Reclamación sobre la motivación del régimen de derecho de superficie y ubicación de promociones adjudicadas a trabajadores del IMHRB con resultado estimatorio

Resolució 476/2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 307/2021 Administració reclamada: Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona Informació reclamada: Motivació del dret de superfície per a habitatges protegits. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: El dret d’accés a la informació pública no empara un eventual dret a què l’Administració hagi de redactar, per satisfer-lo, la motivació de determinades decisions o actuacions. Si la motivació demanada existeix ja redactada o creada en el moment de ser demanada, llavors és informació pública i el dret d’accés pot ser adient per emparar el dret a obtenir-la. Ara bé: si la motivació en qüestió no es troba redactada en el moment de presentar la sol·licitud, el dret d’accés a la informació pública no obliga a redactar-la únicament als efectes de satisfer la sol·licitud d’informació, i aquesta queda satisfeta amb la indicació de l’Administració de què la motivació demanada no existeix. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment conclou que “en relació amb la sol·licitud d’informació relativa a la ubicació de les promocions en les quals s’ha adjudicat el dret de superfície a treballadors, en actiu o no, de l’IMHRB, la normativa de protecció de dades no impedeix accedir a aquesta informació d’acord amb el que s’ha exposat”, perquè en la ponderació entre el dret d’accés i el dret de protecció de les dades personals afectades, l’informe en qüestió argumenta la necessitat de què prevalgui el dret d’accés a una informació que és rellevant per controlar la gestió dels habitatges de l’IMHR B i que no causa un dany significatiu a les dades personals que puguin resultar afectades, en cas que n’hi hagi, perquè la informació patrimonial sol·licitada hauria d’haver estat objecte de publicitat activa. Paraules clau: Organismes municipals. Habitatge. Drets de superfície. Promoció habitatges . Ubicació d’habitatges. Motivacions. Reclamació contra estimació parcial. Informació pública. Dades personals. APDCAT. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 307/2021, presentada contra l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHRB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de febrer de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona: “L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (abans Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, en endavant IMHR B) ha constituït diferents drets de superfície sobre habitatges a favor de particulars amb la finalitat que es destinin a domicili habitual i permanent. La llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge només preveu aquest règim de tinença pels habitatges amb protecció oficial; del contingut dels diferents Plans de l’Habitatge de Barcelona i Plans d’actuació municipals s’infereix que l’aplicació d’aquest règim, com a fórmula de tinença i ús de l’habitatge, estava prevista per a les noves promocions municipals dutes a terme a través de l’IMHRB, i en sòl qualificat. Sol·licito: 1. Motivació per la qual s’aplica aquest règim de tinença a promocions preexistents i no ubicades en sòl qualificat com a protegit. 2. Motivació per la qual s’ofereix als llogaters de les promocions Pere IV, Vila Olímpica- Mediterrània i Vila Olímpica- Vall d’Hebron la possibilitat d’adquirir un dret de superfície sobre l’habitatge, i no als llogaters de la resta de promocions. 3. Detall per ubicació de les promocions dels drets de superfície atorgats a favor de treballadors (actuals o passats) de l’IMHRB”. 3. El 18 de març de 2021 l’IMHRB indica el següent a la persona reclamant: “En relació a la vostra sol·licitud d’accés a la informació pública presentada en aquest Ajuntament amb número d’expedient DA -2021- 0074, us comuniquem que en virtut del que disposa l’article 33.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el termini d’un mes per resoldre la vostra sol·licitud serà prorrogat en quinze dies més, atenent al volum i a la complexitat de la informació requerida. Per tot l’exposat la data màxima de termini per resoldre la vostra sol·licitud és el dia 01/04/2021”. 4. El 31 de març de 2021 l’IMHRB contesta el següent a la persona reclamant: “En relació a la seva instància de data 17 de febrer de 2021 amb número de registre 20219052086 i, consultats els arxius de l’MHAB, li informem el següent: 1. - Que l’acord de data 2 d’octubre de 2012, de l’IMHRB, acordà procedir, en tant que propietari dels habitatges de la promoció de Pere IV, a l’adjudicació dels habitatges de les promocions comercialitzades en dret de superfície, de les quals s’haguessin exhaurit les llistes d’espera, d’acord amb allò que preveu l’article 101 de la Llei de l’habitatge. Quina motivació resulta, doncs, de la decisió del Patronat dins de les seves competències com a gestor dels habitatges, en pro d’una millor administració dels habitatges i prestació del servei públic d’habitatge i en atenció a la qualificació urbanística dels béns i a la seva caracterització general, que feia idònia l’aplicació de la figura del dret de superfície com a règim de tinença, que permet la detenció de la propietat pública del sòl, una de les directrius del darrer i vigent Pla de l’Habitatge de Barcelona. 