Se solicitó al Ayuntamiento de Blanes copia de tiquets y facturas de gastos de representación. El solicitante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP desestima el acceso al motivo del gasto por incongruencia con la solicitud original, pero estima el acceso a los justificantes, identidades de cargos públicos y acompañantes, prevaleciendo el interés público sobre la privacidad.
Puntos clave de la argumentación
1
La ponderación del artículo 24.2 LTAIPBG determina que prevalece el interés público en el control de la gestión de recursos públicos sobre los datos personales ordinarios de los cargos electos.
2
La identidad de los miembros del Ayuntamiento es pública y debe ser divulgada, ya que los gastos de representación son equiparables a dietas, sujetas a publicidad activa según el artículo 11.1.b LTAIPBG.
3
El acceso a los datos de terceras personas físicas que emiten facturas es procedente al considerarse que mantienen una relación similar a la contractual con la Administración.
4
Debe excluirse la información relativa a la salud, preferencias personales o pautas de conducta de los afectados, al ser irrelevante para la finalidad de control del gasto público.
5
Se deben omitir datos personales redundantes o innecesarios, como el DNI o datos de contacto, en cumplimiento del principio de minimización del RGPD.
6
La solicitud de conocer el 'motivo del gasto' se desestima por incongruencia, ya que no fue incluida en la solicitud original presentada ante la Administración.
Texto completo
Resolució 650/2022, de 5 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 312/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Blanes
Informació reclamada: Còpia de tots els tiquets i forma de pagament de les despeses de
representació.
Sentit de la resolució: Desestimació parcial i estimació parcial
Resum: Es desestima parcialment la reclamació en relació amb la indicació del motiu de la
despesa, per ser una informació incongruent amb la sol·licitud, i s’estima parcialment en
relació amb la còpia dels tiquets o justificants de les despeses de representació realitzades
per l’alcadia o els regidors o regidores, amb indicació de la forma de pagament, de la
persona que l’ha acompanyat en la despesa, i la data, i prèvia eliminació, si escau, de la
informació que permeti analitzar o establir certs aspectes relatius a la seva salut, a les seves
preferències personals o establir unes pautes de conducta no pertinents per aconseguir la
finalitat de control de la despesa pública. La GAIP coincideix amb aquesta conclusió de
l’APDCAT pel que fa a les dades personals dels càrrecs públics que han generat les
despeses de representació, en atenció a que la ponderació prevista a l’article 24.2 LTAIPBG
determina la prevalença de la informació que permeti el retiment de comptes i de la gestió de
recursos públics, i per tant, tal i com indicava la Resolució de la GAIP 597/2022, de 15 de
juliol, amb un objecte força similar, cal considerar prevalent l’interès públic en l’accés a
aquesta informació: “Les dades personals dels membres de l’Ajuntament de Blanes
relacionades amb el fet d’haver generat factures o tiquets d’àpats pagats per l’Ajuntament són
dades personals ordinàries l’accés a les quals és regulat per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el
qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot
donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la
divulgació i els drets de les persones afectades”. Aquesta ponderació s’ha de resoldre
favorablement a la divulgació de la informació sol·licitada perquè afecta directament l’exercici
de càrrecs públics i la disposició discrecional de recursos públics. Així mateix, l’article 9.1.f
LTAIPBG obliga fer publicitat activa dels alts càrrecs municipals, condició que tenen els i les
electes, de manera que la identitat dels membres de l’Ajuntament ha de ser, no només
pública, sinó també publicada; i l’article 11.1.b LTAIPBG obliga fer publicitat activa de les
retribucions i dietes dels alts càrrecs, i està clar que un àpat a càrrec de l’Ajuntament és
equiparable a una dieta. Per tant, cal concloure que és procedent divulgar la identitat dels
electes locals que puguin constar a les factures o tiquets d’àpats que els hagi emès
l’Ajuntament de Blanes.” Quant a les dades identificatives dels emissors dels tiquets o
