Inadmisión de reclamación por invocar el derecho de petición en lugar del derecho de acceso a la información pública

Resolució 343/2022, de 28 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 298/2022 Administració reclamada: Consorci de Serveis Socials de Barcelona Informació reclamada: Identitat del personal que ha participat en unes actuacions administratives. Sentit de la resolució: Inadmissió. Resum: En aquest cas no és que s’hagi presentat una sol·licitud d’informació pública sense invocar l’LTAIPBG, sinó que la persona reclamant presenta una iniciativa que, si bé demana informació, invoca expressament el dret de petició, no el d’accés a la informació pública, i qui la presenta s’ha identificat com a professional del dret, advocat, circumstància que pressuposa que l’opció escollida del dret exercit és informada i deliberada. En precedents anteriors en què persones presumptament informades demanen informació pública, però ho fan invocant altres drets que poden emparar la seva pretensió, la GAIP ha considerat que cal aplicar el dret invocat, i respectar d’aquesta manera l’opció del règim jurídic escollida per la persona reclamant (en aquest sentit, la Resolució 66/2017, de 22 de febrer). Paraules clau: Consorcis. Persona interessada. Dret de petició. Responsables d’actuacions administratives. Persones dependents. Derivació. Sistema de garanties. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 298/2022, presentada per un advocat en representació del seu fill contra el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta la següent petició al CSSB, emparada expressament en l’exercici del dret de petició: Es demana la identificació de les persones funcionaries responsables de la tramitació de l'expedient segons l'article 53.1.b de la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Publiques (LPACAP). En concret: a) Es demana s'identifiqui qui es la persona al servei de l'Administració que s'identifica com a "referent" al correu electrònic del 05/11/2021 que és el Document 7 dels annexos del recurs d'alçada abans esmentat. b) Es demana s'identifiqui qui es la persona funcionària autora del correu electrònic de 17/02/2022 que és el Document 1O del recurs d'alçada. Cal saber qui es aquesta persona funcionària que exigeix demanar per escrit que es motivi una resolució, com si no fos una obligació de l'administració i un dret de l'administrat. c) Es demana s'identifiqui qualsevol altra persona funcionària que hagi pres part en la tramitació de l'expedient. Fonamenta la sol·licitud en consideracions sobre el perjudici greu que, el seu entendre, el personal responsable de la tramitació de l’expedient hauria causat en el seu fill. 3. La Reclamació presentada el 29 de març de 2022 indica que el CSSB no ha contestat la sol·licitud. 4. El 31 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al CSSB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 31 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 22 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe del CSSB, que adjunta una resolució d’estimació parcial de la sol·licitud de 21 d’abril de 2022, que hauria estat tramesa a la persona reclamant l’endemà. Aquesta resolució fa les consideracions següents: “1. El dret de petició es troba reconegut, com a dret fonamental en l’article 29 de la Constitució Espanyola. Aquest precepte remet a la llei la regulació de la modalitat en que s’ha d’exercir i els efectes que produeix el seu exercici. 2. La llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre regula el dret de petició a excepció de les sol·licituds, queixes o suggeriments per als quals l’ordenament jurídic estableixi un procediment específic diferent al regulat en la present llei (art. 3 LO 4/2001). 3. El Decret 21/2003, del 21 de gener regula el procediment per fer efectiu el dret de petició davant les administracions públiques catalanes. 4. L’article 53.1 b) de la llei 39/2015, d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques estableix que els interessats en un procediment administratiu tenen el dret a identificar a les autoritats i al personal al servei de les Administracions Públiques sota la responsabilitat de la qual es tramiten els procediments. 5. Segons l’article 5.2 de la normativa catalana sobre el dret de petició (Decret 21/2003) quan l’objecte de la petició no sigui competència de l’òrgan que ha rebut l’escrit però l’òrgan competent pertanyi a la mateixa Administració, institució o organisme, el destinatari l’ha de trametre a aquest. D’acord amb el que s’ha exposat, resolc: 1. Estimar parcialment l’exercici de dret de petició formulat en data 25/02/2022 per la persona sol·licitant en els següents termes: a) El correu electrònic que referència com document 7 de data 5/11/2021 no correspon al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, sinó que correspon al Centre de Serveis Socials El Coll- Vallcarca depenent de l’Ajuntament de Barcelona a qui correspon que adreci la consulta. b) El correu electrònic de data 17/02/2022 que referencia com document 10, entenem que es refereix a document 2 en realitat, va ser enviat des de la unitat d’atenció a la ciutadania del Consorci de Serveis Socials de Barcelona amb l’objectiu d’informar-lo que la modificació PIA que va gestionar amb l’Ajuntament de Barcelona i que referenciava i tenia data de 19/7/2021 no constava que hagués tingut entrada al Registre Oficial de la Generalitat. També l’informava que s’havia posat en coneixement de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona aquets extrem per tal que derivessin al professional que corresponia per què atengués la gestió de l’expedient i fes arribar el PIA per la seva resolució. En resposta a la seva consulta, la unitat d’atenció a la ciutadania del Servei d’Atenció a Persones en situació de dependència del Consorci de Serveis Socials de Barcelona l’atén personal auxiliar administratiu i la seva responsable és la Cap del servei, xxxx. Pot trobar aquesta informació al nostre web https://www.cssbcn.cat/ c) L’òrgan competent per la proposta, tramitació i validació del recursos de cartera de LAPAD dels expedients de dependència de persones que viuen en el domicili és l’ens local, en el cas de Barcelona ciutat, l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona a través dels professionals referents de la persona. L’òrgan competent de resoldre els recursos proposats en el PIA i modificacions PIA en l’aplicatiu de Dependència de la Generalitat de Catalunya és el Servei d’Atenció a Persones del Departament de Drets Socials. 