Solicitud de acceso a expediente de inspección y datos de responsables en el Distrito de Horta Guinardó con resultado de desestimación parcial y pérdida del objeto

Resolució 479/2022, de 9 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 309/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta Guinardó Informació reclamada: Personal responsable d’obrir un expedient. Sentit de la r esolució: Desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: Es tracta d’una pretensió que no s’ha formulat a la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació i, si bé la persona reclamant considera que hauria de formar part de l’expedient, l’Ajuntament justifica jurídicament que no és aquest el cas. Es tracta, per tant, d’una pretensió que excedeix l’àmbit material de la sol·licitud i, en conseqüència, en relació amb aquest apartat la Reclamació ha de ser desestimada per manca de congruència amb la sol·licitud, ja que la via de reclamació a la GAIP és un procediment de revisió d’una actuació prèvia de l’Administració, en el que no es poden plantejar pretensions que no formin part de la sol·licitud. L’informe addicional de l’Ajuntament fa constar expressament que “ja s’ha posat a disposició la documentació sol·licitada per l’interessat, no havent cap altre tràmit en l’expedient administratiu. La informació que sol·licita es desprèn del propi expedient i, si no hi consta, és que no es disposa o directament no existeix”. Aquesta afirmació municipal és aplicable, doncs, a les tres qüestions plantejades a les al·legacions de la persona reclamant, la resposta a les quals seria que, o bé la informació que demanen ja es troba a la còpia que se li ha facilitat de l’expedient, o bé que no existeix, ja que es tracta de qüestions formulades a partir de l’accés de la persona reclamant al contingut de l’expedient. A la vista d’aquesta resposta, cal concloure que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació de la qual disposa (llevat de la denúncia IRIS, que no havia estat sol·licitada), motiu pel qual és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació respecte del conjunt de la sol·licitud, sens perjudici de desestimar per incongruent la part de les al·legacions que demanen còpia de la denúncia IRIS. Paraules clau: Ajuntaments. Districtes. Comunitat de propietaris. Persona interessada. Expedient administratiu. Inspecció. Urbanisme. Denúncies . Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Congruència. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 309/2022, presentada per la presidència d’una comunitat de propietaris afectada contra el Districte d’Horta Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de febrer de 2022 la persona reclamant demana al Districte d’Horta -Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona vista i còpia a un expedient, i resposta a les qüestions concretes següents: “1) Qui, nom i cognoms, decideix i per quin motiu fer una inspecció al carrer Arquitecte Moragas i cantonada amb Berruguete. 2) Qui, nom i cognoms, ordena a un tècnic fer la visita. 3) Qui, nom i cognoms, és el tècnic que fa la visita i el informe. 4) Qui, nom i cognoms, decideix que es tracta d’una zona privada i no d’un espai públic. 5) Un cop assumides part de les al·legacions ¿Per què el Districte no ha fet cap actuació de reparació en les zones que sí va reconèixer que eren públiques? ¿O hem de deduir, com sembla, que només va obrir l’expedient perquè pensava que eren privades per fer la guitza a la Comunitat?”. 3. La Reclamació presentada el 30 de març de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 6 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 6 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 29 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe municipal, que fa les següents “ Consideracions: Primera.