factures, normalment es tractaran de noms comercials identificatius de persones jurídiques,
que queden fora de l’àmbit de protecció e la normativa de dades personals. Però en el cas en
què hi figuri com a emissor una persona física, la ponderació prevista a l’article 24.2 LTAIPBG
porta igualment a considerar prevalent l’accés, vist que l’emissor d’una factura a
l’Administració identifica a qui hi té una relació similar a la contractual, i per tan és adient
aplicar els mateixos criteris d’identificació que l’LTAIPBG aplica als contractistes amb
l’Administració a l’article 13.1.d LTAIPBG. Nogensmenys, en el cas que les dades personals
contingudes a la factura o tiquet siguin de persones físiques actuant com a representants
legals d’una persona jurídica, la ponderació de l’article 24.2 LTAAIPBG portaria a considerar
que ha de prevaler la seva protecció, vist que són irrellevants als efectes de la finalitat de
l’accés, que és el control de la despesa pública i de qui contracta amb l’administració, i això ja
es satisfà amb la identificació dels alts càrrecs que han generat la despesa i la identitat del
nom comercial de l’establiment que la factura. Igualment, s’ha d’evitar la divulgació de dades
personals redundants de les dades identificatives ja proporcionades (DNI) o irrellevants
(telèfon o adreça personals) de conformitat al principi de minimització de les dades establert a
l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, del de 27 d’abril
de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades
personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE
(Reglament general de protecció de dades. D’acord amb l’article 37.2 LTAIPBG i 72.5 del
Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre al transparència i el dret d’accés a la informació pública,
el lliurament de la informació pot quedar condicionat a la prèvia satisfacció de la taxa per
còpia dels documents reclamats o, si escau, per la transposició del seu format, de conformitat
amb el règim de taxes i preus públics vigent aplicable a cadascuna de les administracions
públiques, i en aquest sentit, l’Ajuntament haurà d’informar a la persona reclamant, amb
caràcter previ a l'expedició de les còpies o a l'execució de la transposició de formats, tant del
deure concret d'haver d'abonar la taxa corresponent com del mecanisme per calcular-ne
l'import.
Paraules clau: Ajuntament. Tiquets. Factures. Despeses de representació. Reclamació
contra silenci. Congruència de la reclamació. Dades personals. Taxa.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 31 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 312 /2022, presentada contra
l’Ajuntament de Blanes, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 d’abril de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la reclamació,
als efectes d’aportar còpia de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la
Reclamació, on consti l’evidència i la data de la seva presentació, i adverteix que si no
repara l’esmena en el termini de 10 dies es tindrà desistida la Reclamació, en aplicació
de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques.
3. El 7 d’abril de 2022 la persona reclamant respon al requeriment indicat a l’antecedent
indicat a l’antecedent anterior, aportant una sol·licitud d’informació presentada al registre
de l’Ajuntament de Blanes el 12 de febrer de 2022, en aquests termes : “donada la
informació que ens arriba de les moltes despeses de representació que hi ha a
l’Ajuntament de Blanes, demano (...) còpia de tots els tiquets i/o factures que s’han pagat
o bé amb efectiu o a través de targeta i/o transferència i carregades a aquest consistori,
bé sigui a les partides pressupostàries d’alcaldia com de cada regidoria, amb detall de
persona que ha produït despesa, amb qui, i dia i forma de pagament.”
4. La Reclamació presentada el 31 d’abril indica que la sol·licitud de 12 de febrer no hauria
obtingut una resposta per part de l’Ajuntament de Blanes i es motiva de la manera
següent les despeses en dinars i altres exagerades i que moltes son a nivell particular,
demanem copia de tots els tiquets, forma de pagament, persones que fan aquesta
despesa i motiu.”
5. El 12 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
6. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Blanes i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la
documentació requerida a l’Ajuntament.
