Solicitud de acceso a datos laborales y procesos selectivos de empleadas del IMHRB con estimación parcial

Resolució 475/2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 305/2021 Administració reclamada: Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. Informació reclamada: Dades d’accés i del lloc de treball de dues empleades municipals. Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial Resum: És evident la concurrència, invocada per l’Administració, de dades personals protegides per la legislació corresponent, perquè la informació sol·licitada és relativa a les condicions de treball i a l’accés a l’IMHRB de dues persones determinades i totes les qüestions sol·licitades sobre elles (accés a l’Institut, règim retributiu, horari, lloc de treball i altres dades sobre les seves condicions i règim de treball) són dades personals seves; també es demanen dades personals d’altres persones que haguessin competit en el procés selectiu. Per tant, no té raó la persona reclamant quan assenyala que la informació sol·licitada és pròpia de publicitat activa; certament, ho és l’RLT, però les RLT no acostumen a dur la identitat de la persona que ocupa el lloc de treball, i el fet que la sol·licitud porti a connectar les dades de dos llocs de treball a dues persones determinades comporta que aquestes dades esdevinguin personals i, per tant, protegides per la legislació de protecció de dades personals. En aquestes circumstàncies, les persones titulars de les dades sol·licitades tenen la condició de terceres afectades per la sol·licitud (i ara també per la Reclamació), motiu pel qual tenen el dret a ser consultades i a formular al·legacions que els reconeixen els articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP; i si bé la seva oposició no té, en principi i per sí sol, capacitat impeditiva de l’accés sol·licitat, sí que comportarà la seva demora, si és estimat, d’acord amb allò previst pels articles 34.3 LTAIPBG i 34 RGAIP. Paraules clau: Organismes municipals. Dades personals. Personal. Relació de llocs de treball. Selecció de personal. Reclamació contra estimació parcial. Dades personals. Terceres persones afectades. Demora del lliurament de la informació. APDCAT. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 305/2021, presentada contra l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHRB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona: “Amb relació a les treballadores de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona que detallo a continuació (xxxx i xxxx), sol·licito: 1) Codi del lloc de treball, pel qual es pugui referenciar a l’RLT publicada a la web de transparència de l’Ajuntament de Barcelona, i accedir a la fitxa en la que figuren les dades relatives a: classificació (classe de lloc, tipus de vinculació, grup d’accés, nivell de destinació i sistema de provisió), categories d’accés al lloc, esquema retributiu, altres possibles requeriments del lloc, horari (plena dedicació), nivell competencial i funcions. 2) Dades relatives a l’accés al seu lloc de treball a l’IMHRB, incloent: a) Anunci de la convocatòria. b) Bases. c) Nom i cognoms i quatre números del document d’identitat de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, juntament amb les puntuacions obtingudes. d) Data de nomenament”. 3. La resolució del Gerent de Persones i Desenvolupament Organitzatiu de l’Ajuntament de Barcelona de 23 de març de 2021 estima parcialment la sol·licitud anterior, en els termes següents: “1.- Informar sobre els procediments d’incorporació de les Sres. xxxx i xxxx a l’Ajuntament de Barcelona, si bé l’efectivitat del dret d’accés respecte d’aquest punt es farà efectiu una vegada transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que es presentés aquest recurs, si no s’acompanyés de petició de mesures cautelars de suspensió o si aquest incident es resolgués en el sentit de mantenir l’executivitat de l’acte administratiu, tal i com preveu l’article 34.3 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 2.- Desestimar la sol·licitud pel que fa a altra informació personal, de conformitat amb l’article 24.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, atenent a la concurrència del límit de protecció de dades personals. 3.- Notificar la resolució a la persona sol·licitant i a les terceres persones afectades”. Aquesta resolució va ser comunicada a la persona reclamant el 26 de març de 2021. 4. El 29 de març de 2021 la persona reclamant comunica el següent a la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu de l’Ajuntament de Barcelona: “He rebut la Resolució que ha dictat el gerent de Persones i Desenvolupament Organitzati u en data 23 de març de 2021, en relació amb la meva petició d’accés a la informació pública tramitada amb el número d’expedient DA-2021- 0065. Vaig formalitzar l’esmentada petició el 16 de febrer de 2 021, amb una data límit inicial de 22 de març, prorrogada amb posterioritat al 8 de abril de 2021, atenent al volum i a la complexitat de la informació requerida (?). El dia 11 de març (és a dir quasi un mes després de la meva sol·licitud), em vau comunicar l’inici del termini d’al·legacions pel trasllat a les persones interessades. És per aquest moti u, que esperaré únicament al 8 d’abril per iniciar la reclamació a la GAIP si no he rebut la informació. La informació que he sol·licitat s’emmarca en els aspectes que la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya determina com subjectes a publicitat ac tiva, i per aquest moti u, pensava que la vostra resposta es tractaria únicament que m’indiquéssiu l’enllaç de la publicació al web. No entenc que pugui haver cap oposició per part de tercers. Aprofito per remarcar que si el procediment d’incorporació de la Sra. xxxx a l’Ajuntament de Barcelona ha estat com a conseqüència de la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, la vostra resposta haurà d’incloure els acords concrets de la Comissió Mixta creada per a la distribució de competències, i altra documentació suport que justifiqui l’adscripció de la Sra. xxxx al Departament de Patrimoni de l’Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona”. 