Una regidora solicitó al Ayuntamiento de La Palma de Cervelló los protocolos de los servicios municipales por el estado de alarma. Tras alegar la falta de respuesta, la GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no impide la admisión de una reclamación ante la GAIP, ya que los representantes no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria al régimen local para completar las garantías de acceso a la información de los concejales.
3
El derecho de los electos locales a obtener información necesaria para su función está regulado en el artículo 164 del TRLMRLC, permitiendo la intervención de la GAIP si el electo opta voluntariamente por esta vía.
4
Los límites al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad según los artículos 20 y 22 de la LTAIPBG.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento.
Texto completo
Resolució 663/2020, de 19 novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 304/2020
Administració reclamada: Ajuntament de La Palma de Cervelló
Informació reclamada: Els protocols dels serveis municipals amb motiu de l’estat d’alarma
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Ajuntament ha donat resposta a la sol·licitud que porta causa d’aquest procediment,
durant la seva tramitació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte,
i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Protocols. Serveis socials. Covid. Reclamació contra
silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 26 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 304/2020, presentada per part d’una
regidora contra l’Ajuntament de La Palma de Cervelló, en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 d’abril de 2020 la regidora en nom del Grup Municipal de Junts per La Palma presenta
una instància que exposa que: ”En motiu d’estat d’alarma, i després de les meves
preguntes a les reunions telemàtiques amb els portaveus dels diferents grups municipals
en quan a protocols als serveis municipals. Sent la resposta de l’alcalde els mateixos de
sempre. Sol·licito: Protocols dels serveis municipals, policia, serveis socials, brigada,
administració i voluntaris”
3. La Reclamació presentada el 26 de juny de 2020 és fonamentada en les consideracions
següents: “Com a regidora del grup municipal de Junts per la Palma hem presentat 10
instàncies electròniques des del 6 d'abril del 2020 fins el 2 de Juny del 2020 que no han
estat contestades per l'equip de govern de l'Ajuntament de La Palma de Cervelló. Com a
càrrec electe a l'oposició una de les nostres funcions és el seguiment i control dels temes
que tinguin a veure amb el nostre poble. El silenci per part de l'equip de govern, deixant
que passi el temps sense facilitar la documentació requerida suposa una manca de
transparència i impediment per a poder fer la nostra feina dins de l'Ajuntament.”.
4. El 2 de juliol de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació i li comunica a la
persona reclamant l’escissió de la seva Reclamació en quatre procediments diferents,
informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i
de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la
legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació
pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública
sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 2 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Palma de
Cervelló i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que
representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona
reclamant.
6. L’1 de setembre de 2020 la GAIP, atès la manca de resposta municipal, requereix altra
vegada a l’Ajuntament de La Palma de Cervelló que li trameti un informe i còpia de
l’expedient de la sol·licitud d’informació.
7. El 16 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de La Palma de Cervelló,
que informa ja s’ha respost a la sol·licitud i demana l’arxiu de la reclamació.
8. El 19 de setembre de 2020 la GAIP trasllada la informació municipal anterior a la persona
reclamant i li indica que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari la GAIP
entendrà satisfeta la seva sol·licitud i finalitzarà la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte.
9. El 24 de setembre de 2020 la GAIP rep un correu de la regidora reclamant en el que
manifesta que “La resposta facilitada a la GAIP per part de l'Alcalde del municipi indica que
han estat respostes les 4 instàncies” però en relació amb les Reclamacions 303/2020 i
304/2020 les seves peticions no haurien estat ateses.
10. El 7 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a
l’Ajuntament de La Palma de Cervelló.
11. El 28 d’octubre de 2020 l’Ajuntament de La Palma de Cervelló comunica a la GAIP que ja
hauria lliurat la informació relativa als expedients 303/2020 i 304/2020, adjuntant els
comprovants de lliurament.
12. El 29 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada la informació municipal anterior a la persona
reclamant i li indica que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari la GAIP
entendrà satisfeta la seva sol·licitud i finalitzarà la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte.
13. El 30 d’octubre de 2020 la persona reclamant envia un correu a la GAIP informant que
havia rebut, amb data 29 d'octubre, notificació electrònica relacionada amb les
reclamacions presentades, i assenyalava que tanmateix quedaven sense respondre les
sol·licituds següents:
14. Sol·licitud 304: no ha estat facilitada la informació referida al cost les mascaretes durant el
primer confinament.”
15. El 2 de novembre de 2020 la GAIP trasllada a l’Ajuntament de La Palma de Cervelló les
al·legacions formulades per la persona reclamant en resposta al trasllat de la
documentació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Tot i que els antecedents posen de manifest que la persona reclamant hauria fet al·legacions
en contra d’haver rebut resposta a la seva sol·licitud, s’ha comprovat que s’identifica amb el
número d’expedient d’aquesta reclamació per error, i que cal donar per acreditat que
l’Ajuntament ha donat resposta a la sol·licitud que porta causa d’aquest procediment, durant la
seva tramitació.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i és procedent finalitzar el
procediment per aquesta causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 19 de novembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 304/2020 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.