7. El 29 d’abril de 2022, l’Ajuntament de Blanes aporta a la GAIP l’informe municipal.
Aquest recull que “és voluntat de l’Ajuntament donar resposta a la persona reclamant tan
aviat com li sigui possible, com ha fet en les anteriors ocasions en les que s’han
presentat sol·licituds d’accés a informació de la Corporació.” A més, senyala que la
sol·licitud presentada per la persona reclamant tenen “una manca de concreció respecte
de la documentació sol·licitada en no indicar acords o documents concrets. Ans al
contrari, i tal i com expressen els seus escrits, la voluntat del sol·licitant és la d’obtenir
una informació completa i exhaustiva de tot el que estigui relacionat amb l’objecte de la
informació pública.” Finalment exposa que, “en el cas de la reclamació número 312/2022
a on es demana específicament “còpia de tiquets i factures que s’han pagat en efectiu,
targeta i transferència, carregades en aquest consistori en totes les partides
pressupostàries d’alcaldia i regidories corresponents” ... està suposant una tasca de
reelaboració que implica destinar recursos específics a la mateixa (Article 66.1 b) Decret
8/2021). D’altra banda, la informació sol·licitada obligarà a donar opció a presentar
al·legacions a les sol·licituds per part de terceres persones afectades (compliment de
l’article 31.1 Llei 19/2014 i 62 Decret 8/2021) en el cas de les sol·licituds corresponents
als expedients següents: (...) - Exp. 22/15235S: Despeses de representació (GAIP
312/2022) (...) Atès que, com s’ha indicat anteriorment, els expedients estan en fase
d’instrucció i s’està procedint a la recopilació de tota la informació sol·licitada per part
dels diferents departaments afectats per les sol·licituds d’accés a la informació pública,
no s’ha procedit al seu estudi als efectes de realitzar una identificació exhaustiva de les
terceres persones afectades per la informació d’accés a la qual es reclama. És per
aquests motius que no podem traslladar aquesta informació a dia d’avui. ”
8. El 5 de maig de 2022, la GAIP, a la vista de l’informe municipal, comunica a l’Ajuntament
que mantinguin “informada a aquesta Comissió sobre la realització del tràmit de trasllat a
aquests tercers i ens feu arribar la documentació que l'acredita així com, les al·legacions
que puguin efectuar perquè puguin ser valorades per la Comissió en la resolució
d'aquests expedients. Per això caldria que indiquéssiu en el tràmit de trasllat que les
al·legacions que puguin formular els tercers les adrecin a [email protected]. En darrer
terme, us recordem que heu de fer arribar a aquesta Comissió un informe jurídic per a
cada una de les Reclamacions 311/2022 a 316/2022, que exposi el posicionament jurídic
de l'Ajuntament al respecte, informe que us va ser requerit el dia 12 d'abril de 2022.”
9. El 30 de maig de 2022, la GAIP, davant de la manca de resposta per part de l’Ajuntament
de Blanes a la petició de trasllat de la reclamació a terceres persones afectades, sol·licita
a l’Administració reclamada perquè aporti “còpia del trasllat efectuat als afectats, o si no
s’ha fet, les dades de contacte per realitzar-lo des de la Comissió. En concret i tenint en
compte que l'article 34.1bis del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de
18 de juliol, estableix el deure de les administracions públiques de col·laborar amb la
Comissió en la identificació i el trasllat a les persones els drets de les quals es puguin
veure afectats per l'accés objecte de Reclamació, us agrairia la vostra col·laboració: us
demanem que ens traslladeu els noms, DNI, telèfon mòbil i/o les adreces electròniques
de les terceres persones afectades.” Així mateix, informa a les parts de l’ampliació de
termini per resoldre.
10. El 23 de juny de 2022, la persona reclamant manifesta a la GAIP que l’Ajuntament de
Blanes no hauria lliurat cap informació de la requerida per la Comissió.
11. El 30 de juny de 2022 la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG i notifica a les parts l’ampliació del
termini per resoldre que comporta aquest fet.
12. El 15 de juliol de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que argumenta: “en el cas que
ens ocupa, cal tenir en consideració aquests aspectes i analitzar la documentació
reclamada per tal d’eliminar dels justificants aquella informació que pugui revelar dades
de salut, creences religioses de les persones afectades, o altres categories especials de
dades. Així, en el seu cas, caldria lliurar els justificants (factures, tiquets o altres
justificants) sense incloure informació detallada sobre la composició dels àpats, per
exemple.” En relació amb la conformitat del cap de la dependència o responsable del
servei que efectua el control de la despesa i que s’acredita habitualment mitjançant la
signatura per part d’aquell de les factures o tiquets acreditatius de la despesa, fonamenta
“que no seria contrari al dret a la protecció de dades facilitar l’accés de la persona
reclamant a les dades merament identificatives dels empleats públics que puguin
constar, amb motiu de l’exercici de llurs funcions, en la documentació reclamada en els
termes indicats. D’acord amb això, es podria facilitar el nom i cognoms de les persones
que han, conformat les factures, però no la seva signatura manuscrita, o altres dades
com ara el número de DNI, i, en el cas de signatura electrònica de les factures, no s’ha
de poder accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura.”
L’Autoritat també es pronuncia sobre les “terceres persones amb les quals la persona
titular de l’alcaldia, de les regidories o altres càrrecs municipals, han efectuat la despesa.
