Un abogado solicitó al Consorci de Serveis Socials de Barcelona la identificación del personal responsable de un expediente administrativo. El solicitante invocó expresamente el derecho de petición y no el de acceso a la información pública. La GAIP inadmitió la reclamación porque el objeto no es el derecho de acceso a la información pública, sino el derecho de petición.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP determina que cuando un solicitante, especialmente un profesional del derecho, invoca expresamente el derecho de petición, debe respetarse la elección del régimen jurídico escogido.
2
El derecho de petición y el derecho de acceso a la información pública tienen procedimientos, plazos de respuesta y efectos del silencio administrativo distintos.
3
El sistema de garantías del derecho de petición implica el recurso de protección de derechos fundamentales, a diferencia de las reclamaciones ante la GAIP y el recurso contencioso ordinario propios de la transparencia.
4
La reclamación se considera inadmisible según el artículo 33.2 del RGAIP al no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública.
5
Se establece que la reclamación era prematura ya que, bajo el derecho de petición, la Administración disponía de un plazo de tres meses para contestar.
Texto completo
Resolució 343/2022, de 28 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 298/2022
Administració reclamada: Consorci de Serveis Socials de Barcelona
Informació reclamada: Identitat del personal que ha participat en unes actuacions administratives.
Sentit de la resolució: Inadmissió.
Resum: En aquest cas no és que s’hagi presentat una sol·licitud d’informació pública sense invocar
l’LTAIPBG, sinó que la persona reclamant presenta una iniciativa que, si bé demana informació,
invoca expressament el dret de petició, no el d’accés a la informació pública, i qui la presenta s’ha
identificat com a professional del dret, advocat, circumstància que pressuposa que l’opció escollida
del dret exercit és informada i deliberada. En precedents anteriors en què persones presumptament
informades demanen informació pública, però ho fan invocant altres drets que poden emparar la
seva pretensió, la GAIP ha considerat que cal aplicar el dret invocat, i respectar d’aquesta manera
l’opció del règim jurídic escollida per la persona reclamant (en aquest sentit, la Resolució 66/2017,
de 22 de febrer).
Paraules clau: Consorcis. Persona interessada. Dret de petició. Responsables d’actuacions
administratives. Persones dependents. Derivació. Sistema de garanties.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 29 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 298/2022, presentada per un advocat en
representació del seu fill contra el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB), en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta la següent petició al CSSB, emparada
expressament en l’exercici del dret de petició: Es demana la identificació de les persones
funcionaries responsables de la tramitació de l'expedient segons l'article 53.1.b de la Llei de
Procediment Administratiu Comú de les Administracions Publiques (LPACAP). En concret: a)
Es demana s'identifiqui qui es la persona al servei de l'Administració que s'identifica com a
"referent" al correu electrònic del 05/11/2021 que és el Document 7 dels annexos del recurs
d'alçada abans esmentat. b)
Es demana s'identifiqui qui es la persona funcionària autora del
correu electrònic de 17/02/2022 que és el Document 1O del recurs d'alçada. Cal saber qui
es
aquesta persona funcionària que exigeix demanar per escrit que es motivi una resolució,
com si no fos una obligació de l'administració i un dret de l'administrat. c) Es demana
s'identifiqui qualsevol altra persona funcionària que hagi pres part en la tramitació de
l'expedient. Fonamenta la sol·licitud en consideracions sobre el perjudici greu que, el seu
entendre, el personal responsable de la tramitació de l’expedient hauria causat en el seu fill.
