Se solicitó a la EMD de Sant Miquel de Balenyà el expediente de nombramiento, requisitos y tareas de un funcionario interino. La administración alegó falta de interés del solicitante y la existencia de un proceso judicial. La GAIP estima la solicitud porque el derecho de acceso no requiere interés personal y la administración no justificó el límite judicial.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública no exige la condición de persona interesada ni puede condicionarse a la concurrencia de un interés personal.
2
Los límites relativos a la igualdad de las partes en procesos judiciales deben ponderarse casuísticamente y no son bloques de información excluidos automáticamente.
3
Corresponde a la administración acreditar la prevalencia del límite judicial sobre el derecho de acceso, carga que la EMD no ha cumplido.
4
El acceso a los datos identificativos y el cumplimiento de requisitos de una plaza pública es compatible con la protección de datos al servir para controlar la legalidad de la provisión de puestos.
5
La información sobre la distribución de horas de trabajo de un empleado público es accesible al ser una actividad profesional en el ámbito público y no privado.
Texto completo
Resolució 473/2019, de 2 d’agost
Número d’expedient de la reclamació: 301/2019
Administració reclamada: Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyà
Informació reclamada: Diversa informació sobre el nomenament de la plaça de vigilant/brigada.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: L’administració no ha atès el requeriment de la GAIP de fer el trasllat de la reclamació
a la persona afectada per l’accés, incomplint així amb el deure de col·laboració establert a l’article
34.1bis RGAIP. El procediment del dret d’accés regulat per l’article 18 l’LTAIPBG no solament
no exigeix la condició de persona interessada, sinó que expressament exclou que pugui ser
condicionat a la concurrència d’un interès personal. Per tant, que la persona reclamant no hagi
participat en el procés de provisió del lloc de treball pel qual s’interessa, ni que hi tingui un interès
personal indirecte per la seva parella, no són elements que puguin condicionar l’exercici del dret
d’accés ni que facin inadmissible o determinin la desestimació de la seva petició d’informació.
D’altra banda, l’EMD no ha justificat en què perjudicaria la seva posició en el procediment
contenciós administratiu que esmenta, el fet de donar la informació que es reclama. Cal recordar
que els límits a l’accés, entre els quals, el relatiu a la igualtat de les pars en els processos judicials
o la tutela judicial efectiva (article 21.1.d) no estan regulats com a blocs materials d’informació
exclosa del dret d’accés, sinó com a béns jurídics la protecció dels quals cal ponderar
casuísticament i que potencialment podrien limitar l’accés, sempre que resulti proporcionat i
necessari a l’objecte de la protecció, que no concorri un interès públic o privat que justifiqui l’accés
a la informació, i només per al temps en què resulti necessari (article 22.1 i 2 LTAIPBG). I
correspon a qui invoca el límit, l’EMD, acreditar la prevalença de la seva aplicació per damunt del
dret d’accés, cosa que no ha fet, de manera que aquesta Comissió no ha pogut saber si el
procediment judicial encara està pendent de sentència, ni quin és el seu objecte i, el que és més
important, en què pot perjudicar la seva estratègia de defensa el fet de desvetllar quina persona
ha estat nomenada per a la plaça de vigilant brigada, que reuneix els requisits exigibles i quines
funcions li ha encomanat en els darrers dos mesos. Vist que l’EMD no va fer trasllat a la persona
afectada durant el procediment, la Comissió ordena a l’EMD que traslladi aquesta Resolució a la
persona afectada per l’accés, emplaçant-les a formular davant la GAIP, dins del termini de deu
dies, les al·legacions que consideri oportunes en defensa dels seus drets. Tanmateix, cal que
tingui en compte que el tràmit no té per finalitat recollir el seu consentiment a l’accés –que no és
imprescindible, com ja ha quedat establert, en estar legitimat per la legislació de transparència-,
sinó permetre que pugui aportar i justificar raonadament, si escau, circumstàncies específiques
que tinguin la virtualitat de modificar la ponderació de drets realitzada i justificada en aquesta
Resolució (per exemple, si l’accés pogués afectar a la seva seguretat, o si la informació pogués
perjudicar la seva estratègia de defensa en un judici, per exemple). L’accés material a la
informació no es podrà realitzar mentre duri aquesta fase de trasllat i valoració de les
al·legacions. L’Administració, abans d’executar l’accés en el termini previst a la part resolutiva,
preguntarà a la GAIP si, de resultes del tràmit d’al·legacions, n’ha resultat modificat l’abast de
l’accés i, en aquest cas, quina informació concreta n’ha de que dar exclosa
Paraules clau: Entitat Municipal Descentralitzada. Personal. Nomenament. Tasques. Vigilant.