- En aquest cas, segons l’informe tècnic de 7 d’abril de 2022, no existeix denúncia sinó que l’inici de l’expedient es va generar arrel d’una petició online al programa IRIS, d’un/a ciutadà/ana del barri que va manifestar un desperfecte a un espai. Concretament, l’IRIS és el sistema de l’Ajuntament de Barcelona que resol i respon les incidències, queixes, suggeriments, consultes i agraïments a les persones de la ciutat. Per una banda, a través de l’IRIS es poden fer arribar les informacions i consultes; i per l’altra banda, les queixes i suggeriments (...) El conjunt de dades presentat permet prendre el pols a la relació ciutadania- Ajuntament, alhora que vol estimular la participació de la ciutadania en la millora de la ciutat i els serveis públics. D’acord amb el que disposa la Ll ei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (en endavant, LPACAP) i, concretament, amb l’establert a l’article 62, la denúncia és l'acte pel qual qualsevol persona, en compliment o no d'una obligació legal, posa en coneixement d'un òrgan administratiu l'existència d'un fet determinat que pugui justificar la iniciació d'ofici d'un procediment administratiu. A més, segons aquest article, les denúncies han d'expressar la identitat de la persona o persones que les presenten i el relat dels fets que es posen en coneixement de l'Administració. Quan els fets esmentats puguin constituir una infracció administrativa, també han de recollir la data de la seva comissió i, quan sigui possible, la identificació dels presumptes responsables. Aleshores, un cop rebuda la petició que posava en coneixement de l’Ajuntament l’existència del desperfecte, tal com s’estableix a l’article 98 del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística: “correspon a les administracions competents per exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística inspeccionar els actes i les omissions que puguin vulnerar la legalitat urbanística”. En aquest sentit, l’article 111 d’aquest reglament també estableix que: “Abans de la iniciació d’un procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada, l’òrgan competent pot dur a terme les actuacions prèvies necessàries per conèixer les circumstàncies del cas, determinar les persones presumptament responsables, coordinar la seva actuació amb l’altra administració competent per iniciar el procediment quan escaigui i, en funció del seu resultat, decidir motivadament sobre la conveniència d’iniciar el procediment o arxivar les actuacions”. Per tant, en exercici de les facultats que atorga la referida normativa i per tal de poder determinar si s’havia vulnerat la legalitat urbanística, tal i com consta en l’expedient administratiu amb núm. AUT -07-2020- 01276, a les 12:43 hores del dia 22 d’octubre de 2020 es va realitzar la corresponent inspecció de la zona i, en la mateixa data, es va elaborar el corresponent informe d’inspecció. Tal com es disposa en els articles 102 del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (“ les persones inspectores també poden fer constar els fets que hagin comprovat mitjançant els informes que elaborin”) i 103 d’aquest reglament (“Els fets constatats per les persones inspectores en les actes i els informes que formalitzin tenen valor probatori sens perjudici de les proves que les persones interessades puguin aportar en defensa dels seus drets o interessos”). L’informe d’inspecció de 22 d’octubre de 2020 va posar de manifest que: “En les escales d’accés des del carrer Berruguete a l’òptica Univers i en les que fan cantonada amb Arquitecte Moragas, hi ha algunes peces de la contrapetja caigudes. Deficiències que cal corregir: Cal retirar les peces caigudes de les escales i recol·locar-les”. En conseqüència, en data 28 d’octubre de 2020, el Gerent del Districte va resoldre incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística vulnerada a CP COMPLEX NOU VALL D'HEBRON com a responsable de la infracció detectada a Carrer Arquitecte Moragas 14, que consta en l’informe de data 22 d’octubre de 2020. I, d’acord amb l’article 112.2 del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, es va designar com a instructora del procediment a/la Director/a de Llicències i Inspecció del Districte, o persona que el/la substitueixi, i secretari/ària de l’expedient a/la Cap del Departament dels Serveis Jurídics- Secretaria, o persona que el/la substitueixi, per tal que es procedeixi a la tramitació d’aquest procediment. Per tant, es van incorporar al procediment les actuacions prèvies practicades; és a dir, l’informe d’inspecció de 22 d’octubre de 2022. Segona. - En aquest cas, cal aclarir que la còpia que es va enviar al representant de la CP COMPLEX NOU VALL D'HEBRON es va donar en compliment d’allò que s’estableix a l’article 53.1.a) LPACAP: “A més de la resta de drets que preveu aquesta Llei, els interessats en