Acceso a información sobre el régimen de explotación de servicios de restauración y vending en dependencias municipales y vía pública

Resolució 429/2019, d’11 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 320/2019 Administració reclamada: Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat Informació reclamada: Informació sobre el règim d’explotació dels serveis de restauració i vending a les dependències municipals i a la via pública. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’Ajuntament podria haver requerit a la persona reclamant que concretés quina informació concreta volia obtenir-ne, o què considerava servei “similar” als que es citaven específicament, d’acord amb l’article 28.1 LTAIPBG, però no ho va fer quan era procedent (dins del termini de resolució de la sol·licitud, al mes d’abril) ni tampoc ho ha fet després, ni a la persona reclamant ni a aquesta Comissió. Conseqüència d’aquest silenci i inactivitat de l’Ajuntament és que ara no podria vàlidament oposar-se a la satisfacció de la sol·licitud per aquesta causa. L’Administració s’ha de subjectar al termini de resolució de les sol·licituds d’informació d’un mes fixat a l’article 33 LTAIPBG, de manera que si considerava que satisfer la petició li generava una tasca complexa d’elaboració o reelaboració que justifiqués la seva inadmissibilitat a tràmit, d’acord amb l’article 29.1 LTAIPBG, hauria d’haver-ho determinat en una resolució motivada i comunicada a la persona reclamant dins d’aquell termini. Paraules clau: Ajuntament. Contractes. Serveis de restauració. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Petició inconcreta. Tasca complexa d’elaboració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 24 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 320/2019, presentada contra l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent, de la què no n’hauria rebut resposta. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de març de 2019 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat en la que demana “informació sobre el tipus de règim d’explotació de tots els serveis (actuals), de cantina, cafeteria, restauració, menjador, màquines de vending i similars de les dependències municipals, edificis públics i via pública en general.” 3. El 30 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe on exposi els antecedents de fet i fonaments en dret del seu posicionament i que justifiqui, si s’escau, l’aplicació d’algun límit d’accés i la part de la informació sol·licitada que quedaria afectada. També li requereix un expedient complet referent a la sol·licitud d’accés a la informació pública i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 4. A data d’aquesta resolució, l’Ajuntament no ha tramès l’informe ni ha facilitat l’expedient a aquesta Comissió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per al GAIP. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat no ha atès el requeriment de la GAIP d’aportar-li l’expedient de la sol·licitud d’accés que porta causa d’aquesta reclamació, ni la informació relacionada amb el seu posicionament jurídic en relació amb la sol·licitud o els motius en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les Administracions reclamades han d’aportar dins del termini de quinze dies còpia completa i ordenada de l’expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. L’article 33.7 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”. D’acord amb l’exposat, i considerant que la resolució de la GAIP ha de recaure dins del termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació (article 45 RGAIP), s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de la documentació i la justificació requerida a l’Administració, que quedarà tanmateix vinculada i obligada pel sentit i pels termes d’aquesta Resolució. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La sol·licitud de la què aquesta reclamació porta causa demana obtenir “informació sobre el tipus de règim d’explotació de tots els serveis (actuals), de cantina, cafeteria, restauració, menjador, màquines de vending i similars de les dependències municipals, edificis públics i via pública en general”. És, certament, una petició genèrica en el seu abast i en part imprecisa en els seus termes. Davant d’això, l’Ajuntament podria haver requerit a la persona reclamant que concretés quina informació concreta volia obtenir-ne, o què considerava servei “similar” als que es citaven específicament, d’acord amb l’article 28.1 LTAIPBG, però no ho va fer quan era procedent (dins del termini de resolució de la sol·licitud, al mes d’abril) ni tampoc ho ha fet després, ni a la persona reclamant ni a aquesta Comissió. Conseqüència d’aquest silenci i inactivitat de l’Ajuntament és que, a més de vulnerar el dret d’accés a la informació de la persona reclamant, ara no podria vàlidament oposar-se a la satisfacció de la sol·licitud per aquesta causa. D’altra banda, es demana informació sobre el règim de gestió d’explotació de serveis de restauració en dependències municipals i edificis públics o en la via pública en general, la qual cosa és, sens dubte informació pública que ha d’estar en poder de l’Ajuntament, que n’és el titular, i té rellevància des del punt de vista de la transparència ja que rau en l’àmbit de control i retiment de comptes de la gestió dels recursos públics per part de l’administració. Tot i que la petició abasta tots aquests serveis de menjador en dependències públiques, només se’n demana que s’indiqui quin és el seu règim d’explotació, la qual cosa fa pressuposar que l’elaboració de la informació no revestirà una complexitat que pogués haver-la fet inadmissible. En tot cas, cal recordar que l’Administració s’ha de subjectar al termini de resolució de les sol·licituds d’informació d’un mes fixat a l’article 33 LTAIPBG, de manera que si considerava que satisfer la petició li generava una tasca complexa d’elaboració o reelaboració que justifiqués la seva inadmissibilitat a tràmit, d’acord amb l’article 29.1 LTAIPBG, hauria d’haver-ho determinat en una resolució motivada i comunicada a la persona reclamant dins d’aquell termini. D’acord amb això, cal estimar la reclamació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de juliol de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 320/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sobre el tipus de règim d’explotació de tots els serveis (actuals) de cantina, cafeteria, restauració, menjador, màquines de vending i similars de les dependències municipals, edificis públics i via pública en general. 2. Requerir a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat que, dins del termini de quinze dies, lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1. 3. Requerir a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 320/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.