3. La Reclamació presentada el 29 de març de 2022 indica que el CSSB no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 31 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al CSSB i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 31 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 22 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe del CSSB, que adjunta una resolució d’estimació
parcial de la sol·licitud de 21 d’abril de 2022, que hauria estat tramesa a la persona reclamant
l’endemà. Aquesta resolució fa les consideracions següents: “1. El dret de petició es troba
reconegut, com a dret fonamental en l’article 29 de la Constitució Espanyola. Aquest precepte
remet a la llei la regulació de la modalitat en que s’ha d’exercir i els efectes que produeix el seu
exercici. 2. La llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre regula el dret de petició a excepció de
les sol·licituds, queixes o suggeriments per als quals l’ordenament jurídic estableixi un
procediment específic diferent al regulat en la present llei (art. 3 LO 4/2001). 3. El Decret
21/2003, del 21 de gener regula el procediment per fer efectiu el dret de petició davant les
administracions públiques catalanes. 4. L’article 53.1 b) de la llei 39/2015, d’1 d’octubre del
procediment administratiu comú de les Administracions Públiques estableix que els interessats
en un procediment administratiu tenen el dret a identificar a les autoritats i al personal al servei
de les Administracions Públiques sota la responsabilitat de la qual es tramiten els
procediments. 5. Segons l’article 5.2 de la normativa catalana sobre el dret de petició (Decret
21/2003) quan l’objecte de la petició no sigui competència de l’òrgan que ha rebut l’escrit però
l’òrgan competent pertanyi a la mateixa Administració, institució o organisme, el destinatari l’ha
de trametre a aquest. D’acord amb el que s’ha exposat, resolc: 1. Estimar parcialment l’exercici
de dret de petició formulat en data 25/02/2022 per la persona sol·licitant en els següents
termes: a) El correu electrònic que referència com document 7 de data 5/11/2021 no correspon
al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, sinó que correspon al Centre de Serveis Socials
El Coll- Vallcarca depenent de l’Ajuntament de Barcelona a qui correspon que adreci la
consulta. b) El correu electrònic de data 17/02/2022 que referencia com document 10, entenem
que es refereix a document 2 en realitat, va ser enviat des de la unitat d’atenció a la ciutadania
del Consorci de Serveis Socials de Barcelona amb l’objectiu d’informar-lo que la modificació
PIA que va gestionar amb l’Ajuntament de Barcelona i que referenciava i tenia data de
19/7/2021 no constava que hagués tingut entrada al Registre Oficial de la Generalitat. També
l’informava que s’havia posat en coneixement de l’Institut Municipal de Serveis Socials de
l’Ajuntament de Barcelona aquets extrem per tal que derivessin al professional que corresponia
per què atengués la gestió de l’expedient i fes arribar el PIA per la seva resolució. En resposta
a la seva consulta, la unitat d’atenció a la ciutadania del Servei d’Atenció a Persones en
situació de dependència del Consorci de Serveis Socials de Barcelona l’atén personal auxiliar
administratiu i la seva responsable és la Cap del servei, xxxx. Pot trobar aquesta informació al
nostre web https://www.cssbcn.cat/
c) L’òrgan competent per la proposta, tramitació i validació
del recursos de cartera de LAPAD dels expedients de dependència de persones que viuen en
el domicili és l’ens local, en el cas de Barcelona ciutat, l’Institut Municipal de Serveis Socials de
l’Ajuntament de Barcelona a través dels professionals referents de la persona. L’òrgan
competent de resoldre els recursos proposats en el PIA i modificacions PIA en l’aplicatiu de
Dependència de la Generalitat de Catalunya és el Servei d’Atenció a Persones del
Departament de Drets Socials. 2. Se li informa que s’ha derivat la seva petició a l’Ajuntament de
Barcelona (Centre de Serveis Socials El Coll-Vallcarca i l’Institut Municipal de Serveis Socials) i
al Departament de Drets Socials (Servei d’atenció a persones). C ontra aquesta resolució,
sense perjudici de qualsevol acció que el sol·licitant estimi procedent, es podrà interposar
recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció jurisdiccional de drets fonamentals
de la persona segons l’art. art. 12 de la llei 4/2001, de 12 de novembre.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament
o presumpta. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per
objecte el dret d’accés a la informació pública.
Aquest procediment deriva d’una iniciativa emparada expressament en l’exercici del dret de petició.
És cert que l’article 18.2 LTAIPBG estableix que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no
requereix la invocació de cap norma, i és habitual que tant les Administracions públiques subjectes a
l’LTAIPBG, com aquesta Comissió, admetin a tràmit amb normalitat sol·licituds i reclamacions que
no s’emparen expressament en la legislació de transparència i accés a la informació pública, donant
per suposat que si allò que es demana és informació pública, s’invoqui o no s’invoqui l’LTAIPBG, la
sol·licitud i la reclamació gaudeixen de l’empara d’aquesta normativa.
