Solicitud de información detallada sobre decomisos y denuncias por venta ambulant en Barcelona (2011-2019) y resultado desestimado

Resolució 732/2019, de 26 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 318/2019 Administració reclamada: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona. Informació reclamada: Denuncies i decomisos per venda ambulant. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: L’elevadíssima xifra de denúncies per venda ambulant il·legal durant el període sol·licitat (més de 500.000) i la necessitat de revisar manualment les actes de comís annexes en pdf a cadascuna d’elles, avaluant i interpretant la informació que s’hi conté, transcrita a mà, dels objectes decomissats i sistematitzant-la d’acord amb els paràmetres determinats per la persona reclamant, tenint en compte que no s’informen a la base de dades i, per tant, no se’n pot fer un tractament automatitzat, justifica plenament que l’esforç d’elaboració que es requereix a l’Ajuntament, en termes de càrrega de feina del seu personal, és ingent i desproporcionat, i per tant, cal concloure que la sol·licitud, amb aquest grau de detall insistentment reclamat, és inadmissible perquè requereix una tasca complexa d’elaboració, d’acord amb l’article 29.1.b) LTAIPBG. L’Ajuntament ha ofert un accés parcial que seria estimable, però considerant que la persona reclamant de forma expressa l’ha rebutjat, no resulta adient ordenar a l’Ajuntament que elabori i faci aquest lliurament parcial de la informació que no satisfà la persona reclamant, i és procedent desestimar la reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Policia. Venda ambulant. Comís. Reclamació contra lliurament parcial. Causes d’inadmissibilitat. Tasca complexa d’elaboració. Mediació. Mediador: Josep Mir Bagó Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 24 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 318/2019, presentada per un periodista contra la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 d’abril de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Barcelona: Sol·licito les dades sobre tots i cadascun dels objectes i materials incautats per la Guàrdia Urbana als venedors ambulants o manters. Sol·licito tota aquesta informació des de l’any 2011 fins al 2019, ambdós inclosos. Sol·licito, a més, que es desglossi per anys i s’indiqui la data concreta en la que es va requisar cada objecte, què era l’objecte, a qui es va requisar, si va ser multat o sancionat o no, a quin punt geogràfic de la ciutat de Barcelona es va requisar i què es va fer finalment amb l’objecte. A més, si l’objecte requisat era més d’una unitat, sol·licito que també s’indiqui. Sol·licito també la informació per als mateixos anys i amb el mateix desglossament (any, data, punt geogràfic exacte, etcètera) sobre les intervencions de la Guàrdia Urbana al subsòl per vigilar la venda ambulant. Sol·licito, a més, que s’indiqui a quina estació de tren, metro o ferrocarril s’ha fet la intervenció i en quina data o, si no és possible, almenys un desglossament setmanal o mensual. Demana la informació en format reutilitzable tipus base de dades. 3. El 20 de maig de 2019 el Gerent de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona comunica a la persona reclamant que atesa la complexitat de la petició, no es pot facilitar tota la informació demanada, perquè els informes estandarditzats de consulta de la Guàrdia Urbana d’extracció de dades no contemplen alguns dels detalls sol·licitats. Facilita la informació relativa al comerç ambulant no autoritzat que consta als informes de la Guàrdia Urbana. Concretament, facilita les taules següents: - Total de comisos per venda ambulant els anys 2016, 2017 i 2018, classificats en vuit tipus d’objectes. Assenyala que, en funció del tipus de material del comís, la destinació final és la destrucció, els serveis de neteja o l’OIT. - Nombre total de denúncies per venda ambulant els anys 2016, 2017 i 2018, classificades per districtes. 4. La Reclamació presentada el 24 de maig de 2019 indica que la informació sol·licitada assenyalada a l’antecedent 2 és d’interès públic i que demanava informació de més anys que els facilitats i reclama els que manquen. També reclama que se li lliuri la informació amb el desglossament que havia sol·licitat, incloses la data i el lloc del decomís, dades que considera que han d’estar en poder de la Guàrdia Urbana. 