Seria el cas, per exemple, de la informació relativa a persones que han estat convidades
a àpats en actes protocol·laris o de representació per part d’aquells càrrecs municipals.
(...) En aquest cas, en la ponderació entre el dret d’accedir a la informació i el dret de les
terceres persones afectades pel que fa a la protecció de les seves dades personals, té
un pes específic el fet que es tracta d’una informació relacionada amb el control de la
despesa pública i com es gestionen els recursos municipals. Pel que fa als possibles
perjudicis en el dret a la protecció de dades d’aquestes persones cal posar de manifest
que les persones que es beneficien d’aquesta mena d’atenció protocol·lària per part dels
representants municipals, amb càrrec a les partides del pressupost municipal, han de
tenir unes expectatives de privacitat limitades. Certament, en la mesura que la normativa
de transparència imposa a les administracions públiques l’obligació de publicar els
destinataris de les subvencions públiques, amb més motiu pot resultar justificat l’accés a
la identificació amb el nom i cognoms i, si escau, el càrrec, de les persones que han
gaudit d’aquestes atencions protocol·làries, on pot haver-hi un ampli marge de
discrecionalitat, a efectes de control de la gestió municipal i la destinació dels recursos
públics.”
Finalment, l’informe de l’APDCAT conclou que: “Des del punt de vista de la normativa de
protecció de dades no hi ha d’haver impediment en facilitar a la persona reclamant la
informació sobre els justificants de les despeses de representació (tiquets, justificants
concrets) efectuades per la persona titular de l’alcaldia o de les diferents regidories i
altres càrrecs municipals, ometent la informació que permeti analitzar o establir certs
aspectes relatius a la seva salut, a les seves preferències personals o establir unes
pautes de conducta no pertinents per aconseguir la finalitat pretesa. La normativa de
protecció de dades tampoc impediria l’accés a les dades de tercers persones físiques
que puguin constar en les factures o altra documentació justificativa, ni al nom i cognom
i, si escau, el càrrec, de les terceres persones amb les quals s’ha efectuat la despesa.”
13. El 20 de juliol de 2022, l’Ajuntament de Blanes notifica a la GAIP un escrit pel qual posa
de manifest que aquesta reclamació tindria un objecte coincident amb una altra, i que
l’Ajuntament hauria tractat la sol·licitud de la què deriva com una esmena o aclariment
d’una altra sol·licitud d’informació que ja hauria derivat en una altra reclamació, motiu pel
qual hauria de ser inadmesa.
14. El 26 de juliol de 2022 la GAIP respon a l’escrit indicat anteriorment en els següents
termes: “Aquesta Comissió va entendre que els períodes temporals d'ambdues
reclamacions són diferents i allò demanat en les dues sol·licituds no és totalment
coincident, per exemple, la 533/20221 demana les còpies de pagaments als diaris de
caixa, cosa que no s'inclou a la 312/2022. Per aquests motiu, i tot i que a l'Ajuntament
consti com a un únic expedient, la GAIP considera que les sol·licituds d'accés han de
donar lloc a dues reclamacions diferenciades.
15. En la mateixa data, la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts d’aquest
procediment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden
ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa
aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les
comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés,
quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes,
la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una
sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu
que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i
les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte
defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta
té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública,
a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret
d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que
estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o
restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i
criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb
llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar
sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a
aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat
discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal
explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Concreció de la sol·licitud i congruència de la reclamació
La sol·licitud d’informació, que d’acord amb la documentació aportada a aquest procediment, i
segons que es reprodueix a l’antecedent 2, consistia en obtenir, en relació amb les despeses
de representació, una “còpia de tots els tiquets i/o factures que s’han pagat o bé amb efectiu o
a través de targeta i/o transferència i carregades a aquest consistori, bé sigui a les partides
pressupostàries d’alcaldia com de cada regidoria, amb detall de persona que ha produït
despesa, amb qui, i dia i forma de pagament.” A l’escrit de reclamació, en canvi, s’indica que
la informació que es reclama és la següent: “copia de tots els tiquets forma de pagament,
persones que fan aquesta despesa i motiu.” De la comparació d’una i altra en resulta que el
motiu de la despesa no s’havia inclòs en la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest
procediment, i per tant, no es pot incloure com a objecte de la reclamació, vist que aquest
procediment de garantia comporta la revisió d’una divisió administrativa previ, expressa o
presumpta, en matèria d’accés a la informació, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, que no es
pot haver produït si prèviament a la reclamació no s’havia formulat la sol·licitud d’aquella
informació davant de l’Administració. Per tant, es desestima la pretensió de conèixer el motiu
de les despeses, per ser incongruent amb la sol·licitud.
