Acceso a información sobre horas extraordinarias de los trabajadores del Ayuntamiento de Rubí

Resolució 294/2018, de 19 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 321/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Rubí Informació reclamada: Hores extres realitzades per cada treballador o treballadora el 2017. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: En anteriors reclamacions la GAIP, en atenció als drets reconeguts per la legislació laboral i la d’ocupació pública a les organitzacions i representacions sindicals i al caràcter discrecional que sol tenir la possibilitat de fer serveis extraordinaris, ha resolt favorablement a l’accés a la informació relativa a les hores extres fetes pels treballadors i les treballadores del sector públic, inclosa la seva identitat. Si la finalitat de l’accés sol·licitat, tal com ha indicat expressament la secció sindical reclamant, és verificar que l’Ajuntament respecta els límits legals en matèria d’hores extres i que cap treballador o treballadora ha fet més hores que les permeses legalment, és suficient facilitar una relació codificada i anonimitzada de les empleades i empleats municipals, amb indicació de les hores extres fetes per cada un o per cada una d’elles; aquesta solució atén plenament la finalitat de la sol·licitud i és del tot adequada als principis de proporcionalitat i de qualitat de les dades que han de regir, respectivament, l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública (article 22 LTAIPBG) i la protecció de les dades personals (article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals) Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Hores extres. Reclamació contra silenci. Límits. Dades personals. Proporcionalitat. Minimització. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 31 d’agost de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 321/2018, presentada per la Secció Sindical de Comissions Obreres (CCOO) contra l’Ajuntament de Rubí, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovada pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de juliol de 2018 el sindicat reclamant demana a l’Ajuntament de Rubí que, per poder comprovar que les hores extres fetes no superin els límits legals, li faciliti el llistat d’hores extres realitzades per cada treballador o treballadora. 3. La Reclamació presentada el 31 d’agost de 2018 assenyala que ha passat més d’un mes des de la presentació de la sol·licitud i l’Ajuntament encara no l’ha contestada. 4. El 5 de setembre de 2018 la GAIP informa la reclamant de la recepció de la Reclamació i li demana que concreti els motius de la seva presentació, ja que la Resolució 187/2018 hauria estimat una reclamació de la mateixa entitat amb el mateix objecte i, segons l’Ajuntament, ja se li hauria facilitat aquesta informació. Se li adverteix que si en el termini de 10 dies no esmena la Reclamació amb la finalitat indicada es considerarà que desisteix, en base al previst per l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions públiques. 5. El 7 de setembre de 2018 el sindicat reclamant precisa l’objecte de la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació, tot indicant que la seva sol·licitud anterior, que va donar lloc a la Resolució 187/2018, demanava les hores extres de tot el personal, i la informació li va ser facilitada de forma agregada per serveis, mentre que la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 demana aquesta informació per a cada treballador o treballadora. 6. El 14 de setembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 21 de setembre de 2018 l’Ajuntament de Rubí tramet a la GAIP còpia d’un informe del seu Servei de Recursos Humans de 9 d’agost de 2018 (que conclou que “no resulta procedent lliurar a la Junta de personal el llistat d’hores extraordinàries amb la identificació de cada treballador que sol·licita la senyora xxxx (la reclamant), atès que no existeix l’habilitació legal ni el consentiment previ que exigeix la Llei orgànica de protecció de dades personals”, LOPD) i un decret del Regidor delegat de 31 d’agost de 2018, notificat el 7 de setembre, que resol desestimar la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. El decret de desestimació es fonamenta en considerar que les dades demanades són protegides per l’LOPD, que no es poden cedir sense consentiment de les persones afectades, ja que no hi hauria autorització legal a aquests efectes. Considera també que la informació sol·licitada no és inclosa dins de la garantida a les seccions sindicals per l’article 40 de l’EBEP (Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovada pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre). Cita un criteri de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, segons el qual la informació sol·licitada es podria facilitar si així ho preveiés un acord entre l’Administració i la representació sindical, que no seria el cas de l’Ajuntament de Rubí. També cita dos dictàmens de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) de 2013, segons els quals la comunicació individualitzada de dades a la representació sindical no hauria quedat justificada als efectes de l’LOPD. 8. Vist que l’Ajuntament denega la informació sol·licitada invocant la legislació de protecció de dades personals, el 25 de setembre de 2018 la GAIP sol·licita l’informe de l’APDCAT previst per l’article 42.8 LTAIPBG, cosa que pot comportar l’ampliació en 15 dies del termini per resoldre la Reclamació i així és comunicat a les parts. 