Estimada 26/05/2022 · 58 días en resolverse

Acceso a la identidad de los autores de las propuestas de los presupuestos participativos del Ayuntamiento de Ribes de Freser

Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Ribes de Freser la identidad de los autores de propuestas en los presupuestos participativos. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando que la información la tenía una empresa externa y por protección de datos. La GAIP estima la reclamación, obligando al Ayuntamiento a entregar la información.

Puntos clave de la argumentación

1 La información se considera pública aunque esté en manos de un tercero si la Administración tiene el título jurídico para exigirla, como ocurre con una empresa contratada.
2 La normativa de protección de datos personales no es aplicable a personas jurídicas, asociaciones o entidades que hayan participado en el proceso.
3 El derecho de acceso de un concejal está vinculado al derecho fundamental a la participación política (art. 23.2 CE), prevaleciendo sobre la protección de datos de personas físicas en este contexto.
4 La identidad de los participantes no pertenece a la esfera íntima personal o familiar, por lo que no constituye un límite válido al derecho de acceso del electo local.
5 El acceso a estos datos es adecuado para las funciones de seguimiento y control del gobierno municipal que corresponden a los regidores, bajo deber de confidencialidad.

Texto completo

Resolució 411/2022, de 26 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 297/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Ribes de Freser Informació reclamada: Aportacions als pressupostos participatius amb identificació de l’autor. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’Ajuntament ha lliurat ja una relació dels projectes presentats que recull de manera sintètica les propostes rebudes, sense menció de qui les presenta, i la valoració que n’han fet els òrgans municipals, però desestima l’accés a la identitat dels seus autors. Ho justifica en què no disposa d’aquesta informació, ja que té contractada una empresa externa que s’ha encarregat del buidatge dels formularis i projectes presentats a l’Ajuntament, i afirma que de l’empresa l’Ajuntament n’ha rebut la informació anonimitzada. Aquesta al·legació no pot ser admesa per justificar la desestimació de la reclamació, perquè no desacredita que l’Ajuntament té aquesta informació realment en el seu poder, vist que pot demanar a l’empresa que la hi proporcioni. Cal tenir en compte que és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG - aplicat supletòriament al cas, en vista de la inexistència de definició legal a la normativa municipal-, tota la informació que està en poder de l’administració, el què vol dir que no ho és només aquella informació materialment en la seva possessió prèviament a la sol·licitud, sinó també la que pot requerir de tercers; i és indubtable que l’Ajuntament té el poder o el títol jurídic habilitant per exigir de l’empresa contractada que li proporcioni aquesta informació, com a titular del contracte, com a titular de les funcions públiques de promoció de la participació ciutadana i d’elaboració dels pressupostos, i com a responsable legal del tractament de les dades personals que es reclamen, tenint en compte que aquesta informació és aportada pels participants en el marc d’un procés de pressupostos participatius convocats per l’Ajuntament i en un entorn web de titularitat municipal. Al·lega, de manera subsidiària a l’argument anterior, que aquesta informació està sotmesa al règim de protecció de dades personals. D’entrada, cal recordar que la normativa de protecció de dades personals només empara les dades de persones físiques, de manera que no es pot invocar per impedir l’accés al nom de les associacions, agrupacions veïnals, o entitats de qualsevol mena que hagin participat en el fòrum. I en el cas que els autors siguin persones físiques, tampoc resulta acceptable que la protecció de la seva identitat s’oposi al dret d’accés de la persona que el reclama, que en tant que electe o grups d’electes, es troba vinculat al dret fonamental a la participació política de l’article 23.2 CE i regulat, en conseqüència, en termes molt més potents i menys limitats que ho fa l’LTAIPBG. Cal tenir en compte que, d’una banda, la llei municipal només preveu, com a límit al seu dret d’accés, el dret a l’honor i a la intimitat personal o familiar, que protegeixen les dades personals de l’esfera més íntima de les persones físiques, i la que es reclama no ho és; cal recordar, igualment, que la ciutadania presenta projectes en el marc dels pressupostos participatius a la consideració del consistori com a tal, i els reclamants en formen part, de manera que no resulta contrari a la pròpia finalitat amb la qual es van cedir aquestes dades personals permetre’n l’accés a qualsevol dels seus regidors; i es té en compte, finalment, que la informació reclamada resulta adequada per a les funcions dels regidors i grup reclamant, de seguiment i control de l’actuació del govern municipal, i que hi accediran sota el deure de confidencialitat que li imposa l’article 164.5 TRLMRLC. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Pressupostos participatius. Reclamació contra silenci. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 29 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 272/2022, presentada per un electe local en nom del seu grup polític municipal, contra l’Ajuntament de Ribes de Freser en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de març de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Ribes de Freser, en aquests termes: ”Segons consta en aquest web en la Fase3 en el Fòrum ciutadà de priorització, sol·licito l'acta de la reunió/reunions celebrades amb els participants al fòrum. Així com també informació de la relació detallada de les persones/entitats i noms/descripcions dels projectes que van ser presentats per aquestes en la Fase 1”. 3. El 12 d’abril de 2021 l’Ajuntament de Ribes de Freser respon a la sol·licitud anterior lliurant el document que recull les propostes per als pressupostos participatius, en el què hi consten, numerades correlativament, les propostes que s’han considerat vàlides, amb una ressenya del seu contingut i una valoració del cost aproximat, així com la relació de les propostes desestimades, també numerada i amb expressió del seu contingut i dels motius de la desestimació. 4. La reclamació, presentada el 29 de març, indica que ha rebut una resposta parcial, ja que es “demanava la informació de la relació detallada de les persones/entitats i noms/descripcions dels projectes que van ser presentats per aquestes en la Fase 1. Aquesta informació és necessària per saber del cert si la presentació de propostes ha estat realment participativa i oberta a la ciutadania”. 5. El 31 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’electe reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. L’1 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Ribes de Freser i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. 7. El 6 d’abril de 2022, la GAIP rep l’informe municipal. Concretament argumenten: “En allò relatiu a la informació de la relació detallada de les persones/entitats i noms/descripcions dels projectes que van ser presentats per aquestes en la Fase 1”, aquesta no fou facilitada en allò relatiu a la identitat de les persones o entitats que formularen les propostes, tota vegada que aquesta informació no està en poder d’aquest Ajuntament. L’organització i gestió del procés de pressupostos participatius fou encarregat a l’empresa X SL, que gestiona les sol·licituds electròniques i en paper i remeté el document de buidatge, sense dades de sol·licitants; vist que la identitat en dit procés participatiu ha de ser preservada i no aporta res a la conformació de les polítiques públiques que se’n pugui derivar. És per aquest motiu que l’empresa entrega l’informe de buidatge que es facilità al regidor, sense cap dada d’identitat que foren gestionades per l’empresa X SL d’acord amb la vigent normativa de protecció de dades. A mode de conclusió, doncs cal manifestar, que aquestes dades no obren en poder d’aquesta corporació, i han estat degudament gestionades per l’empresa gestora sense accés de tercers, en aplicació del límit addicional previst a l’article 5.1 del RGDP, en el que s’estableix que “A això caldrà afegir també la necessitat de tenir en compte novament el principi de minimització de les dades” (art. 5.1. c del RGPD) I , que pot operar aquí com a límit addicional, en el sentit d’evitar donar accés a dades personals que no serien necessàries per a la finalitat de fiscalització que justifica el dret.” Resulta pertinent doncs concloure que no pot autoritzar-se el dret d’accés reclamat a les dades d’identitat dels persones o entitats formulants, ja que aquestes dades no obren en poder de la corporació municipal ni han estat gestionades per la mateixa i en aplicació de l’article 5.1c RGDP que constitueix un límit addicional al dret d’accés a la informació per part dels regidors, vist que l’accés a aquestes dades no és necessari per la finalitat de fiscalització que justifica el dret”. 