Reclamación de un concejal contra el Ayuntamiento de Sant Ramon por denegación de acceso a información institucional y contractual

Resolució 509/2021, de 3 de juny Número d’expedient de la reclamació: 297/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Ramon Informació reclamada: Diversa informació relacionada amb un contenciós contra l’Ajuntament i la difusió de la sentència, la contractació de serveis jurídics, del servei de subministrament d’aigua i d’actuacions musicals i d’animació, i la percepció de regals per part de l’Alcalde. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial Resum: Considerant el règim jurídic aplicable a les tres sol·licituds d’informació que es reclamen, detallat al fonament jurídic primer, no sembla plausible la concurrència de límits que, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC, puguin actuar restringint el dret d’accés, perquè, tot i que alguna de la informació que es demana conté dades personals, són o bé dades identificatives d’alts càrrecs del consistori associades a decisions i actuacions públiques en exercici de les seves funcions (cal entendre a la vista de l’exposició de la sol·licitud que es refereix a si se’n fa responsable l’Alcalde o tot el govern municipal), o bé, en el cas que els bufets d’advocats contractats per l’ajuntament utilitzi una denominació que es correspongui amb la identitat de la persona o persones físiques titulars, són dades identificatives de terceres persones que, com a adjudicatàries de contractes públics, no s’han de protegir de l’accés, sinó que per expressa previsió de l’article 13 LTAIPBG, s’han de difondre en règim de publicitat activa; en tot cas, tenint en compte que al règim jurídic d’accés a la informació dels electes locals no els son d’aplicació els límits de l’LTAIPBG, sinó els propis regulats a l’article 164.3 TRLMRLC, el caràcter personal de les dades no seria, per sí sol, un impediment per accedir-hi una persona regidora, sinó que es requeriria que fossin dades de l’esfera de la intimitat o que afectessin al dret a l’honor, i cap d’aquestes ho és. Tanmateix, hi ha algunes pretensions en l’escrit que desborden el procediment d’accés a la informació i, per tant, no poden ser admeses per via de reclamació. En conseqüència, s’ha d’inadmetre en aquest procediment la petició d’obtenir-ne una resposta oral al Ple, però s’admet la petició alternativa de rebre aquesta informació per escrit com una sol·licitud d’accés emparada en l’article 164.3 TRLMRLC, vist que es formula amb expressa invocació de l’article 29 del ROM, que regula el dret a la informació dels electes. De l’anterior es desprèn que les sol·licituds d’informació objecte d’aquesta reclamació no estan afectades per cap límit a l’accés, i de l’article 164.5 TRLMRLC se’n deriva que el silenci de l’Ajuntament en relació amb aquestes tres sol·licituds, que no ha estat rebatut per l’administració, té efectes jurídics estimatoris de l’accés a la informació sol·licitada, sense que s’hi puguin incloure les pretensions que s’han inadmès per ser alienes al procediment d’accés al a informació. Aquesta estimació per acte presumpte de les sol·licituds d’informació que ara es reclamen no queda desvirtuada pel què disposa l’article 29 del Reglament orgànic municipal (ROM) de l’Ajuntament de Sant Ramon. D’acord amb l’exposat, l’article 29 ROM només es pot aplicar d’acord amb el règim especial d’accés dels electes previst a la legislació de règim local, i de conformitat amb les disposicions de l’LTAIPBG que s’apliquen amb caràcter supletori, i per tant, no pot restringir l’abast i la garantia del dret d’accés a la informació dels electes, tal i com aquesta Comissió hauria advertit a l’Ajuntament si en la tramitació d’aquest ROM li hagués sol·licitat l’informe previ preceptiu, d’acord amb l’article 7.2.h RGAIP, que atribueix a la Comissió la funció d’emetre informe sobre els projectes normatius que elaborin les administracions públiques catalanes que regulin de forma directa el dret d'accés a la informació pública o que puguin tenir-hi una incidència rellevant. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Contractes. Informació institucional. Aigua. Obsequis. