Solicitud de padrón de usuarios y derechos de agua a la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Llobregat con estimación parcial

Resolució 474/2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 298/2021 Administració reclamada: Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Llobregat Informació reclamada: Dades dels usuaris del canal de diversos municipis. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: De les dades sol·licitades, la que és més inqüestionablement relativa a l’exercici de funcions públiques o subjectes al dret administratiu és la dels drets d’ús de l’aigua que corresponguin a cada membre de la Comunitat de regants. Ho és perquè la seva determinació és competència dels òrgans de la Comunitat subjecta al dret administratiu i també perquè l’aigua és un bé essencial de domini públic, la distribució del qual entre els diversos usuaris només pot ser, en conseqüència, una funció pública i, en consonància amb això, l’article 10.1.f LTAIPBG estableix l’obligació de publicitat activa dels “actes administratius, les declaracions responsables i les comunicacions prèvies que puguin tenir incidència sobre el domini públic”; si les actuacions administratives en general, que afecten el domini públic, han de ser objecte de publicitat activa, institució que les dona una difusió molt àmplia, amb més raó han de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. En canvi, les dades relatives al padró d’usuaris de la CRCDL, amb identificació del nom, domicili per a notificacions, polígon, parcel·la i superfície, en sí mateixes, no sembla que es puguin qualificar de dades relatives a l’exercici de funcions públiques o sotmeses al dret administratiu. Són dades més aviat pròpies de la base associativa de la Comunitat, de naturalesa més privada que pública, i que difícilment es poden considerar subjectes al dret d’accés a la informació pública per l’article 3.1.b LTAIPBG, perquè constitueixen més informació privada que informació pública. Per tant, la reclamació en relació amb aquestes dades, considerada aïlladament, hauria de ser inadmesa en base a l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. La pretensió de la dada de la titularitat de drets d’ús de l’aigua per part de persones difuntes s’ha d’inadmetre perquè no és raonable: en part, perquè requeriria que la Comunitat estigués al corrent dels casos de defunció dels seus membres, cosa més que improbable, i en part perquè les persones mortes no són titulars de drets i els de l’ús de l’aigua passen als seus hereus o successors (com s’ha dit més amunt, l’article 82.2 TRLA es refereix a la participació i representació dels titulars actuals i successius de béns i serveis i dels participants en l'ús de l'aigua). Paraules clau: Corporacions de dret públic. Comunitats de regants. Ús de l’aigua. Domini públic Reclamació contra desestimació. Informació privada. Informació pública. Dades personals. Dades fiscals. Renúncia a la mediació. APDCAT. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 298/2021, presentada contra la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Llobregat (CRCDL), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de març de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a la CRCDL: conèixer el padró d’usuaris de la CRCDL, amb identificació del nom, domicili per a notificacions, polígon, parcel·la, superfície, drets d’ús d’aigua i cànon anual, en relació amb els usuaris dels municipis de Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Viladecans i Gavà. 3. El 6 d’abril de 2021 la CRCDL contesta a la persona reclamant que no se li pot facilitar la informació sol·licitada a causa de la legislació de protecció de dades personals. 4. La Reclamació presentada el 21 d’abril de 2021 indica que la persona reclamant no ha rebut la informació sol·licitada. 5. El 23 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 23 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al CRCDL i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la regidora reclamant. 7. El 26 d’abril de 2021 la GAIP, al constatar que la informació sol·licitada havia estat denegada invocant la protecció de dades personals, demana l’informe de l’APDCAT previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre corresponent. 8. El 10 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que considera el següent: “aquesta Autoritat considera que la Comunitat de regants disposa d’aquesta informació per a l’exercici de les funcions públiques que té encomanades. Per tant, la informació que conté el padró cal entendre-la com “informació pública” a efectes de l’LTC i, per tant, està sotmesa al dret d’accés (article 18 LTC). (...) Tenint en compte que la informació sol·licitada respecte el padró d’usuaris de la Comunitat de regants per la persona reclamant (dades identificatives i domicili dels usuaris, dades de la finca -polígon, superfície i parcel·la- , drets d’ús de l’aigua i cànon anual) no sembla probable que contingui informació especialment sensible com la que es recull a l’article 23 de l’LTC, resultarà d’aplicació l’article 24.2 de l’LTC, segons el qual: (...) En el present cas, la persona reclamant no exposa ni en la sol·licitud d’accés ni en l’escrit de reclamació una motivació que justifiqui l’interès a satisfer amb l’obtenció de la informació sol·licitada. (...) La