Estimada parcialmente 27/03/2023 · 28 días en resolverse

Reclamación contra la inadmissión del Ayuntamiento de Girona de un listado detallado de solicitudes de acceso a la información pública

Se solicitó al Ayuntamiento de Girona un listado detallado de solicitudes de acceso a la información (2019-2022). El Ayuntamiento inadmitió la petición alegando complejidad. La GAIP desestima parcialmente la reclamación, validando la inadmissibilidad del detalle exhaustivo por requerir una tarea de elaboración desproporcionada, aunque declara la pérdida parcial de objeto por la entrega de otros datos.

Puntos clave de la argumentación

1 La inadmissibilidad es legal cuando la obtención de la información implique una carga de trabajo inasumible o desproporcionada al proceder de diferentes expedientes y no poder realizarse con medios informáticos disponibles.
2 El Ayuntamiento justificó la complejidad cuantificando un esfuerzo de 583,3 horas de personal para extraer manualmente los datos de 1.750 expedientes, cifra considerada desproporcionada por la Comisión.
3 La resolución previa del Ayuntamiento infringía el deber de motivación y el derecho de acceso a la información desglosada, aunque estas carencias se corrigieron durante el procedimiento de reclamación.
4 La denegación parcial se fundamenta en los artículos 29.1.b de la LTAIPBG y 66 del DTAIP, que regulan la inadmissibilidad por tarea compleja de elaboración o reelaboración.