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Règim especial d’accés. Estimació presumpta. Límits. Dret a la intimitat i a l’honor. Dades personals. Objecte del procediment. Reglament d’organització municipal. Informació pública. Tasca d’elaboració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 9 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 297/2021, presentada per un electe de l’Ajuntament de Sant Ramon contra el mateix ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de febrer de 2021 l’electe reclamant presenta una instància genèrica a l’Ajuntament de Sant Ramon demanant resposta a tres escrits adreçats a l’Alcalde, que s’adjunten. El primer escrit annex està datat del 21 de febrer i fa referència a una nota informativa de l’Ajuntament que s’hauria distribuït als veïns sobre una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya recaiguda en relació amb un Decret d’Alcaldia de l’Ajuntament, i demana: “Primer.- Còpia de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Lleida, dictada en el plet interposat pel Sr. [...] contra el decret d’Alcaldia núm. 103/2014. Segon.- Còpia de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 4284/2020, dictada en el plet interposat pel Sr. [...] contra el decret d’Alcaldia núm. 103/20214. Tercer.- Còpia del decret d’Alcaldia núm. 103/2014. Quart.- Que se’ns contesti per escrit o en el ple ordinari proper de la persona o persones que es fan responsables de l’escrit informatiu esmentat i repartit el dia 18 de febrer, que informava de la sentència. Cinquè.- Que se’ns contesti per escrit o en el ple ordinari proper dels motius que l’escrit informatiu esmentat i repartit el dia 18 de febrer, que informava de la sentència, no es va repartir per tots els nuclis o al menys per totes les llars del municipi. Sisè.- Que se’ns informi del despatx o despatxos d’advocats que porten els contenciosos del consistori i l’import de les despeses dels anys 2018, 2019 i 2020 d’aquests bufets. Setè.- Que se’ns contesti per escrit o en el ple ordinari de com es fan els concursos de serveis jurídics al nostre ajuntament.” El segon escrit annex, datat del 20 de febrer, fa referència a les competències municipals en el servei d’abastament d’aigua i demana les següents dades estadístiques del consum d’aigua: “Primer.- Se’ns informi del nombre de contractes de subministrament d’aigua o, el que sol ser el mateix, n ombre de comptadors en l’actualitat o a finals del 2020, en total i especialment dades parcials per nuclis (Sant Ramon, Portell, Viver de Segarra i Gospí). Segon.- Se’ns informi del consum d’aigua (m3) del 2018 – 2019 i 2020, en total i especialment dades parcials per nuclis. Tercer.- Se’ns informi del consum (m3) total d’aigua del 2018 – 2019 i 2020, que s’ha utilitzat en alta de l’organisme GAS (Gestió d’aigües de la Segarra). El tercer escrit annex, datat el 24 de febrer de 2021, fa referència a la despesa municipal en espectacles i actuacions municipals, que no s’haurien suspès durant la COVID i que s’haurien adjudicat enterament a una sola empresa, i demana: “Primer.- Se’ns informi per escrit de l’import total de l’any 2018, 2019 i 2020 en actuacions musicals o d’animació comptabilitzades pel nostre ajuntament, i se’ns informi si en dit import figuren les aportacions dels nuclis o si no es el cas, si es contracten per part de les associacions dels nuclis. Segon.- Se’ns informi per escrit de l’import total de l’any 2020 en actuacions musicals o d’animació comptabilitzades pel nostre ajuntament a l’empresa Representacions Artístiques Subrios S.L. Tercer.- Que el Sr. Alcalde ens informi de a què és degut aquest interès tant fervent per realitzar sí o sí les actuacions musicals i argumentar-ne l’import en el pressupost alegrement els últims anys, tot el contrari envers els seus primers anys d’Alcalde. Quart.- Que el Sr. Alcalde ens informi de si li han proposat o ha rebut aquests anys d’Alcaldes algun tipus de comissió o diguem “regal”, per part d’alguna empresa de Representacions Artístiques. Cinquè.- Que el Sr. Alcalde ens informi de si rep o ha rebut aquests anys d’Alcalde algun tipus de comissió o diguem “regal”, per part d’alguna empresa constructora, empresa de serveis o proveïdor. Sisè.- En el cas de les preguntes anteriors la resposta sigui que sí, que se’ns informi de la quantitat i empresa.” En tots tres escrits, es fonamenta la petició de la manera següent: “Atès que les disposicions legals vigents en matèria de règim local i segons l’article 29 del Reglament Orgànic Municipal, tots els membres de la corporació tenen dret a obtenir les informacions que es trobin en poder dels serveis de la corporació i resultin necessàries per l’exercici de les seves funcions”. 