Acceso a información sobre retribuciones del personal y gastos del Director General de la Mobile World Capital Foundation

Resolució 317/2018, de 8 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 300/2018 Administració reclamada: Mobile World Capital Foundation Informació reclamada: Dietes i altres despeses del Director general i retribucions i altres despeses del personal. Sentit de la resolució: Estimació Resum: En relació amb la consideració feta per l’informe de l’MWCF, en el sentit que només facilitaria la informació retributiva demanada si la GAIP estima que és d’interès públic i susceptible de ser lliurada a qualsevol particular sense haver justificat el seu interès ni la finalitat de l’accés (antecedent 14), cal indicar que no és la GAIP, sinó la Llei (concretament l’LTAIPBG, en la mateixa línia que la Llei estatal bàsica de transparència) la que considera que tota la informació pública, i la retributiva de tot el personal al servei de l’Administració ho és, és d’interès públic i qualsevol persona major de 16 anys té dret a accedir-hi, sense necessitat d’invocar cap norma ni de justificar el seu interès (article 18 LTAIPBG). La Fundació reclamada al·lega la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració o reelaboració), que argumenta en precedents de la GAIP i en el fet que no tindria aquesta informació centralitzada i ordenada, sinó dispersa entre diverses carpetes, per justificar la denegació d’informació detallada sobre dietes i altres despeses del Director, llevat dels dos fulls Excel facilitats amb l’informe referit a l’antecedent 14 (que es limiten a consignar despeses concretes del Director, amb indicació de la data i diferenciant entre diner de caixa i visa, sense assenyalar el motiu, concepte o tipus de despesa); tot i que la argumentació donada per justificar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat al·legada sembla pertinent, en aquest cas s’ha de refusar, per les consideracions següents: en primer lloc, i principalment, perquè la informació relativa a retribucions, indemnitzacions i dietes del personal directiu de les fundacions del sector públic (article 11.1.b LTAIPBG) ha de ser objecte de publicitat activa, obligació que lògicament comporta la de tenir correctament organitzada la documentació que la justifica i acredita, de manera que si l’MWCF incompleix, o compleix deficientment, aquestes obligacions, no s’hi pot excusar per denegar també aquesta informació en el marc de l’exercici del dret d’accés a la informació pública; en segon lloc, els antecedents posen de manifest que la Fundació ha donat informació errònia sobre aquest objecte, motiu que justifica especialment que hagi d’estar en condicions d’acreditar documentalment la veracitat de la dada correcta; finalment, la persona reclamant ha reduït significativament l’abast de la seva Reclamació, als efectes de no afectar dades personals i de simplificar i facilitar el volum d’informació que vol obtenir (per exemple, es conforma amb les 50 factures de serveis professionals obtingudes, encara que les havia demanades totes i les donades no siguin les cinquanta primeres que havia demanat com a segona opció), i aquest gest també s’ha de tenir en compte per ser especialment exigent a l’hora de valorar la concurrència de la complexitat per facilitar la resta d’informació reclamada. Paraules clau: Fundacions del sector públic. Retribucions. Dietes i altres despeses. Personal directiu. Factures Límits. Dades personals. Anonimització. Tasca complexa. Publicitat activa. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 d’agost de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 300/2018, presentada contra la Mobile World Capital Foundation (MWCF), en relació amb la informació indicada a l’antecedent 10. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de novembre de 2017 i el 17 de gener de 2018, després de fer referència a què l’Ajuntament de Barcelona subvenciona l’MWCF, la persona reclamant demana a aquest Ajuntament el desglossament per anys i la justificació de la despesa mitjançant factures de la destinació del diner públic percebut per la Fundació els anys 2013, 2014, 2015 i 2016. 