5. El 28 de maig 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 17 de juny de 2019 l’Ajuntament de Barcelona fa arribar a la Comissió l’informe jurídic així com l’expedient de sol·licitud d’informació. L’informe “En el cas present, en relació a les dades sol·licitades no facilitades, d’acord amb la informació aportada per la GUB [Guàrdia Urbana de Barcelona], estem davant d’un supòsit d’inadmissió, atès que aquestes dades estan fora del marc estàndard de la base de dades organitzada i dissenyada per complir amb l’activitat policial, des del punt de vista organitzatiu”. 7. El 10 de juliol de 2019 es celebra la primera sessió de mediació a través de mitjans electrònics la qual finalitza amb l’acord parcial de les parts annex a aquesta resolució. A l’acord queda recollit el compromís dels representants de l’Ajuntament de lliurar la mateixa informació que consta en la resposta de la sol·licitud d’informació per als anys des del 2011 al 2015, ambdós inclosos. És a dir, la informació general relativa als objectes decomissats per la Guàrdia Urbana, desglossada per anys i pels tipus d’objectes següents: begudes, aliments marroquineria, roba/tèxtil, ulleres bijuteria, joguines, altres gèneres. Així mateix, els representants de l’Ajuntament es comprometen a indagar fins a quin punt i de quina manera es podria facilitar la resta d’informació demanda (el desglossament dels objectes comissats per la Guàrdia Urbana des de l’any 2011 a l’any 2019, en el què hi consti la data en la què es va requisar cada objecte, el tipus d’objecte, si aquest comís va suposar una multa o sanció, punt geogràfic de la ciutat on es va requisar i què es va fer amb l’objecte decomissat, indicant si es va requisar més d’una unitat de cada objecte). Finalment, les parts acorden que un cop concretada per l’Ajuntament quina de la informació abans detallada podria facilitar i el termini en què la podria lliurar, la persona reclamant es pronunciarà sobre fins a quin punt considera que la proposta municipal satisfà la seva sol·licitud. A la vista d’aquestes manifestacions de les parts, el mediador proposarà la solució més adequada per finalitzar el procediment de Reclamació (finalitzar-lo per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, convocar una segona sessió de mediació o bé resoldre sobre la part en què no hi ha acord de les parts per part de la GAIP). 8. El 5 d’agost de 2019 l’Ajuntament de Barcelona fa arribar a la persona reclamant i a aquesta Comissió la informació relativa als comisos per venda ambulant des del 2011 al 2018, classificada per anys i tipus d’objecte, en compliment del punt primer de l’acord parcial de mediació, així com el nombre de denúncies per venda il·legal ambulant 2011 a 2018, classificades per districtes. 9. El 30 de setembre de 2019 la Comissió comunica a les parts la convocatòria de la segona sessió de mediació prevista pel dia 7 d’octubre de 2019. 10. El 2 d’octubre de 2019 l’Ajuntament de Barcelona fa arribar a la Comissió un informe del seu Departament de Transparència, en el què s’analitza la possibilitat material de donar accés a la informació reclamada. A l’informe s’exposa que per donar compliment a l’Acord de mediació, el Departament de Transparència va contactar amb l’Oficina de Convivència per indagar de quina informació disposaven, i que “l’Oficina de Convivència disposa d’una Base de Dades amb les denúncies que s’han interposat per infraccions de l’Ordenança de Convivència. Totes les denúncies acaben generant una sanció. En el cas que ens ocupa de la venda ambulant, l’Oficina disposa de totes les denúncies interposades per infraccions relatives a la venda ambulant, però s’ha de tenir en compte que una denúncia no sempre va associada a un decomís. Hi ha casos en que s’interposa denúncia però no es porta a terme cap decomís. Aquesta informació no consta informatitzada a la Base de Dades i la única manera de saber-ho és accedint un per un al document de denúncia, que està escanejat i adjuntat al registre de la Base de Dades. En el document escanejat si que hi consta si s’ha produït decomís i en cas que s’hagi produït, els objectes decomissats i quantes unitats de cada objecte. Però es tracta d’una informació escrita a ma en el document de la denúncia i que no es tradueix a cap camp de la Base de Dades. Estem parlant d’un volum aproximat de més de 500.000 denúncies en el període de temps sol·licitat (2011-2019) i per tant és inassumible per part de l’Ajuntament el temps i la feina que suposaria fer aquesta tasca. Ni tant sols es podria assumir per un any, donat que el volum per any és d’entre 60.000 i 80.000 denúncies. El que es podria facilitar al reclamant és una relació de totes les denúncies que hi ha hagut per venda ambulant des de 2012 fins el 2019 amb la següent informació: − Data de la denúncia. − Adreça on s’ha produït la denúncia − Si la venda ambulant era d’alimentació o d’altres productes. Aquesta informació es podria tenir de manera bastant immediata. Si també es vol obtenir informació del districte, s’hauria de fer un procés a part per obtenir-lo a partir de l’adreça, perquè la Base de Dades no guarda aquesta informació, però també es podria donar, encara que es necessitaria disposar de més dies per lliurar-la. La informació del 2011 l’Oficina de Convivència no la té, però la podríem demanar a Hisenda i es podria arribar a lliurar”. 