8. El 23 d’abril de 2022 l’electe reclamant, en relació amb l’informe municipal, presenta les següents al·legacions a la GAIP: “Primer, les dades si que estan en poder de l'Ajuntament de Ribes de Freser. Perquè el formulari del web del procés participatiu obert expressament per aquesta finalitat (https://decidimribes.cat/) recull en quatre camps les dades demanades: Nom, cognoms, edat i propostes. Segon, tal com recull la legislació vigent en política de protecció de dades i de privacitat de dades personals, en els dos textos legals del web, que s'adjunten en PDF en aquest email. En el primer, en l'Avís legal: https://decidimribes.cat/avis-legal (s'adjunta també el PDF amb el text publicat en el web a data d'avui) [...] Els regidors tenim el dret de saber qui presenta aquestes propostes, per poder discernir-ne un interès particular, o bé un interès del bé comú, i per garantir que el procés sencer de participació ciutadana és un procés legítim i ben fet. Per tant, tant els regidors a l'oposició com els regidors de govern han de poder i han d'accedir aquesta informació, per garantir que el procés participatiu sigui tal.” 9. El 28 d’abril de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades que atès que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal emeti l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG. Així mateix, comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre. 10. El 12 de maig de 2022 l’APDCAT notifica a la GAIP l’informe sol·licitat, en el qual fa constar que: “Sobre la base de l’anàlisi que es farà a continuació relatiu a les disposicions que regulen els processos de participació ciutadana, i des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, és evident que l’Ajuntament com a responsable del procés dels pressupostos participatius ha de disposar, com a mínim, de les dades identificatives dels ciutadans o entitats que han participat i la seva proposta o aportació. Això, amb independència que l’Ajuntament hagi encarregat a un tercer la gestió del procés de participació ciutadana, com en el cas que ens ocupa. Cal tenir en compte, que en aquests casos, el tercer adopta la posició d’encarregat del tractament de dades personals per compte de l’Ajuntament, d’acord amb el que preveuen els articles 4.8) i 28 de l’RGPD, i en termes similars la disposició addicional vint-i-cinquena de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. Com a responsable del tractament, l’Ajuntament ha d’estar en disposició de conèixer tota la informació que afecta el tractament de dades personals en el marc del procés de participació ciutadana dut a terme per part de l’encarregat. [...] No obstant això, cal tenir en compte respecte de la informació a la qual se sol·licita accedir - relació detallada de les persones o entitats i els noms o descripció dels projectes que es varen presentar en el marc dels pressupostos participatius- que l’RGPD no resulta d’aplicació a les persones jurídiques, atès que no són titulars del dret a la protecció de dades, d’acord amb l’article 1 i 4.1) de l’RGPD. Per aquest motiu, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, no pot haver-hi cap impediment en lliurar la informació que se sol·licita respecte a les persones jurídiques. [...] Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, val a dir que la pretensió d’accés a aquesta informació per part de la ciutadania en general hauria de decaure a favor de la protecció de dades de les persones afectades, llevat que es compti amb el consentiment de les persones afectades, essencialment perquè la finalitat de control sobre l’actuació de la corporació local podria exercir-se sense la necessitat de conèixer les dades identificatives, o que facin identificables els ciutadans que participen en el procés de participació. Cal recordar que la finalitat de la normativa de transparència és oferir eines a la ciutadania per al control de l’actuació dels poders públics, i no per al control sobre les persones físiques que s’hi relacionen. Això sens perjudici que en aquests casos pugui ser recomanable que s’ofereixi a les persones participants la possibilitat de decidir – per exemple mitjançant una casella en els formularis- sobre si volen que la seva identificació es difongui o no. Malgrat això, en el cas que ens ocupa, tenint en compte que la persona reclamant ostenta la condició de regidor, l’anàlisi