5. La Reclamació presentada el 12 d’abril de 2021 defineix com a informació sol·licitada la mateixa indicada a l’antecedent 2, és a dir: “Amb relació a les treballadores de l’IMHRB xxxx i xxxx sol·licito: Codi del lloc de treball, pel qual es pugui referenciar a l’RLT publicada a la web de transparència de l’Ajuntament de Barcelona, i accedir a la fitxa en la que figuren les dades relatives a: classificació (classe de lloc, tipus de vinculació, grup d’accés, nivell de destinació i sistema de provisió), categories d’accés al lloc, esquema retributiu, altres possibles requeriments del lloc, horari (plena dedicació), nivell competencial i funcions. Dades relatives a l’accés al seu lloc de treball a l’IMHRB, incloent anunci de la convocatòria, bases, nom i cognoms i quatre números del document d’identitat de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, juntament amb les puntuacions obtingudes i data de nomenament”. Fa les següents consideracions : “La informació que he sol·licitat s’emmarca en els aspectes que la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya determina com subjectes a publicitat activa, i per aquest motiu, pensava que la resposta es tractaria únicament que m’indiquessin l’enllaç de la publicació al web. No entenc que pugui haver cap oposició per part de tercers”. 6. El 14 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 14 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 26 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe de l’IMHRB, que exposa les principals actuacions que haurien tingut lloc en relació amb aquesta Reclamació i la sol·licitud de la qual deriva i fa les següents consideracions jurídiques: “ Pel que fa a l’al·legació de la Sra. xxxx relativa a què la informació sol·licitada ha de ser objecte de publicitat activa, cal fer constar, d’entrada, que s’aprecia una possible confusió per part de la reclamant respecte dels mecanismes d’accés a la informació pública previstos a la Llei 19/2014, de 29 de desembre. D’una banda, la informació que ha de ser objecte de publicitat activa és la prevista al capítol II del Títol II. D’altra banda, la Llei regula l’exercici del dret d’accés a la informació pública en el seu Títol III. (...) La Sra. xxxx sol·licitava informació relativa a dues persones treballadores de l’Institut Municipal de Rehabilitació de Barcelona: el codi del seu lloc de treball i dades relatives al seu accés a l’IMHRB (l’anunci de la corresponent convocatòria; les bases; el nom, cognoms i quatre números del document d’identitat de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, juntament amb les puntuacions obtingudes; i la data de nomenament). Les obligacions de publicitat activa en matèria d’organització institucional i estructura administrativa que poden tenir relació amb l’objecte de la petició de la Sra. xxxx són les previstes als apartats d) –relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de treball de la dita relació de llocs- i e) –Les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal- de l’article 9.1 de la Llei 19/2014. Resulta evident que la informació sol·licitada per la Sra. xxxx supera l’abast de les obligacions de publicitat activa indicades. Així, la publicació de la relació de llocs de treball prevista a l’art. 9.1.d) no inclou la identificació de les persones empleades que ocupen cadascun dels llocs de treball i, pel que fa als processos selectius –el d’accés a borses de treball pel que afecta a aquest informe- la publicitat prevista a l’art. 9.1.e) fa referència a les convocatòries i als resultats. Per tot l’exposat, no es pot acceptar l’al·legació relativa a què la informació sol·licitada constitueix un supòsit de publicitat activa, en els termes de capítol II del Títol II de la Llei de Transparència. En segon lloc, al·lega la reclamant que no es podia donar oposició de terceres persones en relació amb la seva petició d’accés a informació pública. Respecte d’aquesta al·legació, s’ha de dir que la Sra. xxxx va sol·licitar determinada informació relativa a dues persones treballadors de l’IMHRB. A més, també sol·licitava informació referent a les persones participants en els procediments d’accés en virtut dels quals aquelles es van incorporar a l’IMHRB. Per tant, no es pot negar que la informació sol·licitada per l’ara reclamant es referia a terceres persones perfectament identificades –la Sra. xxxx i la Sra. xxxx-. Per aquest motiu, se’ls va donar trasllat de la sol·licitud per tal que formulessin les al·legacions que consideressin oportunes per a la defensa dels seus drets o interessos, de conformitat amb el que preveu l’article 31 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. Les terceres