11. El 3 d’octubre de 2019 la Comissió trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant i li demana si estaria d’acord en obtenir la part de la informació que li ofereixen. 12. El 4 d’octubre de 2019 el mediador comunica a les parts l’acord de suspendre el procediment de mediació i desconvocar la sessió de mediació prevista pel dia 7 de conformitat amb l’article 37.5 RGAIP. 13. El 21 d’octubre de 2019 la Comissió notifica a la persona reclamant un escrit per tal de recordar-li que el 3 d’octubre se li va traslladar l’informe de l’Ajuntament de Barcelona amb la finalitat que es pronunciés sobre si estaria d’acord en obtenir la part de la informació que se li ofereix des de l’Ajuntament, i novament se li demana que en un termini de cinc dies informi si s’avé a adoptar un segon acord amb les condicions exposades per l’Ajuntament, tot avançant-li que si no s’hi mostra d’acord, el Ple de la Comissió resoldrà sobre el fons la reclam ació. 14. El 28 d’octubre de 2019 la persona reclamant comunica a la Comissió que no accepta la proposta d’acord de l’Ajuntament, perquè la informació que ofereixen no és la que ell havia sol·licitat. 15. El 30 d’octubre de 2019 la Comissió trasllada a l’Ajuntament les al·legacions de la persona reclamant esmentades a l’antecedent anterior, per tal que informin si estan en disposició d’ampliar la informació a lliurar. 16. El 7 de novembre de 2019 l’Ajuntament comunica a la Comissió que en els propers dies donarà resposta a l’escrit de l’antecedent 15. 17. L’11 de novembre de 2019 l’Ajuntament de Barcelona comunica a la Comissió que es manté en allò exposat al darrer informe del Departament de Transparència i esmentat a l’antecedent 10, i que el que està en condicions de lliurar a la persona reclamant és la informació següent referida al període 2011-2019: “Pel que fa a la informació de les denúncies interposades per infraccions relatives a la venda ambulant a la via pública, ens ratifiquem en que la informació que podem donar és la que especificava dit informe i que ja inclou les denúncies interposades al subsòl. Pel que fa a la informació de les denúncies interposades al subsòl, cal esmenar l’error en el que es deia que l’Oficina de Convivència no disposava d’aquesta informació. L’Oficina de Convivència disposa de la informació de les denúncies fetes al subsòl per bé que no derivades de l’ordenança de convivència sinó de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. Ara bé en aquest cas no existeix cap marcador en les bases de dades que indiquin que la denúncia es realitza al subsòl. Es per això que la informació de les denuncies interposades al subsòl no es pot diferenciar de la informació de les denuncies interposades a la via pública. Per tot lo exposat, la informació que podem donar tant pel que fa a les denúncies interposades a la via pública, com pel que fa a les denúncies interposades al subsòl és la que s’especifica en el informe remés al mes de Setembre, sense poder diferenciar el que s’ha produït a via pública del que s’ha produït al subsòl” 18. El 12 de novembre de 2019 la Comissió trasllada l’última comunicació de l’Ajuntament de Barcelona a la persona reclamant i li demana que en un termini de cinc dies informi si està conforme amb la documentació rebuda o bé manté la voluntat de seguir amb el procediment de reclamació. 19. El 14 de novembre de 2019 la persona reclamant comunica a la Comissió que la seva posició respecte el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona no ha canviat, i per tant, no està conforme amb la documentació que ha ofert l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta contra una decisió administrativa en matèria del dret d’accés a la informació pública d’una administració inclosa dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Barcelona (article 3.1 LTAIPBG) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés a la informació suposa la finalització del procediment. Si aquest acord entre les parts no s'aconsegueix, o és parcial, la Comissió ha de resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica en la part que es mantingui. 