Reclamación sobre el coste del llenado de una balsa y la composición del contrato del agua con resultado de inadmisión y desestimación parcial

Resolució 512/2021, de 3 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 317/2021 Administració reclamada: Sant Jaume dels Domenys Informació reclamada: Composició del cost del contracte de l’aigua. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i desestimació parcial Resum: La reclamació a la GAIP és una via de revisió d’actuacions administratives prèvies, en la que és essencial que hi hagi congruència entre allò reclamat i allò sol·licitat a l’Administració contra la qual es reclama. No és pot revisar l’actuació administrativa en relació amb la petició de la composició del preu del contracte de l’aigua, perquè no es va sol·licitar prèviament a l’Ajuntament aquesta informació. En conseqüència, és procedent desestimar parcialment aquesta part de la Reclamació. La petició sobre quin és el secret que s’hauria (o no) esmentat en una conversa privada no pot ser qualificada d’informació pública, motiu pel qual aquesta part de la sol·licitud i de la Reclamació ha de ser inadmesa en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, segons el qual és procedent la inadmissió de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Aigua. Preu de l’aigua. Reclamació contra lliurament de la informació. Manca de col·laboració de l’Administració. Congruència. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 317/2021, presentada contra l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys: “Avui m'ha sorprès veure el senyor xxxx (regidor d’urbanisme) a la Bassa Gran. Quan he comprovat que estava supervisant la reobertura de la font per omplir amb aigua potable de la xarxa pública. Això després que durant la campanya electoral expliqués que Aqualia li va dir que quan fos al govern municipal l'informaria de perquè la factura de l’aigua pels veïns de Sant Jaume, segons paraules pròpies: "què estava pagant l’alcalde amb l’aigua". Sol·licita Informació de perquè s’omple la bassa gran amb aigua potable de la xarxa pública, quin cost té. Quin es el secret que Aqualia li amagava i ara ja en sap al ser al govern municipal”. 3. El 13 d’abril de 2021 el regidor d’urbanisme contesta el següent a la sol·licitud anterior: “Respecte perquè s'omple la bassa gran amb aigua potable de la xarxa pública i quin cost té, l'informo que s'està procedint al reomplert de la bassa gran donat que a causa d'un acte incívic, la font va ser trencada i això va provocar que el nivell de la bassa baixés de forma considerable i afectés l'estat de conservació d'aquesta. La bassa manté el nivell d'aigua òptim amb l'aprofitament del restant quan s'obre la font. El fet que patís un acte incívic, es va procedir al tancament temporal per reparació. Ara un cop feta la renovació de la font, s'està procedint al reomplert de la bassa gran per tal de recuperar el nivell d'aigua òptim i millori l'aspecte i l'estat de l'aigua, i de la mateixa manera es procedirà a la retirada dels troncs més grans que hi ha en l'interior. Pel que fa la qüestió econòmica, l'informo que el cost del reomplert de la bassa oscil·larà entre els 12 € i els 18 € donat que l'Ajuntament paga únicament cànon de les fonts públiques, és per aquest motiu que s'ha optat per fer el reomplert mitjançant la mateixa font. Un cop reomplerta serà instal·lada una nova aixeta per tal de retornar al seu ús propi. Referent a l'altra petició que vostè em demana, de quin és el secret que Aqualia li amagava i ara ja el sap al ser al govern municipal, dir-li que jo en cap moment vaig dir que hi hagués secrets”. 4. La Reclamació presentada el 13 d’abril de 2021 assenyala com a informació reclamada la composició del cost del contracte de l’aigua amb Aqualia, “que fa del rebut de Sant Jaume dels Domenys de les més cares de tota Catalunya, el secret que el senyor xxxx (el regidor d’urbanisme) va dir que coneixeria al ser en el govern municipal, quan va ser expulsat del consistori per l’anterior Alcalde”. 5. El 27 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 27 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta a la GAIP resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Valoració de la informació sol·licitada i de la reclamada i del dret a accedir-hi La sol·licitud d’informació pública de la què deriva la Reclamació demana informació de perquè s’omple la bassa gran amb aigua potable de la xarxa pública, quin cost té i quin es el “secret que Aqualia li amagava (al regidor d’urbanisme) i ara ja en sap al ser al govern municipal”. Poc després de presentada la sol·licitud, el regidor d’urbanisme la contesta explicant els motius pels quals la bassa gran s’omple amb aigua potable de la xarxa pública i indicant el cost aproximat, entre un mínim i un màxim. En quant al suposat secret que amagaria Aqualia, el regidor d’urbanisme contesta afirmant que “jo en cap moment vaig dir que hi hagués secrets”. A la vista d’aquesta resposta, la persona reclamant presenta aquesta Reclamació, que indica com a informació sol·licitada la següent: composició del cost del contracte de l’aigua amb Aqualia, “que fa del rebut de Sant Jaume dels Domenys de les més cares de tota Catalunya, el secret que el senyor xxxx (el regidor d’urbanisme) va dir que coneixeria al ser en el govern municipal, quan va ser expulsat del consistori per l’anterior Alcalde”. A la vista d’aquesta seqüència de fets, són procedents les següents valoracions: En primer lloc, que l’Ajuntament (el regidor d’urbanisme) ha facilitat sens dubte la informació sol·licitada pels dos primers apartats de la sol·licitud, és a dir: perquè s’omple la bassa gran amb aigua potable de la xarxa pública i quin cost té. Per tant, en relació amb aquesta part de la sol·licitud l’Ajuntament ha facilitat en termini la informació demanada, motiu pel qual, sempre en relació amb la part contestada, ha de ser desestimada parcialment la Reclamació. En segon lloc, la Reclamació demana la “composició del cost del contracte de l’aigua”, que és una dada no demanada per la sol·licitud d’informació, motiu pel qual la Reclamació ha de ser desestimada en relació amb aquesta pretensió, per manca de congruènci a. La reclamació a la GAIP és una via de revisió d’actuacions administratives prèvies, en la que és essencial que hi hagi congruència entre allò reclamat i allò sol·licitat a l’Administració contra la qual es reclama. No és pot revisar l’actuació administrativa en relació amb la petició de la composició del preu del contracte de l’aigua, perquè no es va sol·licitar prèviament a l’Ajuntament aquesta informació. En conseqüència, és procedent desestimar parcialment aquesta part de la Reclamació 317/2021 per manca de congruència entre l’objecte de la Reclamació i el de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva. En tercer lloc, la petició sobre quin és el secret que s’hauria (o no) esmentat en una conversa privada no pot ser qualificada d’informació pública, motiu pel qual aquesta part de la sol·licitud i de la Reclamació ha de ser inadmesa en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, segons el qual és procedent la inadmissió de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2021, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la Reclamació 317/2021, en relació amb la part que demana perquè s’omple la bassa gran amb aigua potable de la xarxa pública i quin cost té, perquè l’Ajuntament ja ha facilitat aquesta informació en termini. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 317/2021, en relació amb la part que demana la composició del preu del contracte de l’aigua per manca de congruència amb la sol·licitud. 3. Inadmetre la part de la Reclamació 317/2021 que demana el secret del preu de l’aigua, perquè es fonamenta en una suposada conversa privada i, per tant, no és informació pública. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 317/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.