Estimada 03/06/2022 · 66 días en resolverse

Solicitud de acceso a información sobre videovigilancia en la ZBE de Barcelona y estimación de la reclamación por falta de entrega efectiva de los permisos

Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el permiso de videovigilancia de la ZBE, el número de sanciones y la recaudación. El solicitante alegó que no recibió la copia del permiso. La GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar dicha documentación, ya que el organismo reconoció implícitamente el derecho al facilitar parcialmente la información.

Puntos clave de la argumentación

1 La sustitución de una resolución por una comunicación directa según el artículo 34.8 LTAIPBG solo es válida si la Administración asume plenamente la solicitud y facilita toda la información requerida.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3 La falta de colaboración de la Administración al no remitir el expediente solicitado por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4 Al haber facilitado el Ayuntamiento parte de los datos, se deduce que ha estimado la solicitud y reconocido implícitamente el derecho del ciudadano a obtener la copia del permiso de videovigilancia.

Texto completo

Resolució 451/2022, d e 3 de juny Número d'expedient de la reclamació : 301/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Dispositius de videovigilància de la zona de baixes emissions. Sentit de la resolució: Estimació. Resum : Segons l'article 34.8 LTAIPBG, que l'Ajuntament invoca en la seva comunicació, “Si s’estima la sol·licitud i no s’ha produï t oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament”. És a dir, la comunicació de la informació prevista per l'article 34.8 LTAIPBG i utilitzada per l'Ajuntament per facilitar la informació reclamada únicament està justificada si l'Administració assumeix plenament la sol·licitud i facilita tota la informació sol·licitada. Per tant, es pot deduir del tenor de la comunicació que l'Ajuntament ha estimat la sol ·licitud i sembla disposat a facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntaments. Dispositius de videovigilància. Zona de baixes emissions. Reclamació contra comunicació substitutiva de resolució. Falta de col·laboració de l'Administració. Comunicació de la informació. Lliurament efectiu de la informació sol·licitada. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 29 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 301/ 2022, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de febrer de 2022 la persona reclamant sol·licita a l'Ajuntament de Barcelona la informació següent: còpia del permís o autorització de dispositius de videovigilància de la ZBE (Zona de baixes emissions); nombre de sancions imposades des de la seva implantació; recaptació pel mateix concepte i període, a data d'avui. El text original d’aquesta resolució, redactat pel ponent, s’ha escrit en castellà. 3. El 29 de març de 2022 l'Ajuntament comunica a la persona reclamant el nombre de sancions i la recaptació indicades a la sol·licitud i afirma adjuntar la resposta a la sol·licitud del permís o autorització per a dispositius de videovigilància. 4. La Reclamació presentada el 29 de març de 2022 indica que l'Ajuntament no ha facilitat la còpia sol·licitada del permís per a la instal·lació del dispositiu de videovigilància. 5. El 7 d'abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, d’acord a la legislació de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 7 d'abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l'Aju ntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment. No consta resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adr4eçada a una administraci9ó de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l'Administració L'antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no ha aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada, tant a l’Alcaldia com a la Síndica municipal, per la GAIP en reiterades ocasions, d’acord amb l’article 33.4 RGAIP que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, vist que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre l'accés de la persona reclamant a l'autorització sol·licitada D'acord amb els antecedents, l'objecte de la Reclamació és l'accés efectiu de la persona reclamant a una còpia de l'autorització o permís per a la instal·lació de dispositius de videovigilància en la ZBE. En la seva comunicació de 29 de març de 2022 l'Ajuntament indica que hi adjunta la informació relativa a l'autorització o permís per a la instal·lació dels dispositius citats. Per tant – i com no podria ser de cap altra manera, a la vista del caràcter indiscutiblement públic i objectiu de la informació sol·licitada a què es refereix aquest fonament, fins al punt que no és imaginable la concurrència en ella de cap límit al dret d'accés a la informació pública- , no es qüestiona el dret de la persona reclamant a la còpia de l'autorització o permís sol·licitada, ja que l'Ajuntament sembla donar-lo per suposat, sinó el seu lliurament efectiu. Segons l'article 34.8 LTAIPBG, que l'Ajuntament invoca en la seva comunicació, “Si s’estima la sol·licitud i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament”. És a dir, la comunicació de la informació prevista per l'article 34.8 LTAIPBG i utilitzada per l'Ajuntament per facilitar la informació reclamada únicament està justificada si l'Administració assumeix plenament la sol·licitud i facilita tota la informació sol·licitada. Per tant, es pot deduir del tenor de la comunicació que l'Ajuntament ha estimat la sol·licitud i sembla disposat a facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. A la vista de les anteriors consideracions i del dret, reconegut implícitament per l'Ajuntament, de la persona reclamant a la informació reclamada, és procedent requerir l'Ajuntament de Barcelona perquè lliuri la persona reclamant, en un termini molt breu de temps, la còpia de l'autorització o permís dels dispositius de videovigilància de la ZBE. 4. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 301/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a que se li faciliti la còpia, o les còpies, de l'autorització o permís dels dispositius de videovigilància de la ZBE, el dret d’accés a les quals ha estat reconegut implícitament per l'Ajuntament. 2. Requerir l'Ajuntament de Barcelona perquè lliuri la informació indicada en l'apartat anterior a la persona reclamant en el termini de 5 dies des de la notificació de la present resolució i perquè tot seguit n'informi la GAIP. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 301/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.