2.- Tal com s’exposa en el paràgraf anterior dita moti vació parteix de les competències de gestió del Patronat Municipal de l’Habitatge, ara IMHRB i responia a criteris d’eficàcia i eficiència, als quals han de respondre sempre les Administracions Públiques i les entats que en depenen en tant que sotmeses i guiades pels interessos generals, i, en aquest sent, també amb l’objectiu de preservar en tot cas el règim de protecció pública dels habitatges durant els següents 75 anys. 3.- L’IMHRB, no disposa de cap tractament de les dades sol·licitades, però en el cas de qualsevol tractament de dades de caràcter personal, i en virtut de la LOPD no seria possible facilitar dites dades, ja que el tractament de dades de persones físiques identi ficades o identificables, només poden ser cedides per les finalitats que cada tractament contempli i únicament als òrgans o ens determinats en cada tractament”. 5. El 31 de març de 2021 la persona reclamant contesta el següent a l’anterior resposta de l’IMHRB: “En relació amb el que heu contestat - com ja sabeu perquè vosaltres mateixos em vau informar amb data 1 de març de 2021 (previ requeriment de la GAIP) – la primera adjudicació en dret de superfície de la promoció de Pere IV es va fer al novembre de 2011. És a dir, segons la vostra resposta, la suposada motivació d’octubre de 2012 seria posterior a l’adjudicació a la treballadora de l’IMHRB. És evident que no és possible. De la informació disponible a la web, s'infereix que us heu confós amb la promoció de Ciutat de Granada. Per concloure, torno a detallar les meves preguntes i la vostra resposta: 1. Motivació per la qual s’aplica aquest règim de tinença a promocions preexistents i no ubicades en sòl qualificat com a protegit. La resposta donada no s’ajusta a la pregunta. 2. Motivació per la qual s’ofereix als llogaters de les promocions Pere IV, Vila Olímpica- Mediterrània i Vila Olímpica- Vall d’Hebron la possibilitat d’adquirir un dret de superfície sobre l’habitatge, i no als llogaters de la resta de promocions. La resposta donada no s’ajusta a la pregunta. 3. Detall per ubicació de les promocions dels drets de superfície atorgats a favor de treballadors(actuals o passats) de l’IMH RB. Considereu que en virtut de la LOPD no es poden donar aquestes dades. Si no existeixen les motivacions que sol·licito (o per motius evidents, no en sou coneixedors),especifiqueu- lo a la vostra resposta. Per agilitzar el procediment, considero raonable mantenir el termini ampliat (fins l’1 d’abril) abans d’iniciar el procediment de reclamació a la GAIP”. 6. La Reclamació presentada el 12 d’abril de 2021 defineix la informació sol·licitada en els termes següents: “La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge només preveu el dret de superfície pels habitatges amb protecció oficial; del contingut dels diferents Plans de l’Habitatge de Barcelona i Plans d’actuació municipals s’infereix que l’aplicació d’aquest règim, com a fórmula de tinença i ús de l’habitatge, estava prevista per a les noves promocions municipals dutes a terme a través de l’IMHR B, i en sòl qualificat. Sol·licito: 1. Motivació per la qual s’aplica aquest règim de tinença a promocions preexistents i no ubicades en sòl qualificat com a protegit. 2. Motivació per la qual s’ofereix als llogaters de les promocions Pere IV, Vila Olímpica- Mediterrània i Vila Olímpica- Vall d’Hebron la possibilitat d’adquirir un dret de superfície sobre l’habitatge, i no als llogaters de la resta de promocions. 3. Detall per ubicació de les promocions dels drets de superfície atorgats a favor de treballadors (actuals o passats) de l’IMHR B”. I fonamenta la Reclamació en els termes següents: “Les respostes a les qüestions 1 i 2 no s’ajusten en absolut a la pregunta. De fet, amb les respostes no em clar si s’ha estimat o no la meva petició. La resposta a la pregunta 3 és que no es poden donar d’acord a la LOPD, quan només demano la ubicació de la promoció, no l’habitatge concret. Addicionalment, la resposta no està signada per ningú en concret. Crec que el més correcte seria que ho signés qui té la competència amb el corresponent peu de recurs”. 7. El 14 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 14 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 26 d’abril de 2021 la GAIP demana l’informe a l’Autoritat catalana de protecció de dades personals previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 10. El 6 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona i de l’IMHRB , que demana la desestimació de la Reclamació perquè el 31 de març de 2021 (antecedent 4) s’hauria satisfet de forma extemporània la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació. 11. El 20 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades no impedeix comunicar els motius pels quals l’IMHRB ha atorgat el règim de tinença relatiu al dret de superfície en promocions preexistents, i no ubicades en sòl qualificat com a