Una entidad forestal solicitó al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) diversos documentos ambientales, incluyendo un documento resumen de alegaciones. El DARPA alegó que la información no existía por estar en proceso de elaboración. La GAIP decidió inadmitir la reclamación ya que la información inexistente no constituye información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
La información pública se define como aquella que está en poder de la Administración, lo que implica que debe existir en el momento de ser solicitada.
2
No tiene la consideración de información pública aquella que aún no ha sido elaborada.
3
Las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a información pública (por inexistencia de la misma) son inadmisibles según el artículo 33.2 RGAIP.
4
El derecho de acceso no ampara la exigencia de obtener previsiones sobre el momento en que se elaborará la información inexistente.
Texto completo
Resolució 410/2020, de 6 d’agost
Número d’expedient de la reclamació: 299/2020
Administració reclamada: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Informació reclamada: Document de recepció d’al·legacions.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com la que està en poder de
l’Administració i, com argumenta el DARPA en la documentació que ha aportat a aquest
procediment i la GAIP a nombroses resolucions, per poder estar en poder de l’Administració, la
informació pública ha d’existir en el moment de ser demanada, de manera que no té la
consideració d’informació pública aquella que encara no ha estat elaborada. Per la seva banda,
l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el
dret d’accés a la informació pública, dret que es defineix sobre la base del concepte d’informació
pública, de forma que si aquesta no existeix difícilment pot estar present el dret invocat.
Paraules clau: Generalitat. Entitats. Medi Ambient. Parcs. Plans. Al·legacions. Reclamació
contra lliurament parcial. Informació futura.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 30 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 299/2020, presentada per una entitat
forestal contra els Serveis Territorials de Tarragona del Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 de juny de 2020, després d’haver presentat diverses peticions relacionades amb les
al·legacions formulades a la proposta de PPP-T 3 Muntanyes de Prades – Bosc de Poblet,
l’entitat reclamant demana al DARPA la informació següent: “a) La proposta final de pla o
programa. b) L’estudi ambiental estratègic. c) El resultat de la informació pública i de les
consultes, incloent, en el seu cas, les consultes transfrontereres així com la seva
consideració. d) Un document resum en el que el promotor descrigui la integració a la
proposta fina de pla o programa dels aspectes ambientals, de l’estudi ambiental estratègic
i de la seva adequació al document d’abast, del resultat de les consultes realitzades i com
aquestes s’han pres”.
3. El 17 de juny de 2020 el DARPA contesta la sol·licitud en els termes següents: “En
resposta a la vostra petició de 8 de juny de 2020 ( registre número 9015/924360/2020),
reiterar el que ja es va respondre mitjançant l'escrit de 31 de gener de 2020 del cap del
Servei de Gestió Forestal que s'adjunta”. Aquest escrit al qual es remet el DARPA
responia a una sol·licitud de l’entitat reclamant que demanava resposta a les al·legacions
que havia presentat al PPP T 3 Muntanyes de Prades; la resposta del DARPA a aquella
sol·licitud explicava que el Departament estava immers en l’estudi i valoració de les
al·legacions rebudes i que un cop finalitzada aquesta tasca elaboraria la documentació
requerida per l’article 24.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental,
que és precisament la documentació que demana la sol·licitud indicada a l’antecedent
anterior.
4. La Reclamació presentada el 30 de juny de 2020 assenyala com a informació reclamada
el document resum indicat a l’apartat d de la sol·licitud d’informació (antecedent 2) i motiva
la Reclamació tot assenyalant que el DARPA ha contestat breument la sol·licitud i que ni
ens lliura el document que li reclamem, ni ens diu si està elaborat ni tampoc la previsió de
la seva elaboració. Per tant estem en un bucle sense sortida”.
5. Després de requerir i obtenir l’esmena de la Reclamació, a fi d’esclarir el seu objecte, el 8
de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DARPA i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 28 de juliol de 2020 la GAIP rep l’informe del DARPA, que fa les següents
consideracions: “El concepte “informació pública” fa referència, doncs, a la informació
existent, ja elaborada i per tant plasmada en documents formals de contingut accessible.