3. La Reclamació presentada el 9 d’abril de 2021 posa de manifest que no s’hauria obtingut una resposta a la instància reflectida a l’antecedent 2 i afegeix: “Tot i demanar la documentació per instància i tornar a demanar repetida e insistentment durant el ple últim del dia 29 de març de 2021 no se’ns va donar la documentació sol·licitada com ja és normal, en dit ple se’ns va dir que s’adjuntaria en tot cas en l’acta que no es donaria fins al següent ple, és a dir que si es dona (cosa que dubtem vist els antecedents) no seria fins dintre de 3 o 4 mesos (els plens municipals ordinaris solen tenir un retard de 1 o fins i tot de 3 mesos), es a dir que en el cas que es doni seria mig any després de sol·licitar -lo i segurament incomplert o amb falta de documents com sol ser normal. Al esmentat ple sols se’ns va llegir unes dades referent al servei d’aigües però no podrem disposar del document físic i complert fins que se’ns doni l’acta, si es el cas que hi consti, cosa que dubtem.” 4. El 13 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 14 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Ramon i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 4 de maig de 2021 l’Ajuntament de Sant Ramon sol·licita a la GAIP una ampliació del termini inicialment concedit per a fer arribar la documentació reflectida a l’antecedent anterior, en 15 dies més. 7. El 5 de maig de 2021 la GAIP comunica a l’Ajuntament de Sant Ramon l’ampliació del termini concedit per a fer arribar la informació requerida en un màxim de 7 dies addicionals d’acord amb el previst per l’article 32.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 8. El 26 de maig de 2021, la GAIP requereix novament a l’Ajuntament de Sant Ramon que, de forma immediata, faci arribar l’informe i l’expedient requerits inicialment el dia 14 d’abril i posteriorment ampliat aquest termini fins el 13 de maig a petició seva, sense que a data d’aquesta resolució, l’Ajuntament de Sant Ramon hagi donat resposta a aquest darrer requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 8 posa de manifest que l’Ajuntament de Sant Ramon no ha aportat a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, ni tan sols depassat àmpliament el termini ampliat que la GAIP li ha atorgat amb aquest efecte a petició del propi Ajuntament, incomplint així el deure de col·laborar amb el procediment i d’atendre els requeriments d’aquesta Comissió, establerts a l’article 33.4 RGAIP: “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament de Sant Ramon amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Vist que la reclamació es presenta en relació amb tres escrits diferenciats, s’avaluarà el dret a accedir-hi de manera diferenciada, atenent les peticions concretes que s’hi contenen. La informació reclamada relativa a la sol·licitud de 21 de febrer de 2021 demana còpia de sentències en què l’Ajuntament ha estat part demandada, còpia del Decret d’Alcaldia impugnat, la identitat de la persona que es fa responsable del full que n’informava editat per l’Ajuntament i signat per l’Alcalde, perquè no va ser distribuït arreu del municipi, els despatxos d’advocats que porten els contenciosos del consistori i l’import de les despeses dels anys 2018, 2019 i 2020 d’aquests bufets, i el procediment per contractar els serveis jurídics. Considerant el règim jurídic aplicable a les tres sol·licituds d’informació que es reclamen, detallat al fonament jurídic primer, no sembla plausible la concurrència de límits que, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC, puguin actuar restringint el dret d’accés, perquè, tot i que alguna de la informació que es demana conté dades personals, són o bé dades identificatives d’alts càrrecs del consistori associades a decisions i actuacions públiques en exercici de les seves funcions (cal entendre a la vista de l’exposició de la sol·licitud que es refereix a si se’n fa responsable l’Alcalde o tot el govern municipal), o bé, en el cas que els bufets d’advocats contractats per l’ajuntament utilitzi una denominació que es correspongui amb la identitat de la persona o persones físiques titulars, són dades identificatives de terceres persones que com a adjudicatàries de contractes públics, no s’han de protegir de l’accés, sinó que per expressa previsió de l’article 13 LTAIPBG, s’han de difondre en règim de publicitat activa; en tot cas, tenint en compte que al règim jurídic d’accés a la informació dels electes locals no els son d’aplicació els límits de l’LTAIPBG, sinó els propis regulats a l’article 164.3 TRLMRLC, el caràcter personal de les dades no seria, per si sol, un impediment per accedir-hi una persona regidora, sinó que es requeriria que fossin dades de l’esfera de la intimitat o que afectessin al dret a