protegit, així com els motius pels quals s’han ofert acords per adquirir un dret de superfície sobre l’habitatge en les promocions Pere IV, Vila Olímpica- Mediterrània i Vila Olímpica- Vall d’Hebron, i no en altres promocions, en no veure’s afectades dades personals. En relació amb la sol·licitud d’informació relativa a la ubicació de les promocions en les quals s’ha adjudicat el dret de superfície a trebal ladors, en actiu o no, de l’IMHRB, la normativa de protecció de dades no impedeix accedir a aquesta informació d’acord amb el que s’ha exposat”. Aquestes conclusions es fonamenten, entre altres, en les consideracions següents: “D’entrada, l’accés a la informació relativa a la ubicació de les promocions en les quals hagin sigut adjudicataris de drets de superfície treballadors de l’IMHRB, tan en actiu com no, s’ha d’analitzar des del punt de vista de l’article 24 de l’LTC, en descartar l’aplicació de l’article 23 de l’LTC, ja que la informació sol·licitada, a priori, no hauria d’incloure dades relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, o relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública de l’infractor (...) D’acord amb aquest article, la possibilitat de conèixer la ubicació de les promocions en les quals s’han adjudicat drets de superfície a treballadors de l’IMHRB ha de passar per una ponderació raonada prèvia entre l’interès públic en la divulgació i el dret a la protecció de dades de les persones afectades. En aquesta ponderació cal tenir en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret amb l’objectiu de determinar si ha de prevaler el dret d’accés de la persona reclamant o el dret a la protecció de dades de les persones afectades, prenent com a base els diferents elements que enumera el citat article. (...) En el cas que ens ocupa, segons es pot deduir a partir dels escrits que consten a l’expedient tramès, la finalitat pretesa per la persona reclamant és accedir a aquesta informació amb l’objectiu de controlar la gestió que du a terme l’IMHRB sobre les adjudicacions del dret de superfície, des del punt de vista de conèixer els criteris sobre els quals es basen les seves decisions, com ara, perquè s’adjudica aquell dret en unes promocions i no en unes altres, o bé conèixer en quina mesura es poden veure beneficiats els treballadors en aquestes adjudicacions. (...) A aquest efecte, resulta evident que conèixer els criteris que regeixen l’actuació de l’IMHRB en la gestió dels drets de superfície en les seves promocions permet controlar la seva actuació des del punt de vista de verificar que els procediments d’adjudicació s’han dut a terme d’acord amb els principis emanats de la normativa del sector públic (igualtat, no discriminació, transparència i proporcionalitat...). Fins i tot, i prenent en consideració que la persona reclamant resta interessada, especialment, en conèixer les ubicacions de les promocions en les quals s’ha adjudicat drets de superfície a treballadors de l’IMHRB, també semblaria que la normativa de transparència avalaria la voluntat de conèixer els recursos que l’administració pública posa a l’abast dels seus treballadors i en quines condicions. També cal tenir en compte que, en virtut del que preveu l’article 11.2.b) de l’LTC, l’IMHRB ha de fer pública la informació econòmica relativa a la gestió del patrimoni. (...) Òbviament, ac cedir a aquesta informació pot comportar una afectació del dret a la protecció de les dades personals dels treballadors que puguin veure’s afectats per la sol·licitud d’accés formulada, la qual pot afectar a la seva esfera professional i patrimonial. (...) cal fer avinent que la normativa de transparència conté previsions pel que fa a la publicitat de la gestió patrimonial i, en concret sobre els negocis jurídics relacionats amb la gestió patrimonial, tal com hem vist, per la qual cosa, les expectatives de privacitat que poden tenir els treballadors afectats, des d’aquest punt de vista, ja han d’incorporar les limitacions derivades d’aquesta normativa. Per això, i atès que no s’aprecien circumstàncies específiques a partir les quals considerar que hagi de prevaler el dret a la protecció dels treballadors que puguin veure’s afectats per la sol·licitud d’accés, la normativa de protecció de dades personals no impedeix accedir a la informació relativa a la ubicació de les promocions en les quals s’hagi adjudicat el dret de superfície a treballadors de l’IMHRB, en actiu o no”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 2 0.