La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Almacelles información detallada sobre el control de colonias felinas y perros abandonados. Tras una entrega parcial de datos, la GAIP resuelve estimar parcialmente la reclamación, obligando al Ayuntamiento a entregar la información restante si dispone de ella, al no concurrir límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad en materia de protección animal.
2
Se produce una pérdida parcial del objeto de la reclamación debido a que el Ayuntamiento entregó parte de la información de forma extemporánea durante el procedimiento.
3
No se aprecia de oficio la concurrencia de límites legales previstos en la LTAIPBG que justifiquen la restricción del acceso a la información restante.
4
El Ayuntamiento no está obligado a elaborar información que no tenga en su poder, debiendo limitarse a comunicar dicha inexistencia al solicitante.
5
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental (SGD) que garantice la recuperación y conservación de la información.
Texto completo
Resolució 526/2024, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 302/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Almacelles
Informació reclamada: Diversa sobre colònies de gats ferals i protecció d’animals.
Sentit de la resolució: Pèrdua parcial i estimació parcial
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat parcialment
informació sol·licitada. La resta, en l’exercici del dret d’accés a la informació i tenint en compte que la
GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits previstos per l’LTAIPBG considera
procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada sobre les actuacions de
l’Ajuntament en relació al control de colònies felines i gossos abandonats que no han estat facilitades
i que es detallen en l’antecedent 2. Si l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada,
aquesta és la resposta que cal fornir a la persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta
resolució a elaborar-la.
Paraules clau: Ajuntaments. Fundacions. Entitats animalistes. Benestar Animal. Gats ferals.
Colònies. Sense límits. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte. Estimació parcial.
Reclamació contra silenci.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
1. L’1 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 302/2024 presentada per una persona en
qualitat de representació de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals
(FAADA) contra l’Ajuntament d’Almacelles, en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf
següent. La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta per part de l’Administració.
2. El 7 de desembre de 2023 la fundació reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) a l’Ajuntament en els termes següents:
“-Quines actuacions està portant a terme des de l’Ajuntament per controlar les colònies felines; -
Si estan promovent la creació de colònies controlades, sol·licitem que ens informin amb quina
entitat ho tenen concertat i quan temps fa que estan actuant; - Quants gats ferals/comunitaris i
colònies s’han calculat que hi han al terme municipal?; - El nombre de gats esterilitzats durant els
últims 5 anys, i quantes colònies del municipi ja estan controlades; - Quina partida pressupostaria
s’ha destinat al control de colònies de gats els anys 2019,2020, 2021, 2022, 2023; - Si des de
l’Ajuntament s’han sol·licitat a la Generalitat/Diputació/Ministerio de Derechos Sociales y Agenda
2030 ajudes/subvencions per la gestió de colònies de gats comunitaris/ferals durant els anys
2019, 2020, 2021, 2022 i 2023?; - Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment
per la recollida dels gats de companyia abandonats/perduts recollits al seu terme municipal; -
Quants gats abandonats/perduts s’han recollit els últims 5 anys i a quin centre d’acollida s’han
portat; - Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida dels gossos
abandonats/perduts al seu terme municipal; - Quants gossos s’han recollit l’any 2019 i centre
d’acollida on s’han porta; - Quants gossos s’han recollit l’any 2020 i centre d’acollida on s’han
portat; - Quants gossos s’han recollit l’any 2021 i centre d’acollida on s’han portat; - Quants
gossos s’han recollit l’any 2022 i centre d’acollida on s’han portat; - Quants gossos s’han recollit
l’any 2023 i centre d’acollida on s’han portat; - Si l’Ajuntament disposa d’una instal·lació temporal
municipal per allotjar els animals amb condicions de seguretat i benestar, fins la seva recollida
pel centre d’acollida; - Quina partida pressupostaria s’ha destinat a la recollida i acollida de
gossos els anys 2019, 2020, 2021, 2022, 2023; - Si des de l’Ajuntament s’han sol·licitat a la
Generalitat/Diputació/ ajudes/subvencions per la gestió dels animals de companyia durant els
anys 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023?; - Quins protocols d’actuació tenen quan es localitzen
animals de companyia (gossos, gats) ferits o malalts al seu terme municipal. Qui és responsable
de recollir l’animal i assumeix la despesa de l’atenció veterinària?; - Quines polítiques de
prevenció realitza l’Ajuntament per fomentar la tinença responsable, el control de la cria il·legal i
la identificació i cens dels animals de companyia amb propietari que resideixen al seu terme
municipal”.
3. El 14 de març la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada.
4. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 14 d’abril de 2024 la GAIP rep escrit de l’Ajuntament en el que informen que en data 12 d’abril
de 2024 van procedir a contestar a l’entitat FAADA.
6. El 17 d’abril la GAIP trasllada aquest escrit a l’entitat amb atorgant-li un termini de tres dies per
fer arribar les seves consideracions, amb l’advertiment que si en aquest termini no manifesta res
al respecte s’entendrà que dona resposta a la reclamació.
7. El dia 18 d’abril l’entitat reclamant presenta un escrit a la GAIP manifestant que l’Ajuntament li ha
proporcionat informació molt completa del pla de control de les colònies felines, però no s’ha
donat informació de la resta de consultes.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat parcialment a la persona
reclamant part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua parcial d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
3. Sobre el dret d’accés parcial a la informació pública i límits
D’acord amb l’article 2.b LTAIPBB és informació pública, ja que és “informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o
documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a
terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
La informació sol·licitada està relacionada amb protecció dels animals al municipi, competència
municipal d’acord amb el que s’estableix a diversos preceptes del Decret Legislatiu 2/2008, de 15
d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, i per tant, l’Ajuntament
previsiblement l’ha de tenir, ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG). Aquesta Comissió no pot apreciar la concurrència dels límits d’accés previstos a
l’article 21 de l’LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés a la informació sol·licitada.
Per tot això, es considera procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada
sobre les actuacions de l’Ajuntament en relació al control de colònies felines i gossos abandonats que
no han estat facilitades i que es detallen en l’antecedent 2. Si l’Ajuntament no té en el seu poder la
informació sol·licitada, aquesta és la resposta que cal fornir a la persona reclamant, sense que quedi
obligat per a aquesta resolució a elaborar-la.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient
electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que
permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre
de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora,
l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior
dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de
gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de
treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de
localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació
d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica
que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un
inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la
direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància
administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha
de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat
per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de
manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i
seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell
Registre d’animals domèstics (codi 0160), sèrie Modificacions del cens d’animals de companyia
(altes, baixes i canvis de dades) (2529) i Cens d’animals de companyia (2528); nivell Gestió del
pressupost (codi 077), sèrie Pressupost general (1620) pel que fa a la informació de partides
pressupostàries; Convenis (codi 0045), sèrie Convenis i acords (1374) i nivell Subvencions (0099) i
sèrie Subvencions atorgades per part de la corporació local (2244).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
d’abril de 2024, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua parcial i estimació parcial de la Reclamació 302/2024 i declarar el dret de la
persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes als
fonaments jurídics 2 i 3.
2. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles que lliuri a l’entitat reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, si en disposa d’ella, i fa avinent que
l’Ajuntament quan lliuri la informació haurà de comprovar que efectivament no concorren límits
que puguin condicionar l’entrega d’aquesta informació.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 302/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.