Brigada d’obres. Reclamació contra silenci. Trasllat. Deure de col·laboració en el trasllat. Límits.
Igualtat de les parts en els procediments judicials. Protecció de dades personals. Trasllat de la
Resolució.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 14 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 301/2019, presentada contra l’Entitat
Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyà (EMD Sant Miquel de Balenyà), en
relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 29 de març de 2019 la persona reclamant demana a l’Entitat Municipal Descentralitzada
la informació següent:
“ Primer. Sol·licito se’m faciliti còpia de l’expedient generat pe r aquesta EMD en relació al
nomenament del senyor amb DNI [...] com a funcionari interí.
Segon. Sol·licito saber si el senyor amb DNI [...] reuneix generals de titulació i les altres
condicions exigides per participar en les proves d’accés als corresponents cossos o escales
com a funcionaris de carrera, les quals en la plaça de vigilant/brigada que aquest senyor
ocupa són:
Ser ciutadà espanyol d’acord amb la legislació vigent.
Haver complert 18 anys i no excedir de l’edat establerta com a màxima de jubilació forçosa
legal per l’accés a l’ocupació pública, abans del termini de presentació de sol·licituds.
Estar en possessió del certificat d’escolaritat, ESO o similar.
Estar en possessió del títol acreditatiu del coneixement del català, corresponent al nivell B
de la Junta Permanent de coneixements de la llengua catalana, o títol equivalent. Si no es
disposa d’aquesta titulació, els aspirants hauran de realitzar obligatòriament les proves per
avaluar si supera el nivell B de coneixements de la llengua catalana
No patir cap malaltia ni estar afectat per cap impediment físic psíquic que impedeixi el normal
exercici de les funcions pròpies de la categoria.
No estar inhabilitat per a l’exercici de funcions públiques, ni estar separat mitjançant
expedient disciplinari del servei de qualsevol administració pública.
No trobar-se comprès en cap de les causes d’incapacitat o incompatibilitat de les previstes
en la legislació vigent sobre la matèria.
Estar en possessió del permís de conduir de la classe B.
Tercer. Sol·licito la relació de tasques encomanades al vigilant/brigada durant els últims dos
mesos, i concretament voldria saber quantes hores de la jornada laboral han estat
destinades a les tasques de vigilància i quantes hores han estat destinades a les tasques
de brigada. Aquesta pregunta la formulo ja que personalment he pogut observar que en els
dos últims mesos aproximadament el vigilant/brigada ha estat intervenint gran part d ela
seva jornada laboral en unes obres realitzades a la planta baixa primerament i actualment a
la primera i actualment a la primera planta de l’edifici “El Casal””.
3. La Reclamació presentada el 14 de maig de 2019 exposa que no hauria rebut resposta de
la seva sol·licitud d’informació.
4. El 16 de maig de 2019 la GAIP trasllada la Reclamació a l’Entitat Municipal Descentralitzada
de Sant Miquel de Balenyà i li demana que, dins d’un termini de quinze dies, li remeti un
informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme en relació amb la
sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li remeti l’expedient complet.
Així mateix, li demana a que traslladi la reclamació a les terceres persones que resultin
afectades per l’accés que ara es reclama i també a la persona funcionari interina sobre la
qual es demana la informació, per tal que en un termini de deu dies puguin fer arribar les
al·legacions que considerin oportunes a la Comissió.
5. El 24 de maig de 2019 l’EMD emet informe genèric sobre tres reclamacions de la mateixa
persona reclamant, entre les quals, la que ara es resol, en el qual fa constar la seva posició
contrària a l’accés en atenció al fet que la persona reclamant no és persona interessada en
el procediment de selecció de la plaça de vigilant en relació amb la qual es demana
l’expedient de nomenament, i a què en relació amb el procés de provisió del lloc de vigilant
“ha estat interposat un recurs contenciós administratiu per la senyora [...], davant del Jutjat
del contenciós administratiu [...], el qual està en tràmit”.
6. Després d’haver reiterat a l’Ajuntament l’ampliació de l’informe i la petició de col·laboració
en la identificació i trasllat de la reclamació a la tercera persona afectada perquè pugui fer
les al·legacions que consideri pertinents, la GAIP no ha rebut la resposta ni la col·laboració
de l’EMD de Sant Miquel de Balenyà.
7. El 18 de juny de 2019 sol·licita un informe a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT), d'acord amb l'article 42.8 LTAIPBG i, tot seguit, informa a les parts de la
conseqüent ampliació del termini per resoldre la Reclamació 301/2019 en quinze dies més.
