Acceso a datos estadísticos sobre denuncias de acoso sexual y de género

Resolució 1267/2025, de 4 de setembre

Número d’expedient de la Reclamació: 319/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Diversa en relació amb denúncies d’assetjament sexual o per raó de gènere dels any 2023-2024. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública i d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. La persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat de personal i la informació pública reclamada està relacionada amb les funcions de vigilància que són pròpies dels delegats de personal (article 40.1.e) EBEP). Tenint en compte l’article 4.1 i 4.5 del RGPD i les conclusions del GT de l’article 29, es pot es pot considerar que conèixer el nombre de denúncies presentades en un període de dos anys, i les conseqüències o el resultat de les mateixes, no permet en principi identificar de manera directa els treballadors afectats. Per això, aquesta Comissió empara el dret d’accés a la informació relativa al nombre total de denúncies, el nombre de les que han estat admeses o no a tràmit, i les que han finalitzat (el procediment en qüestió) amb alguna sanció o no, i de quin tipus del període 2023-2024. Pel que fa a l’àmbit laboral de la denúncia, també és procedent a facilitar la informació en els termes en què ho fa el reclamant, ja que les persones afectades no serien identificades o identificables sense esforços desproporcionats sempre que es faciliti amb el nivell d’agregació adequats que no permeti la reidentificació de les persones afectades sense esforços desproporcionats. Paraules clau: Ajuntaments. Representants sindicals. Delegats. Sindicats. Recursos humans. Assetjaments. Assetjaments sexuals. Gènere. Reclamació contra lliurament parcial. Sense límits. Dades personals. Dades estadístiques. Publicitat activa vs dret d’accés. Anonimització. Reidentificació. Agregació. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà

Antecedents

1. El 4 de març de 2025 entra a la GAIP la reclamació 319/2025, presentada per una persona en qualitat de delegada de personal contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).

2. El 22 de desembre de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en la qual demana: “nombre de denúncies d’assetjament sexual o per raó de gènere dels any 2023-2024; àmbit laboral de la denúncia; nombre de denúncies admeses a

tràmit; nombre de denúncies no admeses a tràmit; nombre de denúncies finalitzades amb sanció; nombre de denúncies amb absolució; tipus de sanció imposta”.

Motiva la SAIP de la següent manera: “Aquesta informació que peticionem s’ajusta al dret que tinc com a Delegat Electe de Personal, en virtut d’allò que estableix la normativa i amb l'objectiu de tenir una radiografia dels casos i saber si els protocols de l'Ajuntament són eficaços”.

3. El 3 de febrer de 2025 la Gerència de Persones, Organització i Administració Electrònica de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant comunicació substitutòria, respon la SAIP en els següents termes:

“La informació sol·licitada es publica anualment a l’apartat de Dones i Feminismes - Recursos – Documentació de la pàgina web www.barcelona.cat i al qual podrà accedir a través d’aquest enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/recursos/documentacio

En concret, aquesta informació es troba continguda en l’article 13 de l’informe anomenat “Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (REG): informe de seguiment”, essent la darrera publicació la corresponent a l’any 2022.

Es preveu que durant el primer trimestre de l’any 2025 es publiquin els informes corresponents a l’any 2023 i 2024, als quals es podrà tenir accés a través de l’enllaç informat anteriorment”.

4. En la reclamació, respecte a la informació que li ha estat lliurada, la persona reclamant indica: “L'ajuntament adjunta uns links que no tenen res a veure amb la informació de tipus laboral que peticionem. L'Ajuntament dades envers la dona de la ciutat de Barcelona i els diferents protocols que té, però no aporta cap dada de la peticionada, actuant amb manifesta mala fe, atés que com a delegat de personal el meu interès és dins l'àmbit laboral. Aquesta informació que peticionem”. Refereix la Llei 19/2014, l’article 24 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP). El Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’Octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei del Estatut Bàsic del Empleat Públic, la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’Agost, de Llibertat Sindical i l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l'Ajuntament de Barcelona per als anys 2021-2024.

5. El 17 de març de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.

6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com

còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la.

7. L’1 d’abril de 2025 la GAIP rep la informació requerida a l’Ajuntament (informe i expedient) en la que es posiciona en els següents termes: “que la sol·licitud d’accés a la informació pública formulada en el seu dia per l’ara reclamant ja ha sigut degudament contestada, aquesta administració interessa que la GAIP, previ els tràmits oportuns, procedeixi a l’arxiu de la reclamació que ens ocupa, atès a que per part de l’Ajuntament de Barcelona s’ha lliurat tota la informació sol·licitada. Per tant, d’acord amb l’exposat, SOL·LICITO: Que es tingui per contestat en temps i forma el requeriment emès per la Presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, notificat a aquesta administració, i en mèrit dels motius al·legats es procedeixi, previs els tràmits oportuns, a desestimar la reclamació per satisfacció extemporània”.