L’Ajuntament al·lega manca de concreció de la sol·licitud, i certament és inconcreta pel que fa
al període temporal al qual es refereix. En aquests termes, apreciant l’al·legació feta per
l’Ajuntament relativa a la tasca d’elaboració de la informació que implica destinar-hi recursos
específics i a manca de major concreció per la reclamant, l’Ajuntament pot entendre-la
referida al darrere exercici (2021).
Al·lega igualment l’Ajuntament per justificar la manca de resposta que “la informació
sol·licitada obligarà a donar opció a presentar al·legacions a les sol·licituds per part de
terceres persones afectades (compliment de l’article 31.1 Llei 19/2014 i 62 Decret 8/2021”,
però tanmateix, malgrat els successius requeriments d’aquesta Comissió d’acreditar que
havia fet el trasllat de la sol·licitud als afectats, o de proporcionar les dades de contacte
perquè pogués fer-lo la GAIP mateixa, l’Ajuntament no ha proporcionat cap dada que permeti
fer aquest tràmit. Davant d’aquesta manca de col·laboració de l’Ajuntament que ha impedit
que les persones afectades puguin fer al·legacions, i vist que els drets individuals d’aquesta
afectats que es podien contraposar al dret d’accés es concretaven en el seu dret a la
protecció de dades personals, la GAIP ha sol·licitat l’informe de l’APDCAT sobre l’adequació
de l’accés a la normativa de protecció de dades, àmpliament reproduït a l’antecedent 12, i que
conclou que “Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades no hi ha d’haver
impediment en facilitar a la persona reclamant la informació sobre els justificants de les
despeses de representació (tiquets, justificants concrets) efectuades per la persona titular de
l’alcaldia o de les diferents regidories i altres càrrecs municipals, ometent la informació que
permeti analitzar o establir certs aspectes relatius a la seva salut, a les seves preferències
personals o establir unes pautes de conducta no pertinents per aconseguir la finalitat pretesa.
La normativa de protecció de dades tampoc impediria l’accés a les dades de tercers persones
físiques que puguin constar en les factures o altra documentació justificativa, ni al nom i
cognom i, si escau, el càrrec, de les terceres persones amb les quals s’ha efectuat la
despesa.”
La GAIP coincideix amb aquesta conclusió de l’APDCAT pel que fa a les dades personals
dels càrrecs públics que han generat les despeses de representació, en atenció a que la
ponderació prevista a l’article 24.2 LTAIPBG determina la prevalença de la informació que
permeti el retiment de comptes i de la gestió de recursos públics, i per tant, tal i com indicava
la Resolució de la GAIP 597/2022, de 15 de juliol, amb un objecte força similar, cal considerar
prevalent l’interès públic en l’accés a aquesta informació: “ Les dades personals dels membres
de l’Ajuntament de Blanes relacionades amb el fet d’haver generat factures o tiquets d’àpats
pagats per l’Ajuntament són dades personals ordinàries l’accés a les quals és regulat per
l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades
personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia
ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”.
Aquesta ponderació s’ha de resoldre favorablement a la divulgació de la informació
sol·licitada perquè afecta directament l’exercici de càrrecs públics i la disposició discrecional
de recursos públics. Així mateix, l’article 9.1.f LTAIPBG obliga fer publicitat activa dels alts
càrrecs municipals, condició que tenen els i les electes, de manera que la identitat dels
membres de l’Ajuntament ha de ser, no només pública, sinó també publicada; i l’article 11.1.b
LTAIPBG obliga fer publicitat activa de les retribucions i dietes dels alts càrrecs, i està clar
que un àpat a càrrec de l’Ajuntament és equiparable a una dieta. Per tant, cal concloure que
és procedent divulgar la identitat dels electes locals que puguin constar a les factures o
tiquets d’àpats que els hagi emès l’Ajuntament de Blanes.”