l’honor, i cap d’aquestes ho és. Podria ser-ho la dada de la persona que afectada pel Decret d’Alcaldia recorregut, si el seu contingut pogués desvetllar situacions de la intimitat personal o familiar d’ella (situacions de vulnerabilitat social, comissió d’infraccions o delictes...), però tot i que aquesta Comissió no ha pogut accedir a la informació reclamada per avaluar-ho, el cert és que no és plausible que així sigui, vist que la identitat d’aquesta persona ja és coneguda per la persona reclamant, que la identifica en la sol·licitud, i sembla que ha estat difosa en el full informatiu distribuït per l’Ajuntament. Igualment, considerant que el litigi al què es fa referència ja ha obtingut sentència judicial, cal descartar que es tracti d’informació sota secret de sumari restringida a l’accés de les persones regidores, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC. La informació, doncs, no està afectada per cap límit que pugui justificar-ne la desestimació. Tanmateix, hi ha algunes pretensions en l’escrit que desborden el procediment d’accés a la informació i, per tant, no poden ser admeses per via de reclamació: es tracta de la petició d’obtenir resposta en uns sessió plenària que es formula en els punts quart, sobre la persona o persones que es fan responsables de l’escrit informatiu que informava de la sentència, ci nquè, sobre els motius per no repartir aquest full informatiu esmentat a totes les llars del municipi, sisè, demanant el despatx o despatxos d’advocats que porten els contenciosos del consistori i l’import de les despeses dels anys 2018, 2019 i 2020 d’aquests bufets, i setè, que demana com es fan els concursos de serveis jurídics a l’ajuntament. Tal i com s’estableix en el fonament jurídic primer d’aquesta Resolució, aquesta Comissió és competent per actuar revisant les decisions de l’Alcalde en matèria d’accés a la informació de les persones electes a l’empara de l’article 164.3 TRLMRLC, però no té cabuda en aquest procediment de reclamació cap altra pretensió d’empara per la desatenció d’altres iniciatives de control o d’impuls del govern municipal, com poden ser les preguntes en Ple o comissió, tant si se’n demana resposta oral o escrita. En conseqüència, s’ha d’inadmetre en aquest procediment la petició d’obtenir-ne una resposta oral al Ple, però s’admet la petició alternativa de rebre aquesta informació per escrit com una sol·licitud d’accés emparada en l’article 164.3 TRLMRLC, vist que es formula amb expressa invocació de l’article 29 del ROM, que regula el dret a la informació dels electes. Quant a la sol·licitud del 20 de febrer de 2020, fa referència al servei d’abastament d’aigua, que és una competència municipal, i demana quants comptadors s’han contractat a tot el municipi, i als nuclis de Sant Ramon, Portell, Viver de Segarra i Gospí, i el consum global anual de metres cúbics d’aigua referit a tot el municipi i als nuclis esmentats al 2018, 2019 i 2020, de manera agregada. Cal dir que, fins i tot si es volgués considerar que la dada sobre consum d’aigua associada a una persona física identificable pot afectar el seu dret a la intimitat personal o familiar, en aquest cas l’accés a la informació reclamada no podria limitar-se, donat que es demana agregada de tal forma que solament en l’hipotètic cas de què a un nucli hi visqués una única persona, seria possible identificar-la indirectament i associar-la al seu consum d’aigua, el què cal descartar per ser inversemblant. D’altra banda, tenint en compte que és informació pública aquella que està en poder de l’Ajuntament com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions (article 2.b LTAIPBG), i vist que s’estableix que l’Ajuntament té la competència de l’abastament d’aigua, la manca de possessió de les dades sol·licitades per part de l’Ajuntament no es podria oposar a l’accés que es reclama, ja que en tot cas l’Ajuntament tindria el poder jurídic de demanar aquesta informació a l’empresa que presta el servei. Finalment, el tercer escrit, de 24 de febrer de 2021, fa referència a la programació d’activitats culturals per l’Ajuntament i el seu fiançament, i a la contractació en especial d’una empresa d’espectacles identificada amb la seva denominació social, que certament conté una dada identificativa d’una persona física, però que tanmateix no es pot considerar una dada que afecti el dret a l’honor o la intimitat de la persona física, sinó una dada relativa a una persona jurídica adjudicatària de contractes públics, i com a tal sotmesa al règim de publicitat activa de l’article 