informació que sol·licita la persona reclamant comprèn la identitat dels membres de la Comunitat de regants, el seu domicili a efectes de notificacions, dades sobre la finca (polígon, parcel·la i superfície), els drets a l’ús de les aigües i el cànon anual que tenen l’obligació d’abonar. El domicili per si sol constitueix una dada que permet la localització de la persona a què fa referència, respecte la qual cal, amb caràcter general, garantir-ne la seva confidencialitat, en no constituir informació rellevant per al control de l’actuació de les funcions públiques exercides per les comunitats de regants. Però, més enllà d’això, cal tenir en consideració que l’accés a les dades vinculades al cànon de reg que els membres de la Comunitat de regants han d’abonar anualment comportaria una comunicació de dades de naturalesa tributària. (...) L’article 95 de l’LGT estableix el caràcter reservat de la informació de naturalesa tributària i regula els diferents supòsits d’excepció a aquesta limitació (supòsits taxats de cessió de dades a altres administracions o autoritats per a l’exercici de les competències respectives), entre els quals, cal dir, no es preveu la possibilitat de lliurar-la a particulars. (...) Pel que fa a la resta de la informació que es sol·licita (dades identificatives dels usuaris, dades de la finca -polígon, superfície i parcel·la- , i drets d’ús de l’aigua), als efectes de la ponderació esmentada, cal tenir en consideració que en l’expedient tramès no consta que la persona reclamant sigui membre o formi part de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Riu Llobregat. Aquesta circumstància, de concórrer, podria justificar un tractament diferenciat pel que fa a la possibilitat d’accedir a determinada informació personal del padró d’usuaris, com seria el cas de la identitat de la resta de membres, o les dades vinculades directament a l’aprofitament (dades de la finca -polígon, superfície i parcel·la- , i drets d’ús de l’aigua). Així ho ha reconegut, a tall d’exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la STSJC núm. 229/2003, de 13 de febrer o en la STSJC núm. 697/2015, de 13 de novembre, ambdues en relació amb l’accés al padró dels regants per a fins electorals. Però, atès que no consta que el sol·licitant sigui partícip de la Comunitat de regants, no sembla que resulti justificat l’accés de la persona reclamant a la identitat dels altres membres o a informació sobre els drets a l’ús o aprofitament privatiu de l’aigua de què gaudeixen cadascun dels membres de la Comunitat, els quals es determinen en funció de la superfície del terreny a regar (article 8.1 Estatuts). La revelació de les dades personals sol·licitades pot incidir de manera significativa en l’esfera privada dels membres de la Comunitat de Regants, sense que, tant des del punt de vista de la transparència com de la protecció de dades, pugui considerar-se justificada aquesta ingerència. Per tot plegat, no es considera justificat l’accés de la persona reclamant a la informació que consta en el padró d’usuaris de la Comunitat de Regants. En atenció a la informació de què es disposa, no resultaria justificat l’accés de la persona reclamant a les dades personals que consten en el padró d’usuaris de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Riu Llobregat”. 9. L’11 de maig de 2021 la GAIP notifica a les parts l’informe de l’APDCAT. 10. El 13 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe del Canal, que posa de manifest el següent: “En primer lloc, el sol·licitant va sol·licitar el "padró d'usuaris de la Comunitat de Regants". Dones bé, com s'ha dit, la Comunitat de Regants té la consideració de corporació de dret públic amb un caràcter essencialment privat i, al no ser Administració pública, únicament les activitats subjectes al Dret Administratiu es trobarien subjectes a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d'ara endavant, LTAIBG) . (...) Addicionalment, cal remarcar que el sol·licitant no és ni ha estat mai membre de la Comunitat de Regants, ni tampoc acredita cap tipus de representació, mancant-li per tant legitimació activa ni habilitació per poder obtenir la informació que sol·licita. Per tant, el que es sol·licita és informació que constituent de dades de caràcter personal, no havent-hi base legítima que empari una cessió com la pretesa. En segon lloc, el sol·licitant va demanar el "Nom, Domicili de notificacions, Polígon, Parcel·la, superfície, drets d'ús d'aigua i cànon anual, dels usuaris dels municipis de Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Viladecans i Gavà." Així doncs, com s'ha exposat anteriorment, el sol·licitant pretén l'aportació d'una relació de comuners de la comunitat de regants, amb informació vinculada a aquests, per la qual cosa entenem plenament aplicable l'anteriorment esmentat en relació al caràcter privat d'aquesta informació i la seva exclusió de la normativa en matèria de transparència. Es denega l'aportació d'aquesta informació entenent que no resulta d'aplicació la normativa en matèria de transparència de la informació pública, en ser informació de qüestions privatives de la Comunitat. Entenem aplicable la postura del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG}: "Dones bé. Aquest Consell de Transparència no té competències per a pronunciar-se sobre aspectes relatius a la identitat deis comuners, en tractar-se de qüestions privatives de la Comunitat que res tenen a veure amb les seves funcions públiques." Resolució del CTBG R/0293/2018, de 16 de juliol de 2018. Cal concloure doncs, que la informació sol·licitada constitueixen dades de caràcter personal, no havent-hi base legítima que empari una cessió com la pretesa”. La Comunitat també facilita còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació”. 