persones afectades, tal i com s’ha indicat en l’antecedent de fet núm. 4 d’aquest informe, van formular al·legacions en el sentit d’oposar-se al lliurament de la informació sol·licitada tot invocant el límit de la protecció de dades personals. En els seus escrits manifestaven que la sol·licitant –a la qual van identificar tot i que no se’ls havia facilitat la identitat en el marc del procediment- hauria presentat la sol·licitud d’accés com a conseqüència d’estar disconforme amb un procediment administratiu en la tramitació del qual haurien intervingut les al·legants. Tot i aquesta oposició, en atenció al principi d’interpretació restrictiva dels límits al dret d’accés a la informació pública previst a l’article 20 de la Llei, es va resoldre estimar parcialment la petició d’accés. En primer lloc, pel que fa a les dades sol·licitades en relació amb la Sra. xxxx, es va acordar informar que es tractava de personal (....). En segon lloc, pel que fa a les dades sol·licitades en relació amb la Sra. xxxx, es va acordar informar que ocupa un lloc de (...). No obstant, tant aquesta informació com la documentació referenciada –el Decret i les bases- a la data de la signatura d’aquest informe encara no han estat facilitats a la Sra. xxxx en aplicació de l’article 34.3 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, segons el qual: “Si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu.” És per tot l’exposat que tampoc no es pot estimar l’al·legació relativa a què no podia donar-se l’oposició de terceres a la seva petició d’accés a informació pública. A les consideracions anteriors cal afegir que en l’informe proposta previ a la resolució de la petició s’argumentava també que no procedia facilitar la informació relativa a la identitat i puntuacions de les persones participants en el procés d’ampliació de la borsa de la categoria de Tècnic/a Superior en Dret, en entendre que hi concorria el límit de protecció de dades personals previst a l’article 24.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, tal i com l’ha anat definint l’Autoritat Catalana de Protecció de dades, especialment mitjançant els dictàmens que ha anat emetent amb motiu de consultes vinculades a peticions d’accés a informació pública. En aquest sentit, es feia referència al Dictamen CNS 44/2019 que, en resposta a una consulta formulada per un Ajuntament sobre la sol·licitud d’accés a diferents documents de la convocatòria a un lloc de treball, arriba a la conclusió que no procedeix comunicar determinada informació personal a qui no consta que hagi participat en el procés selectiu ni tampoc no especifica cap altre motiu que pugui ser rellevant als efectes de la ponderació i, així mateix, en atenció a l’expectativa de privacitat que poden tenir els participants respecte de què determinades informacions personals no siguin conegudes per qualsevol persona aliena al procés selectiu que ho sol·liciti. Conclusions: 1.- La informació pública sol·licitada per la Sra. xxxx no constitueix un supòsit de publicitat activa, en els termes de capítol II del Títol II de la Llei de Transparència. 2.- Les sol·licitud d’informació de la Sra. xxxx es refereix a dues persones treballadores de l’IMHRB perfectament identificades i, en tant que podien veure’s afectats els seus drets i interessos, podien oposar-s’hi. 3.- Tot i l’oposició de les terceres persones afectades es va resoldre estimar parcialment la sol·licitud d’informació, a la vista del principi d’interpretació restrictiva dels límits del dret d’accés. 4.- Es va apreciar el límit de protecció de dades personals en relació amb les dades d’altres persones participants en el procés d’ampliació de borsa de treball. 5.- Atesa l’oposició de les terceres persones afectades, l’accés a la informació es farà efectiu quan transcorri el termini previst a l’art. 34.3 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre”. 9. El 29 d’abril de 2021 la GAIP demana l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades personals previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació en quinze dies del termini per resoldre que comporta aquest fet. 10. El 29 d’abril de 2021 la GAIP demana a l’IMHRB les dades de contacte de les terceres persones afectades per la Reclamació, a fi de fer-les trasllat de la Reclamació, d’acord amb el previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. 11. El 30 d’abril de 2021 la GAIP rep les dades de contacte indicades a l’antecedent anterior. 12. El 4 de maig de 2021 la GAIP fa trasllat de la Reclamació a les dues terceres persones afectades per ella i les atorga un termini de 10 dies per a al·legacions. 