Estimada parcialmente 08/07/2022 · 99 días en resolverse

Solicitud de acceso a acuerdos marco y documentación del Plan Urbanístico Costa Brava del Ayuntamiento de Blanes con estimación parcial

Se solicitó al Ayuntamiento de Blanes información sobre acuerdos marco y documentación del Plan Urbanístico Costa Brava. El Ayuntamiento alegó falta de concreción y carga de trabajo. La GAIP resuelve inadmitir la ampliación de la solicitud a otros planes urbanísticos por incongruencia, pero estima el acceso a la información del plan solicitado, condicionada a la anonimización de datos personales.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación debe guardar congruencia con la solicitud inicial, impidiendo que se exija información que no fue solicitada previamente a la Administración.
2 Una solicitud extensa no es sinónimo de inconcreta; si la Administración tiene dudas sobre el alcance, debe solicitar la precisión al interesado según el artículo 28 LTAIPBG.
3 La carga de trabajo o la complejidad de la digitalización y anonimización de documentos no justifican la falta de respuesta a una solicitud de acceso.
4 El acceso a datos identificativos de cargos públicos y personal administrativo es estimable, debiendo eliminarse únicamente firmas, DNI y metadados por ser redundantes.
5 Para informes externos, se debe mantener la identificación del autor de la forma menos invasiva posible (número colegiado o nombre), eliminando datos de contacto y DNI.
6 Los datos personales de representantes legales de empresas privadas que suscriben convenios urbanísticos pueden ser omitidos por no ser relevantes para el control de la actuación pública.

Texto completo

Resolució 565/2022, de 8 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 315/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Blanes Informació reclamada: Diversa informació en relació amb un Pla Urbanístic de la Costa Brava. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial Resum: D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, la via de reclamació davant la GAIP queda habilitada legalment en cas que prèviament s’hagi presentat una sol·licitud d’informació a l’administració que no hagi estat satisfeta, de manera que constitueix una via de revisió de l’adequació a dret de les resolucions, expresses o tàcites, de l’administració en matèria del dret d’accés. Això implica que la informació que es reclama ha hagut de ser prèviament sol·licitada a l’administració i que ella ja s’hi hagi pronunciat, amb resolució expressa o per efecte del silenci administratiu. Aquesta necessària congruència de la reclamació amb la sol·licitud d’informació de la què deriva no impedeix que en via de reclamació s’acoti o limiti l’abast de la informació prèviament sol·licitada, perquè ja s’ha obtingut o perquè ha perdut interès per a la persona reclamant, però sí que impedeix que pugui ser objecte del procediment de reclamació informació que prèviament no s’hagi sol·licitat a l’Administració, perquè en aquest cas mancaria el requisit d’existir una resolució administrativa expressa o presumpta en matèria del dret d’accés que pugui ser revisada per la GAIP. Dels antecedents es desprèn que la sol·licitud demanava els acords marcs signats per l’Alcaldia en el marc del Pla urbanístic Costa Brava i la documentació relativa als mateixos, mentre que en la reclamació s’estén i amplia aquest objecte amb acords marcs signats també fora del Pla urbanístic Costa Brava, el què resulta inadmissible per ser incongruent amb la sol·licitud, pels motius expressats anteriorment. La petició, doncs, pot ser extensa, però no inconcreta, i en tot cas, cal recordar a l’Ajuntament que si tenia algun dubte sobre l’abast de la sol·licitud i necessitava d’una concreció, el procedent d’acord amb l’article 28 LTAIPBG hagués estat que demanés al sol·licitant, tot just rebre la sol·licitud, que precisés la informació que volia rebre, i prestar-li l’assessorament necessari per fer-ho, però tres mesos després sense haver demanat la precisió ni resolt la sol·licitud, una al·legació com aquesta no pot ser tinguda en compte per justificar la manca de resposta. Finalment, es fa referència a la necessitat de fer trasllat de la sol·licitud a les tercers persones afectades, però tanmateix no s’acredita davant la GAIP que s’hagi realitzat, ni la data, malgrat el requeriment exprés de fer-ho, ni tampoc se li faciliten a aquesta Comissió dades per fer trasllat de la reclamació, i en tot cas, no s’han rebut