S’inclou una segona comunicació traslladada a la persona reclamant en el marc d’aquesta reclamació que diu:

“1. Nombre de denúncies d’assetjament sexual: disponibles a l’informe que es va referenciar.

2. Àmbit laboral de la denúncia: En la confecció d’aquesta informació s’ha de garantir que no s’hi incloguin dades especialment protegides ni qualsevol altra dada que permeti a la persona reclamant identificar a les persones afectades.

3. Nombre de denúncies admeses a tràmit: publicat a l’informe.

4. Nombre de denúncies no admeses a tràmit: 1

5. Nombre de denúncies finalitzades amb sanció: el procés no comporta cap sanció. Veure el reglament de funcionament de la comissió.

6. Nombre de denúncies amb absolució: Veure reglament. No es fan absolucions

7. Tipus de sanció imposada: no hi ha sancions”.

8. El 2 d’abril de 2025 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i li atorga un termini de 5 dies hàbils perquè comuniqui el que consideri pertinent, amb l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.

9. El mateix 2 d’abril la persona reclamant presenta la disconformitat amb la informació rebuda i manifesta “L’Ajuntament, amb la seva resposta, mostra novament el més absolut menyspreu envers la meva figura de delegat de personal, i, per tant, de representant de les persones treballadores, però, també mostra el mateix menyspreu envers la figura de l’organisme al qual vostè representa, la GAIP, mostrant una notable desídia i menysvalorant la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La qüestió és encara més

greu quan la informació sol·licitada és tan sensible i delicada, i quan es peticiona amb la voluntat de protegir les persones treballadores de l’Ajuntament de Barcelona”.

Fa referència a la primera resposta de l’Ajuntament que el remet a l’enllaçhttps://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/recursos/documentacio. Indica que en aquest enllaç fa referència al “Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (REG): informe de seguiment” i la darrera publicació correspon a l’any 2022. I transcriu l’article 13 al que es refereix en l’informe l’Ajuntament indicant que ”no es fa esment de cap dada de la que peticionem”.

Respecte a la segona resposta de l’Ajuntament diu:

“PRIMER. – L’informe a que fa referencia l’administració conté informacions relatives a l’any 2021, no pas als anys 2023 i 2024 que són els que peticionem. Tot i així, aquest informe no conté cap tipus de dada peticionada.

SEGON.- A L’informe referenciat no hi ha cap dada, tal com ha quedat demostrat ut supra en què hem copiat literalment l’article 13 del suposat informe. Aprofitem per deixar un enllaç de l’informe on podreu trobar informació molt interessant envers les polítiques de gènere, però no pas les dades concretes que peticionem.

III_InformeSeguimentREG_18022022.pdf

TERCER.- Respecte a l’àmbit laboral de la denúncia tampoc han facilitat cap dada, al·lega l’Ajuntament que s’ha de garantir que no s’incloguin dades especialment protegides ni qualsevol dada que permeti identificar les persones. Si bé es cert que empatitzem amb aquest punt li recordem a l’Ajuntament de Barcelona que som delegats de personal i que tenim deure de sigil·lo, i li recordem també a l’Ajuntament que si hi ha algun departament en concret en el que hi ha una problemàtica reiterada és imprescindible tenir-lo localitzat per tal de vetllar per la seguretat de les persones treballadores, a les quals representem.

QUART.- Comenta l’Ajuntament que el procés no comporta cap sanció, que mirem el reglament de la comissió. Nosaltres no hem peticionat si la comissió sanciona o no, hem peticionat quantes denúncies han finalitzat amb sanció i quin tipus de sanció, no el departament sancionador. Volem pensar que a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona, quan un empleat públic assetja sexualment un altre és sancionat, si no, estaria l’administració incorrent en un il·lícit administratiu i/o penal per la possible prevaricació.

CINQUÈ.- El signant XXX Gerent de Persones, Organització i Administració Electrònica, entén i coneix perfectament el contingut de les peticions, i, amb aquest tipus de respostes només podem pensar que existeix dol en no voler facilitar allò que se li demana. Malauradament estic acostumat a aquests tracte dispensat per aquest alt càrrec, que continua menyspreant la meva tasca amb un dol manifest, que només perjudica a qui represento, al conjunt de les persones treballadores de

l’Ajuntament de Barcelona. Lamento que aquesta situació doni més feina a tercers, i que per no voler fer bé la seva feina estiguem malbaratant recursos públics causant un perjudici a organismes externs.

Com molt bé comprendrà vostè, YYY, amb aquesta administració, és més necessària que mai la nostra funció de fiscalització i vigilància, doncs si tot ho aborden amb la mateixa exigència, qualitat i rigor que ho han fet amb aquest expedient, hem d’estar alerta per tal que cap treballador o treballadora quedi desprotegit.

