Una entidad ciudadana solicitó al Ayuntamiento del Vendrell fechas y documentación acreditativa de reuniones con el Servicio de Costas. Ante la falta de respuesta, se recurrió a la GAIP. El organismo decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración acabó informando de las fechas y confirmando la inexistencia de actas de dichas reuniones.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
La afirmación taxativa de que no existen actas de las reuniones constituye una respuesta válida a la solicitud de documentación acreditativa.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma.
4
Al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación, procede la finalización del expediente sin pronunciarse sobre el fondo del derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 428/2019, d’11 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 308/2019
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell.
Informació reclamada: Documentació que acrediti unes determinades reunions entre tècnics del
Servei de Costes i de l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment. El fet d’afirmar taxativament que no hi ha actes de les reunions dona
resposta a la sol·licitud d’informació que demana documentació que acrediti les reunions en qüestió,
és a dir, ve a indicar que aquesta documentació no existeix. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte
d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Entitats ciutadanes. Informació institucional. Actes. Reunions. Inspeccions.
Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 19 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 308/2019, presentada per una entitat
ciutadana contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 17 d’abril de 2019 l’entitat reclamant, després de fer referència a un escrit municipal que indicava
que s’hi haurien celebrat reunions i inspeccions conjuntes dels tècnics municipals amb tècnics del
Ministeri de Medi Ambient, en relació amb les obres de remodelació del passeig marítim de Sant
Salvador, demana la informació següent a l’Ajuntament del Vendrell: dates en què varen tenir lloc
les reunions i les inspeccions conjuntes citades i la documentació que les acrediti.
3. La Reclamació presentada el 19 de maig de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta
a la seva sol·licitud.
4. El 24 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 14 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament del Vendrell, que indica les dates de
les dues reunions que s’haurien celebrat entre representants de l’Ajuntament i del Servei de
Costes. No es pronuncia sobre la part de la sol·licitud que demana documentació que acrediti les
reunions. Adjunta un informe que justifica la no recepció de les obres, així com el número de
registre de sortida d’una resposta donada per l’Ajuntament.
6. El 18 de juny de 2019 la GAIP demana a l’Ajuntament del Vendrell l’ampliació del seu informe, ja
que no es pronuncia sobre la part de la sol·licitud d’informació que demana documentació que
acrediti les reunions.
7. El 3 de juliol de 2019 la GAIP rep un informe addicional de l’Ajuntament del Vendrell, que explica
que s’haurien celebrat dues reunions entre representants de l’A juntament del Vendrell i del Servei
Provincial de Costes de Tarragona, informa de les dates de les reunions i de les funcions o càrrecs
de les persones que hi varen participar i manifesta que “en cap de les dues reunions suara
referenciades es va aixecar acta ni document similar relatiu als temes tractats, no essent habitual
l’aixecament d’actes més enllà de les sessions d’òrgans col·legiats, que disposen de la figura del
secretari o la secretària a l’efecte”.
8. El 8 de juliol de 2019 la GAIP trasllada l’informe i l’informe addicional municipals a la persona
reclamant, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. El fet d’afirmar taxativament que no hi ha actes
de les reunions dona resposta a la sol·licitud d’informació que demana documentació que acrediti les
reunions en qüestió, és a dir, ve a indicar que aquesta documentació no existeix. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de
juliol de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 308/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.