública, sinó d’un instrument diferent de control del govern municipal, com són les preguntes a respondre en el ple de l’Ajuntament. Així ho indica literalment la persona reclamant al formular -les i demana expressament que siguin contestades en el decurs del ple del “proper mes d’abril” (de 2019). Al presentar la Reclamació, la persona reclamant fa constar la seva condició de regidor de Calldetenes. Tanmateix, quan va formular les preguntes que adjunta a títol d’objecte de la Reclamació, no les signa com a regidor, sinó com a portaveu d’una plataforma ciutadana, i és de suposar que en aquell moment (14 de març de 2019) no era regidor perquè fa constar que havia participat a la sessió del 4 de març de 2019 en el torn de precs i preguntes del públic. La via de reclamació a la GAIP és un procediment de revisió de sol·licituds prèvies a l’Administració i allò que determina el règim jurídic aplicable és l’objecte de la sol·licitud i, si s’escau, la condició jurídica ostentada per la persona reclamant en el moment de formular-la, no en el moment (posterior) de presentar la Reclamació. Per tant, la condició de regidor que té actualment la persona reclamant és irrellevant als efectes de valorar el seu dret a obtenir quelcom demanat en un moment que, pel que sembla, encara no havia assolit aquesta condició. De totes maneres, la resposta a l’admissibilitat de la Reclamació seria idèntica en ambdós casos, com es veurà tot seguit. I és que, si bé a la GAIP no hi ha precedents de reclamacions presentades en relació amb preguntes al Ple municipal de representants d’entitats ciutadanes, sí que n’hi bastants de reclamacions presentades en relació amb precs i preguntes d’electes municipals, i els criteris d’admissibilitat de les reclamacions en aquests casos han de ser substancialment els mateixos, pel que es veurà tot seguit. En el cas dels regidors i les regidores, i com ja han posat de relleu la Resolució de la GAIP 66/2017 i altres de posteriors, la normativa de règim local fa una regulació diferent per a la figura de les preguntes de la que la mateixa legislació estableix per a l’accés dels electes locals a la informació. La LRBRL es refereix al dret dels electes a formular precs, preguntes i mocions (i també a sol·licitar sessions extraordinàries dels òrgans col·legiats dels que en són membres, a participar a les seves sessions i votacions, a conèixer amb antelació les convocatòries i a tenir a la seva disposició la documentació corresponent) al seu article 46; en canvi, el seu dret d’accés a la informació és regulat al 77, que obliga al govern municipal a resoldre les sol·licituds en el termini màxim de cinc dies naturals. Aquesta dualitat en la regulació d’una i de les altres iniciatives es manifesta també al TRLMRLC, que dedica l’article 164 a regular amb un cert detall el dret dels electes locals a la informació, mentre que el seu dret a formular precs i preguntes i a la participació en els òrgans col·legiats és regulat a altres preceptes (articles 98 a 103 i 165). Tot i que sovint poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de determinades preguntes és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden servir per exercir funcions de control del govern municipal), preguntes, per una banda, i sol·licituds d’informació, per l’altra, tenen significació i dinàmiques diferents. Mentre que les sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una regulació precisa per la legislació de règim local (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa, que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu) i es pot exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats, les preguntes són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (no està clar que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats, fins al punt que poden formar part del seu ordre del dia, amb continguts usualment més relacionats amb el capteniment, que amb la sol·licitud d’informació en sentit estricte, i si el seu objecte és aquest darrer, poden abastar el requeriment d’elaborar informació sobre un assumpte determinat i no limitar-se, com passa amb les sol·licituds d’informació en sentit estricte, a accedir a la informació existent. És molt qüestionable que es puguin servir d’un procediment de garantia instituït per l’LTAIPBG amb la finalitat de fer efectiu el dret d’accés a la informació pública, com és la Reclamació davant la GAIP, iniciatives que s’anomenen a si mateixes com a preguntes (defugint voluntàriament la de sol·licituds d’informació), que s’emparen explícitament en preceptes diferents dels que regulen l’accés a la informació per part dels mateixos electes locals i que en molts casos materialment no demanen informació pública. Com ja s’ha dit, l’actual Reclamació no la presenta un electe municipal, sinó el portaveu d’una entitat ciutadana, i la presenta en relació amb una iniciativa que en cap moment es defineix com una sol·licitud d’informació pública, sinó com una pregunta a respondre en el proper Ple municipal. Tot i que no invoca cap normativa, és evident que la seva iniciativa s’empara per l’article 158.2.d del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003 (TRLMRLC) (segons el qual les entitats ciutadanes tenen dret a intervenir en les sessions del ple i de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta en els supòsits específics que es determinin), desenvolupat i concretat pel Reglament orgànic municipal de la participació de veïns i veïnes, entitats i agents socials als plens del consistori de Calldetenes, l’apartat 2 del qual estableix que “una vegada aixecada la sessió, i per tant sense constància en acta, l’alcalde pot autoritzar la intervenció del públic assistent perquè expressin suggeriments, queixes, opinions o formulin preguntes o precs. El regidor corresponent podrà contestar al moment que se li formuli la pregunta o el prec, o alternativament per escrit segons ho consideri oportú. Les intervencions hauran de versar necessàriament sobre qüestions d’interès general del municipi i evitar les referències a concretes persones”. I l’apartat 3 afegeix: “Cada intervenen que vulgui que es deixi constància en l’acta de la sessió de la seva intervenció caldrà que ho presenti per escrit al Registre de l’Ajuntament, i amb 2 dies hàbils abans de la celebració de la sessió i abans de les 14:00 hores d’aquell mateix dia, per poder entrar per registre d’entrades. El regidor interessat respondrà amb un temps prudencial, però sense límit de temps”. Sembla força evident que, a l’identificar allò que presenta com a pregunta, presentar-ho al registre amb dies d’antelació i demanar expressament que les preguntes siguin contestades al proper Ple, allò que presenta la persona reclamant no és una sol·licitud d’informació pública, sinó una pregunta fruït dels drets que li reconeix la normativa de participació ciutadana, en tant que representant d’una entitat de la població, i la presenta amb la finalitat de suscitar la qüestió en el Ple d’abril de fa dos anys i així constar en l’acta corresponent. Difícilment es pot definir una iniciativa d’aquestes característiques com una sol·licitud d’informació pública. Atès que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, és procedent inadmetre aquesta Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 29 de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 321/2021 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.