11. El 17 de maig de 2021 la GAIP comunica l’informe de la Comunitat de regants a la persona reclamant. 12. El 19 de maig de 2021 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant, segons la qual renuncia a la mediació i assenyala que la resolució de la Reclamació pot prescindir de les dades com el cànon anual i les altres que estiguin protegides, incloent les de les persones jurídiques i els traspassats que no estiguin protegits. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Determinació de la informació sol·licitada i valoració de la seva subjecció a l’LTAIPBG L’antecedent 12 posa de manifest que la persona reclamant, a la vista dels informes de l’APDCAT i de la Comunitat de regants, redueix l’àmbit de la seva sol·licitud als efectes de deixar-ne fora el cànon anual i les altres que estiguin protegides, és a dir, cal entendre que les protegides per la legislació de protecció de dades personals, ja que demana explícitament les corresponents a difunts i a persones jurídiques, que no tenen protecció per la legislació indicada. Fetes aquestes reduccions, cal entendre que allò sol·licitat seria la resta de dades indicades a la sol·licitud, és a dir: el padró d’usuaris de la CRCDL, amb identificació del nom (només de difunts i de persones jurídiques), domicili per a notificacions, polígon, parcel·la, superfície i drets d’ús d’aigua, en relació amb els usuaris dels municipis de Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Viladecans i Gavà. Cal valorar fins a quin punt l’accés a aquesta informació és garantit per la legislació del dret d’accés a la informació pública. L’article 3.1.b LTAIPBG afirma que aquesta Llei és aplicable als “col·legis professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques”. En una línia semblant, l’article 2.1. e de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), estableix que aquesta Llei s’aplica a les corporacions de dret públic, en relació amb les seves activitats subjectes al dret administratiu. Donat que les comunitats de regants són definides legalment com a corporacions de dret públic (així ho estableix l’article 82.1 del text refós de la Llei d’Aigües (TRLA), aprovat del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol), la seva subjecció a les obligacions establertes per a les administracions públiques per la legislació de transparència i del dret d’accés a la informació pública no és general, sinó únicament en les seves activitats subjectes al dret administratiu o que comportin l’exercici de funcions públiques. Cal determinar, doncs, fins a quin punt les dades sol·licitades formen part o no de les activitats de la Comunitat subjectes al dret administratiu o relatives a l’exercici de funcions públiques. L’article 82.1 TRLA estableix que “les comunitats d'usuaris tenen el caràcter de corporacions de dret públic, adscrites a l'organisme de conca, que vetllarà pel compliment dels seus estatuts o ordenances i pel bon ordre de l'aprofitament. Actuaran d'acord amb els procediments establerts en la present Llei, en els seus reglaments i en els seus estatuts i ordenances, d'acord amb el que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú” (en aquesta mateixa línia, l’article 227 del Reial Decret 849/1986, que aprova el Reglament de la Llei d’Aigües, RLA, estableix l’executivitat dels acords de la Junta General i de la Junta de Govern i la seva subjecció al sistema de recursos de la legislació de procediment administratiu i a la jurisdicció contenciosa administrativa). L’article 82.2 TRLA inclou entre les finalitats de les comunitats, que hauran de regular les seves ordenances, “la participació i representació obligatòria, en relació amb els seus respectius interessos, dels titulars actuals i successius de béns i serveis i dels participants en l'ús de l'aigua; i obligar que tots els titulars contribueixin a satisfer en una proporció equitativa les despeses comunes d'explotació, conservació, reparació i millora, així com els cànons i tarifes que corresponguin”. Per la seva banda, l’article 84.5 TRLA estableix que “els acords de la Junta General i de la junta de govern, en l'àmbit de les seves competències, seran executius, en la forma i amb els requisits que estableix la Llei de Règim Jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sense perjudici de la seva possible impugnació en alçada davant l'organisme de la conca”. Entre les atribucions de la Junta de govern, l’article 84.4.b TRLA inclou la de “dictar les disposicions convenients per a la millor distribució de les aigües, respectant els drets adquirits i els costums locals”, que l’article 220 RLA complementa en els seus apartats i, l i ll amb diverses atribucions en ordre al repartiment, distribució i gaudi de l’aigua entre els membres de la Comunitat. De les dades sol·licitades, la que és més inqüestionablement relativa a l’exercici de funcions públiques o subjecta al dret administratiu