al·legacions de tercers persones que hagin de ser valorades en aquesta Resolució malgrat que hauria depassat àmpliament el termini per fer-ho, tenint en compte que l’Ajuntament assumeix el compromís de fer el trasllat en un informe de 29 d’abril. D’acord amb l’exposat, cal concloure que la informació reclamada és informació pública, perquè fa referència a acords i convenis signats per l’Ajuntament en exercici de les seves funcions urbanístiques, ha d’estar en el seu poder en la mesura en què es demanen acords signats, i és concreta i identificable, entenent que la petició de qualsevol altra documentació relativa a aquests acords o convenis s’ha d’entendre com la incorporada a l’expedient corresponent, de manera que, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG, pot ser objecte del dret d’accés, tret que resulti aplicable algun límit a l’accés. Vist que l’informe municipal només fa referència a la protecció de dades personals, i sense que aquesta Comissió apreciï tampoc la concurrència de cap altre límit, seguidament es ponderarà la seva aplicació al cas. En la informació reclamada hi constaran dades personals, l’accés a les quals, atesa la seva naturalesa, s’haurà de regir pel que disposa l’article 24.1 i 24.2 LTAIPBG. Així, en relació amb les dades identificatives (nom i càrrec) dels membres de la corporació que figurin a les actes sol·licitades, o del personal públic que hagi signat documents o informes per part de l’Administració, correspondrà estimar-ne l’accés, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, i només s’haurà d’eliminar la signatura manual o les metadades de la signatura electrònica, juntament amb el seu DNI, si hi consta, d’acord amb l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, en la mesura en què són dades redundants i excessives, que contravenen el principi de minimització en la cessió de dades personals establert a l’article 5 del Reglament UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). Quant a les dades identificatives dels emissors d’informes externs que puguin constar en l’expedient, cal aplicar el règim ponderat de l’article 24.2 LTAIPBG i, atenent la finalitat de l’accés, es considera proporcionat mantenir la identificació de la persona autora dels informes externs en la forma menys invasiva de l’esfera personal possible (número de col·legiat professional, si hi consta, o cas contrari, nom i cognoms), però eliminant altres dades personals que hi constin d’ella (DNI, dades de contacte) si n’hi ha, perquè no son rellevats per a la finalitat de control de l’Administració. En cas de persones jurídiques, no existeix cap limitació al seu accés, atès que no els és d’aplicació el límit relatiu a la protecció de dades personals. Quant a les persones físiques que representin legalment a l’empresa que subscriu l’acord l conveni urbanístic amb l’ajuntament, les seves dades personals poden ser omeses, atès que és una dada personal protegida que no és adequada ni rellevant per a la finalitat de control de l’actuació pública. D’acord amb l’article 54.3.a del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, quan la sol·licitud d'accés presentada no indiqui el format en què es prefereix tenir accés a la informació, les administracions públiques poden triar el format accessible en què es facilita la informació, de manera que l’administració pot satisfer-la permetent-ne la consulta presencial o elaborant-ne una còpia, a la seva elecció, tot això sens perjudici del què disposa l’article 37 LTAIPBG respecte la possibilitat de subjecció a una contraprestació econòmica per l’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original si la taxa està regulada i no excedeix del cost de l’operació, i de l’obligació de l’Administració, d’acord amb l’article 72.5 d’aquest mateix Decret, d'informar la persona sol·licitant, amb caràcter previ a l'expedició de les còpies o a l'execució de la transposició de formats, tant del deure concret d'haver d'abonar la taxa corresponent, en el cas que decideixin exigir-la, com a condició prèvia al lliurament de la informació, com del mecanisme per calcular l'import. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Convenis. Reclamació contra silenci. Concreció de la reclamació. Trasllat a tercers. Dades personals. Format d’accés. Taxa. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 31 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 315 /2022, presentada contra l’Ajuntament de Blanes, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 d’abril de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la reclamació, als efectes d’aportar còpia de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació, on consti l’evidència i la data de la seva presentació, i adverteix que si no repara l’esmena en el termini de 10 dies es tindrà desistida la Reclamació, en aplicació de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 3. El 7 d’abril de 2022 la persona reclamant respon al requeriment indicat a l’antecedent anterior, aportant la instància que hauria presentat el 12 de febrer de 2022 a l’Ajuntament de Blanes, on exposa que “donat que s’han firmat el que l’equip de Govern anomena “ACORDS MARCS” dins el Pla Urbanístic Costa Brava, amb la signatura Alcalde (...) i interventor (...) i davant la falta de transparència d’aquests acords; Demano: tot el referents a aquests acords marcs signats, i per qui ... part interessada (promotor zona Pla Costa Brava) Alcalde (...), Interventor (...), advocat d’urbanisme, regidor responsable ... etc. ... Informe del secretari/a serveis jurídics, contractació. Tots els informes tècnics tant interns com externs. Totes les actes de l’equip de Govern on s’ha tractat aquest tema. Tot altre document relacionat amb aquests convenis marcs. Còpia íntegra de tots els contractes marcs”. 4. La Reclamació presentada el 31 d’abril indica que la sol·licitud de 12 de febrer no hauria obtingut una resposta per part de l’Ajuntament de Blanes, i assenyala com a informació que es vol reclamar la “còpia de tots els acords marcs, dins i fora del Pla urbanístic Costa Brava, signats per l’alcalde amb empreses privades” 5. El 12 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Blanes i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. 7. El 29 d’abril de 2022, l’Ajuntament de Blanes aporta a la GAIP l’informe municipal. Aquest recull que “és voluntat de l’Ajuntament donar resposta a la persona reclamant tan aviat com li sigui possible, com ha fet en les anteriors ocasions en les que s’han presentat sol·licituds d’accés a informació de la Corporació”. A més, senyala que la sol·licitud presentada per la persona reclamant té “una manca de concreció respecte de la documentació sol·licitada en no indicar acords o documents concrets. Ans al contrari, i tal i com expressen els seus escrits, la voluntat del sol·licitant és la d’obtenir una informació completa i exhaustiva de tot el que estigui relacionat amb l’objecte de la informació pública: - Reclamació núm. 315/2022. Indica textualment: “tot el referent a aquests acords marcs” insistint en “informes tècnics tant externs com interns” per finalitzar indicant “tot altre document relacionat amb aquests convenis marc”. Per aquest motius, la resposta a aquestes sol·licituds està produint una càrrega de treball i una inversió de temps important pel fet que molta d’aquesta informació procedeix de diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades o arxius. Així mateix, s’està procedint a la digitalització i edició, per preservar el dret a la protecció de les dades personals d’un nombre important de documents”. Finalment exposa que, “d’altra banda, la informació sol·licitada obligarà a donar opció a presentar al·legacions a les sol·licituds per part de terceres persones afectades (compliment de l’article 31.1 Llei 19/2014 i 62 Decret 8/2021) en el cas de les sol·licituds corresponents als expedients següents: - Exp. 22/1531T: Acord marc del Pla Parcial Costa Brava (GAIP 315/2022) Atès que, com s’ha indicat anteriorment, els expedients estan en fase d’instrucció i s’està procedint a la recopilació de tota la informació sol·licitada per part dels diferents departaments afectats per les sol·licituds d’accés a la informació pública, no s’ha procedit al seu estudi als efectes de realitzar una identificació exhaustiva de les terceres persones afectades per la informació d’accés a la qual es reclama. És per aquests motius que no podem traslladar aquesta informació a dia d’avui”. 8. El 5 de maig de 2022, la GAIP, a la vista de l’informe municipal, comunica a l’Ajuntament que mantinguin “informada a aquesta Comissió sobre la realització del tràmit de trasllat a aquests tercers i ens feu arribar la documentació que l'acredita així com, les al·legacions que puguin efectuar perquè puguin ser valorades per la Comissió en la resolució d'aquests expedients. Per això caldria que indiquéssiu en el tràmit de trasllat que les al·legacions que puguin formular els tercers les adrecin a [email protected] . En darrer terme, us recordem que heu de fer arribar a aquesta Comissió un informe jurídic per a cada una de les Reclamacions 311/2022 a 316/2022, que exposi el posicionament jurídic de l'Ajuntament al respecte, informe que us va ser requerit el dia 12 d'abril de 2022” . 