2. Se li informa que s’ha derivat la seva petició a l’Ajuntament de Barcelona (Centre de Serveis Socials El Coll-Vallcarca i l’Institut Municipal de Serveis Socials) i al Departament de Drets Socials (Servei d’atenció a persones). C ontra aquesta resolució, sense perjudici de qualsevol acció que el sol·licitant estimi procedent, es podrà interposar recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció jurisdiccional de drets fonamentals de la persona segons l’art. art. 12 de la llei 4/2001, de 12 de novembre. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Aquest procediment deriva d’una iniciativa emparada expressament en l’exercici del dret de petició. És cert que l’article 18.2 LTAIPBG estableix que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no requereix la invocació de cap norma, i és habitual que tant les Administracions públiques subjectes a l’LTAIPBG, com aquesta Comissió, admetin a tràmit amb normalitat sol·licituds i reclamacions que no s’emparen expressament en la legislació de transparència i accés a la informació pública, donant per suposat que si allò que es demana és informació pública, s’invoqui o no s’invoqui l’LTAIPBG, la sol·licitud i la reclamació gaudeixen de l’empara d’aquesta normativa. Nogensmenys, en aquest cas no és que s’hagi presentat una sol·licitud d’informació pública sense invocar l’LTAIPBG, sinó que la persona reclamant presenta una iniciativa que, si bé demana informació, invoca expressament el dret de petició, no el d’accés a la informació pública, i qui la presenta s’ha identificat com a professional del dret, advocat, circumstància que pressuposa que l’opció escollida del dret exercit és informada i deliberada. En precedents anteriors en què persones presumptament informades demanen informació pública, però ho fan invocant altres drets que poden emparar la seva pretensió, la GAIP ha considerat que cal aplicar el dret invocat, i respectar d’aquesta manera l’opció del règim jurídic escollida per la persona reclamant (en aquest sentit, la Resolució 66/2017, de 22 de febrer). S’ha de tenir en compte, a més, que al presentar una sol·licitud que invoca el dret de petició, el més normal és que posi en funcionament el procediment escaient a aquestes iniciatives, que és diferent del previst per la normativa reguladora del dret d’accés a la informació pública. Així, per exemple i entre altres diferències entre ambdós procediments, mentre que l’article 33 LTAIPBG preveu un termini d’un mes per resoldre les sol·licituds d’informació pública, amb conseqüències presumptament estimatòries pel cas de no resoldre en el termini indicat (article 35 LTAIPBG), l’article 11.1 de la Llei orgànica 4/2001, reguladora del dret de petició, preveu un termini de tres mesos per contestar la petició i la manca de resolució expressa té efectes desestimatoris de la sol·licitud (article 24.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú); tenint això en compte, quan la persona reclamant, el 29 de març de 2022, presenta la Reclamació, l’Administració encara disposa de gairebé dos mesos per resoldre la sol·licitud, motiu pel qual la Reclamació s’hauria de considerar prematura. També és diferent el sistema de garanties aplicable a ambdós drets. Mentre que les garanties establertes legalment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública són les dels articles 38, 39 i 42.10 (recursos administratius de reposició, reclamacions a la GAIP i recurs contenciós administratiu ordinari), les previstes per l’article 12 de la Llei de petició són les del recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals i el recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional. A la vista de les anteriors consideracions, cal concloure que aquesta Reclamació a la GAIP no és admissible, perquè no es planteja en relació amb cap resolució en matèria d’accés a la informació pública (fins i tot, no es planteja en relació amb cap mena de resolució de qualsevol naturalesa) i, per tant, no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Tot i que la GAIP podia haver adoptat aquesta resolució de pla, sense necessitat de tramitar-la d’acord amb el procediment previst pels articles 33 i 34 RGAIP, s’ha optat per demanar informe al CSSB, tant als efectes de donar marge per aplicar l’LTAIPBG, en cas que el CSSB s’hagués sentit interpel·lat pel contingut de la iniciativa a tramitar-la com a sol·licitud d’informació pública (que no ha estat el cas), com per afavorir a què el Consorci faciliti informació sol·licitada a la persona reclamant, com ha estat el cas. Pel que sembla, el CSSB ha facilitat a la persona reclamant la informació demanada que es troba en el seu poder, i ha derivat la sol·licitud a les Administracions (Ajuntament i Generalitat) que disposen de la resta. Si la persona reclamant no queda conforme amb la informació obtinguda per aquesta via del dret de petició, pot recórrer mitjançant el procediment especial de protecció dels drets fonamentals davant la jurisdicció contenciós administrativa. En tot cas, si la persona reclamant vol emparar aquesta sol·licitud en el dret d’accés a la informació pública, inclosa la reclamació a la GAIP, cal que la presenti com a sol·licitud d’informació pública, podent utilitzar a aquests efectes els formularis que pot obtenir fàcilment al Portal de transparència de la Generalitat, al qual també redirigeix a aquests efectes el web del CSSB. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 d’abril de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 298/2022 perquè no té per objecte al dret d’accés a la informació pública, ja que s’empara en el dret de petició, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.