13. El 13 de maig de 2021 la GAIP rep les al·legacions d’una de les terceres persones afectades, que manifesta el següent: “(...) en el cas present, no estem davant d' un exercici legítim del dret d'accés per a un legítim control de l'activitat administrativa, sinó d'un abús de dret en benefici dels interessos particulars d'una ciutadana que no ha aconseguit obtenir de l'IMHRB una autorització per arrendar el seu habitatge, que d'acord a llei i al contracta de transmissió del dret de superfície, no es podia concedir a criteri de l’Institut (...). Val a dir que la resolució de l'IMHRB denegant l'autorització de lloguer no ha estat objecte de recurs davant la jurisdicció civil que és la competent (...) La reacció de la Sra. xxxx ha estat, alternativament a la del recurs, la de formular una cataracta de peticions d'informació a l'IMHRB, l'Ajuntament de Barcelona i la GAIP, que s'han respost diligentment pels canals adequats en cada cas, però que clarament no han servit per satisfer les seves expectatives, doncs a cada resposta hi ha hagut una nova petició. Així seguim des de l'octubre de 2020, destinant temps i recursos que es prenen d'altres assumptes que l'Institut ha d'atendre. A criteri de qui subscriu, la Sra xxxx només tracta d'atribuir a l'IMHRB una mala praxi inexistent, simplement per amagar que és ella qui es troba en una situació d'incompliment contractual. I amb aquesta voluntat no s'estalvia cap manifestació del tot impertinent i ofensiva cap el personal de diferents departaments de l'IMHRB i altres empleats públics de l'ajuntament. El meu cas no és pas l'únic. (...) Per tot això exposat entenc que procedeix denegar la petició d'informació “. L’al·legació adjunta diversos correus electrònics on es posarien de manifest les seves valoracions. 14. El 14 de maig de 2021 la GAIP rep les al·legacions de l’altra tercera persona afectada: “ En la primera petició d´accés a la informació des de la direcció d’Organització i Planificació ens van comunicar que no es podia identificar al peticionari, tot i així, resulta evident que es tracta de la Sra. xxxx (...) Donat que l’estimació de la petició d´accés va ser parcial, m´agradaria com a persona afectada, que se’m facilités la informació concreta que se li va proporcionar a la reclamant, donat que es tracta de dades de caràcter personal, tot i que no tinc cap inconvenient ja que conforme a dret és el que correspon. En aquest cas concret la ciutadana reclamant, propietària d´un dret de superfície, va demanar una autorització a l´IMHRB per arrendar el seu habitatge. A criteri d´aquest Institut, no es podia donar aquesta autorització perquè la pròpia escriptura de constitució de dret de superfície, estipula que no destinar l´habitatge a domicili habitual i permanent de l’adjudicatari és motiu de resolució de contracte. Per tant, no es tractava d´una decisió arbitrària, ni tan sols d´escollir entre variables sinó que aquest aspecte ja es troba recollit de forma concreta al clausulat de la pròpia escriptura. Tot i així vaig derivar la consulta a la Direcció de Serveis Jurídics de l´IMHRB perquè donessin la resposta oficial. El 23 d´octubre de 2020 des de l´IMHRB es va enviar resolució denegant l´autorització de lloguer signada pel Director de Serveis Jurídics, Contractació i Gestió Patrimonial i el Gerent. Val a dir que aquesta resolució de denegació no ha sigut objecte de recurs davant la jurisdicció civil que seria la competent per dirimir possibles incompliments derivats de contractes privats subscrits per l´IMHRB. A partir d’aquí la Sra. xxxx em va trucar un parell de vegades per insultar- me i desacreditar de forma mal educada la meva feina, que en tots els casos ha sigut respectuosa i diligent. En cap cas he donat mai una resposta personal a la seva petició donat que no és la meva competència. En aquesta línia, em consta que d´altres companys de departament estan patint també atacs personals. Com a exemple, adjunto el correu que es vam rebre de la Sra. xxxx el dia 22 d´octubre, en resposta al correu on li comunicava que rebria una resolució denegant la seva petició de llogar el seu habitatge. A partir d´aquell moment la Sra. xxxx ha formulat una cataracta de peticions d’informació a l’IMHRB, Ajuntament de Barcelona i GAIP, que s’han respost diligentment pels canals adequats en cada cas, però que clarament no han servit per satisfer les seves expectatives, ja que la Sra. xxxx està en una situació d´incompliment contractual que intenta amagar o desviar responsabilitzant a l’IMHRB d´una mala gestió inexistent., doncs a cada resposta hi ha hagut una nova petició. I així seguim des de l’octubre de 2020, destinant temps i recursos que es prenen d’altres assumptes que l’Institut ha d’atendre. Crec fermament que l´administració ha d´estar sotmesa a la major transparència possible i de que hi hagi un control de l´activitat administrativa a través de l´accés a la informació dels ciutadans. Però no se si aquest dret d´accés ha de servir per poder dur a terme atacs personals que no tenen res a veure amb l´activitat que desenvolupem a l´àmbit laboral. Per tot l´exposat crec que procedeix denegar la petició d´informació”. 15. El 19 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “ La normativa de protecció de dades no impedeix conèixer, en els termes exposats, la informació continguda en la relació de llocs de treball, així com la informació relativa al procediment d’accés pel que fa a la identitat i puntuacions obtingudes i data del seu nomenament o, si escau, la part dels acords de traspassos que acrediti l’adscripció de la Sra. A a l’IMHRB. Per contra, no resultaria justificat l’accés a la identitat i les puntuacions de la resta de persones que haguessin participat als processos selectius ni, ateses les circumstàncies que concorren en el cas particular, les dades dels membres de la Comissió Mixta, les dades de la resta de personal transferit, o altres dades de la Sra. A sobre la seva situació contractual, antiguitat o situació administrativa que poguessin constar als referits acords de traspassos”. L’informe considera que l’accés a les dades sol·licitades s’ha de regir per l’article 24 LTAIPBG “ la informació sobre la qual se sol·licita accedir -referent al codi