9. El 30 de maig de 2022, la GAIP, davant de la manca de resposta per part de l’Ajuntament de Blanes a la petició de trasllat de la reclamació a terceres persones afectades, sol·licita a l’Administració reclamada perquè aporti “còpia del trasllat efectuat als afectats, o si no s’ha fet, les dades de contacte per realitzar-lo des de la Comissió. En concret i tenint en compte que l'article 34.1bis del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, estableix el deure de les administracions públiques de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat a les persones els drets de les quals es puguin veure afectats per l'accés objecte de Reclamació, us agrairia la vostra col·laboració: us demanem que ens traslladeu els noms, DNI, telèfon mòbil i/o les adreces electròniques de les terceres persones afectades.” Així mateix, informa a les parts de l’ampliació de termini per resoldre la reclamació de resultes del tràmit de trasllat. L’Administració no facilita les dades de contacte de les terceres persones afectades requerides per la GAIP 10. El 23 de juny de 2022, la persona reclamant manifesta a la GAIP que l’Ajuntament de Blanes no hauria lliurat cap informació de la requerida per la Comissió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Congruència de la reclamació i delimitació de l’objecte del procediment D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, la via de reclamació davant la GAIP queda habilitada legalment en cas que prèviament s’hagi presentat una sol·licitud d’informació a l’administració que no hagi estat satisfeta, de manera que constitueix una via de revisió de l’adequació a dret de les resolucions, expresses o tàcites, de l’administració en matèria del dret d’accés. Això implica que la informació que es reclama ha hagut de ser prèviament sol·licitada a l’administració i que ella ja s’hi hagi pronunciat, amb resolució expressa o per efecte del silenci administratiu. Aquesta necessària congruència de la reclamació amb la sol·licitud d’informació de la què deriva no impedeix que en via de reclamació s’acoti o limiti l’abast de la informació prèviament sol·licitada, perquè ja s’ha obtingut o perquè ha perdut interès per a la persona reclamant, però sí que impedeix que pugui ser objecte del procediment de reclamació informació que prèviament no s’hagi sol·licitat a l’Administració, perquè en aquest cas mancaria el requisit d’existir una resolució administrativa expressa o presumpta en matèria del dret d’accés que pugui ser revisada per la GAIP. Dels antecedents es desprèn que la sol·licitud demanava els acords marcs signats per l’Alcaldia en el marc del Pla urbanístic Costa Brava i la documentació relativa als mateixos, mentre que en la reclamació s’estén i amplia aquest objecte amb acords marcs signats també fora del Pla urbanístic Costa Brava, el què resulta inadmissible per ser incongruent amb la sol·licitud, pels motius expressats anteriorment. Per tant, s’inadmet parcialment la reclamació en la pretensió d’accés als acords marcs signats per l’alcaldia amb empresaris referits a plans urbanístics diferents de l’anomenat Costa Brava, per ser aliena a la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment. 3. Concreció de la reclamació i afectació de terceres persones L’Ajuntament al·lega que la sol·licitud presenta “una manca de concreció respecte de la documentació sol·licitada en no indicar acords o documents concrets. Ans al contrari, i tal i com expressen els seus escrits, la voluntat del sol·licitant és la d’obtenir una informació completa i exhaustiva de tot el que estigui relacionat amb l’objecte de la informació pública: - Reclamació núm. 315/2022. Indica textualment: “tot el referent a aquests acords marcs” insistint en “informes tècnics tant externs com interns” per finalitzar indicant “tot altre document relacionat amb aquests convenis marc”. No es pot acceptar aquesta al·legació de manca de concreció de l’Ajuntament, perquè la petició de la persona reclamant en la sol·licitud és perfectament concreta i precisa: els acords o convenis signats en el marc del Pla urbanístic Costa Brava i els informes de la secretaria municipal, dels serveis jurídics, dels serveis