8. El 5 de juliol de 2019 l’APDCAT fa arribar l’informe sol·licitat a la Comissió en el qual conclou
que: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les dades merament
identificatives dels càrrecs o empleats públics que en exercici de les seves funcions puguin
constar en la diferent documentació sol·licitada ni a la informació sobre la identitat de la
persona seleccionada en el procés de selecció objecte de reclamació, la titulació i resta de
requisits de què disposa aquesta persona, i/o la puntuació obtinguda com a resultat dels
mèrits i proves realitzades. En canvi, no estaria justificat l’accés a l’informe d’avaluació del
candidat ni a la informació personal de la resta de persones que poden haver participat en
aquest procés de selecció.
Pel que fa a l’accés a les tasques encomanades al treballador contractat no hi hauria
inconvenient en facilitar al reclamant la relació de tasques que correspon al lloc de treball
concret, i al nombre d’hores destinades al servei de vigilància i al servei de brigada”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una sol·licitud
d’informació desatesa per una administració obligada per l’LTAIPBG, d’acord amb l’article 3.1.a
LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a
la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat
i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals
si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en
justifiquen l’aplicació”.
L'article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot sol·licitar els informes i dades que consideri
necessàries per fonamentar les seves resolucions. L'article 33.4 RGAIP disposa que les
administracions han d'emetre informe i proporcionar la resta de la informació sol·licitada per la
Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i l'apartat 7 del mateix article disposa que la
manca de remissió de la informació o la no emissió de l'informe sol·licitat per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï amb la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats
disciplinàries que resultin procedents.
L’article 42.8 LTAIPBG preveu que la Comissió pugui sol·licitar a l’Autoritat Catalana de Protecció
de Dades (APDCAT) que emeti informe sobre l’adequació de l’accés a la normativa de protecció
de dades, el qual serà preceptiu per al cas que l’Administració hagi fonamentat en aquesta
protecció la desestimació total o parcial de l’accés, però no vinculant per al sentit de la resolució.
L’article 34 RGAIP disposa que quan de l’expedient en resultin terceres persones afectades per
la reclamació, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la
reclamació perquè puguin manifestar si estan d’acord amb seguir el procediment de mediació
demanat per la persona reclamant, o al·legar el que estimin oportú per a la defensa dels seus
drets o interessos, i que a per a aquesta finalitat, les administracions reclamades han de
col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat material, en els termes, les condicions
i els terminis fixats per la Comissió.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Manca de col·laboració de l’Administració en el trasllat de la reclamació
L’EMD de Sant Miquel de Balenyà no ha atès els requeriments de la GAIP d’identificar la persona
afectada per l’accés i de traslladar-li la reclamació, perquè pugui fer les al·legacions que consideri
oportunes. Tampoc ha atès els requeriments d’informar-la de l’estat del recurs contenciós
administratiu al qual fa referència per justificar la desestimació, ni de concretar en què afecta la
igualtat de les parts en aquest procediment l’accés a l’expedient objecte de reclamació.
En aquestes condicions, la GAIP ha continuat amb la tramitació del procediment, demanant a
l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT) que emeti informe sobre
l’adequació de l’accés reclamat a la normativa de protecció de dades.
3. Sobre la concurrència de límits a l’accés i la condició de persona interessada del reclamant
L’EMD s’ha oposat a l’accés extemporàniament en el marc d’aquest procediment de revisió,
invocant dos arguments:
D’una banda, que la persona que reclama no és persona interessada en el procés de provisió
d’aquella plaça. Cal rebatre aquesta argumentació de l’EMD recordant que el procediment del
dret d’accés regulat per l’article 18 l’LTAIPBG no solament no exigeix aquesta condició de
persona interessada, sinó que expressament exclou que pugui ser condicionat a la concurrència
d’un interès personal. Per tant, que la persona reclamant no hagi participat en el procés de
provisió del lloc de treball pel qual s’interessa, ni que hi tingui un interès personal indirecte per la
seva parella, no són elements que puguin condicionar l’exercici del dret d’accés ni que facin
inadmissible o determinin la desestimació de la seva petició d’informació.
D’altra banda, l’EMD no ha justificat en què perjudicaria la seva posició en el procediment
contenciós administratiu que esmenta, el fet de donar la informació que es reclama. Cal recordar
que els límits a l’accés, entre els quals, el relatiu a la igualtat de les pars en els processos judicials
o la tutela judicial efectiva (article 21.1.d) no estan regulats com a blocs materials d’informació
exclosa del dret d’accés, sinó com a béns jurídics la protecció dels quals cal ponderar
casuísticament i que potencialment podrien limitar l’accés, sempre que resulti proporcionat i
necessari a l’objecte de la protecció, que no concorri un interès públic o provat que justifiqui
l’accés a la informació, i només per al temps en què resulti necessari (article 22.1 i 2 LTAIPBG).