2. Sobre el procediment de mediació i l’objecte d’aquesta Resolució L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment de mediació posa fi al procediment, i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic. Segons es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació, degudament signada pels assistents i incorporada a l’expedient, les parts va assolir un acord parcial (punt primer) i l’Administració n’ha lliurat la informació corresponent durant aquest procediment. En relació amb la resta d’informació (punt segon de l’acord) només es va arribar a un principi d’acord que, de fet, no concretava la informació, format o data en què es comprometia el lliurament, sinó que suposava el compromís de l’Ajuntament d’estudiar, a la vista de la complexitat de lliurar la informació en els termes sol·licitats, quina era la màxima informació que a la pràctica podria estar en condicions de lliu rar, moment en el qual es pronunciaria la persona reclamant sobre si acceptava l’acord, o no. Un cop consultats els organismes de l’Ajuntament que disposaven de la informació i avaluada l’operativitat de la base de dades per extreure’n aquesta informació per mitjans automatitzats, l’Ajuntament va fer una oferta d’accés parcial d’informació que no va satisfer la persona reclamant, la qual va mantenir íntegres les seves pretensions d’obtenir la informació en els termes en què va formular la sol·licitud. No havent-se assolit un acord total en procediment de mediació sobre l’accés a la informació que es reclama, és procedent continuar el procediment de reclamació i que la GAIP resolgui sobre el fons de la pretensió que es manté viva, que es concreta en obtenir el desglossament dels objectes comissats per la Guàrdia Urbana des de l’any 2011 a l’any 2019, amb el detall següent: data en la que es va requisar cada objecte, el tipus d’objecte, si aquest comís va suposar una multa o sanció, punt geogràfic de la ciutat on es va requisar i què es va fer amb l’objecte, indicant si es va requisar més d’una unitat de cada objecte. 3. Sobre la complexitat d’elaboració de la informació La reclamació es motiva, en el fet que l’Ajuntament hauria lliurat, com a resposta a la seva sol·licitud, informació solament dels anys 2016 al 2018 (quan s’havia sol·licitat del 2011 al 2019) i que l’hauria facilitat agregada (nombre total de comisos, especificant que la destinació de tots els objectes decomissats era la seva destrucció als serveis de neteja de l’OIT) i nombre total de denúncies per venda ambulant, classificades per districte, i no amb el detall que s’havia sol·licitat. En procediment de mediació, l’Ajuntament va assumir el compromís de revisar la informació que fins i tot fora de la Guàrdia Urbana poguessin tenir el seus serveis i òrgans, per tal de lliurar-la al màxim de completa, tot i reiterar l’al·legació de complexitat d’elaboració que ja s’havia invocat en l’escrit de resposta a la sol·licitud. Després d’estudiar les dades de què disposava i el procediment d’extracció i d’elaboració de la informació, l’Ajuntament ha ofert un rang més gran d’informació, referida a tot el període temporal sol·licitat (2011-2019) i amb un major detall, però ha insistit en manifestar que li era inassumible oferir- la amb el grau de detall individualitzat per a cada objecte que demana la persona reclamant (per a cada objecte: la data del comís, el tipus d’objecte, el punt de la ciutat on es va decomissar, el destí que ja tingut i si n’hi havia una o més unitats) ja que això li suposaria haver de revisar manualment les actes de comís annexes en pdf i haver d’avaluar i interpretar la informació que s’hi conté en cadascuna d’elles, transcrita a mà, dels objectes decomissats, i sistematitzar-la d’acord amb els paràmetres determinats per la persona reclamant, tot això amb cadascuna de les més de 500.000 denúncies i tenint en compte que aquestes dades sobre els objectes decomissats no s’informen a la base de dades i, per tant, no es poden extreure amb mitjans automatitzats ni semiautomatitzats. En d’altres casos, la informació és directament inexistent, ja que l’Administració no la té discriminada de la forma que es sol·licita (per exemple, la discriminació dels decomisos efectuats a la via pública o al subsòl), o amb el grau de detall que se li requereix. La voluntat de la persona reclamant, reiterada durant aquest procediment, de mantenir la seva petició d’informació en els mateixos termes i detall de la seva sol·licitud, obliga a aquesta Comissió entrar a revisar si, com al·lega l’Ajuntament, resulta inassumible la tasca d’elaboració que li requeriria lliurar-li- la, o si la decisió administrativa ha estat injustificadament restrictiva del dret d’accés. I en aquest sentit, aquesta