de lloc de treball, la seva classificació (classe de lloc, tipus de vinculació, grup d’accés, nivell de destinació i sistema de provisió), categoria, requeriments del lloc, nivell competencial i funcions atribuïdes, així com l’horari (plena dedicació) i el règim retributiu- , hauria de ser accessible a través de la relació dels llocs de treball que l’administració ha de fer pública d’acord amb el règim de la publicitat activa que preveu la normativa de transparència. I això pot incloure tant les retribucions associades al lloc de treball (l’RLT ha d’incloure el nivell associat al complement de destinació i també el complement específic, i el sou base i triennis es poden conèixer a partir del Grup al qual pertany el lloc de treball) com també el règim horari (no l’horari concret, sinó el tipus d’horari), atès que forma part de les característiques essencials del lloc. La informació publicada a l’RLT no ha d’incloure da des personals relatives a les persones que ocupen els llocs de treball. No obstant això la persona reclamant sol·licita poder vincular aquesta informació que es pot conèixer a través de l’RLT amb dues persones concretes. Des del punt de vista de la normati va de protecció de dades, l’anàlisi sobre l’accés a aquesta informació ha de passar per una ponderació raonada prèvia entre l’interès públic en la divulgació i el dret de les persones afectades (art. 24.2 de l’LTC). En aquesta ponderació cal tenir en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret amb l’objectiu de determinar si ha de prevaler el dret d’accés de la persona reclamant o el dret a la protecció de dades de les persones afectades, prenent com a base els diferents elements que enumera el citat article. No sembla que a priori hagi de prevaldre el dret a la protecció de dades de les treballadores de l’IMHR B afectades per la sol·licitud d’accés sobre l’interès públic en la divulgació d’aquesta informació per diferents raons. Primerament perquè, d’acord amb el que s’ha analitzat prèviament, la informació relativa als llocs de treball que sol·licita la persona recamant està subjecte al règim de publicitat activa que preveu la normativa de transparència, sense perjudici que no hagi d’incloure dades personals en els termes que s’han exposat. Això és rellevant als efectes que, avançant-nos a l’anàlisi que es durà al fonament jurídic següent, cal tenir en compte que la normativa que regula la selecció i la provisió de llocs de treball pel personal al servei de l’administració pública, i la normativa de transparència, preveuen altres obligacions relatives a la publicitat del règim de provisió i selecció de personal i, en aquest sentit, preveuen la necessitat de publicar la persona finalment seleccionada i el seu nomenament, entre altres dades. (...) En qualsevol cas, el fet que les persones afectades s’hi hagin oposat no seria un element decisiu a l’hora de decidir la ponderació, atès que més enllà de manifestar la seva oposició no han aportat tampoc cap element que afecti la seva vida privada que justifiqui limitar l’accés. És evident que la comunicació d’aquesta informació comporta una intrusió al dret a la protecció de dades d’ambdues treballadores, que pot afectar no només la seva esfera professional o laboral, sinó també l’estrictament personal o bé l’esfera patrimonial, en la mesura que permet reconèixer no només dades relatives a la seva ocupació sinó també altres que poden afectar la seva vida privada de manera més directa com ara el règim horari o el nivell aproximat d’ingressos per la seva feina. Ara bé, en sintonia amb el que s’ha analitzat fins aquest punt en relació amb el règim de la publicitat activa, no sembla que en el cas que ens ocupa concorrin circumstàncies a partir les quals es pugui considerar que la ingerència en el dret a la protecció de dades, en comunicar aquesta informació a la persona reclamant, sigui superior o agreugi la causada per l’aplicació del règim de la publicitat activa. (...) A partir de tot el que s’ha exposat, es desprèn que tant la normativa de transparència, d’acord amb les previsions de l’LTC i l’RLTC, així com la normativa de règim local, preveuen diferents obligacions de publicitat en relació amb les convocatòries i els processos de selecció de les administracions. En la mesura que la mateixa normativa preveu la necessitat de publicar dades personals relacionades amb els diferents actes administratius dels processos selectius, en principi no sembla que la normativa de protecció de dades personals pugui impedir l’accés a la identitat de les persones seleccionades (en aquest cas les Sres. A i B) i la puntuació obtinguda, atès que esdevenen elements rellevants a l’hora de poder controlar que l’adquisició de la condició de personal de l’administració pública s’ha dut a terme pel procediment i d’acord amb els requisits establerts. La publicitat del nomenament, i per tant, de la data de nomenament, és quelcom que ha d’estar disponible en el temps de manera indefinida per al coneixement general de la ciutadania. Per tant, facilitar aquesta informació per la via del dret d’accés no comporta una ingerència superior per a les persones seleccionades que la que ja es deriva de la pròpia normativa que regula la publicitat del nomenament. Pel que fa a les dades vinculades a les puntuacions obtingudes, facilitar aquesta informació per la via del dret d’accés pot comportar una ingerència pel dret a la protecció de