13 LTAIPBG. Per tant, res es pot oposar a l’accés de la persona regidora reclamant a l’import de la despesa municipal anual en actuacions musicals d’animació al 2018, 2019 i 2020, indicant si s’han finançat amb aportacions dels nuclis o amb la intervenció d’associacions dels nuclis, així com a l’import total de l’any 2020 contractat a l’empresa Representacions Artístiques Subrios S.L per aquest concepte. Tampoc està afectada per cap límit la informació relativa als obsequis que l’Alcalde hagi rebut d’empreses de serveis o de proveïdors, indicant-ne l’empresa i el valor, si escau, o de si li han ofert i s’ha negat, o la constància escrita de què no s’ha produït mai aquesta situació. Tanmateix, l’epígraf tercer d’aquesta sol·licitud s’ha d’inadmetre, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte l’accés a la informació pública. Demana “a què és degut aquest interès tant fervent per realitzar sí o sí les actuacions musicals i augmentar -ne l’import en el pressupost alegrement els últims anys, tot el contrari envers els seus primers anys d’Alcalde” , i de la pròpia formulació d’aquest epígraf així com de l’exposició prèvia que s’hi fa, se’n desprèn que és una pregunta retòrica que no busca obtenir informació pública, en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG, sinó fer una crítica a la política municipal de manteniment d’espectacles i activitats durant la pandèmia. Pe r tant, correspon inadmetre aquest punt com a objecte d’aquesta reclamació descartant que l’Alcalde quedi obligar per aquest procediment i per aquesta Resolució a respondre aquest punt tercer, justificant la seva actuació o desmentint les afirmacions que hi fa la persona reclamant. De l’anterior es desprèn que les sol·licituds d’informació objecte d’aquesta reclamació no estan afectades per cap límit a l’accés, i de l’article 164.5 TRLMRLC se’n deriva que el silenci de l’Ajuntament en relació amb aquestes tres sol·licituds, que no ha estat rebatut per l’administració, té efectes jurídics estimatoris de l’accés a la informació sol·licitada, sense que s’hi puguin incloure les pretensions que s’han inadmès per ser alienes al procediment d’accés al a informació. Aquesta estimació per acte presumpte de les sol·licituds d’informació que ara es reclamen no queda desvirtuada pel què disposa l’article 29 del Reglament orgànic municipal (ROM) de l’Ajuntament de Sant Ramon, que estableix que: “Tots els membres de la Corporació tenen dret a obtenir de l’Alcalde o Alcaldessa els antecedents, dades o informacions que es trobin en poder dels serveis de la Corporació i resultin necessaris per l’exercici de les seves funcions, així com d’accedir als expedients administratius, antecedents i qualsevol altre tipus de documentació que obri en els arxius i dependències municipals. El previst en el paràgraf anterior, es refereix únicament i exclusivament als documents existents en els arxius municipals, tal i com aquests figuren en ells. Quan la sol·licitud impliqui l’elaboració d’un nou document, tal com informes, relacions, llistats o qualsevol altre de naturalesa anàloga, la seva autorització tindrà caràcter discrecional, i el seu termini de contestació es decidirà per l’Alcaldia en funció de les característiques del document a elaborar.” L’article 29 ROM sembla reduir l’abast del dret d’accés de les persones electes a la informació prèviament documentada i en la forma en què ho està en els arxius municipals, però cal tenir en compte que no es pot aplicar contravenint l’abast i la configuració jurídica del dret d’accés dels membres de la corporació local, establerta a la legislació de règim local amb caràcter bàsic, i interpretada per la jurisprudència del tribunal constitucional en sentit inequívocament favorable a la seva protecció i garantia en la seva màxima expressió. Efectivament, l’article 164.3 TRLMRLC és clar en establir que les sol·licituds d'informació dels electes s'entenen estimades per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud, i que “en qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial.” El règim jurídic dels electes locals s’ha d’integrar, en allò que no s’hi regula, amb l’aplicació supletòria de l’LTAIPBG, tal i com disposa la seva Disposició addicional primera.2, sobretot si en suposa una millora, tal i com determina el Tribunal Superior de Justícia en la sentència reproduïda parcialment al fonament jurídic primer. I això perquè, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional el dret dels electes està vinculat de manera indestriable a l’exercici del dret