de contractació o qualsevol altre informe tècnic intern o extern relatiu a ells; les actes de l’equip de Govern on s’han tractat i la còpia íntegra de tots els contractes marcs. El que podria resultar inconcret seria la petició de “tot altre document relacionat amb aquests convenis marcs ”, que a manca de major precisió del sol·licitant i reclamant s’haurà d’entendre com altres documents que figurin en l’expedient relatiu a cadascun d’aquests acords o convenis. La petició, doncs, pot ser extensa, però no inconcreta, i en tot cas, cal recordar a l’Ajuntament que si tenia algun dubte sobre l’abast de la sol·licitud i necessitava d’una concreció, el procedent d’acord amb l’article 28 LTAIPBG hagués estat que demanés al sol·licitant, tot just rebre la sol·licitud, que precisés la informació que volia rebre, i prestar-li l’assessorament necessari per fer-ho, però tres mesos després sense haver demanat la precisió ni resolt la sol·licitud, una al·legació com aquesta no pot ser tinguda en compte per justificar la manca de resposta. La segona al·legació de l’Ajuntament fa referència a que els termes inconcrets de la sol·licitud (que cal entendre referit a la seva extensió, més que a la seva imprecisió, tal i com s’ha argumentat) “està produint una càrrega de treball i una inversió de temps important pel fet que molta d’aquesta informació procedeix de diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades o arxius. Així mateix, s’està procedint a la digitalització i edició, per preservar el dret a la protecció de les dades personals d’un nombre important de documents”. Aquesta al·legació sembla apuntar a una complexitat d’elaboració, però sense que l’Ajuntament la invoqui com a causa d’inadmissió de la sol·licitud, el que resultaria extemporani. Tanmateix, tampoc sembla acreditat que calgui consultar informació dispersa, sinó que s’estaria demanant els acords i els informes i documents relatius als expedients d’acord o conveni relatius a un Pla urbanístic ja signats per l’Ajuntament, el què, en principi, sembla que hauria d’estar perfectament recopilat i identificat en els arxius municipals. Es fa referència, igualment, a la tasca d’anonimitzaicó dels documents, i tampoc sembla que hagi de revestir major complexitat, vist que només afectaria a comptades dades personals excessives o redundants de terceres persones alienes a l’administració, tal i com s’argumentarà en el fonament jurídic següent relatiu a la protecció de les dades personals. Finalment, es fa referència a la necessitat de fer trasllat de la sol·licitud a les tercers persones afectades, però tanmateix no s’acredita davant la GAIP que s’hagi realitzat, ni la data, malgrat el requeriment exprés de fer-ho, ni tampoc se li faciliten a aquesta Comissió dades per fer trasllat de la reclamació, i en tot cas, no s’han rebut al·legacions de tercers persones que hagin de ser valorades en aquesta Resolució malgrat que hauria depassat àmpliament el termini per fer-ho, tenint en compte que l’Ajuntament assumeix el compromís de fer el trasllat en un informe de 29 d’abril. D’acord amb l’exposat, cal concloure que la informació reclamada és informació pública, perquè fa referència a acords i convenis signats per l’Ajuntament en exercici de les seves funcions urbanístiques, ha d’estar en el seu poder en la mesura en què es demanen acords signats, i és concreta i identificable, entenent que la petició de qualsevol altra documentació relativa a aquests acords o convenis s’ha d’entendre com la incorporada a l’expedient corresponent, de manera que, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG, pot ser objecte del dret d’accés, tret que resulti aplicable algun límit a l’accés. Vist que l’informe municipal només fa referència a la protecció de dades personals, i sense que aquesta Comissió apreciï tampoc la concurrència de cap altre límit, seguidament es ponderarà la seva aplicació al cas. 4. Dades personals En la informació reclamada hi constaran dades personals, l’accés a les quals, atesa la seva naturalesa, s’haurà de regir pel que disposa l’article 24.1 i 24.2 LTAIPBG. Així, en relació amb les dades identificatives (nom i càrrec) dels membres de la corporació que figurin a les actes sol·licitades, o del personal públic que hagi signat documents o informes per part de l’Administració, correspondrà estimar-ne l’accés, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, i només s’haurà d’eliminar la signatura manual o les metadades de la signatura