3. L’Ajuntament de Barcelona facilita a la persona reclamant part de la informació sol·licitada i, en relació amb la resta, li manifesta que no la té en el seu poder i que, en aplicació de l’article 30.1 LTAIPBG, deriva la sol·licitud, el 13 de febrer de 2018, a l’MWCF. 4. L’MWCF resol la inadmissió de la sol·licitud, després de raonar i argumentar citant doctrina de la GAIP la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració), i en atenció al lapse temporal afectat, a la diversitat de despeses demanades i a l’elevat nombre de documents concernits. 5. El 23 de març de 2018, a la vista de la resposta anterior del MWCF, la persona reclamant acota més la seva sol·licitud i demana: 5.1. Les despeses en salaris durant l’any 2016. 5.2. Les despeses en beques, ajuts econòmics, premis, donacions i subvencions durant el 2016. 6. El 17 d’abril de 2017 l’MWCF respon la sol·licitud anterior i facilita a la persona reclamant la quantitat global gastada en salaris el 2016, li indica que no consta l’atorgament de beques, ajuts econòmics, premis, subvencions ni donacions i l’informa de les quantitats percebudes per l’MWCF en concepte de subvencions, donacions i altres ingressos. 7. El 27 d’abril de 2018 la persona reclamant demana informació sobre el salari individualitzat de cada treballador de l’MWCF, dietes, menjars de treball, categoria professional i tipus de contracte, corresponents als anys 2015 i 2016 i les activitats dutes a terme per la Fundació amb càrrec als recursos públics durant el 2016, amb indicació del cost de cada una d’elles, justificat amb les factures corresponents. 8. El 27 de maig de 2018 l’MWCF resol admetre les sol·licituds indicades a l’antecedent anterior i demanar una pròrroga de 15 dies per respondre-les, a l’empara de l’article 33.2 LTAIPBG. 9. El 8 de juny de 2018 l’MWCF resol aquestes sol·licituds en els termes següents: 9.1. Informa del salari i de les despeses globals en dietes i menjars del Director general de la Fundació els anys 2015 i 2016. 9.2. En relació amb la resta de retribucions salarials, després de citar doctrina de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, la Fundació es remet a l’estructura retributiva publicada al seu web, que dona informació dels salaris no individualitzada, sinó agrupada per categories. També facilita dades de la plantilla i del tipus de relacions contractuals. 9.3. En relació amb les activitats de la Fundació el 2016, el seu cost i les factures corresponents, l’MWCF argumenta que per poder facilitar aquesta informació li caldria una tasca complexa d’elaboració, motiu pel qual procediria inadmetre aquesta part de la sol·licitud, i facilita a la persona reclamant l’informe econòmic financer del 2016, que reflectiria la despesa de tots els departaments i programes de l’MWCF. 10. El 4 de juliol de 2018 la persona reclamant presenta a l’MWCF les tres sol·licituds següents: 10.1. Després de manifestar que en comptes de dades contractuals i salarials individualitzades de cada treballador dels anys 2015 i 2016, la Fundació li hauria facilitat un enllaç web que únicament dóna dades agregades corresponents al 2018, reitera que vol les dades individualitzades de salaris, dietes, menjars de treball, categoria professional i tipus de contracte del personal de l’MWCF dels anys 2015 i 2016. 10.2. Demana el salari del Director general de la Fundació dels anys 2013 i 2014 i la justificació amb les factures corresponents de les seves despeses i dietes en menjars i altres, durant els anys 2015 i 2016. 10.3. Després d’observar que en el compte de resultats del MWCF del 2016 hi ha una partida de “Serveis professionals independents” per valor d’11.355.789 €, demana el seu desglossament, justificat amb les factures corresponents (com a mínim, les 50 primeres factures de l’any, si els recursos humans disponibles de la Fundació li dificulten poder donar-les totes). 11. L’1 d’agost de 2018 l’MWCF resol les sol·licituds indicades a l’antecedent anterior, en els termes següents: 11.1. Reitera que a resultes de la necessitat d’equilibrar el dret d’accés a la informació pública amb la protecció de les dades personals, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades personals (APDCAT) considera que la informació sobre els salaris percebuts per una persona determinada és una dada personal i que, si bé l’LTAIPBG obliga a fer públics els ingressos salarials dels alts càrrecs i directius públics (condició que en el cas de l’MWCF només tindria el Director general), en relació amb la resta de personal només es requereix que es publiqui de forma agregada i per categories. En conseqüència, facilita la massa salarial dels dos exercicis sol·licitats, el nombre de contractes fixos i temporals i el nombre d’empleats o empleades que integren cada una de les tres categories en què s’estructura el personal de la Fundació. 