Nogensmenys, en aquest cas no és que s’hagi presentat una sol·licitud d’informació pública sense
invocar l’LTAIPBG, sinó que la persona reclamant presenta una iniciativa que, si bé demana
informació, invoca expressament el dret de petició, no el d’accés a la informació pública, i qui la
presenta s’ha identificat com a professional del dret, advocat, circumstància que pressuposa que
l’opció escollida del dret exercit és informada i deliberada. En precedents anteriors en què persones
presumptament informades demanen informació pública, però ho fan invocant altres drets que
poden emparar la seva pretensió, la GAIP ha considerat que cal aplicar el dret invocat, i respectar
d’aquesta manera l’opció del règim jurídic escollida per la persona reclamant (en aquest sentit, la
Resolució 66/2017, de 22 de febrer).
S’ha de tenir en compte, a més, que al presentar una sol·licitud que invoca el dret de petició, el més
normal és que posi en funcionament el procediment escaient a aquestes iniciatives, que és diferent
del previst per la normativa reguladora del dret d’accés a la informació pública. Així, per exemple i
entre altres diferències entre ambdós procediments, mentre que l’article 33 LTAIPBG preveu un
termini d’un mes per resoldre les sol·licituds d’informació pública, amb conseqüències
presumptament estimatòries pel cas de no resoldre en el termini indicat (article 35 LTAIPBG),
l’article 11.1 de la Llei orgànica 4/2001, reguladora del dret de petició, preveu un termini de tres
mesos per contestar la petició i la manca de resolució expressa té efectes desestimatoris de la
sol·licitud (article 24.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú); tenint això en
compte, quan la persona reclamant, el 29 de març de 2022, presenta la Reclamació, l’Administració
encara disposa de gairebé dos mesos per resoldre la sol·licitud, motiu pel qual la Reclamació
s’hauria de considerar prematura.
També és diferent el sistema de garanties aplicable a ambdós drets. Mentre que les garanties
establertes legalment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública són les dels articles 38,
39 i 42.10 (recursos administratius de reposició, reclamacions a la GAIP i recurs contenciós
administratiu ordinari), les previstes per l’article 12 de la Llei de petició són les del recurs contenciós
administratiu pel procediment de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals i el recurs d’empara
davant del Tribunal Constitucional.
A la vista de les anteriors consideracions, cal concloure que aquesta Reclamació a la GAIP no és
admissible, perquè no es planteja en relació amb cap resolució en matèria d’accés a la informació
pública (fins i tot, no es planteja en relació amb cap mena de resolució de qualsevol naturalesa) i,
per tant, no té per objecte el dret d’accés a la informació pública.
Tot i que la GAIP podia haver adoptat aquesta resolució de pla, sense necessitat de tramitar-la
d’acord amb el procediment previst pels articles 33 i 34 RGAIP, s’ha optat per demanar informe al
CSSB, tant als efectes de donar marge per aplicar l’LTAIPBG, en cas que el CSSB s’hagués sentit
interpel·lat pel contingut de la iniciativa a tramitar-la com a sol·licitud d’informació pública (que no ha
estat el cas), com per afavorir a què el Consorci faciliti informació sol·licitada a la persona reclamant,
com ha estat el cas. Pel que sembla, el CSSB ha facilitat a la persona reclamant la informació
demanada que es troba en el seu poder, i ha derivat la sol·licitud a les Administracions (Ajuntament i
Generalitat) que disposen de la resta. Si la persona reclamant no queda conforme amb la informació
obtinguda per aquesta via del dret de petició, pot recórrer mitjançant el procediment especial de
protecció dels drets fonamentals davant la jurisdicció contenciós administrativa.
En tot cas, si la persona reclamant vol emparar aquesta sol·licitud en el dret d’accés a la informació
pública, inclosa la reclamació a la GAIP, cal que la presenti com a sol·licitud d’informació pública,
podent utilitzar a aquests efectes els formularis que pot obtenir fàcilment al Portal de transparència
de la Generalitat, al qual també redirigeix a aquests efectes el web del CSSB.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28
d’abril de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 298/2022 perquè no té per objecte al
dret d’accés a la informació pública, ja que s’empara en el dret de petició, i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.