és la dels drets d’ús de l’aigua que corresponguin a cada membre de la Comunitat de regants. Ho és perquè la seva determinació, com s’acaba de veure, és competència dels òrgans de la Comunitat subjecta al dret administratiu i també perquè l’aigua és un bé essencial de domini públic, la distribució del qual entre els diversos usuaris només pot ser, en conseqüència, una funció pública i, en consonància amb això, l’article 10.1.f LTAIPBG estableix l’obligació de publicitat activa dels “actes administratius, les declaracions responsables i les comunicacions prèvies que puguin tenir incidència sobre el domini públic”; si les actuacions administratives en general, que afecten el domini públic, han de ser objecte de publicitat activa, institució que les dóna una difusió molt àmplia, amb més raó han de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. En canvi, les dades relatives al padró d’usuaris de la CRCDL, amb identificació del nom, domicili per a notificacions, polígon, parcel·la i superfície, en sí mateixes, no sembla que es puguin qualificar de dades relatives a l’exercici de funcions públiques o sotmeses al dret administratiu. Són dades més aviat pròpies de la base associativa de la Comunitat, de naturalesa més privada que pública, i que difícilment es poden considerar subjectes al dret d’accés a la informació pública per l’article 3.1.b LTAIPBG, perquè constitueixen més informació privada que informació pública. Per tant, la reclamació en relació amb aquestes dades, considerada aïlladament, hauria de ser inadmesa en base a l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Nogensmenys, la informació sobre drets d’ús d’aigua, que sí que és rellevantment pública, per tenir sentit s’ha de donar vinculada al beneficiari o beneficiària d’aquest dret. És més: les decisions que adopti la Junta de Govern de la Comunitat, en exercici de les funcions que li atribueixen els articles 84.4.b TRLA (que inclou la de “dictar les disposicions convenients per a la millor distribució de les aigües, respectant els drets adquirits i els costums locals”) i 220 RLA, apartats i, l i ll (diverses atribucions en ordre al repartiment, distribució i gaudi de l’aigua entre els membres de la Comunitat), són decisions subjectes al dret administratiu, com s’ha dit més amunt, i que comporten l’exercici de funcions públiques, aspectes que les converteixen en informació pública, i aquestes decisions de distribució o repartiment de l’aigua sens dubte han d’identificar els membres de la Comunitat beneficiaris, dada aquesta de ser beneficiari d’un bé de domini públic, que sens dubte ha de ser qualificada com informació pública. S’ha de concloure, per tant, que la dada dels drets d’ús de l’aigua que corresponen a cada membre de la Comunitat és informació pública. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que en determinin la denegació. S’ha invocat el límit legal de la protecció de dades personals, la qual cosa ha dut a la persona reclamant a renunciar a les dades identificatives de les persones físiques (que són les protegides per la legislació de protecció de dades personals), tot mantenint la sol·licitud en relació amb les dades de les persones mortes i de les persones jurídiques. La pretensió de la dada de la titularitat de drets d’ús de l’aigua per part de persones difuntes s’ha d’inadmetre perquè no és raonable: en part, perquè requeriria que la Comunitat estigués al corrent dels casos de defunció dels seus membres, cosa més que improbable, i en part perquè les persones mortes no són titulars de drets i els de l’ús de l’aigua passen als seus hereus o successors (com s’ha dit més amunt, l’article 82.2 TRLA es refereix a la participació i representació dels titulars actuals i successius de béns i serveis i dels participants en l'ús de l'aigua). En canvi, la titularitat dels drets de l’aigua per part de persones jurídiques és una informació pública en la que no sembla que concorri cap límit al dret d’accés, motiu pel qual és procedent el seu lliurament a la persona reclamant. En relació amb la titularitat d’usos d’aigua per part de persones físiques, serà suficient singularitzar-la mitjançant un codi que no reveli la identitat de la persona física, ja que és una dada a la que la persona reclamant ha renunciat expressament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 298/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa als drets d’ús d’aigua concedits a cada un dels usuaris de la CRCDL dels municipis de Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Viladecans i Gavà, tot identificant-los amb la seva denominació quan el titular és una persona jurídica i singularitzant- los de forma anonimitzada (amb un codi, per exemple) en els casos en què el titular és una persona física. Per al cas que els drets d’ús siguin iguals per al conjunt de membres de la Comunitat de Regants, serà suficient indicar la denominació de les persones jurídiques i el nombre total de les físiques que participen d’aquests drets. 2. Inadmetre parcialment la Reclamació 298/2021 en relació amb la resta de pretensions, en atenció a les consideracions del fonament jurídic 2. 3. Requerir a la CRCDL que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a la CRCDL a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 298/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.