11.2. Facilita el salari del Director general de la Fundació dels anys 2013 i 2014. En relació amb la justificació de les dietes i altres despeses del Director general dels anys 2015 i 2016, explica que a causa del sistema emprat en aquell moment per liquidar aquestes despeses, seria impossible poder saber la tipologia de la despesa i la Fundació no disposaria dels justificants corresponents. Per tant, es facilita a la persona reclamant només un desglossament de la despesa total de dietes, menjars i altres despeses del Director general dels anys 2015 i 2016. 11.3. En relació amb la sol·licitud de concreció i justificació mitjançant factures de la partida “Serveis professionals independents” del 2016, l’MWCF argumenta la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds de l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració o reelaboració); aquesta argumentació es basa en què la partida inclouria un total de 425 serveis, amb un nombre de factures molt superior, ja que en alguns casos hi hauria les corresponents a provisions mensuals, i en què els recursos personals disponibles per atendre les sol·licituds d’informació serien molt limitats. Atès, tanmateix, que la persona reclamant demana només les 50 primeres factures, se li facilita un desglossament de la partida i 50 factures corresponents a alguns dels serveis que la integren. 12. La Reclamació presentada el 17 d’agost de 2018 demana l’accés a la informació sol·licitada següent, que no ha estat facilitada per l’MWCF: - Relació de salaris, categoria professional i tipus de contracte del personal, sense necessitat de la seva identitat, que és quelcom que no s’hauria demanat. - Relació de despeses, dietes i altres despeses del Director general dels anys 2015 i 2016, en la seva totalitat (explica, per exemple, que el desglossament facilitat de les despeses del Director general no suma de lluny la despesa global de l’any). - La resta de factures de la partida “Serveis professionals independents”. 13. El 20 d’agost de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’MWCF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 14. El 10 de setembre de 2018 la GAIP rep l’informe de de l’MWCF, que fa una exposició detallada dels antecedents i, en relació amb la informació demanada per la Reclamació, formula les consideracions següents: Sobre l’accés sol·licitat al salari individualitzat de cada treballador, dietes, menjars de treball, categoria professional i tipus de contracte els anys 2015 i 2016, l’informe considera que l’article 11.b LTAIPBG únicament obliga a la publicació d’aquestes dades si són referides alts càrrecs o directius (condició que en l’MWCF només tindria el Director general) i que la difusió individualitzada de salaris de la resta de personal vulneraria la normativa de protecció de dades personals. Argumenta que aquesta afectació de les dades personals també es produiria en cas de facilitar la informació sol·licitada per llocs de treball, sense en nom de les persones que els ocupen, ja que s’hi poden posar fàcilment en relació i revelar el seu perfil econòmic. Cita dictàmens de l’APDCAT, que afirmen que les retribucions del personal s’haurien de donar agregades per categories i posa de manifest la seva disposició a oferir la informació salarial del personal agregada per categories professionals i l’import agregat de dietes i menjars de treball dels empleats dels anys 2015 i 2016, si bé afirma que l’MWCF només facilitarà aquesta informació si la GAIP estima que és d’interès públic i susceptible de ser lliurada a qualsevol particular sense haver justificat el seu interès ni la finalitat de l’accés. Sobre l’accés sol·licitat a més informació sobre despeses i dietes en menjars i altres despeses del Director general, l’informe en primer lloc corregeix unes errades que hauria detectat en la informació facilitada a la persona reclamant sobre les despeses sol·licitades totals dels anys 2015 i 2016 i el seu desglossament. Afirma que la comptabilització d’aquestes despeses els anys 2015 i 2016 es limita al document Excel facilitat. Indica que desconeixen la localització dels tickets aportats pel Director general per justificar aquestes despeses i que cercar-los entre les