EN CONCLUSIÓ: no s’han facilitat les dades concretes peticionades”.

10. El 2 de maig de 2025 la GAIP trasllada aquestes al·legacions a l’Ajuntament de Barcelona perquè en un termini de 5 dies hàbils faci arribar a aquesta Comissió el seu posicionament.

11. El 7 de maig de 2025 l’Ajuntament de Barcelona demana una ampliació del termini de 5 dies hàbils més, donat que el termini atorgat és insuficient per estudiar-les i poder elaborar la resposta. El 12 de maig, aquesta Comissió confirma l’ampliació del termini en 5 dies hàbils addicionals.

12. El 16 de maig de 2025 l’Ajuntament tramet resposta a les al·legacions en els següents termes:

“Primer: L’informe 2023 i 2024 estarà disponible al primer semestre del 2025 tal com se li va informar en la seva petició de dret d’accés amb número d’expedient 2024-EXP-3523472 ja que abans havia d’aprovar-se en la comissió de seguiment del REG que es va celebrar el dia 6 de maig de 2025.

Segon: L’informe referenciat, a l’article 13 trobarà la informació publicada.

EG_def.pdf

Tercer : Ens reiterem que per a la confecció d’aquesta informació s’ha de garantir que no s’hi incloguin dades especialment protegides ni qualsevol altra dada que permeti a la persona reclamant identificar a les persones afectades (secret estadístic).

Quart: Tant en les consultes com en les activacions s’ha aplicat estrictament allò que preveu el Protocol per a la Prevenció contra l’Assetjament Sexual i per raó de Sexe de l’Ajuntament de Barcelona”.

13. El 20 de maig de 2025 la GAIP comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre donat que, de conformitat amb l’article 42.8 LTAIPBG, s’ha de sol·licitar l’informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).

14. El 27 de maig de 2025 la GAIP demana a l’APDCAT que emeti l’informe previst per l’article anteriorment referit.

15. El 30 de juliol de 2025 l’APDCAT trasllada l’informe sol·licitat que conclou: “La normativa de protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés a la informació que reclama el representant dels treballadors, corresponent als anys 2023-2024. En aquells supòsits en que en base a una anàlisi del risc i de manera motivada existeixi risc d’identificació dels titulars de les dades, especialment en relació amb la informació relativa a “l’àmbit laboral de la denúncia”, s’ha de lliurar la informació amb un nivell d’agregació adequat, que garanteixi la no identificació d’aquestes persones”.

Fonaments jurídics

1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública

D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.

L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.

2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits

La informació sol·licitada i reclamada -diversa amb relació al nombre de denúncies d’assetjament sexual o per raó de gènere dels any 2023-2024-, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.

L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,

qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat que l’accés a la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant manifesta que la finalitat de l’accés a aquesta informació és “tenir una radiografia dels casos i saber si els protocols de l'Ajuntament són eficaços”.

Cal tenir en compte que la persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat de personal. L’article 39.1 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), estableix que els òrgans específics de representació dels funcionaris són els delegats de personal i les juntes de personal. I l’article 40 atorga a aquests òrgans legitimació a rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment (40.1.a); vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents (40.1.e) entre altres. Així doncs, la informació pública reclamada està relacionada amb les funcions de vigilància que són pròpies dels delegats de personal i no es pot descartar que puguin accedir a informació sobre la problemàtica a què es refereix el reclamant (assetjament sexual o per raó de gènere), en el marc del què disposa la normativa sectorial.

Sens perjudici d’això, i tenint en compte especialment els termes en què el reclamant demana la informació (referida al “nombre” de denúncies, infraccions o sancions, entre d’altres), als efectes de la normativa de protecció de dades, cal examinar en quina mesura l’accés a la informació sol·licitada podria suposar accedir a dades personals, ja que si fos aquest el cas, l’accés a aquesta informació podria excedir del que preveu l’EBEP, en relació amb el dret d’informació que la normativa atorga als representants dels treballadors.

D’acord amb el Reglament es considera dada personal tota informació sobre una persona física identificada o identificable i l’article 4.1 RGPD preveu que “s’ha de considerar persona física identificable qualsevol persona la identitat de la qual es pot determinar, directament o indirectament, en particular mitjançant un identificador, com per exemple un nom, un número d'identificació, dades de localització, un identificador en línia o un o diversos elements propis de la identitat física, fisiològica, genètica, psíquica, econòmica, cultural o social d'aquesta persona”. Especialment rellevant pel cas és el considerant 26 del referit Reglament: “Els principis de la protecció de dades s’apliquen a tota la informació relativa a una persona física identificada o identificable. Les dades personals pseudonimitzades, que es podrien atribuir a una persona física utilitzant informació addicional, s’han de considerar informació sobre una persona física identificable. Per determinar si una persona física és identificable, cal tenir en compte tots els mitjans que raonablement pot usar el responsable del