electrònica, juntament amb el seu DNI, si hi consta, d’acord amb l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, en la mesura en què són dades redundants i excessives, que contravenen el principi de minimització en la cessió de dades personals establert a l’article 5 del Reglament UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). Quant a les dades identificatives dels emissors d’informes externs que puguin constar en l’expedient, cal aplicar el règim ponderat de l’article 24.2 LTAIPBG i, atenent la finalitat de l’accés, es considera proporcionat mantenir la identificació de la persona autora dels informes externs en la forma menys invasiva de l’esfera personal possible (número de col·legiat professional, si hi consta, o cas contrari, nom i cognoms), però eliminant altres dades personals que hi constin d’ella (DNI, dades de contacte) si n’hi ha, perquè no son rellevats per a la finalitat de control de l’Administració. En cas de persones jurídiques, no existeix cap limitació al seu accés, atès que no els és d’aplicació el límit relatiu a la protecció de dades personals. Quant a les persones físiques que representin legalment a l’empresa que subscriu l’acord l conveni urbanístic amb l’ajuntament, les seves dades personals poden ser omeses, atès que és una dada personal protegida que no és adequada ni rellevant per a la finalitat de control de l’actuació pública. 5. Forma d’accés La persona reclamant sol·licitava obtenir una còpia (no especificava si en paper o digital) dels acords o convenis, no de tota la informació sol·licitada. L’Administració ha declarat en el seu informe que està elaborant la digitalització de la documentació prèvia anonimització de les dades personals. D’acord amb això, cal entendre que l’administració es proposa anonimtzar les dades personals dels acords o convenis, que caldrà fer atenent les consideracions del fonament jurídic anterior, i tornar-ne a elaborar una còpia digital per al reclamant. Quant a la resta de documents (acords de govern, informes, i altra documentació obrant a l’expedient), la persona reclamant no en fa cap petició de format en la seva sol·licitud. D’acord amb l’article 54.3.a del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, quan la sol·licitud d'accés presentada no indiqui el format en què es prefereix tenir accés a la informació, les administracions públiques poden triar el format accessible en què es facilita la informació, de manera que l’administració pot satisfer -la permetent-ne la consulta presencial o elaborant-ne una còpia, a la seva elecció, tot això sens perjudici del què disposa l’article 37 LTAIPBG respecte la possibilitat de subjecció a una contraprestació econòmica per l’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original si la taxa està regulada i no excedeix del cost de l’operació, i de l’obligació de l’Administració, d’acord amb l’article 72.5 d’aquest mateix Decret, d'informar la persona sol·licitant, amb caràcter previ a l'expedició de les còpies o a l'execució de la transposició de formats, tant del deure concret d'haver d'abonar la taxa corresponent, en el cas que decideixin exigir-la, com a condició prèvia al lliurament de la informació, com del mecanisme per calcular l'import. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de juliol de 2022, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 315/2022 en relació amb la documentació relativa als acords o convenis relatius a plans urbanístics diferents de l’anomenat Costa Brava, per ser incongruent amb la sol·licitud d’informació que expressament els limita a l’àmbit d’aquest Pla urbanístic concret. 2. Estimar parcialment la Reclamació 315/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir als acords o convenis signats per l’Ajuntament de Blanes en el marc del Pla urbanístic Costa Brava; els informes de la secretaria municipal, dels serveis jurídics, dels serveis de contractació o qualsevol altre informe tècnic intern o extern relatiu a ells així com altres documents que figurin en l’expedient relatiu a cadascun d’aquests acords o conveni; les actes de l’equip de Govern on s’han tractat i a obtenir la còpia dels acords o convenir urbanístics, prèvia eliminació de les dades personals excessives o redundants, d’acord amb el fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Blanes que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Blanes a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 315/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.