un procediment administratiu tenen els drets següents: a) […] Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats”. Per tant, atès que era el mateix titular del procediment que demanava còpia del seu expedient, es va donar la corresponent còpia amb tots els documents continguts en aquest. També cal fer esment que en la còpia de l’expedient consta clarament: el nom i cognoms de la tècnica que va fer la visita i l’informe de 22 d’octubre de 2020, l’òrgan que va dictar la resolució d’incoació de l’expedient de restitució de la legalitat urbanística amb la legislació que fonamenta l’actuació de realitzar la inspecció al carrer Arquitecte Moragas i cantonada amb Berruguete. Aleshores, si es vol tenir accés a altra informació pública en possessió de l’Ajuntament de Barcelona, fora de l’esmentat expedient, la petició s’ha de tramitar de conformitat amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). De fet, mitjançant el correu electrònic que va enviar la Regidora del Districte d’Horta- Guinardó, en data 31 de març de 2022, es va informar al senyor xxxx que el canal adequat per fer una sol·licitud d’informació pública era pel procediment concret d’accés a la informació pública i se li va donar l’enllaç per poder fer-ho. Si se li hagués contestat d’un altra manera, això hauria suposat un greuge comparatiu en relació amb altres ciutadans que utilitzen el canal habilitat a l’efecte. En qualsevol cas, la petició d’IRIS tindria la consideració d’informació pública als efectes de la LTAIPBG. En tant que es tracta de documentació que l’Administració la té en el seu poder en exercici de les seves funcions. Tercer. - En el cas de que es volgués entrar a valorar si s’hauria de donar còpia de la petició d’IRIS al reclamant, s’hauria d’aplicar el que disposa la LTAIPBG. L’article 20.1 LTAIPBG estableix que: “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Ara bé, aquest dret d’accés a la documentació administrativa no és un dret absolut, sinó que en determinats supòsits podria ser objecte de limitació per la concurrència d’altres drets o interessos a ponderar, com podria ser el dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal (article 18.4 Constitució Espanyola). Caldrà ponderar, en cas que es sol·liciti l’accés, el dret d’accés amb el dret de protecció de dades”. 7. El 5 de maig de 2022 la GAIP rep les següents al·legacions de la persona reclamant: “He rebut la resposta del Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Direcció de Serveis Generals signada per la Cap del Departament de Serveis Jurídics Sra. xxxx, que dona resposta parcial a les meves peticions: 1) Qui, nom i cognoms, decideix i per quin motiu fer una inspecció al carrer Arquitecte Moragas i cantonada Berruguete. Insisteixen que es tracta d’una iniciativa originada per una petició d’IRIS, però en cap cas l’adjunten amb l’argument que fer-ho seria un greuge comparatiu ja que ho he de fer per canal adequat en un enllaç que em van remetre per correu electrònic. Així ho faré tot i que no es congruent que en l’expedient no figuri la petició IRIS. 2) Qui, nom i cognoms, ordena a un tècnic fer la visita. Sota la hipòtesi, que cal confirmar, que es tracta d’una denúncia IRIS, la pregunta no seria pertinent. 3) Qui, nom i cognoms, és el tècnic que fa la visita i el informe. És cert que està identificada al peu de l’informe en lletra molt petita que em va passar desapercebuda. 4) Qui, nom i cognoms, decideix que es tracta d’una zona privada i no d’un espai públic. Insisteixo en aquesta pregunta ja que, a falta de resposta, caldrà suposar que va ser la tècnica que va fer la visita i l’informe qui ho va decidir, amb la ratificació del cap del seu departament i del gerent del districte. 5) Un cop assumides part de les al·legacions ¿Per què el Districte no ha fet cap actuació de reparació en les zones que sí va reconèixer que eren públiques? ¿O hem de deduir, com sembla, que només va obrir l’expedient perquè pensava que eren privades per fer la guitza a la Comunitat? Efectivament, en la notificació del 05/02/2021 la secretària Sra. xxxx diu literalment: “ Pel que fa a les altres escales de la cantonada entre Arquitecte Moragas i Berruguete, es passa la queixa a Manteniment del Districte per la seva tramitació” . A hores d’ara no em consta que el Districte hagi fet cap actuació amb el que s’ha de deduir que la petició que feia no tenia com objecte reparar una zona que ho necessitava, sinó carregar a la Comunitat de Propietaris Nou Vall d’Hebron amb uns treballs que ni li corresponien ni es necessitaven. En conseqüència insisteixo en les preguntes: 1. Aportació de la denúncia IRIS. 4. Confirmar la identitat de qui va decidir que es tractava d’un espai privat sense tenir en consideració les al·legacions de la Comunitat que demostraven que era un espai públic. 