No fa referència, com és evident, a la informació inexistent o pendent d’elaborar. El
contingut de la Llei 19/2014 del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern no empara, doncs, l’exigència d’accedir a una informació encara no
elaborada i per tant inexistent, ni empara tampoc la pretensió que es lliuri una previsió
sobre en quin moment estarà elaborada la informació que es pretén obtenir, atès que no
s’està demanant informació, sinó previsions en relació a la tramitació de determinat
expedient. El signant de la queixa manifesta la seva pretensió d’accedir a un document
encara no elaborat, i a més ho fa prescindint del fet que la tramitació de l’expedient pel
qual té interès s’ha de fer seguint un procediment reglat, que és en aquest cas el
procediment d’avaluació ambiental estratègica regit per la Llei 21/2013, de 9 de desembre,
d’avaluació ambiental. Per la qual cosa, l’afirmació que fa la persona que presenta la
queixa, de que “ni ens lliura el document que li reclamem, ni ens diu si està elaborat ni
tampoc la previsió de la seva elaboració. Per tant, estem en un bucle sense sortida” no és
correcta: En primer lloc, perquè no es pot lliurar un document encara inexistent, en segon
lloc perquè se li ha comunicat diverses vegades que tindrà accés al document que
s’elabori en el moment procedimental que correspongui d’acord a la tramitació establerta
per la Llei 21/2013, en tercer lloc perquè no és possible assenyalar un període de temps
concret passat el qual s’haurà finalitzat l’elaboració de l’informe, atès que, com també s’ha
assenyalat a l’escrit de resposta que es va lliurar al sol·licitant el 31.1.2020, “l’òrgan
promotor està immers en procés d’elaborar la proposta final del programa i de l’estudi
ambiental estratègic, així com d’elaborar el document resum assenyalat a l’article 24.1.c,
que serà el que detalli de quina manera s’han pres en consideració totes les al·legacions
presentades, tant les aportades per l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona
com qualsevol altra al·legació rebuda.” Com a conclusió, cal dir que el Sr. [...] està
reclamant accés a una informació actualment inexistent, i que tindrà accés a la
documentació que reclama en el moment en que aquesta estigui elaborada i en el marc el
procediment de tramitació establert per la Llei 21/2013. Val a dir que la situació actual
generada per la pandèmia COVID-19 ha aportat dificultats addicionals per a la tramitació
dels diversos Plans i Projectes, fet que fa més imprevisible encara la data de finalització de
la tramitació de cadascun d’ells. Es reitera també que l’exigència de conèixer la previsió
d’una data de finalització d’informe no és una de les premisses emparades per l’exigència
de transparència de la Llei 19/2014, que fa referència a informació existent, no a
previsions. Pel que fa a l’expedient complet de la sol·licitud d’accés a la informació pública,
s’adjunten els documents de petició presentats pel sol·licitant, i els documents de resposta
tramesos per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. Pel que fa a
possibles tercers afectats per l’accés a la informació sol·licitada, no n’hi ha, atès que es
sol·licita accés a un informe inexistent que actualment encara no s’ha elaborat”.
7. El 30 de juliol de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pel
DARPA, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la
informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com la que està en poder de l’Administració
i, com argumenta el DARPA en la documentació que ha aportat a aquest procediment i la GAIP
a nombroses resolucions, per poder estar en poder de l’Administració, la informació pública ha
d’existir en el moment de ser demanada, de manera que no té la consideració d’informació
pública aquella que encara no ha estat elaborada. Per la seva banda, l’article 33.2 RGAIP
preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la
informació pública, dret que es defineix sobre la base del concepte d’informació pública, de
forma que si aquesta no existeix difícilment pot estar present el dret invocat.
El DARPA ha indicat reiteradament a l’entitat reclamant que el document reclamat no està
elaborat, resposta que per sí sola donaria satisfacció a l’apartat d de la sol·licitud d’informació
de la que deriva la Reclamació. A més, tot i que no li és exigible en exercici del dret d’accés a
la informació pública, dona explicacions detallades dels motius pels quals el document sol·licitat
no existeix, informa que el Departament avisarà l’entitat reclamant perquè hi pugui accedir tan
bon punt el document en qüestió existeixi i justifica que no pugui preveure la data de la seva
finalització.
A la vista de les consideracions anteriors, és procedent declarar la inadmissió de la Reclamació
perquè el seu objecte no és informació pública.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
6 d’agost de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 299/2020 perquè no té per
objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web
de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.