Desestimada 20/06/2019 · 30 días en resolverse

Solicitud de declaración de bienes y rentas del alcalde y gastos de la alcaldía

Se solicitó al Ayuntamiento de Banyeres del Penedès la declaración de bienes y rentas del alcalde y los gastos de la alcaldía. El ciudadano alegó falta de respuesta y deficiencias en la publicidad activa. La GAIP desestima la reclamación porque el Ayuntamiento ya había resuelto favorablemente la solicitud mediante notificación electrónica no consultada por el interesado.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación es improcedente ya que el Ayuntamiento había emitido un decreto de alcaldía estimando la solicitud de información antes de la presentación de la reclamación.
2 La administración no es responsable de que el ciudadano no haya accedido a la notificación electrónica practicada correctamente.
3 La GAIP carece de competencias para intervenir en el cumplimiento de las obligaciones de publicidad activa, correspondiendo dicha función al Síndic de Greuges o a la Oficina Antifrau.
4 La GAIP no posee competencias sancionadoras en materia de transparencia ni en el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.

Texto completo

Resolució 379/2019, de 20 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 311/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Banyeres del Penedès Informació reclamada: Declaració de béns i rendes de l’Alcalde. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: Els antecedents posen de manifest que quan la persona reclamant presenta aquesta Reclamació l’Ajuntament de Banyeres del Penedès ja li hauria notificat la seva resolució estimant la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2 i oferint-li explicacions sobre la manca d’actualització del portal de transparència, pel que fa a la publicitat activa del registre de béns i activitats i de les retribucions de l’Alcalde, i facilitant-li accés presencial a la informació sol·licitada. Pel que sembla, la persona reclamant no hauria accedit a la notificació electrònica municipal, aparentment practicada correctament, fet del qual no sembla que pugui responsabilitzar-se l’Ajuntament. En relació amb les observacions fetes per la persona reclamant sobre el fet que l’Ajuntament incompliria obligacions de publicitat activa, cal posar de manifest que la GAIP no té competències per intervenir en relació amb el compliment de les obligacions de publicitat activa per part de les Administracions públiques. Paraules clau: Ajuntament. Registre de béns. Retribucions dels electes. Reclamació contra silenci. Notificació electrònica. Publicitat activa. Sancions. Estimació prèvia. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 311/2019, presentada contra l’Ajuntament de Banyeres del Penedès, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de març de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès: “Sol·licito accés a la informació pública relativa a la declaració de béns i rendes actuals de l’alcalde i a les despeses de l’alcaldia. Sol·licito també que aquesta informació es posi a disposició de la ciutadania a través del portal de transparència, publicant-la en el web institucional”. 3. La Reclamació presentada el 21 de maig de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior. Assenyala també que el web institucional de l’Ajuntament no faria publicitat activa de la informació sol·licitada i demana a la GAIP que faci complir la transparència sol·licitada. 4. El 24 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 24 de maig de 2019 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant, complementàries de la Reclamació. Invoca l’article 163.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), sobre l’obligació dels membres de les corporacions locals de formular declaracions de béns i activitats privades. Demana rebre la informació per correu certificat. Demana a la GAIP que requereixi a l’Ajuntament eventuals comunicacions electròniques a l’adreça fixada per la persona reclamant per rebre comunicacions d’aquesta naturalesa. Demana a la GAIP que valori si la dilació municipal respecte l’atenció que caldria donar a la seva sol·licitud podria ser constitutiva d’infracció i, en cas afirmatiu, quin seria l’òrgan competent per sancionar, cas de no ser-ho la pròpia GAIP. 6. El 17 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès. Adjunta el Decret d’Alcaldia de 7 de maig de 2019, que dona resposta a la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, tot explicant els motius de la manca d’actualització de la publicitat activa sobre declaracions de béns dels electes i oferint a la persona reclamant la consulta presencial, previ avís telefònic a la Secretaria municipal, de la informació sol·licitada. L’informe de la Secretaria municipal també indica que actualment ja s’hauria actualitzat el portal de transparència, que estaria donant publicitat de les declaracions de béns i activitats i de les retribucions dels electes. Entre altres documents, també s’acredita la notificació electrònica, el 8 de maig de 2019, del decret d’Alcaldia resolent la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2, notificació que s’entendria rebutjada el 21 de maig de 2019. 7. El 19 de juny de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació indicada a l’antecedent anterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aq uest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desestimació de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que quan la persona reclamant presenta aquesta Reclamació l’Ajuntament de Banyeres del Penedès ja li hauria notificat la seva resolució estimant la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2 i oferint-li explicacions sobre la manca d’actualització del portal de transparència, pel que fa a la publicitat activa del registre de béns i activitats i de les retribucions de l’Alcalde, i facilitant-li accés presencial a la informació sol·licitada. Pel que sembla, la persona reclamant no hauria accedit a la notificació electrònica municipal, aparentment practicada correctament, fet del qual no sembla que pugui responsabilitzar-se l’Ajuntament. En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació, perquè quan es presenta la sol·licitud d’informació de la que deriva ja havia estat atesa per l’Ajuntament. Per una altra banda, en relació amb les observacions fetes per la persona reclamant sobre el fet que l’Ajuntament incompliria obligacions de publicitat activa, cal posar de manifest que la GAIP no té competències per intervenir en relació amb el compliment de les obligacions de publicitat activa per part de les Administracions públiques. L’única previsió de l’LTAIPBG en relació amb les mancances d’aquest ordre atribueix competències al Síndic de Greuges o a l’Oficina Antifrau (article 75.2). En relació amb les mesures sancionadores demanades per la persona reclamant, cal indicar que la GAIP no té competències sancionadores en matèria de transparència ni en matèria del dret d’accés a la informació pública. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent desestimar aquesta Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juny de 2019, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 311/2019, en base a les consideracions fetes al Fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 311/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.