Texto completo

Resolució 305/2023, de 27 de març Número d’expedient de la Reclamació: 240/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Girona Informació reclamada: Llistat de sol·licituds de dret d’accés a informació pública. Sentit de la resolució: Desestimació parcial i pèrdua parcial d’objecte Resum: A la vista dels articles 29.1.b LTAIPBG i 66 DTAIP, cal indicar que si bé la resolució d’inadmissió contra la què es reclama infringia el deure d’accés a la informació desglossada que no comportés aquesta tasca complexa d’elaboració així com el deure de motivació de la complexitat d’elaboració invocada, en el marc d’aquest procediment s’ha corregit aquestes mancances amb el lliurament parcial de la informació no afectada per la causa d’inadmissió i una adequada justificació de la complexitat d’elaboració de la resta, el què porta a aquesta Comissió a apreciar que si bé resultava excessiva i injustificada la inadmissió total de la sol·licitud resolta en el procediment previ, la inadmissió parcial defensada i motivada en el marc d’aquest procediment per l’Ajuntament resulta adequadament justificada. Paraules clau: Ajuntament. Sol·licituds d’accés a informació pública. Transparència. Reclamació contra inadmissió. Tasca complexa d’elaboració. Mitjans automàtics d’elaboració de la informació. Accés parcial. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 27 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 240/2023, presentada contra l’Ajuntament de Girona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de desembre de 2022 la persona reclamant demana l’Ajuntament de Girona: “1. Un llistat de totes les sol·licituds d’accés a la informació rebudes (anys 2019, 2020, 2021 i 2022 fins el mes de setembre). De cadascuna d’elles voldria obtenir: - El redactat original de cada petició - Data d’entrada de cada sol·licitud. -Data d’admissió o inadmissió de cada sol·licitud. -Data de resposta final de cada sol·licitud (incloses les inadmeses). -El nom (sense cognoms) de la persona que ha fet la sol·licitud. -En cas de les peticions admeses o admeses parcialment, resolució final de cada comunicació: desestimada, estimada parcialment, estimada. -En cas de les sol·licituds desestimades o estimades parcialment, les raons o motivacions. Estaria bé poder rebre aquestes dades de forma conjunta i en format Excel. 2. Conèixer quina és la unitat encarregada de tramitar aquestes sol·licituds d’informació i de quin departament és formalment dependent”. 3. El 24 de gener de 2023 l’Ajuntament inadmet la sol·licitud invocant l’article 29.1.b LTAIPBG i al·legant que l’elaboració de la informació reclamada comporta una tasca complexa. 4. El 3 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació l’Ajuntament de Girona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 15 de març de 2023 l’Ajuntament de Girona trasllada a la GAIP un informe que conclou: “En el cas de la sol·licitud presentada per la XXXX, com sigui que demana l'accés a totes les sol·licituds d'accés a la informació rebudes des de 2019 a 2022, es tracta del supòsit contemplat a la lletra b) de l’art. 29.1 de la LTC doncs per obtenir la informació demanada cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, atès que per cada any es reben centenars de peticions d'accés...”, segueix “En primer lloc, s'ha de fer constar que no existeix una unitat encarregada del tractament i tramitació de les sol·licituds d'accés a la informació. Cada àrea de l'Ajuntament de Girona tramita les seves pròpies sol·licituds d'accés, així doncs les gestions d'aquestes sol·licituds es fan de forma fraccionada per les diferents àrees el que dificulta una extracció de totes les dades sol·licitades per la reclamant de manera unificada. Així mateix, s'ha de fer constar el número de sol·licituds presentades i a les quals es demana accés. La reclamant sol·licita dades de totes les sol·licituds de dret d'accés presentades des de 2019 a 2022, el que són un total de 1.750 sol·licituds (290 sol·licituds l'any 2019, 376 sol·licituds l'any 2020, 551 sol·licituds l'any 2021 i 533 sol·licituds d'any 2022). Des d'aquest Ajuntament només es pot extreure de forma automàtica el número d'expedients existents en relació a les sol·licituds de dret d'accés, no obstant, no es disposa d'un format de gestió electrònica en el que es pugui recopilar tota la informació sol·licitada per la reclamant, de manera que s'hauria d'accedir a expedient per expedient a per extreure tota la informació...” i continua “Així mateix demana tota aquesta informació de forma conjunta i en un Excel. Per poder extreure tota aquesta informació sol·licitada i plasmar-la en un Excel una persona s'hauria d'encarregar d'accedir a cada expedient de sol·licitud d'accés a la informació i extreure manualment i de forma individualitzada la informació sol·licitada. Per cada expedient, s'invertiria mínim un total de 20 minuts donada l'extensió de les dades sol·licitades. El que implicaria per tal de donar la informació sol·licitada que un funcionari de l'administració dediques un total de 35.000 minuts (20 minuts pels 1.750 expedients en total), és a dir un total de 583,3 hores, en donar resposta a la sol·licitud d'accés formulada per la reclamant. L'assumpció d'aquesta càrrega de feina és inassumible atenent els recursos humans dels quals es disposen. A criteri de qui subscriu el present informe, es considera acreditat que a la sol·licitud formulada per la reclamant concorre la causa d'inadmissió prevista a l'article 29.1b), atenent que per a l'obtenció de la informació sol·licitada es requereix una tasca complexa d'elaboració o reelaboració. Actualment amb el sistema informàtic del qual disposa l'Ajuntament de Girona i els recursos personals dels quals es disposa no es pot fer front a peticions d'aquesta envergadura, ja que si s'atén aquest tipus de peticions cal desatendre tota la resta”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua parcial d’objecte i complexitat d’elaboració de la informació La reclamació es presenta contra la inadmissió de la sol·licitud d’informació, que demanava una relació en un document Excel de les sol·licituds d’informació pública rebudes a l’Ajuntament de Girona durant anys 2019, 2020, 2021 i fins el setembre del 2022, amb el detall següent: el redactat original de cada petició, la data d’entrada, la data d’admissió o inadmissió, la data de resposta, el nom sense cognoms de la persona que ha fet la sol·licitud, el sentit de la resolució, les raons o motivacions de la desestimació total o parcial de cada sol·licitud, i unitat encarregada de tramitar les sol·licituds d’informació i de quin departament depèn. En fase de tramitació d’aquesta reclamació, l’Ajuntament ha lliurat a la GAIP un informe que dona resposta parcial a la sol·licitud d’informació, responent al darrer punt en el sentit d’indicar que no disposen d’una unitat ‘informació responsable de les sol·licituds d’informació, i indicant el volum o xifra de sol·licituds rebudes en el període temporal sol·licitat. En relació amb aquesta informació, doncs, és procedent finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda d’objecte. Pel que fa a la resta d’informació, l’Ajuntament es manté en la complexitat de la tasca d’elaboració requerida, que en l’informe sí que quantifica, assenyalant que no disposa d’un programari de gestió electrònica que li permeti extreure aquesta informació d’una forma automatitzada, sinó que requereix l’accés manual a cada expedient, el què quantifica en un esforç de personal de 583,3 hores, que li és inassumible i que aquesta Comissió considera, igualment, desproporcionat. L’article 29.1.b LTAIPBG disposa que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant. De la seva banda, l’article 66 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), desplega aquest precepte legal de la manera següent: “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat.” A la vista dels articles 29.1.b LTAIPBG i 66 DTAIP, cal indicar que si bé la resolució d’inadmissió contra la què es reclama infringia el deure d’accés a la informació desglossada que no comportés aquesta tasca complexa d’elaboració així com el deure de motivació de la complexitat d’elaboració invocada, en el marc d’aquest procediment s’ha corregit aquestes mancances amb el lliurament parcial de la informació no afectada per la causa d’inadmissió i una adequada justificació de la complexitat d’elaboració de la resta, el què porta a aquesta Comissió a apreciar que si bé resultava excessiva i injustificada la inadmissió total de la sol·licitud resolta en el procediment previ, la inadmissió parcial defensada i motivada en el marc d’aquest procediment per l’Ajuntament resulta adequadament justificada. D’acord amb les consideracions anteriors, es desestima parcialment la reclamació en relació amb el detall de la informació relativa a cada sol·licitud d’informació presentades a l’Ajuntament de Girona durant els anys 2019 fins al setembre de 2022 (el redactat original de cada petició, la data d’entrada, la data d’admissió o inadmissió, la data de resposta, el nom sense cognoms de la persona que ha fet la sol·licitud, el sentit de la resolució, les raons o motivacions de la desestimació total o parcial de cada sol·licitud) declarant adequada a dret la inadmissibilitat per tasca complexa d’elaboració d’acord amb l’article 29.1.b LTAIPBG i 66 DTAIP, i es declara la finalització del procediment per la pèrdua parcial del seu objecte en relació amb la unitat encarregada de tramitar les sol·licituds d’informació i la seva dependència orgànica i el nombre de sol·licituds d’informació, amb la informació aportada en el marc d’aquest procediment. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de març, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la Reclamació 240/2023 en relació amb el detall de la informació relativa a cada sol·licitud d’informació presentades a l’Ajuntament de Girona durant els anys 2019 fins al setembre de 2022 (el redactat original de cada petició, la data d’entrada, la data d’admissió o inadmissió, la data de resposta, el nom sense cognoms de la persona que ha fet la sol·licitud, el sentit de la resolució, les raons o motivacions de la desestimació total o parcial de cada sol·licitud) declarant adequada a dret la inadmissibilitat resolta per l’Ajuntament de Girona per tasca complexa d’elaboració, d’acord amb l’article 29.1.b LTAIPBG i 66 DTAIP. 2. Finalitzar la Reclamació per la pèrdua parcial del seu objecte en relació amb la unitat encarregada de tramitar les sol·licituds d’informació i la seva dependència orgànica i el nombre de sol·licituds d’informació, amb la informació aportada en el marc d’aquest procediment. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 240/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.