fonamental a la participació política (STC 220/1991 i STC 203/2001, entre moltes d’altres), i com a tal dret fonamental no podria tenir pitjor garantia ni menor potència que el dret a la informació que es garanteix per l’LTAIPBG a qualsevol persona. D’acord amb l’anterior, el concepte d’informació sobre la què es projecta el dret d’accés dels electes locals no es pot veure reduït en relació amb el concepte d’informació pública definida per l’article 2.b LTAIPBG sobre la què es projecta el dret d’accés de qualsevol persona, el què suposa que el dret a la informació dels membres de la corporació no es projecta només als documents i expedients prèviament existents als arxius municipals, com sembla pretendre el segon paràgraf de l’article 29 ROM, sinó també a qualsevols altres dades, registres o informació en qualsevol suport que estigui en poder de l’Ajuntament, encara que no estiguin prèviament llistades, sistematitzades o recopilades de la manera que es sol·liciten. Cal tenir en compte, igualment, que l’article 20 LTAIPBG estableix clarament al seu apartat 1 que el dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis, i que els apartats següents del mateix article neguen de forma expressa que l’Administració disposi de potestat discrecional per aplicar els límits, o que puguin ser aplicats per analogia. Per tant, les sol·licituds d’informació dels electes locals només poden ser desestimades per aplicació dels límits previstos al ‘article 164.3 TRLMRLC, i l’Alcalde no disposa de potestat discrecional per aplicar-los. Menys encara, per desestimar discrecionalment sol·licituds per causes diferents als límits legalment establerts, com sembla suggerir el darrer apartat de l’article 29 ROM. I encara, vist que no es pot donar pitjor protecció al dret fonamental dels electes que la que l’LTAIPBG garanteix a qualsevol persona, cal descartar que per disposició reglamentària es pugui condicionar discrecionalment l’accés a la informació dels electes quan es requereixi l’elaboració prèvia o la sistematització de la informació en llistats o relacions, com fa l’article 29 ROM, perquè això suposaria aplicar-los unes condicions més restrictives que les del règim general de l’LTAIPBG, que obliga a l’Administració, com a regla general, a elaborar la informació que es sol·licita, si cal, i només permet que pugui ser inadmesa una sol·licitud quan aquesta elaboració de la informació requereixi una tasca complexa, havent-ho de motivar i justificar en la resolució (article 29.2 LTAIPBG). D’acord amb l’exposat, l’article 29 ROM només es pot aplicar d’acord amb el règim especial d’accés dels electes previst a la legislació de règim local, i de conformitat amb les disposicions de l’LTAIPBG que s’apliquen amb caràcter supletori, i per tant, no pot restringir l’abast i la garantia del dret d’accés a la informació dels electes, tal i com aquesta Comissió hauria advertit a l’Ajuntament si en la tramitació d’aquest ROM li hagués sol·licitat l’informe previ preceptiu, d’acord amb l’article 7.2.h RGAIP, que atribueix a la Comissió la funció d’emetre informe sobre els projectes normatius que elaborin les administracions públiques catalanes que regulin de forma directa el dret d'accés a la informació pública o que puguin tenir-hi una incidència rellevant. En conseqüència, aquesta Resolució es pronuncia inadmetent la pretensió d’obtenir resposta oral al Ple que es conté en els punts quart, cinquè i setè de la sol·licitud d’informació de 21 de febrer, així com el punt tercer de la sol·licitud de 24 de febrer, i estimant la reclamació en relació amb la resta de les s ol·licituds d’informació detallades a l’antecedent 2. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2021, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 297/2021 en la pretensió d’obtenir resposta oral al Ple que es conté en els punts quart, cinquè i setè de la sol·licitud d’informació de 21 de febrer, així com el punt tercer de la sol·licitud de 24 de febrer, per no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb el fonament jurídic tercer. 2. Estimar parcialment la Reclamació 297/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada, d’acord amb el fonament jurídic tercer. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Ramon que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 (o que li manifesti que no en disposa, si és aquest el cas) dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Ramon a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 297/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.