5. Per què no fan les actuacions que obligaven a executar a la comunitat de propietaris un cop acceptat que els hi pertoca a ells”. 8. El 20 de maig de 2022 la GAIP trasllada a l’Ajuntament les anteriors al·legacions, i li demana que en el termini de 10 dies es pronunciï sobre els tres apartats indicats a les línies anteriors, que mantenen la sol·licitud d’informació. 9. El 2 de juny de 2022 la GAIP rep un informe addicional de l’Ajuntament de Barcelona. Amb caràcter general, indica que “ja s’ha posat a disposició la documentació sol·licitada per l’interessat, no havent cap altre tràmit en l’expedient administratiu. La informació que sol·licita es desprèn del propi expedient i, si no hi consta, és que no es disposa o directament no existeix”. Exposa motivadament la naturalesa jurídica i la funcionalitat de les denúncies IRIS i, especialment, que a partir d’elles l’Ajuntament pot decidir l’obertura d’un expedient administratiu, del qual en queda fora la denúncia perquè és una actuació prèvia a l’expedient. També argumenta jurídicament que la inspecció no va ser decidida específicament per cap responsable municipal, ni va rebre instruccions de ningú, ja que la inspecció va resultar de l’automatisme resultant de l’obertura dels expedients. Informa que la persona reclamant hauria presentat una sol·licitud d’informació pública demanant la denúncia IRIS, que es trobaria en tramitació. I conclou: “A la vista dels antecedents i de la sol·licitud de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), hem de concloure el següent: 1. Que la còpia de l’expedient que es va enviar al representant de la CP COMPLEX NOU VALL D'HEBRON es va donar en compliment d’allò que s’estableix a l’article 53.1.a) LPACAP i, per tant, es va donar la corresponent còpia amb tots els documents continguts en l’expedient AUT-07-2020- 01276. 2. Que està en tràmit en el Departament de Serveis Jurídics del Districte d’Horta- Guinardó l’expedient 2022_EXP_106997 iniciat per sol·licitud de l’interessat Sr. xxxx, amb l’objecte d’obtenir còpia de la queixa IRIS presentada en data 15 d’octubre de 2020. 3. Per tant, el Sr. xxxx està utilitzant tant el portal de transparència de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir determinada documentació i, simultàniament, formulant queixa a la GAIP. Queixa que no es fonamenta de cap manera, tal i com s’ha fet palès en aquest informe i en l’anterior, de data 25 d’abril, emès per la mateixa lletrada qui subscriu, atès que aquest Ajuntament ja ha donat accés a l’interessat de la documentació sol·licitada o està en tràmit ja que una segona petició ha estat posterior en el temps”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la informació reclamada i el dret a accedir-hi Aquest procediment s’origina amb la petició indicada a l’antecedent 2, d’una persona interessada (el President de la Comunitat de propietaris afectada per l’expedient demanat) que demana vista o còpia d’un expedient d’inspecció i que també demana, específicament, resposta a diverses preguntes relacionades amb l’expedient en qüestió. L’Ajuntament tramita la petició, justificadament, com a exercici del dret d’accés a l’expedient, que garanteix l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, segons el qual les persones interessades tenen dret “a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats”. En aplicació d’aquest dret, l’Ajuntament posa a disposició de la persona reclamant una còpia de l’expedient, tot subratllant que hi pot trobar la resposta a diverses de les qüestions concretes plantejades a la sol·licitud, concretament als apartats 2 i 3 de la sol·licitud; en relació amb aquesta informació facilitada s’ha produït, per tant, la pèrdua d’objecte de la Reclamació. Tanmateix, la persona reclamant al·lega que la resposta municipal a la seva petició, inclosa la còpia de la documentació de l’expedient demanat, no donen resposta a tres de les qüestions plantejades, que en la formulació per les seves al·legacions serien les següents: “ 1. Aportació de la denúncia IRIS. 4. Confirmar la identitat de qui va decidir que es tractava d’un espai privat sense tenir en consideració les al·legacions de la Comunitat que demostraven que era un espai públic. 