nombroses carpetes de factures i associar-los a despeses del Director general suposaria una tasca molt complexa, d’acord amb criteris de la GAIP, que cita, i que no disposen del personal necessari per assumir-la. Sobre la resta de factures sol·licitades de la partida de “Serveis professionals independents”, reitera que suposaria una tasca complexa, ja que la partida inclou més de 425 serveis, per a cada servei hi pot haver més d’una factura i la seva cerca comportaria entrar al sistema de gestió proveïdor per proveïdor i localitzar les factures corresponents, tasques per a les quals l’MWCF no disposaria del personal necessari. Considera que s’ha atès la sol·licitud de la persona reclamant, de facilitar-li 50 factures, tot i que han estat determinades aleatòriament i no són estrictament les 50 primeres, que és el que es demanava. Argumenta que l’accés a factures no és obligat per l’article 8 LTAIPBG i que poden contenir dades personals de proveïdors i autònoms i que si calgués facilitar més factures prefereix que ho requereixi una resolució de la GAIP. 15. El 18 de setembre de 2018, atès que l’MWCF fonamenta en la protecció de dades personals la denegació de part de la informació sol·licitada, la GAIP demana l’informe de l’APDCAT previst per l’article 42.8 LTAIPBG i n’informa les parts, als efectes de l’ampliació de termini que això pot comportar. 16. El 18 de setembre de 2018 la GAIP comunica a la persona reclamant l’informe aportat per l’MWCF. 17. El 17 d’octubre de 2018 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar a la persona reclamant de manera individualitzada informació sobre les retribucions percebudes, per tots els conceptes, incloses dietes i indemnitzacions percebudes pel Director general i per aquells altres treballadors/res que ocupen llocs de confiança o d’especial responsabilitat en la gestió del recursos públics i participen en la pressa de decisions. En canvi, respecte a la resta de personal la informació s’haurà de donar de forma agregada, agrupada en grups o categories professionals. Tampoc impediria l’accés a la informació sobre el desglossament per conceptes de les dietes o indemnitzacions percebudes pel Director general i la quantia global de cadascuna d’elles, referida a l’any, al trimestre o al mes. En canvi, caldria limitar l’accés a les factures justificatives d’aquestes despeses atès que la divulgació d’informació personal que poden contenir suposaria una ingerència en la privacitat de la persona afectada no justificada per a la finalitat de control de despesa pública perseguida. El dret a la protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés a les factures justificatives de les despeses de la partida “serveis professionals independents” sol·licitades per la persona reclamant, sense perjudici que amb caràcter previ a l’accés a qualsevol factura caldria ometre aquelles dades identificatives com el NIF, el telèfon, el domicili, el correu electrònic o el núm. de compte corrent de les persones afectades, així com altres dades personals que, més enllà de la identificació de l’adjudicatari, hi puguin constar i siguin innecessàries per assolir la finalitat de transparència perseguida”. Fonamenta aquestes conclusions en, entre altres, les consideracions següents: En relació amb les retribucions del personal de la Fundació: “el criteri que la Llei de transparència fa servir per als alts càrrecs o el càrrecs directius es pot fer extensible respecte del personal que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat dins de l’organització, de lliure designació, o que comporten un alt nivell retributiu. Tot i que en aquests casos la llei no preveu la publicació de les seves retribucions al Portal de la Transparència, cal tenir en compte que es tracta de llocs que per la seva singularitat i/o per l’alt nivell retributiu que solen portar associat, el coneixement de les seves retribucions pot ser rellevant per al control de la utilització dels recursos públics (...) Tenint en compte el criteri apuntat i segons la informació disponible al web de l’entitat, aquest seria el cas, per exemple, dels directors i responsables dels respectius departaments (Grup professional del Conveni 2, que apareix al quadre sobre “Estructura Retributiva MWCapital.2018”). També seria el cas dels membres que formen part del Comitè de Direcció Corporatiu, que apareix definit en l’apartat “ÓRGANOS DE GESTIÓN” com l’òrgan de