9. El 9 d’octubre de 2018 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “la normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la reclamant al llistat d’hores extraordinàries realitzades pels càrrecs electes, alts càrrecs i directius de la corporació i la resta de personal que ocupi llocs de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització o que impliquin alts nivells retributius. Pel que fa a la resta de treballadors, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés al llistat d’hores extraordinàries realitzades pels treballadors municipals durant el període de temps sol·licitat, sempre que aquesta informació es faciliti substituint el nom i cognoms dels treballadors per un codi numèric”. L’APDCAT justifica aquesta conclusió en el fet que permet assolir la finalitat assenyalada pel sindicat reclamant en la sol·licitud d’informació (comprovar que les hores extres fetes no excedeixin dels límits màxims legals) de la que deriva aquesta Reclamació, sense necessitat de sacrificar la privacitat dels treballadors i les treballadores afectades. 10. El 10 d’octubre de 2018 la GAIP comunica l’informe de l’APDCAT a les parts. 11. L’11 d’octubre de 2018 l’Ajuntament comunica a la GAIP que, en relació amb aquesta Reclamació, el 5 d’octubre de 2018 hauria enviat a tot el personal municipal una comunicació interna demanant la conformitat per lliurar al sindicat reclamant informació sobre les retribucions percebudes per totes i cadascuna de les empleades i empleats municipals. Fonaments jurídics 1. Dret d’accés a la informació sol·licitada i límits que hi incideixen La informació sol·licitada (llistat d’hores extres fetes per cada treballador o treballadora de l’Ajuntament) és informació pública, ja que sens dubte s’ha de trobar en poder de l’Ajuntament. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18 i 20.2 LTAIPBG, qualsevol persona en principi té dret a accedir-hi, sens perjudici dels límits que hi puguin concórrer. En aquest cas, i en mesura que el sindicat reclamant demana un llistat dels treballadors i de les treballadores de l’Ajuntament que han fet hores extres, la sol·licitud pot afectar el límit legal de la protecció de les dades personals, concretament de la identitat del personal afectat, associada a la dada de conseqüències retributives de fer hores extres. Les dades personals afectades no són dades especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, ni les merament identificatives de l’article 24.1 de la mateixa llei. Es tracta de dades personals ordinàries, a les quals l’LTAIPBG autoritza donar accés després de ponderar els drets i interessos en joc (article 24.2). En anteriors reclamacions la GAIP ha fet aquesta ponderació i, en atenció als drets reconeguts per la legislació laboral i la d’ocupació pública a les organitzacions i representacions sindicals, i al caràcter discrecional que sol tenir la possibilitat de fer serveis extraordinaris, ha resolt favorablement a l’accés a la informació relativa a les hores extres fetes pels treballadors i les treballadores del sector públic, inclosa la seva identitat. Nogensmenys, en aquest cas no és necessari ponderar si el dret d’accés a la informació sol·licitada justifica lesionar les dades personals afectades perquè, tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment, per obtenir la finalitat assenyalada en l’exercici del dret d’accés, no és necessari causar cap sacrifici al dret de protecció de dades personals, ja que és suficient proporcionar la informació demanada de manera anonimitzada, si bé individualitzada mitjançant un codi (com podria ser, per exemple, els quatre últims dígits del DNI). Efectivament, si la finalitat de l’accés sol·licitat, tal com ha indicat expressament la secció sindical reclamant, és verificar que l’Ajuntament respecta els límits legals en matèria d’hores extres i que cap treballador o treballadora ha fet més hores que les permeses legalment, és suficient facilitar una relació codificada i anonimitzada de les empleades i empleats municipals, amb indicació de les hores extres fetes per cada un o per cada una d’elles. Aquesta solució atén plenament la finalitat de la sol·licitud i és del tot adequada als principis de proporcionalitat i de qualitat de les dades que han de regir, respectivament, l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública (article 22 LTAIPBG) i la protecció de les dades personals (article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals). És procedent, per tant, estimar parcialment la Reclamació i declarar el dret de la secció sindical reclamant a accedir a la informació relativa a les hores extres fetes per cada treballador o treballadora municipal, si bé protegint la seva identitat mitjançant un codi que en garanteixi l’anonimat. Per una altra banda, i donat que aquesta Resolució no comporta cap perjudici per a les terceres persones afectades, ja que es manté protegida la seva identitat, resulta innecessari donar-los el trasllat previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. 2. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’octubre de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 321/2018 i declarar el dret de la Secció Sindical de CCOO de l’Ajuntament de Rubí a la informació relativa a les hores extres fetes per cada treballador o treballadora municipal, si bé substituint la dada de la seva identitat per un codi que en garanteixi l’anonimat, de conformitat amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Requerir a l’Ajuntament de Rubí que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 321/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 19 d’octubre de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.