sobre l’accés s’ha de fer en altres termes, especialment pel fet que la matèria sobre la qual versa la informació a la qual pretén accedir té relació amb el procediment d’aprovació dels pressupostos municipals. [...] Això, fins i tot, en el cas que entre la informació a la qual es pretén accedir, especialment pel que fa al camp relatiu a la proposta, es puguin veure afectades categories especials de dades de l’article 9 de l’RGPD - dades personals que revelin, entre altres, l'origen ètnic o racial, les opinions polítiques, les conviccions religioses o filosòfiques o l'afiliació sindical, dades relatives a la salut o l’orientació sexual d'una persona física- , especialment si el ciutadà participant ha fet referència a circumstàncies personals que puguin justificar el sentit de la seva proposta (com ara, que proposi l’eliminació de barreres arquitectòniques a diferents indrets del municipi fent referència a la seva situació personal o familiar, o bé faci referència al domicili habitual per contextualitzar la necessitat de la proposta plantejada, o a un determinat esport que es practica per a defensar la necessitat d’unes determinades instal·lacions, etc.). Per altra banda, des del punt de vista dels ciutadans que han participat en el procés dels pressupostos participatius organitzats per l’Ajuntament, poden tenir l’expectativa que les seves dades seran tractades de manera confidencial, però no sembla que aquesta expectativa es pugui estendre fins al punt que l’òrgan responsable de l’aprovació del pressupost no pugui accedir al seu contingut íntegre. En definitiva, en la mesura que la normativa preveu la necessària participació dels regidors, com a membres integrants del Ple, en l’aprovació i modificació dels pressupostos, i en relació amb això, l’obligatorietat de la corporació de traslladar-los amb caràcter previ a la celebració de la sessió tota la documentació que hagi de servir de base per al debat i la votació en el Ple, no resultaria justificat per motius relatius a la protecció de dades personals limitar el dret d’accés del regidor a la identitat de les persones que han presentat els projectes. Finalment, cal recordar que sempre que l’accés dels regidors a dades personals s’efectuï per raó de les funcions que com a tals tenen encomanades aquests hauran de regir-se pel principi de integritat i confidencialitat (article 5.1.f RGPD ) i el deure de reserva imposat per la normativa de règim local (article 164.6 TRLMRLC), i també pel principi de limitació de la finalitat (article 5.1.b) RGPD). (...) Conclusió: La normativa de protecció de dades personals no impedeix l’accés per part d’un regidor a una relació detallada de les persones i les propostes que es van presentar en el marc dels pressupostos participatius. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada Ni la reclamació, ni les al·legacions posteriors de la persona reclamant, ni l’informe de l’Ajuntament, fan cap referència a les actes de les reunions mantingudes en el procés de pressupostos col·laboratius, ni per reclamar-les ni per justificar-ne la desestimació, del què se’n desprèn que aquesta informació no forma part de l’objecte d’aquest procediment. El què s’assenyala expressament com objecte de la reclamació, i sobre què es concentra la discrepància entre les parts, és en relació amb l’autoria dels projectes presentats en el marc del procés de pressupostos participatius endegat per l’Ajuntament, i és aquest, doncs, l’objecte de la reclamació sobre el què es pronuncia aquesta reclamació. L’Ajuntament ha lliurat ja una relació dels projectes presentats que recull de manera sintètica les propostes rebudes, sense menció de qui les presenta, i la valoració que n’han fet els òrgans municipals, però desestima l’accés a la identitat dels seus autors. Ho justifica en què no disposa d’aquesta informació, ja que té contractada una empresa externa que s’ha encarregat del buidatge dels formularis i projectes presentats a l’Ajuntament, i afirma que de l’empresa l’Ajuntament n’ha rebut la informació anonimitzada. Aquesta al·legació no pot ser admesa per justificar la desestimació de la reclamació, perquè no desacredita que l’Ajuntament té aquesta informació realment en el seu poder, vist que pot demanar a l’empresa que la hi proporcioni. Cal tenir en compte que és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG - aplicat supletòriament al cas, en vista de la inexistència de definició legal a la normativa municipal-, tota la informació que està en poder de l’administració, el què