Comissió considera que l’elevadíssima xifra de denúncies per venda ambulant il·legal durant el període sol·licitat (més de 500.000) i la necessitat de revisar manualment les actes de comís annexes en pdf i sistematitzar la informació que s’hi conté dels objectes decomissats d’acord amb els paràmetres determinats per la persona reclamant, tenint en compte que no s’informen a la base de dades, i per tant no se’n pot fer un tractament automatitzat, justifica plenament que l’esforç d’elaboració que es requereix a l’Ajuntament, en termes de càrrega de feina del seu personal, s’hagi de qualificar d’ingent i desproporcionat, i per tant, cal concloure que la sol·licitud, amb aquest grau de detall insistentment reclamat, és inadmissible perquè requereix una tasca complexa d’elaboració, d’acord amb l’article 29.1.b) LTAIPBG. Aquesta Comissió valora l’esforç i la voluntat de l’Ajuntament d’oferir, com a alternativa, la informació que pot obtenir amb mitjans automatitzats de la seva base de dades de les denúncies per venda ambulant il·legal: data, adreça o lloc on s’ha produït el decomís i, fins i tot d’elaborar la informació del districte, i la indicació de si l’objecte decomissat era un producte alimentari o d’altra naturalesa. I en aquest sentit, considera que seria estimable l’accés parcial a aquesta informació que, amb aquest grau d’agregació, no revesteix la complexitat d’elaboració que fa inadmissible la sol·licitud en els termes en què es planteja. En tot cas, considerant que la persona reclamant, de forma expressa, ha rebutjat aquest accés parcial que l’Ajuntament ofereix, no resulta adient ordenar a l’Ajuntament que elabori i faci aquest lliurament parcial de la informació que no satisfà la persona reclamant, i és procedent desestimar la reclamació. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de novembre de 2019, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 318/2019, declarant-ne finalitzat el procediment, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. ACORD DE MEDIACIÓ de 10 de juliol, relatiu a la Reclamació 318/2019 REUNITS La persona reclamant,  el senyor [...]; En representació de l’Ajuntament de Barcelona;  el senyor [...], director dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona, la senyora [...] i la senyora [...], lletrades dels serveis jurídics de l’Ajuntament. ACORDEN Primer Acord. L’Ajuntament de Barcelona es compromet a lliurar a la persona reclamant la informació relativa general als objectes incautats per la Guàrdia Urbana dels anys 2011 a 2015, ambdós inclosos, de mateixa manera que l’Ajuntament ja va facilitar les dades en resposta a la sol·licitud d’accés, és a dir, informació desglossada per anys i pels tipus d’objectes següents: begudes, aliments marroquineria, roba/tèxtil, ulleres bijuteria, joguines, altres gèneres. La informació es facilitarà en suport electrònic a l’adreça facilitada per la persona reclamant, el dia 6 d’agost. Segon. En relació amb la informació següent, l’Ajuntament indagarà abans del mes de setembre fins a quin punt i de quina manera es podria facilitar, a partir de les bases de dades sobre procediments sancionadors o altres fonts municipals, atès que no es troba en poder de la Guàrdia Urbana, la informació següent: - El desglossament dels objectes incautats per la Guàrdia Urbana des de l’any 2011 a l’any 2019, en el que hi consti: data en la que es va requisar cada objecte, el tipus d’objecte, si aquesta incautació va suposar una multa o sanció, punt geogràfic de la ciutat on es va requisar i què es va fer amb l’objecte. Indicant si es va requisar més d’una unitat de cada objecte. - El mateix desglossament assenyalant en el punt anterior sobre les intervencions de la Guàrdia Urbana al subsòl per vigilar la venta ambulant, concretant a quina estació de tren, metro o ferrocarril s’ha fet la intervenció. Per a aquest punt, puntualitza que si no es pot indicar en quina data s’ha realitzat la intervenció que almenys s’indiqui un desglossament setmanal o mensual. Un cop concretat per l’Ajuntament la informació anterior que pot facilitar i el termini en què pot lliurar- la, la persona reclamant es pronunciarà sobre fins a quin punt considera que la proposta municipal satisfà la seva sol·licitud. A la vista d’aquestes manifestacions de les parts, el mediador proposarà la solució més adequada per acabar de resoldre la Reclamació (finalitzar-la per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, convocar una segona sessió de mediació o resoldre-la segons el procediment de resolució pel Ple de la GAIP). Firmes: Hi consten les signatures Per la persona reclamant Per l’Ajuntament de Barcelona