5. Per què no fan les actuacions que obligaven a executar a la comunitat de propietaris un cop acceptat que els hi pertoca a ells”. La GAIP va convidar l’Ajuntament a pronunciar-se en relació amb aquestes pretensions de la persona reclamant. La resposta municipal indica motivadament que la denúncia IRIS resta fora de l’expedient sol·licitat i que la inspecció és conseqüència automàtica de l’obertura de l’expedient i que s’ha dut a terme sense instruccions de ningú; no fa referència a les qüestions plantejades als apartats 4 i 5 de la sol·licitud, en la formulació donada per les al·legacions de la persona reclamant. L’objecte de la Reclamació, després de la resposta municipal a la petició de la persona reclamant, es redueix a les pretensions que, al seu entendre, no haurien estat contestades per la resposta que li va oferir l’Ajuntament, i que exposa en els termes indicats al paràgraf anterior. Es valora tot seguit el dret de la persona reclamant a allò sol·licitat per a cada un dels tres apartats expressats per les seves al·legacions: “1. Aportació de la denúncia IRIS”. Es tracta d’una pretensió que no s’ha formulat a la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació i, si bé la persona reclamant considera que hauria de formar part de l’expedient, l’Ajuntament justifica jurídicament que no és aquest el cas. Es tracta, per tant, d’una pretensió que excedeix l’àmbit material de la sol·licitud i, en conseqüència, en relació amb aquest apartat la Reclamació ha de ser desestimada per manca de congruència amb la sol·licitud, ja que la via de reclamació a la GAIP és un procediment de revisió d’una actuació prèvia de l’Administració, en el que no es poden plantejar pretensions que no formin part de la sol·licitud. “4. Confirmar la identitat de qui va decidir que es tractava d’un espai privat sense tenir en consideració les al·legacions de la Comunitat que demostraven que era un espai públic”. No hi ha als informes aportats per l’Ajuntament una resposta municipal específica a aquesta qüestió. “5. Per què no fan les actuacions que obligaven a executar a la comunitat de propietaris un cop acceptat que els hi pertoca a ells”. No hi ha als informes aportats per l’Ajuntament una resposta municipal específica a aquesta qüestió. L’informe addicional de l’Ajuntament fa constar expressament que “ja s’ha posat a disposició la documentació sol·licitada per l’interessat, no havent cap altre tràmit en l’expedient administratiu. La informació que sol·licita es desprèn del propi expedient i, si no hi consta, és que no es disposa o directament no existeix”. Aquesta afirmació municipal és aplicable, doncs, a les tres qüestions plantejades a les al·legacions de la persona reclamant, la resposta a les quals seria que, o bé la informació que demanen ja es troba a la còpia que se li ha facilitat de l’expedient, o bé que no existeix, ja que es tracta de qüestions formulades a partir de l’accés de la persona reclamant al contingut de l’expedient. A la vista d’aquesta resposta, cal concloure que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació de la qual disposa (llevat de la denúncia IRIS, que no havia estat sol·licitada), motiu pel qual és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació respecte del conjunt de la sol·licitud, sens perjudici de desestimar per incongruent la part de les al·legacions que demanen còpia de la denúncia IRIS. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de juny de 2022, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la Reclamació 309/2022 en relació amb la part de les al·legacions que demanen una còpia de la denúncia IRIS per manca de congruència amb la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació 309/2022, en relació amb la resta de pretensions, perquè o bé s’ha facilitat la informació sol·licitada, o bé l’Ajuntament ha posat de manifest la seva inexistència. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 309/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.