Se solicitó al Departament d'Educació el número de centros que pidieron jornada continua. El solicitante alegó falta de respuesta completa y reclamó ante la GAIP la lista nominativa de dichos centros. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) desestimó la reclamación por falta de congruencia entre lo solicitado inicialmente y lo reclamado.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación ante la GAIP constituye una vía de revisión de actuaciones administrativas previas, exigiendo congruencia entre lo solicitado a la Administración y lo reclamado ante la Comisión.
2
No es posible revisar la actuación administrativa respecto a la petición de una relación de centros cuando la solicitud original solo requería el número de los mismos.
3
La solicitud de una lista nominativa de centros supone un plus de información distinto y superior a la solicitud de un dato cuantitativo.
4
La falta de colaboración del Departamento de Educación al no remitir el expediente solicitado por la GAIP no impide la resolución del procedimiento según el artículo 33.7 del RGAIP.
Texto completo
Resolució 511/2021, de 3 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 312/2021
Administració reclamada: Departament d’Educació
Informació reclamada: Centres educatius que han sol·licitat la jornada contínua.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: La reclamació a la GAIP és una via de revisió d’actuacions administratives prèvies, en la que és
essencial que hi hagi congruència entre allò reclamat i allò sol·licitat a l’Administració contra la qual es
reclama. No és pot revisar l’actuació administrativa en relació amb la petició de la relació de centres, perquè
no se li va sol·licitar aquesta informació.
Paraules clau: Generalitat. Educació. Centres públics. Horaris. Reclamació contra lliurament de la
informació. Manca de col·laboració. Congruència de la reclamació. Caràcter revisor del procediment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 13 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 312/2021, presentada contra el Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La persona reclamant va demanar la informació pública següent: 1. Quants col·legis públics i
concertats amb jornada partida van demanar la jornada intensiva o contí nua per al curs 2020- 2021 i a
quant se’ls ha concedit. 2. Quants col·legis públics i concertats han sol·licitat la jornada contínua des
que va començar el projecte pilot de les 25 escoles. 3. Quantes escoles volien participar al col·legi pilot
de les 25 escoles i han quedat fora perquè estava limitat a 25.
3. El 16 de març de 2021 el Departament d’Educació comunica a la persona reclamant la resposta
següent a les tres qüestions plantejades a la sol·licitud: 1. S’han enregistrat 24 noves sol·licituds (no
s’especifica a quantes s’ha concedit). 2. No hi ha un procediment establert per a la sol·licitud. 3. Es van
autoritzar els centres que complien els criteris, perquè no hi havia un límit numèric; s’hi varen incorporar
sis centres, més 12 del Consorci d’Educació de Barcelona i d’altres serveis territorials que ja
disposaven pla d’autorització per a jornada continuada.
4. La Reclamació presentada el 13 d’abril de 2021 indica que a la vista de la manca de resposta a
algunes de les qüestions sol·licitades, demana: 1. Tots i cada un dels centres públics i concertats
d’infantil i primària amb jornada partida que hagin sol·licitat la jornada continua des del curs 2012 -2014;
indica que tot i la manca d’un procediment específic per demanar-ho, té constància de centres que
l’han demanada, de manera que vol saber el nombre de centres que la varen demanar. 2. Tots i cada
un dels centres educatius públics que varen voler participar en el projecte pilot de les 25 escoles i no
se’ls va permetre.
5. El 20 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que el Departament d’Educació no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La
Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una
còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini
màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració del
Departament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que
l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Manca de congruència entre sol·licitud i Reclamació
La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana: nombre de col·legis públics i
concertats amb jornada partida que van demanar la jornada intensiva o contínua per al curs 2020- 2021 i a
quants se’ls ha concedit; nombre de col·legis públics i concertats que han sol·licitat la jornada contínua des
que va començar el projecte pilot de les 25 escoles i nombre d’ escoles que volien participar al col·legi pilot
de les 25 escoles i han quedat fora perquè estava limitat a 25. La resposta donada pel Departament no
satisfà la persona sol·licitant, que presenta aquesta Reclamació, que demana: tots i cada un dels centres
públics i concertats d’infantil i primària amb jornada partida que hagin sol·licitat la jornada continua des del
curs 2012-2014 i tots i cada un dels centres educatius públics que varen voler participar en el projecte pilot
de les 25 escoles i no se’ls va permetre.
Es pot observar fàcilment que la Reclamació no és congruent amb la sol·licitud, ja que demana més
informació que la sol·licitada: mentre que la sol·licitud d’informació demana només el nombre de centres
educatius en relació amb diverses situacions sobre la petició de fer jornada continua, la Reclamació, en
canvi, demana la llista dels centres en dues de les situacions esmentades a la sol·licitud. No hi ha dubte que
no és el mateix demanar el nombre, que la relació dels centres, cosa que comporta un plus d’informació.
La reclamació a la GAIP és una via de revisió d’actuacions administratives prèvies, en la que és essencial
que hi hagi congruència entre allò reclamat i allò sol·licitat a l’Administració contra la qual es reclama. No és
pot revisar l’actuació administrativa en relació amb la petició de la relació de centres, perquè no se li va
sol·licitar aquesta informació.
En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació 312/2021 per manca de congruència entre
l’objecte de la Reclamació i el de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny
de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 312/2021 per manca de congruència entre l’objecte
de la Reclamació i el de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.