Solicitud de coste y facturas de mascarillas repartidas a niños y resultado por pérdida de objeto

Resolució 539/2020, de 8 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 302/2020 Administració reclamada: Ajuntament de La Palma de Cervelló Informació reclamada: El cost i les factures en relació amb les mascaretes que s’han repartit als infants del poble Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Cost. Factures. Mascaretes. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 26 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 302/2020, presentada per part d’una regidora contra l’Ajuntament de La Palma de Cervelló, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de maig de 2020 la regidora en nom del Grup Municipal de Junts per La Palma presenta una instància solꞏlicitant “Per instància electrònica, el cost de les mascaretes que s’han repartit als infants del poble i factura del proveïdor pertinent. Explicació d’alcaldia com es van repartir i els criteris” 3. La Reclamació presentada el 26 de juny de 2020 és fonamentada en les consideracions següents: “Com a regidora del grup municipal de Junts per la Palma hem presentat 10 instàncies electròniques des del 6 d'abril del 2020 fins el 2 de Juny del 2020 que no han estat contestades per l'equip de govern de l'Ajuntament de La Palma de Cervelló. Com a càrrec electe a l'oposició una de les nostres funcions és el seguiment i control dels temes que tinguin a veure amb el nostre poble. El silenci per part de l'equip de govern, deixant que passi el temps sense facilitar la documentació requerida suposa una manca de transparència i impediment per a poder fer la nostra feina dins de l'Ajuntament.”. 4. El 2 de juliol de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació i li comunica a la persona reclamant l’escissió de la seva Reclamació en quatre procediments diferents, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública solꞏlicitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 2 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Palma de Cervelló i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 6. L’1 de setembre de 2020 la GAIP, atès la manca de resposta municipal, requereix altra vegada a l’Ajuntament de La Palma de Cervelló que li trameti un informe i còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació. 7. El 16 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de La Palma de Cervelló, que exposa: “En relació a la seva solꞏlicitud els hem de comunicar que totes les reclamacions d’informació corresponen a solꞏlicituds realitzades per part de regidors de l’ajuntament que no ostenten delegacions i a hores d’ara ja s’ha respost a totes elles. Per quest motiu creiem que cal que procediu a l’arxiu de les actuacions que des de la GAIP s’estan realitzant”. 8. El 19 de setembre de 2020 la GAIP trasllada la informació municipal anterior a la persona reclamant i li indica que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari la GAIP entendrà satisfeta la seva solꞏlicitud i finalitzarà la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 9. El 24 de setembre de 2020 la GAIP rep un correu de la regidora reclamant en el que manifesta que hauria rebut la informació relativa a la Reclamació 302/2020 per part de l’Ajuntament de La Palma de Cervelló a principis de setembre, un cop els va ser traslladada la reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans colꞏlegiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden solꞏlicitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la solꞏlicitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment sense major pronunciament sobre el fons. Nogensmenys, escau advertir a la persona reclamant que ha incomplert la seva obligació d’informar diligentment la GAIP de les novetats que es produeixin en el procediment de reclamació incoat a instància seva i en garantia dels seus drets, tal i com li va ser requerit en l’escrit d’admissió a tràmit de la reclamació i, de manera molt especial, d’informar la Comissió quan li sigui proporcionada la informació reclamada, per tal d’evitar que continuï el procediment i que la GAIP hi esmerci els seus escassos recursos, quan l’objecte de la reclamació ja s’ha satisfet. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 302/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.