Inadmitida 06/08/2020 · 37 días en resolverse

Solicitud de documento resumen de alegaciones y otros documentos ambientales al DARPA y resultado de inadmisión

Una entidad forestal solicitó al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) diversos documentos ambientales, incluyendo un documento resumen de alegaciones. El DARPA alegó que la información no existía por estar en proceso de elaboración. La GAIP decidió inadmitir la reclamación ya que la información inexistente no constituye información pública.

Puntos clave de la argumentación

1 La información pública se define como aquella que está en poder de la Administración, lo que implica que debe existir en el momento de ser solicitada.
2 No tiene la consideración de información pública aquella que aún no ha sido elaborada.
3 Las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a información pública (por inexistencia de la misma) son inadmisibles según el artículo 33.2 RGAIP.
4 El derecho de acceso no ampara la exigencia de obtener previsiones sobre el momento en que se elaborará la información inexistente.

Texto completo

Resolució 410/2020, de 6 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 299/2020 Administració reclamada: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Informació reclamada: Document de recepció d’al·legacions. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com la que està en poder de l’Administració i, com argumenta el DARPA en la documentació que ha aportat a aquest procediment i la GAIP a nombroses resolucions, per poder estar en poder de l’Administració, la informació pública ha d’existir en el moment de ser demanada, de manera que no té la consideració d’informació pública aquella que encara no ha estat elaborada. Per la seva banda, l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, dret que es defineix sobre la base del concepte d’informació pública, de forma que si aquesta no existeix difícilment pot estar present el dret invocat. Paraules clau: Generalitat. Entitats. Medi Ambient. Parcs. Plans. Al·legacions. Reclamació contra lliurament parcial. Informació futura. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 299/2020, presentada per una entitat forestal contra els Serveis Territorials de Tarragona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juny de 2020, després d’haver presentat diverses peticions relacionades amb les al·legacions formulades a la proposta de PPP-T 3 Muntanyes de Prades – Bosc de Poblet, l’entitat reclamant demana al DARPA la informació següent: “a) La proposta final de pla o programa. b) L’estudi ambiental estratègic. c) El resultat de la informació pública i de les consultes, incloent, en el seu cas, les consultes transfrontereres així com la seva consideració. d) Un document resum en el que el promotor descrigui la integració a la proposta fina de pla o programa dels aspectes ambientals, de l’estudi ambiental estratègic i de la seva adequació al document d’abast, del resultat de les consultes realitzades i com aquestes s’han pres”. 3. El 17 de juny de 2020 el DARPA contesta la sol·licitud en els termes següents: “En resposta a la vostra petició de 8 de juny de 2020 ( registre número 9015/924360/2020), reiterar el que ja es va respondre mitjançant l'escrit de 31 de gener de 2020 del cap del Servei de Gestió Forestal que s'adjunta”. Aquest escrit al qual es remet el DARPA responia a una sol·licitud de l’entitat reclamant que demanava resposta a les al·legacions que havia presentat al PPP T 3 Muntanyes de Prades; la resposta del DARPA a aquella sol·licitud explicava que el Departament estava immers en l’estudi i valoració de les al·legacions rebudes i que un cop finalitzada aquesta tasca elaboraria la documentació requerida per l’article 24.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que és precisament la documentació que demana la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior. 4. La Reclamació presentada el 30 de juny de 2020 assenyala com a informació reclamada el document resum indicat a l’apartat d de la sol·licitud d’informació (antecedent 2) i motiva la Reclamació tot assenyalant que el DARPA ha contestat breument la sol·licitud i que ni ens lliura el document que li reclamem, ni ens diu si està elaborat ni tampoc la previsió de la seva elaboració. Per tant estem en un bucle sense sortida”. 