Solicitud de memorias técnicas y económicas de subvenciones a la FAV y resultado de desestimación por falta de objeto

Resolució 286/2018, d’11 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 311/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Reus Informació reclamada: Memòries tècniques i econòmiques justificatives d’una subvenció i documentació justificativa de la memòria econòmica. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La Disposició Addicional Primera de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern preveu l’aplicació supletòria de l’LTAIPBG quan la reclamació es presentada per un electe local. En conseqüència, la via de garantia i reclamació davant d’un òrgan independent que institueix la legislació de transparència s’ha d’entendre afegida al catàleg de garanties específiques que els electes locals tenen atribuïdes per la legislació de règim local, com l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional. La reclamació s’ha de desestimar formalment per manca d’objecte, en haver ofert la informació l’Administració a la persona reclamant amb caràcter previ a la reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Grup municipal. Subvencions. Memòries. Reclamació contra estimació. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 29 d’agost de 2018 té entrada a la GAIP la Reclamació 311/2018, presentada per un regidor de l’Ajuntament de Reus del grup municipal de Ciutadans contra aquesta Administració, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant té la condició d’electe local de l’Ajuntament de Reus, i està adscrit al Grup Municipal de Ciutadans. 2. La sol·licitud d’informació que es reclama, de 10 d’octubre de 2017, demanava accedir a “les memòries tècniques i econòmiques presentades per la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) justificatives de la subvenció o subvencions que l’Ajuntament de Reus li va lliurar l’any 2016, així com la documentació justificativa de la memòria econòmica (factures, rebuts, etc).” Aquesta informació va ser reclamada a l’Ajuntament amb data 15 de novembre de 2017, denunciant que havia quedat estimada per silenci positiu. 3. El 31 d’agost de 2018 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional de la reclamació, li indica la persona responsable de la seva tramitació i els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 4. En la mateixa data, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Reus i li demana que, dins d’un termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme en relació amb la sol·licitud d'accés en què es fonamenta la reclamació, i que li en remeti l’expedient complet. 5. El 17 de setembre de 2018 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Reus, el qual considera satisfeta la sol·licitud que ara es reclama considerant que amb data 22 de novembre de 2017 es va comunicar a la persona reclamant, per escrit adreçat a la bústia de orreu electrònic corporatiu del grup municipal, que podia accedir presencialment a la informació adreçant-se a les dependències de la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència. L’escrit afirma que en aquelles dependències s’hi arxiven tots els expedients de subvencions 2016 a les associacions de veïns, que queden a la seva disposició, i es justifica en els termes següents: ”Donat el volum de documentació (són tres caixes d’expedients) és més fàcil que el pugueu consultar i en cas que requeriu d’alguna documentació fer-ne les còpies que no traslladar tot l’expedient o fer-ne fotocòpies.” 6. El 27 de setembre de 2018 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació rebuda de l’Ajuntament, indicant-li que disposa d’un termini de cinc dies per a presentar les al·legacions que estimi convenients. Transcorregut aquest termini, la persona reclamant no ha manifestat cap al·legació. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). La invocació i aplicació al cas d’un règim jurídic especial d’accés a la informació, com ho és el dels electes locals a l’empara de la normativa de règim local esmentada, no suposa un obstacle per a l’admissibilitat de les reclamacions que puguin presentar a la GAIP els electes locals davant la limitació o denegació d’accés a informació relativa a la seva corporació local, tal i com ve assenyalant la GAIP des de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016. En concret, aquesta Comissió ve interpretant que la Disposició Addicional Primera.2 LTAIPBG preveu l’aplicació supletòria de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i que, en conseqüència, la via de garantia i reclamació davant d’un òrgan independent que institueix la legislació de transparència s’ha d’entendre afegida al catàleg de garanties específiques que els electes locals tenen atribuïdes per la legislació de règim local, com l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional. D’acord amb això, les reclamacions d’electes locals en matèria d’accés a informació de la seva corporació local són admissibles a tràmit. 2. Sobre l’accés del regidor a la informació reclamada De l’informe jurídic tramès per l’Ajuntament de Reus es posa de manifest que amb posterioritat a les dues sol·licituds, però amb caràcter previ a la reclamació, el 22 de novembre de 2017, l’Ajuntament hauria comunicat al grup la disponibilitat de la consulta de totes les subvencions, i li hauria ofert fer les còpies que necessités. El cert és que la sol·licitud era prou clara i precisa com perquè se li hagués facilitat directament la còpia de les dues memòries justificatives d’una sola de les subvencions a la FAV, perfectament identificada, i per tant l’accés presencial estimat podria resultar injustificadament gravós. Cal recordar, igualment, que com aquesta Comissió ha assenyalat en altres ocasions (vid. Resolucions de 7 de juny de 2016 sobre les Reclamacions 22, 23 i 28/2018) la pretensió de la persona reclamant d’obtenir còpia de la informació sol·licitada s’empara en el dret que atribueix expressament als electes locals de Catalunya l’article 164.5 LMRLC. Ara bé, no és menys cert que l’Ajuntament ha ofert la consulta de la documentació i ha reconegut la possibilitat de donar-ne les còpies escaients, de manera que si la persona reclamant s’hagués adreçat a aquell punt, hauria pogut obtenir al informació reclamada amb còpia en el mateix acte. D’altra banda, es té també en compte que aquest oferiment d’informació és previ, en molts mesos, a la reclamació, i que la persona reclamant no ha fet constar aquesta circumstància ni ha justificat els motius del seu desacord amb la consulta oferta, probablement per un problema de coordinació de la informació dins del mateix grup. D’acord amb l’exposat, el regidor té dret a obtenir les memòries sol·licitades (i l’Ajuntament res hi oposa) i resultaria adequat, atesa la concreció de la documentació sol·licitada, que l’Ajuntament la hi faci arribar amb còpia, sense necessitat de personar-se a consulta presencial de l’arxiu complet de subvencions, coneguda la descoordinació que es va produir en l’atenció de la petició. Tanmateix, la reclamació s’ha de desestimar formalment per manca d’objecte, en haver ofert la informació l’Administració a la persona reclamant amb caràcter previ a la reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTIAPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer el seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 11 d’octubre de 2018, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 311/2018 per manca d’objecte, en haver ofert l’Administració la consulta i còpia de la documentació que es reclama amb caràcter previ a la presentació de la reclamació. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 311/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 11 d’octubre de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per part de l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert por aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu el ectrònic dirigit a [email protected] , per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.