coordinació estratègica de la Fundació que dona suport al Director general en la definició del pla estratègic. En aquests casos, i tal com ja s’ha sostingut en informes anteriors, la intensitat del deure de transparència és superior quan del que es tracta és de conèixer les retribucions del personal que ocupa llocs de confiança o d’especial responsabilitat dins de l’organització, estigui vinculat amb l’entitat per un contracte d’alta direcció o d’un altre tipus, que comporti alts nivells retributius que puguin ser rellevants per al control en la utilització dels recursos públics. Es tracta en definitiva de càrrecs que tenen un alt nivell de responsabilitat en la gestió dels recursos públics, en el procés de pressa de decisions i en definitiva en la gestió de la fundació. “Pel que fa a la resta de personal en que no concorrin aquestes circumstancies, en principi, atès que es tracta de llocs amb menor nivell de responsabilitat, i consegüentment amb un menor nivell retributiu, l’avaluació de la utilització dels recursos públics es pot fer disposant de la informació sobre les retribucions de manera agrupada per categories o segons els diferents tipus de lloc de treball, i per aquest motiu entenem que no resultaria justificat facilitar informació personal individualitzada sobre les retribucions, dietes o indemnitzacions percebudes per la resta de treballadors de la plantilla. (...) Cal fer avinent que per tal que l’anonimització pugui ser considerada suficient, en els termes de la legislació de protecció de dades, cal garantir que la informació que es faciliti no pugui relacionar-se amb una persona física identificada o identificable. (...) Les mateixes previsions de la Llei de transparència podrien fer possible relacionar de forma indirecta la informació que demana l’interessat (retribucions i dietes percebudes per cadascun dels treballadors, categoria professional i tipus de contracte, amb la identitat de les persones que les perceben. Per tant, el dret a la protecció de dades no impediria lliurar a la persona reclamant de manera individualitzada informació sobre les retribucions percebudes, per tots els conceptes, incloses dietes i indemnitzacions percebudes pel Director general i per aquells altres treballadors/res que ocupen llocs de confiança o d’especial responsabilitat en la gestió del recursos públics i hi participen en la pressa de decisions. En canvi, respecte a la resta de personal la informació s’haurà de donar de forma agregada, agrupada en grups o categories professionals”. En relació amb la informació sobre dietes, àpats de treball i altres despeses del Director general de la Fundació: “El detall d’informació personal que pot contenir les factures justificatives d’aquest tipus de despeses, fa que la possibilitat d’accedir-hi s’hagi de valorar amb molta més cautela de la que en principi hauria de fer-se respecte d’altres factures justificatives de serveis prestats. És obvi que el grau d’afectació sobre la privacitat de l’afectat pot ser en aquests casos molt més intens. (...) Des del punt de vista del dret a la protecció de dades, es considera que s’hauria de facilitar l’accés a aquella informació personal que resulti imprescindible per assolir aquest objectiu de control de la despesa pública. En aquest sentit, i tal com s’ha apuntat, pot ser rellevant a efectes d’avaluar la gestió dels recursos públics conèixer l’origen o causa que motiva la despesa, i és per això que el reclamant hauria de poder accedir de manera desglossada a les despeses en àpats, en quilometratge, per viatges (incloent per exemple la destinació o motiu del viatge), en hotels o qualsevol altra que s’hagi pogut generar, referit a tot l’any, al trimestre o inclús desglossat per mesos. Amb aquestes dades, el reclamant es podria formar una opinió crítica sobre les causes que motiven l’abonament de les dietes o compensacions abonades al Director general. (...) Tenint en compte aquests elements i atesa la finalitat de control de la gestió dels recursos públics que persegueix l’accés, no sembla que estigui justificada la divulgació sobre el detall d’informació personal que puguin contenir les factures, raó per la qual es considera que cal limitar l’accés a aquests documents”. 