Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Àger el detalle de dietas de kilometraje, gastos de combustible y la escritura de venta de un camino. Alegó que la respuesta inicial fue parcial. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no es obstáculo para presentar reclamaciones ante la GAIP, basándose en la jurisprudencia del TSJ de Cataluña y el Tribunal Supremo.
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria a los regímenes especiales de acceso a la información de los electos locales.
3
El derecho de acceso de los concejales a la documentación corporativa se regula principalmente en el artículo 164 del TRLMRLC.
4
Cualquier denegación de información a un electo local debe basarse en una resolución motivada que justifique la vulneración de derechos fundamentales o secretos oficiales.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 527/2024, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 314/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Àger
Informació reclamada: Relació de despeses diverses de l’equip de govern. Còpia escriptura
de la venta d’un camí.
Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Dietes. Quilometratges. Carburants. Despeses.
Albarans. Factures. Escriptura notarial. Ventes. Camins desafectats. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 3 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 314/2024, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament d’Àger, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
El 6 de febrer de 2024 l’electe reclamant va presentar instància, on indicava que per exercir
la seva tasca de regidor demanava la següent documentació:
“Relació de dietes de quilometratge i de despeses dels membres de l’equip de govern des
de l’1 de gener de 2023 al 31 de desembre de 2023.
Relació de despeses (albarans i factures) d’aquest Ajuntament en concepte de carburants
(gasoil, benzina i olis) des de l’1 de gener de 2023 al 31 de desembre de 2023.
Còpia de l’escriptura de venda del camí desafectat, propietat de l’ajuntament l’Àger, a la
partida dels Erals”.
La Reclamació presentada el 3 de març de 2024 indica que l’Ajuntament el passat 13 de
febrer va contestar la sol·licitud d’accés a la informació pública però el lliurament de la
informació sol·licitada ha estat parcial perquè: “Se'ns ha lliurat una còpia del total de
despesa de dieta de quilometratge d'un regidor, sense entrar en els detalls d'aquest total.
Tenim dret com càrrecs públics dins l'ajuntament d'Àger de disposar d'aquesta informació
dins l'exercici de la transparència institucional. No se'ns ha lliurat de còpia de la venda del
camí desafectat ni els rebuts de carburants ni les dietes amb detalls de moviments d'aquest
quilometratge”.
El 14 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 14 de març de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Àger i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 20 de març de 2024 la GAIP rep l’expedient i l’informe de l’Ajuntament d’Àger que, en relació amb l’objecte d’aquesta Reclamació, posa de manifest el següent: “L’Ajuntament
d’Àger va enviar la diferent documentació amb diversos registres Minuta- 2024- S-RE-84,
Minuta- 2024- S-RE-85, Minuta-2024- S-RE-86, Minuta- 2024- S-RE-89, degut al pes dels
documents però el Sr. Xxxx només va obrir un dels registres, per tant la informació s’entén
que s’ha aportat però que el regidor no ha accedit als diferents registres.
Si bé es cert que sol s’ha atorgat informació respecte un dels regidors, ja que ha data de presentació de la seva sol·licitud sols s’havia aportat els desplaçaments d’aquell regidor. A
més d’acord amb el que informa el regidor es va atorgar únicament la resolució amb
l’import de la dieta del quilometratge, no obstant s’informa que en data del present s’ha
tramés la relació de quilometratge aportada pel regidor”.
El 26 de març de 2024 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació aportada per
l’Ajuntament indicant-li la possibilitat de presentar al·legacions en el termini de cinc dies, i
advertint-lo que si no ho fa, s’entendrà que la informació lliurada per l’Ajuntament coincideix
amb la sol·licitada. En la mateixa data l’electe accepta la notificació. Aquesta Comissió no
ha rebut cap comunicació del regidor al respecte fins a data d’aquesta resolució.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona electa del mateix Ajuntament i aquesta
condició de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, i es va confirmar per
la jurisprudència, on cal destacar la sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022,
sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret
d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició
Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació
pública.
D’acord amb aquesta interpretació es considera vàlida la utilització de la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG per atendre reclamacions dels electes locals, tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’aplicació
supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional
primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en
garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per
demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció
contenciosa administrativa. La reclamació davant la Comissió gratuïta i voluntària també per als
electes locals que no han de tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A més, la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora
dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són
aplicables amb caràcter general a l'actuació i el funcionament de l'Administració (punt 1 de la
Disposició final primera) i que alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas)
s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions
respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les
justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les
reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que,
de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret
material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli
amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és
previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la
GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals
tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de
govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la
corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció, amb l’obligació de respectar-
ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de
tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el
dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en
l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20
LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret,
s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per
analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la
motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la
informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els
límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 25 d’abril de 2024 , resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 314/2024 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.