vol dir que no ho és només aquella informació materialment en la seva possessió prèviament a la sol·licitud, sinó també la que pot requerir de tercers; i és indubtable que l’Ajuntament té el poder o el títol jurídic habilitant per exigir de l’empresa contractada que li proporcioni aquesta informació, com a titular del contracte, com a titular de les funcions públiques de promoció de la participació ciutadana i d’elaboració dels pressupostos, i com a responsable legal del tractament de les dades personals que es reclamen, tenint en compte que aquesta informació és aportada pels participants en el marc d’un procés de pressupostos participatius convocats per l’Ajuntament i en un entorn web de titularitat municipal. Al·lega, de manera subsidiària a l’argument anterior, que aquesta informació està sotmesa al règim de protecció de dades personals. D’entrada, cal dir que això no és necessàriament cert, perquè hi haurà, sens dubte, projectes presentats per entitats o associacions de qualsevol tipus, que en ser persones jurídiques, la seva identitat no resta protegida per la normativa de protecció de dades personals. Però en el cas de que els autors de les propostes presentades siguin realment persones físiques, tampoc resulta acceptable que la protecció de la seva identitat s’oposi al dret d’accés de la persona que el reclama, que en tant que electe o grups d’electes, es troba vinculat al dret fonamental a la participació política de l’article 23.2 CE i regulat, en conseqüència, en termes molt més potents i menys limitats que ho fa l’LTAIPBG. Cal tenir en compte que, d’una banda, la llei municipal només preveu, com a límit al seu dret d’accés, el dret a l’honor i a la intimitat personal o familiar, que protegeixen les dades personals de l’esfera més íntima de les persones físiques, i la que es reclama no ho és; cal recordar, igualment, que la ciutadania presenta projectes en el marc dels pressupostos participatius a la consideració del consistori com a tal, i els reclamants en formen part, de manera que no resulta contrari a la pròpia finalitat amb la qual es van cedir aquestes dades personals permetre’n l’accés a qualsevol dels seus regidors; i es té en compte, finalment, que la informació reclamada resulta adequada per a les funcions dels regidors i grup reclamant, de seguiment i control de l’actuació del govern municipal, i que hi accediran sota el deure de confidencialitat que li imposa l’article 164.5 TRLMRLC. D’entrada, cal recordar que la normativa de protecció de dades personals només empara les dades de persones físiques, de manera que no es pot invocar per impedir l’accés al nom de les associacions, agrupacions veïnals, o entitats de qualsevol mena que hagin participat en el fòrum. I en el cas que els autors siguin persones físiques, tampoc resulta acceptable que la protecció de la seva identitat s’oposi al dret d’accés de la persona que el reclama, que en tant que electe o grups d’electes, es troba vinculat al dret fonamental a la participació política de l’article 23.2 CE i regulat, en conseqüència, en termes molt més potents i menys limitats que ho fa l’LTAIPBG. En atenció a totes aquestes consideracions, la invocació genèrica de la normativa de protecció de dades personals no justifica la desestimació de l’accés a la identitat de les persones que han presentat els projectes en el marc del fòrum per als pressupostos participatius. En aquest mateix sentit, es pronuncia l’APDCAT, en l’informe emès a petició de la GAIP sobre l’adequació a la normativa de protecció de dades personals de l’accés a la informació que es reclama, àmpliament reproduït a l’antecedent 10. D’acord amb l’exposat, correspon estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament l'acta de la reunió o reunions celebrades amb els participants al fòrum de pressupostos participatius i a la relació dels projectes rebuts per l’Ajuntament associada al nom de les persones físiques o entitats que van presentar-los. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 297/2022 i declarar el dret de la persona reclamant l'acta de la reunió o reunions celebrades amb els participants al fòrum de pressupostos participatius i a la relació dels projectes rebuts per l’Ajuntament associada al nom de les persones físiques o entitats que van presentar-los. 2. Requerir a l’Ajuntament de Ribes de Freser que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar la GAIP, dins d’aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 297/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.