Se solicitó al Ayuntamiento de Creixell la motivación y posibles informes sobre la retirada de una señal de prohibición de estacionamiento. Tras la reclamación por silencio administrativo, la GAIP resolvió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento aportó la información y el solicitante no presentó alegaciones contra ella.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre el derecho de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente y no admiten potestad discrecional, requiriendo una motivación razonada.
4
La aplicación de límites al derecho de acceso debe basarse en criterios de proporcionalidad y temporalidad conforme al artículo 22 de la LTAIPBG.
5
Se produce la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento cuando la Administración aporta la información solicitada y el interesado no la impugna.
Texto completo
Resolució 510/2021, de 3 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 304/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Creixell
Informació reclamada: Motivació de la retirada d’una placa que prohibeix l’estacionament de
vehicles.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha aportat durant aquest
procediment la informació de què disposava, i que traslladada a la persona reclamant per part
d’aquesta Comissió, ella no ha fet cap al·legació en contra de considerar-la adequada i
suficient per satisfer la seva sol·licitud d’informació. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda
de l’objecte d’aquest procediment, i en conseqüència és procedent finalitzar-lo.
Paraules clau: Ajuntament. Estacionament. Informes. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 12 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 304/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Creixell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 14 de novembre de 2020 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de
Creixell mitjançant la qual exposa, en termes literals, el següent: “La meva consulta és
referent a la plaça de prohibit estacionar que hi havia a l’avinguda del Mar,
aproximadament al número 8 (en concret després dels contenidors que hi ha al costat de
la plaça Abat Aureli Maria Escarré). Tractant-se d’una via que pateix molt el trànsit de
vehicles, és un carrer de pas cap al centre de la vida, queda un espai molt estret si hi
aparquen vehicles, amb el perill que comporta”, i sol·licita: “Quin és el motiu per retirar
aquesta placa? Hi ha un informe que ho avali? En cas afirmatiu, qui l’ha emès?”.
3. La Reclamació presentada el 12 d’abril de 2021 assenyala que l’Ajuntament de Creixell no
hauria atès la seva sol·licitud d’accés a la informació pública.
4. El 14 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 14 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Creixell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 12 de maig de 2021 la GAIP reitera a l’Ajuntament la comunicació indicada a
l’antecedent anterior.
7. El 25 de maig de 2021 té entrada al registre de la Comissió un escrit de l’Ajuntament de
Creixell que en termes literals, diu el següent: “Davant la manca d’aparcament existent al
nucli urbà de Creixell, per part de l’alcaldia i la regidoria d’obres i urbanisme es va
sol·licitar verbalment informe a la Policia Local sobre la possibilitat de treure la senyal de
prohibit aparcar a la zona de l’avinguda del Mar, objecte de la reclamació. Havent estudiat
el tema, finalment es va decidir treure la senyal per disposar de més espai per aparcar al
municipi. És potestat de la regidoria de Governació (alcaldia) regular el trànsit urbà”.
8. El 25 de maig de 2021 la GAIP va traslladar l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant
i li va donar 5 dies per a presentar al·legacions. Transcorregut aquest termini, la persona
reclamant no ha presentat al·legacions a la GAIP contràries a considerar satisfet l’objecte
d’aquest procediment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha aportat durant aquest procediment la
informació de què disposava, i que traslladada a la persona reclamant per part d’aquesta
Comissió, ella no ha fet cap al·legació en contra de considerar-la adequada i suficient per
satisfer la seva sol·licitud d’informació. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte
d’aquest procediment, i en conseqüència és procedent finalitzar-lo.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 de juny de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 304/2021, per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.