Una entidad ecologista solicitó datos sobre contaminación por purines al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Tras presentar reclamación por silencio administrativo, el solicitante recibió la información y manifestó su conformidad. La GAIP decide finalizar el procedimiento por desistimiento del interesado.
Puntos clave de la argumentación
1
El desistimiento de la solicitud es una facultad del interesado regulada en el artículo 94 de la Ley 39/2015.
2
La manifestación explícita de voluntad de renunciar al procedimiento por parte del reclamante conlleva la finalización del mismo sin necesidad de otras declaraciones.
Texto completo
Resolució 378/2020, de 16 de juliol
Número d’expedient de la reclamació: 308/2020
Administració reclamada: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Informació reclamada: Diverses dades sobre contaminació causada pels purins.
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu
comú de les administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva
sol·licitud, i en aquest cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del
procediment corresponent, llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas.
Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb
la seva Reclamació, amb els efectes indicats.
Paraules clau: Generalitat. Entitat ecologista. Contaminació. Medi ambient. Reclamació contra
silenci. Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 308/2020, presentada per una entitat
ecologista contra el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA)
de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 de novembre de 2019 l’entitat reclamant demana al DARPA, per a cada un dels
sectors porcí, boví i aviari, les dades següents: “a.- Producció total estimada de purins en
m3, període 2008 a l’octubre 2019, amb desglossament anual i mensual. b.- Valor estimat
del nitrogen anual total excretat, període 2008 a l’octubre 2019, amb desglossament anual
i mensual. c.- Valor estimat d’amoníac anual total emès a l’atmosfera, període 2008 a
l’octubre 2019, amb desglossament anual i mensual. d.- Nombre de places autoritzades,
període 2008 a l’octubre 2019, amb desglossament anual i mensual. e.- Nombre
d’inspeccions ambientals efectuades per aquest Departament, període 2008 a l’octubre
2019, amb desglossament anual i mensual”.
3. El 25 de maig de 2020 l’entitat reclamant argumenta al DARPA la producció de silenci
administratiu positiu en relació amb la seva sol·licitud i requereix el lliurament material de
la informació estimada presumptament, tot invocant els articles 35 i 36 LTAIPBG.
4. La Reclamació presentada el 4 de juliol de 2020 indica que el DARPA no ha contestat les
sol·licituds anteriors i demana a la GAIP que obligui l’Administració a fer efectiu el
lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada.
5. El 7 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DARPA i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 9 de juliol de 2020 la GAIP rep des del DARPA una còpia de la informació que el
Departament hauria facilitat a la persona reclamant, que seria la sol·licitada que està en
poder del DARPA.
7. El 9 de juliol de 2020 l’entitat reclamant comunica a la GAIP la recepció de la resposta del
DARPA a la seva sol·licitud.
8. El 10 de juliol de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació lliurada pel
DARPA tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari procedirà a
finalitzar la Reclamació per la pèrdua del seu objecte.
9. El 10 de juliol de 2020 la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva conformitat amb la
informació rebuda, que qualifica d’adequada, i la seva renúncia a aquest procediment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en
aquest cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment
corresponent, llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix
que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva
Reclamació, amb els efectes indicats.
L’antecedent 9 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat explícitament la seva
voluntat de renunciar a aquest procediment i, per tant i en aplicació de les consideracions fetes
al paràgraf anterior, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap
altre declaració.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 16 de juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 308/2020 per desistiment i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.