Acceso a las actas de la Junta de Gobierno del Ayuntamiento de Torregrossa

Resolució 465/2020, de 3 de setembre Número d’expedient de la reclamació: 301/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Torregrossa Informació reclamada: Informació sobre l’endarreriment en l’aprovació dels comptes Sentit de la resolució: Inadmissó parcial i desestimació parcial Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament manifesta haver lliurat prèviament a la formulació de la reclamació les actes sol·licitades , sense que, consultada la persona reclamant, hagi manifestat el contrari ni al·legat res en contra, motiu pel qual s’ha de desestimar la reclamació, per manca d’objecte. D’altra banda, la referència que contenia la sol·licitud objecte de reclamació a obtenir periòdicament les actes en el futur no pot ser admesa com a objecte de reclamació, ja que no es demana informació preexistent a la sol·licitud, requisit per a poder ser considerada informació pública sobre la què es projecti el dret d’accés de conformitat amb l’article 2.b LTAIPBG, ni tampoc existeix prèviament a la reclamació una decisió administrativa que determini la restricció o limitació al seu accés que pugui ser revisada en aquest procediment. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Actes. Reclamació contra silenci. Informació pública. Informació futura. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 25 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 301/2020, presentada per un electe local de l’Ajuntament de Torregrossa contra el mateix ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de febrer de 2020 l’electe reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Torregrossa: “Que es faci arribar als regidors del nostre grup, còpia de totes les actes de la Junta de Govern que s’han realitzat fins a data d’avui i de forma periòdica de totes les actes que s’aprovin” 3. La Reclamació presentada el 25 de juny de 2020 posa de manifest que la sol·licitud reflectida a l’antecedent anterior no hauria obtingut resposta per part de l’Ajuntament de Torregrossa. 4. El 3 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Torregrossa i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 5. El 3 d’agost de 2020, l’Ajuntament de Torregrossa remet a la GAIP el seu informe envers la Reclamació 301/2020 on es posa de manifest “Que en el que respecta a la sol·licitud referent a les actes de la junta de Govern Local, còpia d’aquestes ja foren lliurades tal i com consta a la documentació acompanyada, mitjançant escrit amb registre de sortida núm. 92 de data 26/02/2020, amb el benentès que algunes havien estat entregades amb anterioritat”. Efectivament, a l’informe municipal s’hi adjunta el document amb registre de sortida de 26 de febrer i acusament de la recepció per part de l’electe reclamant, de la mateixa data i on hi consta la seva signatura manuscrita. 6. L’11 d’agost de 2020 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Torregrossa i la documentació adjunta a l’electe reclamant advertint expressament que en cas de no rebre resposta en un termini de 5 dies, es finalitzarà la Reclamació. Transcorregut el termini indicat, la GAIP no ha rebut cap resposta de l’electe reclamant en relació amb la documentació traslladada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent -se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar -los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre la informació ja lliurada i la informació futura Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament manifesta haver lliurat prèviament a la formulació de la reclamació les actes sol·licitades, sense que, consultada la persona reclamant, hagi manifestat el contrari ni al·legat res en contra, motiu pel qual s’ha de desestimar la reclamació, per manca d’objecte . D’altra banda, la referència que contenia la sol·licitud objecte de reclamació d’obtenir periòdicament les actes en el futur no pot ser admesa com a objecte de reclamació, ja que no es demana informació preexistent a la sol·licitud, requisit per a poder ser considerada informació pública sobre la què es projecti el dret d’accés de conformitat amb l’article 2.b LTAIPBG, ni tampoc existeix prèviament a la reclamació una decisi ó administrativa que determini la restricció o limitació al seu accés que pugui ser revisada en aquest procediment. D’acord amb això, la reclamació s’ha d’inadmetre parcialment en relació amb l’accés a les actes encara inexistents en el moment de la sol·licitud, i desestimar la reclamació en relació amb les actes prèviament existents, considerant que ja van ser lliurades al grup reclamant abans de presentar la reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 setembre de 2020, resol per unanimitat 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 301/2020 en relació amb l’accés a les actes de la Junta de Govern que s’aprovin en el futur, per no ser informació preexistent a la sol·licitud ni haver estat desestimat o restringit materialment el seu accés per resolució administrativa prèvia, expressa o tàcita. 2. Finalitzar la Reclamació 301/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte en relació amb les actes de la Junta de Govern existents en el moment de la sol·licitud, arran del lliurament material de la informació realitzat durant la tramitació d’aquest procediment. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.