18. El 18 d’octubre de 2018 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts. 19. El 18 d’octubre de 2018, ateses les consideracions fetes per l’informe de l’APDCAT i altres circumstàncies del cas, la GAIP formula les següents consideracions a la persona reclamant: “En primer lloc, podeu comprovar que l’Autoritat no considera adequat facilitar una relació anonimitzada de retribucions i dietes del personal de la Fundació, tret del de major responsabilitat, ja que considera que si es complementa amb les dades de la seva categoria professional i del tipus de contracte, es pot arribar fàcilment a la seva identificació. A la vista d’aquestes consideracions, podem entendre que aquesta part de la seva reclamació es podria resoldre si se li facilita la informació en els termes apuntats per l’APDCAT (individualitzada per al personal de major responsabilitat, havent-li fet prèviament trasllat de la Reclamació i donat 10 dies per formular al·legacions, i agrupada per categories per a la resta), o bé, si ho preferís, donant-li les dades de retribució i dietes d’una relació anònima i individualitzada de tot el personal, en la que tampoc hi consti la seva categoria, ni el tipus de contracte, ja que d’aquesta manera es podria considerar que queda garantit el seu anonimat, tal com requereix l’APDCAT, i tampoc caldria donar trasllat previ de la Reclamació al personal de major responsabilitat. Li agrairíem que pogués concretar quina de les dues opcions podria satisfer la seva sol·licitud. En segon lloc, i pel que fa a la quantia i justificació de les despeses del Director general, ens interessaria conèixer si la informació addicional que li facilita l’informe de la Fundació emès per a la GAIP (que li adjunto, per si no hi ha accedit encara) satisfà en major mesura la seva sol·licitud i, en conseqüència, volgués reformular la seva Reclamació en relació amb aquest apartat. En tercer lloc, entenem que la seva sol·licitud d’informació, de la que deriva aquesta Reclamació, demanava les factures a professionals independents del 2016, o bé com a mínim les 50 primeres si per als recursos humans de la Fundació és una tasca excessiva preparar-les totes, cosa que la Fundació ha argumentat. Tenint en compte aquest punt de partida, és incongruent amb la sol·licitud que a la Reclamació torni a demanar-les totes. Per tant, puc avançar-li que el més probable és que la GAIP es pronunciï sobre el seu dret a les 50 primeres (o a 50 aleatòries), i desestimi l’accés a la totalitat de factures del 2016. Tot i així, i atès el que estableix l’informe de l’APDCAT, la GAIP haurà d’obtenir les dades d’aquestes factures que siguin emeses a persones físiques per donar-los trasllat de la seva Reclamació i donar-los 10 dies per formular-hi al·legacions, amb el benentès que si s’oposen a lliurar-li la informació concernida, i la GAIP resol facilitar-la, no es podrà donar fins que la nostra resolució no sigui ferma (com a mínim dos mesos). Entenem que es podria evitar tot aquest retard si vostè acceptés que les 50 primeres factures que li ha de donar la Fundació siguin anonimitzades de dades personals de persones físiques; ens interessaria conèixer la seva opinió sobre aquest punt”. 20. En resposta a la comunicació anterior, el 26 d’octubre de 2018 la persona reclamant indica a la GAIP el següent: - Que opta per una relació anonimitzada amb les retribucions i dietes de tot el personal. - Insisteix que vol el desglossament de despeses, dietes i indemnitzacions del Director de la Fundació. - Davant la dificultat de poder accedir a totes les factures, deixa aquesta part de la reclamació per a una altra ocasió i de moment es conforma amb les 50 que ja ha obtingut. Fonaments jurídics 1. Determinació de la informació objecte d’aquesta Reclamació Els antecedents fan referència a les principals dades del flux de sol·licituds i respostes que han portat a aquesta Reclamació. Malgrat el volum considerable d’aquest flux, se’n fa referència ara per contextualitzar la Reclamació i, si s’escau, per ajudar a definir el seu abast. Nogensmenys, cal entendre que el punt de partida estricte de la Reclamació és la sol·licitud d’informació pública de 4 de juliol de 2018 (antecedent 10), que demana el següent: - Dades individualitzades de salaris, dietes, menjars de treball, categoria professional i tipus de contracte del personal d’MWCF dels anys 2015 i 2016. - Salari del Director general dels anys 2013 i 2014 i justificació amb les factures corresponents de les seves despeses i dietes en menjars i altres durant els anys 2015 i 2016. - Factures corresponents als serveis professionals