I correspon a qui invoca el límit, l’EMD, acreditar la prevalença de la seva aplicació per damunt
del dret d’accés, cosa que no ha fet, de manera que aquesta Comissió no ha pogut saber si el
procediment judicial encara està pendent de sentència, ni quin és el seu objecte i, el que és més
important, en què pot perjudicar la seva estratègia de defensa el fet de desvetllar quina persona
ha estat nomenada per a la plaça de vigilant brigada, que reuneix els requisits exigibles i quines
funcions li ha encomanat en els darrers dos mesos.
Per tant, aquesta Comissió considera que cap dels motius en què l’EMD fonamenta la seva
oposició a l’accés resulta admissible per justificar legalment la seva desestimació i seguidament
ponderarà l’accés amb un altre límit que no ha estat invocat per l’EMD, el relatiu a la protecció
de dades personals, tenint en compte, a més, que l’EMD no ha col·laborat en fer trasllat de la
reclamació a la persona nomenada de la què es demana informació perquè pugui fer les
al·legacions que consideri oportunes, i atenent el criteri manifestat per l’APDCAT en els eu
informe emès a petició d’aquesta Comissió en el marc d’aquest procediment de reclamació.
4. Sobre l’objecte de la reclamació i la protecció de dades personals
La sol·licitud que ara es reclama compren tres peticions d’informació diferenciades, que
s’analitzaran separadament:
4.1 Còpia de l’expedient relatiu al nomenament d’una persona concreta (de la què el reclamant
en dóna el DNI) com a com a funcionari interí per a la plaça de vigilant/brigada
La inconcreció de la sol·licitud i la manca de col·laboració de l’EMD no han permès identificar
l’expedient i els documents que s’hi inclouen, per fer una acurada ponderació del seu accés.
En relació amb el nomenament de la persona designada per ocupar la plaça de vigilant/brigada,
cal dir que l’article 9.1.e LTAIPBG disposa que es publiquin al portal de transparència de les
administracions obligades, entre els quals, l’EMD, “les convocatòries i resultats dels processos
selectius de provisió i promoció de personals”, de manera que no hi hauria cap impediment -ni la
legislació de protecció de dades personals ho impediria- per accedir al document de
nomenament, que contindrà el nom de la persona i probablement el seu DNI. Aquesta dada, que
podria ser excessiva o redundant de la identitat del nomenat, de fet ja és coneguda per la persona
reclamant, que l’aporta en la sol·licitud, de manera que no resulta pertinent limitar-la.
Podria ser que aquest expedient inclogués també l’informe proposta de nomenament, amb la
valoració del candidat elegit. En aquest sentit, la protecció de dades personals no impediria
l’accés a les puntuacions obtingudes per la persona nomenada en relació amb els mèrits
previstos a la convocatòria, considerant la rellevància per a la transparència de posar a l’abast
de la ciutadania el control de la discrecionalitat tècnica de l’Administració en la selecció de
personal i l’interès general en què les places públiques estiguin ocupades per les persones més
meritòries i capaces possible.
L’APDCAT adverteix que, en principi, no resultaria adequat a la normativa de protecció de dades
personals l’accés a la informació relativa a altres aspirants a la plaça; en tot cas, considerant que
no s’inclouen en la sol·licitud que porta causa d’aquest procediment, queden fora de l’objecte de
la reclamació.
4.2 Saber si la persona nomenada reuneix els requisits generals de titulació i les altres condicions
exigides (ciutadania, majoria d’edat, certificat d’ESO, nivell de català, permís de conduir,
certificat mèdic i no trobar-se incurs en causes d’incompatibilitat, inhabilitació o incapacitat).
Tot i que es tracta d’informació personal, el fet que els requisits i mèrits per proveir la plaça siguin
públics i àmpliament difosos en la convocatòria fa que no hi hagi dany real en l’esfera de la seva
privacitat amb la difusió de què reuneix, efectivament, tots els requisits que s’exigeixen, i queda
perfectament justificat per a la finalitat de controlar la legalitat dels procediments de provisió de
llocs públics, de manera que s’estima el dret a què l’EMD confirmi a la persona reclamant per
escrit que la persona nomenada per a la plaça de vigilant/brigada compleix amb els requisits
exigits en la convocatòria.