tractament o qualsevol altra persona per identificar directament o indirectament la persona física, com per exemple la singularització. Per determinar si hi ha una probabilitat raonable que s'utilitzin mitjans per identificar una persona física, cal considerar-ne tots els factors objectius, com els costos i el temps necessaris per a la identificació, tenint en compte tant la tecnologia disponible en el moment del tractament com els avenços tecnològics. Per tant, els principis de protecció de dades no s’apliquen a la informació anònima, és a dir a la informació que no té relació amb una persona física identificada o identificable, ni a les dades convertides en anònimes de manera que l'interessat no sigui identificable o deixi de ser-ho. En conseqüència, aquest Reglament no afecta el tractament d'aquesta informació anònima, fins i tot amb finalitats estadístiques o de recerca”.

I l’article 4.5 del RGPD defineix la pseudonimització com “el tractament de dades personals de manera que ja no es puguin atribuir a un interessat sense utilitzar informació addicional, sempre que aquesta informació consti per separat i estigui subjecta a mesures tècniques i organitzatives destinades a garantir que les dades personals no s'atribueixen a una persona física identificada o identificable”.

Malgrat que la informació sol·licitada es fa en termes estadístics (nombre) i per tant les dades a lliurar siguin anònimes, cal remarcar que aquesta anonimització ha de ser irreversible, és a dir, no ha de ser possible tornar a vincular la informació a cap persona física afectada. En aquest punt cal destacar les conclusions del Grup de Treball (GT) de l’article 29 en el Dictamen 4/2007 “sobre el concepte, de dades personals”, que analitza la definició de dades personals prevista a l’article 2 a) de la Directiva 95/46/CE, i que determina, respecte a les dades anonimitzades que “la decisión sobre si los datos permiten la identificación de una persona y sobre si la información puede considerarse como anónima o no depende de las circunstancias concretas de cada caso, por lo que debe realizarse un análisis caso por caso, en el que habrá que prestar especial atención a hasta qué punto cabe considerar razonablemente posible que se utilicen los medios para identificar a dicha persona, tal como se describe en el considerando 26. Esto es particularmente importante en el caso de la información estadística, puesto que a pesar de que ésta pueda facilitarse en forma de datos agregados, la muestra original puede no ser suficientemente amplia y otros datos pueden permitir la identificación de personas físicas”. I el Dictamen 05/2014 sobre tècniques d’anonimització d’aquest mateix GT, que entre altres qüestions, destaca que el concepte d’identificació no comporta únicament la possibilitat de recuperar el nom o l’adreça d’una persona, sinó que inclou també la “identificabilitat potencial per singularització, vinculabilitat o inferència”, és a dir, no es tracta només de la possibilitat d’identificació directa de la persona, sinó també indirecta.

Amb tot l’exposat, i sempre tenint en compte les circumstàncies del cas concret (nombre molt elevat de treballadors), es pot es pot considerar que conèixer el nombre de denúncies presentades en un període de dos anys, i les conseqüències o el resultat de les mateixes, no permet en principi identificar de manera directa els treballadors afectats.

En definitiva, aquesta Comissió empara el dret d’accés a la informació relativa al nombre total de denúncies, el nombre de les que han estat admeses o no a tràmit, i les que han finalitzat (el

procediment en qüestió) amb alguna sanció o no, i de quin tipus del període 2023-2024. Pel que fa a l’àmbit laboral de la denúncia, també és procedent a facilitar la informació en els termes en què ho fa el reclamant, ja que les persones afectades no serien identificades o identificables sense esforços desproporcionats sempre que es faciliti amb el nivell d’agregació adequats que no permeti la reidentificació de les persones afectades sense esforços desproporcionats.

En darrer terme, és convenient recordar novament a l’Ajuntament de Barcelona que la publicitat activa implica la difusió de la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva i que aquesta sigui actualitzada i comprensible, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. En aquest sentit, i com informa l’Ajuntament, el fet que s’hagi de publicar informació relativa al seguiment del compliment del Reglament per a l’Equitat de Gènere, no obsta que, en el marc de l’exercici del dret d’accés a la informació pública es pugui publicar qualsevol informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. Per tant, la informació pública que pot ser objecte del dret d'accés inclou la que ha de ser objecte de publicitat activa, però té un contingut molt més ampli.

3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria

La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8).

La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents.

Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).

I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria

estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l).

Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.

Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.

4. Seguiment de l’execució

L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.

L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.

Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.

5. Publicitat de les resolucions de la GAIP

L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.

Resolució

Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de setembre de 2025, resol per unanimitat:

1. Estimar la Reclamació 319/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.

2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.

3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.

4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.

5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 319/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.

Iolanda Pineda Balló Presidenta

Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.