Solicitud de identificación del personal responsable de la tramitación de un expediente administrativo y estimación de la reclamación

Resolució 478/2022, de 9 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 299/2022 Administració reclamada: Departament de Drets Socials Informació reclamada: Identitat del personal que ha participat en unes actuacions administratives. Sentit de la r esolució: Estimació. Resum: Cal concloure, per tant, que en base als articles 53.1.b LPAC i 24.1 LTAIPBG, en els termes que ha estat desenvolupat per l’article 70.2 del Decret 8/2021, la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada. En aplicació dels preceptes citats, aquest dret es pot declarar sense necessitat de fer una ponderació prèvia dels interessos en joc; nogensmenys, si calgués aquesta ponderació, la finalitat de l’accés indicada per la persona reclamant (que fonamenta la sol·licitud en consideracions sobre el perjudici greu que, a l seu entendre, el personal responsable de la tramitació de l’expedient hauria causat en el seu fill i sobre la responsabilitat patrimonial i penal que els pot correspondre) segurament també decantaria la ponderació a favor de l’accés sol·licitat. Paraules clau: Generalitat. Ajuntaments. Persona interessada. Personal de l’Administració. Identificació. Reclamació contra silenci. Derivació. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 29 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 299/2022, presentada per un advocat en representació del seu fill contra l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSSB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 de febrer de 2022 la persona reclamant demana a l’IM SSB la identificació de les persones funcionaries responsables de la tramitació de l'expedient DP/2017004113, a part de la funcionària que signa la modificació del PIA de 17 de juliol de 2021. Invoca l'article 53.1.b de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP). Fonamenta la sol·licitud en consideracions sobre el perjudici greu que, el seu entendre, el personal responsable de la tramitació de l’expedient hauria causat en el seu fill i sobre la responsabilitat patrimonial i penal que els pot correspondre. L’Ajuntament respon acusant la recepció de la sol·licitud i informant de la seva tramitació com a sol·licitud d’informació pública. 3. La Reclamació presentada el 29 de març de 2022 indica que l’IMSSB no ha contestat la sol·licitud. 4. El 31 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. L’1 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació l’IMSSB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 7 d’abril de 2022 la GAIP rep una notificació de l’Ajuntament de Barcelona, segons la qual la sol·licitud hauria estat derivada al Departament de Drets Socials (DDS) de la Generalitat de Catalunya, atès que l’expedient del qual es demana informació és del Departament indicat i es troba en el seu poder. 7. El 22 d’abril de 2022 la GAIP requereix l’informe i còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació pública al DDS de la Generalitat de Catalunya. No consta resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’art icle 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 7 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La persona reclamant demana en aquest procediment la informació relativa a la identificació de les persones funcionaries responsables de la tramitació de l'expedient DP/2017004113, invocant a aquests efectes l'article 53.1.b de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), segons el qual “a més de la resta de drets que preveu aquesta Llei, els interessats en un procediment administratiu tenen els drets següents: (...) b) A identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments”. En tant que persona interessada en el procediment indicat a la sol·licitud, la persona reclamant ostenta el dret invocat amb caràcter preferent als drets generals d’accés a la informació pública (disposició addicional 1a LTAIPBG). A més a més del que resulta de l’aplicació de l’LPAC, l’LTAIPBG també fonamenta el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Efectivament, l’article 24.1 LTAIPBG estableix que “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. I l’article 70.2 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública estableix que “als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques ”. És a dir: les funcions desenvolupades pel personal de l’Administració (referència que sens dubte inclou la participació que aquest personal hagi pogut tenir en l’expedient indicat a la sol·licitud) són informació pública el dret d’accés a la qual ha de prevaldre damunt del seu dret de protecció de les dades personals. Cal concloure, per tant, que en base als articles 53.1.b LPAC i 24.1 LTAIPBG, en els termes que ha estat desenvolupat per l’article 70.2 del Decret 8/2021, la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada. En aplicació dels preceptes citats, aquest dret es pot declarar sense necessitat de fer una ponderació prèvia dels interessos en joc; nogensmenys, si calgués aquesta ponderació, la finalitat de l’accés indicada per la persona reclamant (que fonamenta la sol·licitud en consideracions sobre el perjudici greu que, el seu entendre, el personal responsable de la tramitació de l’expedient hauria causat en el seu fill i sobre la responsabilitat patrimonial i penal que els pot correspondre) segurament també decantaria la ponderació a favor de l’accés sol·licitat. D’acord amb les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i requerir el Departament de Drets Socials (que segons l’Ajuntament és l’Administració que disposa de la informació sol·licitada, cosa que el DDS no ha qüestionat, malgrat l’oportunitat i el temps que li ha donat la GAIP per poder fer-ho) perquè li la faciliti dins d’un termini raonable. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 9 de juny de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 299/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la identificació del personal de l’Administració que ha intervingut en l’expedient indicat a la sol·licitud a la qual es refereix l’antecedent 2. 2. Requerir al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir al DDS a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució , així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 299/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.