independents del 2016 (les 50 primeres factures si la Fundació considera que la sol·licitud és excessiva per als seus recursos humans disponibles). Després de la informació i de les consideracions donades per l’MWCF l’1 d’agost de 2018 (antecedent 11), la Reclamació presentada el 17 d’agost de 2018 (antecedent 12) demana la informació següent: - Relació individualitzada de salaris, categoria professional i tipus de contracte del personal d’MWCF dels anys 2015 i 2016, si bé de forma anonimitzada. - Relació de despeses, dietes i altres despeses del Director general dels anys 2015 i 2016, en la seva totalitat. - La resta de factures de la partida “Serveis professionals independents”. Després del diàleg mantingut per la GAIP amb la persona reclamant, reflectit als antecedents 19 i 20, la informació reclamada es podria formular en els següents termes: - Relació anonimitzada de salaris, dietes i despeses en menjars de treball i similars de tot el personal de l’MWCF dels anys 2015 i 2016. - Desglossament per conceptes de les despeses del Director general en dietes, desplaçaments, menjars i similars, durant els anys 2015 i 2016. Es valora tot seguit el dret de la persona reclamant a obtenir aquesta informació. 2. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada La informació reclamada (retribucions i dietes dels directius i del personal de l’MWCF) és sens dubte informació pública, ja que forçosament ha d’estar en poder de la Fundació del sector públic reclamada. Es tracta, a més i en la seva major part, d’informació que hauria de ser objecte de publicitat activa, en aplicació de l’article 11 LTAIPBG, motiu pel qual s’ha d’entendre que amb més raó ha de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, i atès el previst pels articles 18 i 20 LTAIPBG, com a criteri general s’ha de declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici dels límits legals que hi puguin concórrer. En relació amb la consideració feta per l’informe de l’MWCF, en el sentit que només facilitaria la informació retributiva demanada si la GAIP estima que és d’interès públic i susceptible de ser lliurada a qualsevol particular sense haver justificat el seu interès ni la finalitat de l’accés (antecedent 14), cal indicar que no és la GAIP, sinó la Llei (concretament l’LTAIPBG, en la mateixa línia que la Llei estatal bàsica de transparència) la que considera que tota la informació pública, i la retributiva de tot el personal al servei de l’Administració ho és, és d’interès públic i qualsevol persona major de 16 anys té dret a accedir-hi, sense necessitat d’invocar cap norma ni de justificar el seu interès (article 18 LTAIPBG). L’informe de l’APDCAT indicat a l’antecedent 17 argumenta la concurrència de dades personals protegides, l’accés a les quals s’hauria de resoldre aplicant l’article 24 LTAIPBG, de conformitat amb les disposicions de la legislació sobre protecció de dades personals. Aquest límit podria afectar la informació sol·licitada en els sentits següents: Per una banda, l’APDCAT ve considerant que, com a criteri general, les dades relatives a les retribucions d’empleats públics no es poden divulgar de forma individualitzada (o individualitzable), llevat que corresponguin als càrrecs superiors o d’especial responsabilitat de l’entitat concernida. A més, si es faciliten dades personals, caldria donar prèviament audiència a les persones afectades, aplicant l’article 31 LTAIPBG. A la vista d’aquestes consideracions, la persona reclamant opta per reconduir la seva Reclamació a l’obtenció de dades retributives (salari, més altres dietes o compensacions) anònimes de tot el personal. Al demanar la informació retributiva anonimitzada i sense cap altra referència que permeti deduir la identitat (com ara lloc de treball i tipus de contracte), no hi ha dades personals afectades, de manera que no concorre cap límit que justifiqui denegar la informació retributiva sol·licitada de tot el personal de la Fundació. Per una altra banda, el límit de la protecció de dades personals també podria afectar la informació relativa a les factures i altres comprovants de les factures relatives a les despeses del Director, en la mida que poden contenir dades de terceres persones o reflectir hàbits personals de conducta del mateix Director. Ara bé, el que acaba demanant la persona reclamant en relació amb aquest tipus d’informació no són els comprovants i les factures, sinó