5. Després de requerir i obtenir l’esmena de la Reclamació, a fi d’esclarir el seu objecte, el 8 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DARPA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 28 de juliol de 2020 la GAIP rep l’informe del DARPA, que fa les següents consideracions: “El concepte “informació pública” fa referència, doncs, a la informació existent, ja elaborada i per tant plasmada en documents formals de contingut accessible. No fa referència, com és evident, a la informació inexistent o pendent d’elaborar. El contingut de la Llei 19/2014 del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern no empara, doncs, l’exigència d’accedir a una informació encara no elaborada i per tant inexistent, ni empara tampoc la pretensió que es lliuri una previsió sobre en quin moment estarà elaborada la informació que es pretén obtenir, atès que no s’està demanant informació, sinó previsions en relació a la tramitació de determinat expedient. El signant de la queixa manifesta la seva pretensió d’accedir a un document encara no elaborat, i a més ho fa prescindint del fet que la tramitació de l’expedient pel qual té interès s’ha de fer seguint un procediment reglat, que és en aquest cas el procediment d’avaluació ambiental estratègica regit per la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. Per la qual cosa, l’afirmació que fa la persona que presenta la queixa, de que “ni ens lliura el document que li reclamem, ni ens diu si està elaborat ni tampoc la previsió de la seva elaboració. Per tant, estem en un bucle sense sortida” no és correcta: En primer lloc, perquè no es pot lliurar un document encara inexistent, en segon lloc perquè se li ha comunicat diverses vegades que tindrà accés al document que s’elabori en el moment procedimental que correspongui d’acord a la tramitació establerta per la Llei 21/2013, en tercer lloc perquè no és possible assenyalar un període de temps concret passat el qual s’haurà finalitzat l’elaboració de l’informe, atès que, com també s’ha assenyalat a l’escrit de resposta que es va lliurar al sol·licitant el 31.1.2020, “l’òrgan promotor està immers en procés d’elaborar la proposta final del programa i de l’estudi ambiental estratègic, així com d’elaborar el document resum assenyalat a l’article 24.1.c, que serà el que detalli de quina manera s’han pres en consideració totes les al·legacions presentades, tant les aportades per l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona com qualsevol altra al·legació rebuda.” Com a conclusió, cal dir que el Sr. [...] està reclamant accés a una informació actualment inexistent, i que tindrà accés a la documentació que reclama en el moment en que aquesta estigui elaborada i en el marc el procediment de tramitació establert per la Llei 21/2013. Val a dir que la situació actual generada per la pandèmia COVID-19 ha aportat dificultats addicionals per a la tramitació dels diversos Plans i Projectes, fet que fa més imprevisible encara la data de finalització de la tramitació de cadascun d’ells. Es reitera també que l’exigència de conèixer la previsió d’una data de finalització d’informe no és una de les premisses emparades per l’exigència de transparència de la Llei 19/2014, que fa referència a informació existent, no a previsions. Pel que fa a l’expedient complet de la sol·licitud d’accés a la informació pública, s’adjunten els documents de petició presentats pel sol·licitant, i els documents de resposta tramesos per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. Pel que fa a possibles tercers afectats per l’accés a la informació sol·licitada, no n’hi ha, atès que es sol·licita accés a un informe inexistent que actualment encara no s’ha elaborat”. 7. El 30 de juliol de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pel DARPA, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com la que està en poder de l’Administració i, com argumenta el DARPA en la documentació que ha aportat a aquest procediment i la GAIP a nombroses resolucions, per poder estar en poder de l’Administració, la informació pública ha d’existir en el moment de ser demanada, de manera que no té la consideració d’informació pública aquella que encara no ha estat elaborada. Per la seva banda, l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, dret que es defineix sobre la base del concepte d’informació pública, de forma que si aquesta no existeix difícilment pot estar present el dret invocat. El DARPA ha indicat reiteradament a l’entitat reclamant que el document reclamat no està elaborat, resposta que per sí sola donaria satisfacció a l’apartat d de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. A més, tot i que no li és exigible en exercici del dret d’accés a la informació pública, dona explicacions detallades dels motius pels quals el document sol·licitat no existeix, informa que el Departament avisarà l’entitat reclamant perquè hi pugui accedir tan bon punt el document en qüestió existeixi i justifica que no pugui preveure la data de la seva finalització. A la vista de les consideracions anteriors, és procedent declarar la inadmissió de la Reclamació perquè el seu objecte no és informació pública. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 d’agost de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 299/2020 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.