Adverteix, tanmateix l’APDCAT que no seria adequat a la normativa de protecció de dades
facilitar l’accés a la documentació acreditativa d’aquests requisits o mèrits, ni tampoc l’accés al
contingut concret de les proves realitzades, però en tot cas, la sol·licitud d’informació no
l’abastaria, de manera que queda fora de la reclamació.
4.3 : La relació de tasques encomanades al vigilant/brigada durant els últims dos mesos, i el
nombre d’hores de la jornada laboral que han estat destinades a les tasques de vigilància i
a les tasques de brigada. Justifica aquesta petició en l’apreciació personal de què en els
últims dos mesos hauria destinat gran part de la jornada laboral a obres a l’edifici “El Casal”.
No hi ha límits que puguin oposar-se a l’accés a la informació sobre el percentatge d’hores que
s’assignen i es destinen a tasques de vigilància, i a tasques de brigada d’obres, per part de la
persona que ocupa la plaça de vigilant-brigada. En aquest sentit, tot i que el que es demana
depassa la relació de tasques associades a un lloc de treball amb caràcter general per entrar al
detall de l’activitat duta a terme per una persona concreta durant un temps, l’APDCAT considera
que no es contrari a la normativa de protecció de dades personals i que resulta justificat l’accés,
i aquesta Comissió hi coincideix, considerant que les tasques que es demanen s’han dut a terme
en l’àmbit professional i no privat, com a conseqüència de l’exercici de les funcions d’un lloc de
treball públic, i que la informació pot ser rellevant per a sotmetre a escrutini de la ciutadania si és
adient que les funcions de vigilant i de brigada estiguin acumulades en una sola plaça o si seria
necessari o resulta justificat desdoblar aquestes funcions en dues places diferenciades.
Per tant, s’estima l’accés a aquesta informació, que s’ha de facilitar referida als dos mesos
anteriors a la data de la sol·licitud d’informació, de 29 de març de 2019.
5. Sobre el trasllat a l’afectat.
Dels antecedents se’n desprèn que l’EMD no ha realitat el trasllat a la persona afectada per
l’accés, malgrat que la Comissió li ha demanat.
Aquest tràmit permetria conèixer si la persona afectada, el vigilant-brigada, pot al·legar alguna
circumstància específica i desconeguda per aquesta Comissió que pugui d’alterar el sentit de la
ponderació feta en el FJ 4 i limitar, totalment o parcialment, l’accés a la informació.
Per tant, la Comissió ordena a l’EMD que traslladi aquesta Resolució a la persona afectada per
l’accés, emplaçant-les a formular davant la GAIP, dins del termini de deu dies, les al·legacions
que consideri oportunes en defensa dels seus drets. Tanmateix, cal que tingui en compte que el
tràmit no té per finalitat recollir el seu consentiment a l’accés –que no és imprescindible, com ja
ha quedat establert, en estar legitimat per la legislació de transparència-, sinó permetre que pugui
aportar i justificar raonadament, si escau, circumstàncies específiques que tinguin la virtualitat de
modificar la ponderació de drets realitzada i justificada en aquesta Resolució (per exemple, si
l’accés pogués afectar a la seva seguretat, o si la informació pogués perjudicar la seva estratègia
de defensa en un judici, per exemple).
L’accés material a la informació no es podrà realitzar mentre duri aquesta fase de trasllat i
valoració de les al·legacions. L’Administració, abans d’executar l’accés en el termini previst a la
part resolutiva, preguntarà a la GAIP si, de resultes del tràmit d’al·legacions, n’ha resultat
modificat l’abast de l’accés i, en aquest cas, quina informació concreta n’ha de quedar exclosa.
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
2 d’agost de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 301/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la
informació reclamada, d’acord amb el FJ4.
2. Requerir a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyà a fer trasllat
d’aquesta Resolució a la persona afectada per l’accés dins del termini de cinc dies,
emplaçant-la a fer al·legacions, si ho creu oportú, davant la GAIP, en el termini de deu dies,
en els termes i als efectes previstos al FJ5.
3. Requerir a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyà que lliuri a la
persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies
següents a què li hagi fet trasllat d’aquesta Resolució. Abans de materialitzar l’accés, l’EMD
ho comunicarà a la GAIP per tal que la Comissió li comuniqui si, arran de les al·legacions
rebudes i valorades, en resulta alguna modificació en l’abast de l’accés, i quina informació
concreta se n’ha d’excloure.
4. Requerir a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyà a informar la
GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment
d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 301/2019 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius
i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona
reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament
a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.