dades que va més enllà que la que es deriva de la publicació durant el procés selectiu, atès que la publicitat d’aquella informació es manté només durant un temps mentre es duu a terme el procés selectiu. No obstant això, en el cas de la persona seleccionada, facilitar aquesta informació pot estar justificat per tal de poder conèixer les condicions en què la persona afectada ha accedit al seu lloc de treball, fent una comparació amb la resta d’aspirants, i sense que això suposi revelar informació concreta sobre la persona seleccionada, atès que revelar la puntuació no implica ni revelar els exercicis realitzats, ni els fets concrets que s’han valorat com a mèrit. En canvi, pel que fa a les persones no seleccionades, facilitar informació sobre la seva identitat i sobre les puntuacions obtingudes no sembla que sigui rellevant a l’hora de dur a terme el control de l’actuació administrativa. Doncs, més enllà del control via jurisdiccional que les mateixes persones afectades han pogut exercir, el control pel conjunt de la ciutadania, o per la persona concreta que exercita el dret d’accés, es pot assolir igualment mitjançant informació anonimitzada. Per altra banda la ingerència en el dret a la protecció de dades, o les conseqüències del coneixement d’aquesta informació en la vida privada de les persones afectades, sempre poden ser superiors en les persones que no han superat el procés, que per a les persones seleccionades, atès que el que posa de manifest és que van participar en aquell procés (circumstància que en principi no té perquè ser coneguda en la seva esfera social o laboral), i que no van superar el procés. Per això, cal considerar que en el cas particular el dret a la protecció de dades no impedeix facilitar la informació relativa a l’anunci de la convocatòria, les bases, i les puntuacions de obtingudes per les dues persones a les quals es refereix la sol·licitud i la data del seu nomenament, en la mesura que aquesta informació pot permetre a la persona reclamant exercir el control sobre l’actuació de l’administració derivada dels processos de selecció. En canvi no resulta justificat l’accés a la informació sobre la resta de persones participants a la convocatòria, per la qual cosa caldria facilitar-la de manera anonimitzada. (...) Des del punt de vista de l’article 24.1 de l’LTC, no hi ha d’haver cap impediment en atorgar l’accés a la informació merament identificativa dels integrants de la Comissió Mixta que pugui constar a la documentació a la qual es pretén accedir (...) Per altra banda, i atès, tal com s’ha exposat, el principi de publicitat pel que fa a l’adquisició de la condició de personal al servei de les administracions públiques, la normativa de protecció de dades tampoc impediria conèixer aquelles parts dels acords que afectin la Sra. A, pel que fa a la seva adscripció a l’IMHR B. Aquesta informació constitueix informació personal, però en línia amb el que ja s’ha exposat en relació amb les dades relatives als procediments selectius, en aquets cas el dret d’accés ha de prevaler davant el dret a la protecció de dades personals (...) de l’accés pretès s’haurien d’excloure les dades relatives a altres persones treballadores del Consell Comarcal del Barcelonès transferides que puguin constar en els acords. I tot i que en principi sí que es podria lliurar la informació identificativa dels membres de la Comissió Mixta (ex art. 24.1 LTC), en el cas concret no sembla que la persona interessada estigui interessada en aquesta informació, per la qual cosa, en aquest cas concret hauria de quedar també exclosa de l’accés. Més enllà d’això, en els acords de la Comissió Mixta de traspassos, pot constar-hi altra informació vinculada a les condicions contractuals del personal transferit, l‘antiguitat o a la situació administrativa del personal transferit en el moment en què es va dur a terme. Atès que la informació sol·licitada es limita a la “documentació suport que justifiqui l’adscripció de la Sra. A al Departament de Patrimoni de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona”, no sembla necessari analitzar la possibilitat de lliurar aquesta informació, atès que en principi no forma part de la informació sol·licitada”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada a l’antecedent 2 i reclamada en aquest procediment, tal com posa de manifest l’antecedent 5, és la següent: c odi del lloc de treball de dues empleades de l’IMHRB i accés a les seves dades relatives a classificació, categories d’accés al lloc, esquema retributiu, altres possibles requeriments del lloc, horari , nivell competencial i funcions; dades relatives a l’accés de les mateixes dues empleades al seu lloc de treball a l’IMHRB, incloent anunci i bases de la convocatòria, data de nomenament i n om i cognoms i quatre números del document d’identitat de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, juntament amb les puntuacions obtingudes . Aquesta és la sol·licitud sobre la qual es pronuncia la Resolució, deixant de banda, per manca de congruència, eventuals peticions d’informació addicional fetes per la persona reclamant a les seves al·legacions (com ara el cas de documents determinats de la Comissió Mixta), i sense entrar a valorar quina part d’aquesta informació pot haver estat facilitada per l’IMHRB a la persona reclamant, en base a la resolució indicada a l’antecedent 3, perquè les parts no han informat aquesta Comissió sobre quina és exactament la informació sol·licitada facilitada a la persona reclamant; en aquestes circumstàncies, la Resolució es pronuncia sobre el dret a la informació sol·licitada i requereix el lliurament de l’estimada que no hagi estat facilitada a la persona reclamant, sense entrar a concretar quina és aquesta. En qualsevol cas, la informació sol·licitada indicada al paràgraf anterior és, sens dubte, informació pública, perquè és relativa a la selecció i al règim de prestació dels seus serveis a l’IMHRB per part de dues empleades de l’Institut i amb tota probabilitat es deu trobar en poder d’aquest organisme municipal. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que comportin la seva denegació. És evident la concurrència, invocada per l’Administració, de dades personals protegides per la legislació corresponent, perquè la informació sol·licitada és relativa a les condicions de treball i a l’accés a l’IMHRB de dues persones determinades i totes les qüestions sol·licitades sobre elles (accés a l’Institut, règim retributiu, horari, lloc de treball i altres dades sobre les seves condicions i règim de treball) són dades personals seves; també es demanen dades personals d’altres persones que haguessin competit en el procés selectiu. Per tant no té raó la persona reclamant quan assenyala que la informació sol·licitada és pròpia de publicitat activa; certament, ho és l’RLT, però les RLT no acostumen a dur la identitat de la persona que ocupa el lloc de treball, i el fet que la sol·licitud porti a connectar les dades de dos llocs de treball a dues persones determinades comporta que aquestes dades esdevinguin personals i, per tant, protegides per la legislació de protecció de dades personals. En aquestes circumstàncies, les persones titulars de les dades sol·licitades tenen la condició de terceres afectades per la sol·licitud (i ara també per la Reclamació), motiu pel qual tenen el dret a ser consultades i a formular al·legacions que els reconeixen els articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP; i si bé la seva oposició no té, en principi i per sí sola, capacitat impeditiva de l’accés sol·licitat, sí que comportarà la seva demora, si és estimat, d’acord amb allò previst pels articles 34.3 LTAIPBG i 34 RGAIP. Establerta la concurrència del límit de protecció de dades personals, cal valorar tot seguit si ha de prevaldre la protecció de les dades personals afectades o el dret d’accés a elles, com a part de la informació pública sol·licitada. La protecció de les dades personals afectades per un procediment d’accés a la informació pública és regulada pels articles 23 i 24 LTAIPBG. L’article 23 prohibeix l’accés a les dades personals especialment protegides, circumstància que no semblen tenir les dades personals sol·licitades en aquest procediment. Per tant, l’accés a elles s’ha de regir per l’article 24 LTAIPBG. L’article 24.1 regula l’accés a les dades merament identificatives relacionades amb l’organització i funcionament de l’Administració; però en aquest cas les dades demanades son diverses i acumulatives, de manera que van molt més enllà de les merament identificatives. Per tant, cal aplicar el límit de protecció de les dades personals de conformitat amb les previsions de l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Aquest precepte autoritza, amb caràcter general, la divulgació de dades personals no especialment protegides que formen part de la informació pública (de manera que la divulgació d’aquestes dades ja no depèn únicament de la voluntat dels seus titulars), si així resulta de la ponderació dels interessos en joc, és a dir, dels favorables i dels contraris a l’accés sol·licitat. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment (antecedent 15) conclou que l a normativa de protecció de dades no impedeix conèixer la informació de les dues empleades afectades continguda en la relació de llocs de treball, així com la informació relativa al procediment d’accés pel que fa a la identitat i puntuacions obtingudes i data del seu nomenament o, si escau, la part dels acords de traspassos que acrediti l’adscripció de l’empleada afectada a l’IMHRB. Per contra, no resultaria justificat l’accés a la identitat i les puntuacions de la resta de persones que haguessin participat als processos selectius. Les consideracions que fonamenten aquestes conclusions, compartides plenament per la Resolució, subratllen especialment el fet que les dades sol·licitades de les dues persones afectades amb tota probabilitat han estat objecte de publicitat, bé en aplicació de normes de transparència, o bé de funció pública, de manera que el perjudici causat resultaria poc significatiu, motiu pel qual ha de prevaldre el dret d’accés a la informació pública, que legalment es projecta de forma rellevant en l’accés a l’ocupació pública i la gestió de les persones al servei de les Administracions públiques. Així mateix, també cal tenir en compte que la Reclamació ha estat tr aslladada a les dues empleades afectades per ella, que han presentat al·legacions oposant-se al lliurament de la informació sol·licitada que les afecta. Nogensmenys, no han aportat cap consideració que posi de manifest eventuals perjudicis concrets que pugui ocasionar-les la divulgació de la informació sol·licitada; en aquestes circumstàncies, no pot derivar-se de les seves al·legacions cap restricció per a l’accés sol·licitat, llevat de la demora indicada