Quant a les dades identificatives dels emissors dels tiquets o factures, normalment es
tractaran de noms comercials identificatius de persones jurídiques, que queden fora de l’àmbit
de protecció de la normativa de dades personals. Però en el cas en què hi figuri com a
emissor una persona física, la ponderació prevista a l’article 24.2 LTAIPBG porta igualment a
considerar prevalent l’accés, vist que l’emissor d’una factura a l’Administració identifica a qui
hi té una relació similar a la contractual, i per tan és adient aplicar els mateixos criteris
d’identificació que l’LTAIPBG aplica als contractistes amb l’Administració a l’article 13.1.d
LTAIPBG.
Nogensmenys, en el cas que les dades personals contingudes a la factura o tiquet s iguin de
persones físiques actuant com a representants legals d’una persona jurídica, la ponderació de
l’article 24.2 LTAAIPBG portaria a considerar que ha de prevaler la seva protecció, vist que
són irrellevants als efectes de la finalitat de l’accés, que és el control de la despesa pública i
de qui contracta amb l’administració, i això ja es satisfà amb la identificació dels alts càrrecs
que han generat la despesa i la identitat del nom comercial de l’establiment que la factura.
Igualment, s’ha d’evitar la divulgació de dades personals redundants de les dades
identificatives ja proporcionades (DNI) o irrellevants (telèfon o adreça personals) de
conformitat al principi de minimització de les dades establert a l’article 5 del Reglament (UE)
2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, del de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció
de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació
d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció
de dades)
D’acord amb l’exposat, es desestima parcialment la reclamació en relació amb la indicació del
motiu de la despesa, per ser una informació incongruent amb la sol·licitud, i s’estima
parcialment en relació amb la còpia dels tiquets o justificants de les despeses de
representació realitzades per l’alcaldia o els regidors o regidores, amb indicació de la forma
de pagament, de la persona que l’ha acompanyat en la despesa, i la data, i prèvia eliminació,
si escau, de la informació que permeti analitzar o establir certs aspectes relatius a la seva
salut, a les seves preferències personals o establir unes pautes de conducta no pertinents per
aconseguir la finalitat de control de la despesa pública, així com de les dades identificatives
de les persones físiques que, actuant en representació d’una persona jurídica, emeten els
tiquets o les factures, i de les dades personals redundants o innecessàries, com el núm. de
DNI i les dades de contacte d’una persona física.
D’acord amb l’article 37.2 LTAIPBG i 72.5 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre al
transparència i el dret d’accés a la informació pública, el lliurament de la informació pot
quedar condicionat a la prèvia satisfacció de la taxa per còpia dels documents reclamats o, si
escau, per la transposició del seu format, de conformitat amb el règim de taxes i preus públics
vigent aplicable a cadascuna de les administracions públiques, i en aquest sentit, l’Ajuntament
haurà d’informar a la persona reclamant, amb caràcter previ a l'expedició de les còpies o a
l'execució de la transposició de formats, tant del deure concret d'haver d'abonar la taxa
corresponent com del mecanisme per calcular-ne l'import. Tanmateix, i per al cas que no sigui
possible tècnicament la realització de còpies llegibles de per la mala qualitat de conservació
de la tinta dels tiquets, l’accés es podrà realitzar per consulta, prèvia justificació d’aquesta
circumstància.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del
seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les
persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació
al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles
81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot
posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos
que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 5 d’agost de 2022, resol per unanimitat:
1. Desestimar parcialment la reclamació en relació amb el motiu de la despesa, per ser
incongruent amb la sol·licitud d’informació.
2. Estimar parcialment la reclamació en relació amb la còpia dels tiquets o justificants de les
despeses de representació realitzades per l’alcadia o els regidors o regidores, amb
indicació de la forma de pagament, de la persona que l’ha acompanyat en la despesa, i
la data, i prèvia eliminació, si escau, de la informació que permeti analitzar o establir
certs aspectes relatius a la seva salut, a les seves preferències personals o establir unes
pautes de conducta no pertinents per aconseguir la finalitat de control de la despesa
pública; de les dades identificatives de les persones físiques que emeten la factura si ho
fan en representació d’una persona jurídica, i de les dades personals redundants o
innecessàries, com el núm. de DNI i les dades de contacte d’una persona física, d’acord
amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
3. Requerir a l’Ajuntament de Blanes que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, prèvia informació i liquidació de la
taxa aplicable, si escau, d’acord amb el fonament jurídic 2
4. Requerir a l’Ajuntament de Blanes a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 312/2022 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -
ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected],
per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió
difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en
coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un
procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de
l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció
es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de
la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.