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Valoració de la informació reclamada i del dret a accedir-hi La sol·licitud d’informació pública de la qu e deriva la Reclamació demana dues categories d’objectes: per una banda, les motivacions de dos tipus d’aplicacions del règim de dret de superfície a promocions d’habitatges i, per l’altra, la ubicació de drets de superfície atorgats a personal al servei de l’IMHRB. Es tracta, en ambdós casos, d’informació pública, en la mesura que es refereix a promocions d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona o de l’IMHRB, i sempre que es trobi en el seu poder; per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. En el cas de les motivacions, no s’han invocat límits legals, mentre que en relació amb la ubicació de les promocions per a personal al servei de l’IMHRB s’ha invocat el límit de la protecció de les dades personals. Es tracta, en tot cas, de dos tipus d’informació diferents, el dret d’accés als quals ha de ser valorat separadament. En relació amb les motivacions sol·licitades, cal fer una primera consideració de caràcter general: el dret d’accés a la informació pública no empara un eventual dret a què l’Administració hagi de redactar, per satisfer-lo, la motivació de determinades decisions o actuacions. Si la motivació demanada existeix ja redactada o creada en el moment de ser demanada, llavors és informació pública i el dret d’accés pot ser adient per emparar el dret a obtenir-la. Ara bé: si la motivació en qüestió no es troba redactada en el moment de presentar la sol·licitud, el dret d’accés a la informació pública no obliga a redactar-la únicament als efectes de satisfer la sol·licitud d’informació, i aquesta queda satisfeta amb la indicació de l’Administració de què la motivació demanada no existeix. La resposta donada per l’IMHRB el 31 de març de 2021 (antecedent 4) sembla oferir en els seus dos primers apartats sengles motivacions d’aplicació del dret de superfície, però la persona reclamant argumenta que no són les motivacions sol·licitades. D’acord amb les consideracions dels paràgrafs anteriors, la persona reclamant té dret a les motivacions sol·licitades, en relació amb les decisions indicades específicament a la sol·licitud, únicament si les motivacions en qüestió ja estaven redactades en el moment de presentar la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació; si no existien com a motivacions redactades, la persona reclamant té dret a què l’Ajuntament així li ho manifesti, és a dir, a què li indiqui literalment que la o les motivacions sol·licitades no existeixen documentades prèviament a la sol·licitud. En relació amb la ubicació sol·licitada dels drets de superfície atorgats a personal al servei de l’IMHRB, la resposta d’aquest organisme indicada a l’antecedent 4 invoca una afectació al dret de protecció de les dades personals que és del tot inexistent, perquè la sol·licitud ni demana la identitat del personal al servei de l’IMHRB, ni l’adreça concreta de cap habitatge. Concretament, aquesta part de la sol·licitud només demana: “detall per ubicació de les promocions dels drets de superfície atorgats a favor de treballadors (actuals o passats) de l’IMHRB”. A més, l’antecedent 11 posa de manifest que l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment conclou que “en relació amb la sol·licitud d’informació relativa a la ubicació de les promocions en les quals s’ha adjudicat el dret de superfície a treballadors, en actiu o no, de l’IMHRB, la normativa de protecció de dades no impedeix accedir a aquesta informació d’acord amb el que s’ha exposat”, perquè en la ponderació entre el dret d’accés i el dret de protecció de les dades personals afectades, l’informe en qüestió argumenta la necessitat de què prevalgui el dret d’accés a una informació que és rellevant per controlar la gestió dels habitatges de l’IMHRB i que no causa un dany significatiu a les dades personals que puguin resultar afectades, en cas que n’hi hagi, perquè la informació patrimonial sol·licitada hauria d’haver estat objecte de publicitat activa. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a les motivacions per l es quals s’aplica el règim de dret de superfície a promocions preexistents i no ubicades en sòl qualificat com a protegit i s’ofereix als llogaters de les promocions Pere IV, Vila Olímpica- Mediterrània i Vila Olímpica- Vall d’Hebron la possibilitat d’adquirir un dret de superfície sobre l’habitatge, i no als llogaters de la resta de promocions, sempre que aquestes motivacions existeixin en el moment de la presentació de la sol·licitud, i també la relativa a la ubicació de les promocions dels drets de superfície atorgats a favor de treballadors (actuals o passats) de l’IMHRB. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG) . L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 307/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a les motivacions per les quals s’aplica el règim de dret de superfície a promocions preexistents i no ubicades en sòl qualificat com a protegit i s’ofereix als llogaters de les promocions Pere IV, Vila Olímpica- Mediterrània i Vila Olímpica- Vall d’Hebron la possibilitat d’adquirir un dret de superfície sobre l’habitatge, i no als llogaters de la resta de promocions, sempre que aquestes motivacions existeixin en el moment de la presentació de la sol·licitud, i també la relativa a la ubicació de les promocions dels drets de superfície atorgats a favor de treballadors (actuals o passats) de l’IMHR B. 2. Requerir a l’IMHRB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, o li indiqui que no existeix, si és aquest el cas, dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’IMHRB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 307/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.