al fonament jurídic següent. L’informe de l’APDCAT també posa de manifest la necessitat de no divulgar la identitat de les altres persones que varen participar en els processos selectius que varen dur a la selecció de les dues persones afectades per la Reclamació. És un criteri reiterat de l’APDCAT, i compartit per la GAIP, que no s’ha de divulgar la identitat de les persones que no han estat seleccionades en processos de selecció o promoció en l’àmbit de l’ocupació pública, tant perquè en aquestes circumstàncies la seva identitat, a diferència del que passa amb la persona seleccionada, no ha estat publicada, com perquè la divulgació de la seva identitat podria causar-les perjudici per les connotacions de fracàs que es pot atribuir al fet, entre altres motius. Si del que es tracta és de valorar comparativament els resultats de les dues empleades seleccionades, és suficient facilitar les qualificacions dels altres aspirants anonimitzades, amb un codi identificatiu únicament als efectes de la seva singularització. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada següent: Codi del lloc de treball de les dues empleades de l’IMHRB indicades a la sol·licitud, pel qual es pugui referenciar a l’RLT publicada a la web de transparència de l’Ajuntament de Barcelona, i accedir a la fitxa en la que figuren les dades relatives a: classificació (classe de lloc, tipus de vinculació, grup d’accés, nivell de destinació i sistema de provisió), categories d’accés al lloc, esquema retributiu, altres possibles requeriments del lloc, horari (plena dedicació), nivell competencial i funcions, així com també dades relatives a l’accés al seu lloc de treball a l’IMHRB, incloent anunci de la convocatòria, bases, les puntuacions obtingudes (per les dues empleades afectades i, si s’escau, per la resta de candidatures, identificades amb un codi que no en divulgui la seva identitat) i data de nomenament. L’IMHRB haurà de facilitar aquestes dades que no hagi lliurat prèviament a la persona reclamant en aplicació de la resolució indicada a l’antecedent 3. Així mateix, és procedent denegar el dret de la persona reclamant al n om i cognoms i quatre números del document d’identitat de les persones admeses en cada prova o exercici del procés selectiu en el que varen obtenir el seu lloc de treball les dues empleades indicades a la sol·licitud, així com també la resta de dades personals que puguin constar a la documentació sol·licitada, llevat de la indicada al paràgraf anterior. 3. Demora en l’execució de la Resolució L’article 34.3 LTAIPBG estableix que “s i la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu”. En aquest procediment escau aplicar aquesta demora en el lliurament de la informació sol·licitada, perquè les dues terceres persones afectades han manifestat la seva oposició a què sigui facilitada a la persona reclamant. Per tant, l’IMHRB ha de deixar transcórrer dos mesos des de la notificació de la Resolució per preparar el lliurament de la informació que s’estableix que cal facilitar a la persona reclamant i lliurar- la en els deu dies següents, llevat que les persones afectades, o una d’elles, presenti un recurs contenciós administratiu contra la Resolució, amb petició de mesures cautelars, cas en el qual s’estarà a allò que determini en tribunal. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 305/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa al codi del lloc de treball de les dues empleades de l’IMHRB indicades a la sol·licitud, pel qual es pugui referenciar a l’RLT publicada a la web de transparència de l’Ajuntament de Barcelona, i accedir a la fitxa en la que figuren les dades relatives a: classificació (classe de lloc, tipus de vinculació, grup d’accés, nivell de destinació i sistema de provisió), categories d’accés al lloc, esquema retributiu, altres possibles requeriments del lloc, horari (plena dedicació), nivell competencial i funcions, així com també dades relatives a l’accés al seu lloc de treball a l’IMHRB, incloent anunci de la convocatòria, bases, les puntuacions obtingudes (per les dues empleades afectades i, si s’escau, per la resta de candidatures, identificades amb un codi que no en divulgui la seva identitat) i d ata de nomenament. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 305/2021 i denegar a la persona reclamant al nom i cognoms i quatre números del document d’identitat de les persones admeses en cada prova o exercici del procés selectiu en el que varen obtenir el seu lloc de treball les dues empleades indicades a la sol·licitud, així com també la resta de dades personals que puguin constar a la documentació sol·licitada, llevat de les indicades a l’apartat anterior 3. Anul·lar la resolució del Gerent de Persones i Desenvolupament Organitzatiu de l’Ajuntament de Barcelona de 23 de març de 2021, indicada a l’antecedent 3, en allò que s’oposi a aquesta Resolució. 4. Requerir a l’IMHRB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, que encara no li hagi estat lliurada en aplicació de la resolució indicada a l’antecedent 3, dins del termini màxim de deu dies, un cop vençut el termini de dos mesos indicat al fonament jurídic 3. 5. Requerir a l’IMHRB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Notificar la Resolució a les dues terceres persones afectades per la Reclamació. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 305/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.