només el desglossament per conceptes de les despeses del Director (dietes, desplaçaments, menjars, etc.). Com que no demana comprovants ni factures, sinó només les despeses desglossades, la informació sol·licitada no inclou, ni directament, ni indirecta, dades personals i, per tant, no hi ha cap límit que justifiqui la seva denegació. L’informe de la Fundació reclamada (antecedent 14) al·lega la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració o reelaboració), que argumenta en precedents de la GAIP i en el fet que no tindria aquesta informació centralitzada i ordenada, sinó dispersa entre diverses carpetes, per justificar la denegació d’informació detallada sobre dietes i altres despeses del Director, llevat dels dos fulls Excel facilitats amb l’informe referit a l’antecedent 14 (que es limiten a consignar despeses concretes del Director, amb indicació de la data i diferenciant entre diner de caixa i visa, sense assenyalar el motiu, concepte o tipus de despesa). Tot i que la argumentació donada per justificar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat al·legada sembla pertinent, en aquest cas s’ha de refusar, per les consideracions següents. En primer lloc, i principalment, perquè la informació relativa a retribucions, indemnitzacions i dietes del personal directiu de les fundacions del sector públic (article 11.1.b LTAIPBG) ha de ser objecte de publicitat activa, obligació que lògicament comporta la de tenir correctament organitzada la documentació que la justifica i acredita, de manera que si l’MWCF incompleix, o compleix deficientment, aquestes obligacions, no s’hi pot excusar per denegar també aquesta informació en el marc de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. En segon lloc, els antecedents posen de manifest que la Fundació ha donat informació errònia sobre aquest objecte, motiu que justifica especialment que hagi d’estar en condicions d’acreditar documentalment la veracitat de la dada correcta. Finalment, la persona reclamant ha reduït significativament l’abast de la seva Reclamació, als efectes de no afectar dades personals i de simplificar i facilitar el volum d’informació que vol obtenir (per exemple, es conforma amb les 50 factures de serveis professionals obtingudes, encara que les havia demanades totes i les donades no siguin les cinquanta primeres que havia demanat com a segona opció), i aquest gest també s’ha de tenir en compte per ser especialment exigent a l’hora de valorar la concurrència de la complexitat per facilitar la resta d’informació reclamada. Ateses les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent: En primer lloc, a una relació individualitzada i anonimitzada (identificant la individualitat de cada persona amb un codi, com ara les quatre últimes xifres del seu NIF) de totes i cada una de les persones empleades per l’MWCF els anys 2015 i 2016 i indicant per a cada una d’elles la retribució bruta anual total i, de forma diferenciada, les quantitats que, si s’escau, hagin percebut anualment per qualsevol altre concepte, com ara dietes, compensacions, despeses, menjars, etc. En segon lloc, a una relació de dietes i despeses (menjars, viatges, etc.) del Director de l’MWCF, corresponents als anys 2015 i 2016, on consti el concepte o finalitat concreta de cada despesa. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de novembre de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 300/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent: 1.1. Una relació individualitzada i anonimitzada (identificant la individualitat de cada persona amb un codi, com ara les quatre últimes xifres del seu NIF) de totes i cada una de les persones empleades per l’MWCF els anys 2015 i 2016 i indicant per a cada una d’elles la retribució bruta anual total i, de forma diferenciada, les quantitats que, si s’escau, hagin percebut anualment per qualsevol altre concepte, com ara dietes, compensacions, despeses, menjars, etc. 1.2. Una relació de dietes i despeses (menjars, viatges, etc.) del Director de l’MWCF, corresponents als anys 2015 i 2016, on consti el concepte o finalitat concreta de cada despesa. 2. Requerir a l’MWCF que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de vint dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 300/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 8 de novembre de 2018 Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.