Se solicitó al Ayuntamiento de Rubí el número de sanciones de tráfico impuestas por la policía local en los últimos 15 años. Tras una demora en la entrega, la GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información disponible y justificó la inexistencia del resto, aceptándolo el solicitante implícitamente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
Se produce la pérdida de objeto de la reclamación cuando la administración satisface la solicitud de forma extemporánea durante el procedimiento.
3
La satisfacción de la solicitud implica que se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la intervención del organismo de transparencia.
Texto completo
Resolució 472/2019, de 2 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 297/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Rubí
Informació reclamada: Multes imposades per la policia local.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació,
ha facilitat a la persona reclamant part de la informació sol·licitada, s’ha compromès a lliurar-li una altra
part i ha justificat la impossibilitat de facilitar-li la resta, tot en el marc d’aquest procediment, fins al punt
que la persona reclamant admet implícitament la satisfacció de la seva sol·licitud d’informació pública.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Sancions. Trànsit. Policia Local. Reclamació contra manca de lliurament.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’11 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 297/2019, presentada contra l’Ajuntament de
Rubí, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita
el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de gener de 2019 la persona reclamant hauria demanat la informació següent a l’Ajuntament
de Rubí: Nombre de sancions de trànsit imposades anualment per la policia local de Rubí en els
darrers 15 anys. A poder ser, per tipologia: aparcament indegut, excés de velocitat, positiu en
drogues. En format Excel.
3. El 4 de febrer de 2019 l’Ajuntament respon a la persona reclamant que s’estaria treballant per
poder oferir la informació sol·licitada a través del portal de dades obertes, amb la previsió de poder
oferir la informació durant el mes de març. Arran d’aquesta comunicació hi ha dos missatges de la
persona reclamant el 27 de març i el 24 d’abril, interessant-se per la publicació de la informació
sol·licitada i respostes no concloents de l’Ajuntament, que li acaba facilitant l’enllaç per fer la
reclamació a la GAIP.
4. La Reclamació presentada l’11 de maig de 2019 indica que si bé l’Ajuntament ha contestat la
sol·licitud, no li ha facilitat la informació demanada.
5. El 17 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom
de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant.
6. El 16 de juliol de 2019 la persona reclamant renuncia al procediment de mediació i demana
finalitzar la Reclamació amb una resolució del Ple de la GAIP.
7. El 22 de juliol la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament. Explica que pot facilitar les dades del nombre
d’expedients sancionadors incoats en matèria de trànsit per l’Ajuntament de Rubí, si bé només a
partir del 2007, perquè les d’anys anteriors ja s’haurien destruït en aplicació de la normativa
d’arxius. Les facilita en format Excel, tal com sol·licitava la persona reclamant. L’informe indica així
mateix que també facilitarà a la persona reclamant el nombre de denúncies de la policia local per
infraccions competència del Servei Català de Trànsit, si bé en aquest cas només a partir del 2011,
perquè no consten a l’Ajuntament els anys anteriors.
8. El 23 de juliol de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant
que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud. Al
venciment d’aquest termini no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació
de la que deriva la Reclamació, ha facilitat a la persona reclamant part de la informació sol·licitada, s’ha
compromès a lliurar-li una altra part i ha justificat la impossibilitat de facilitar-li la resta, tot en el marc
d’aquest procediment, fins al punt que la persona reclamant admet implícitament la satisfacció de la
seva sol·licitud d’informació pública. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2
d’agost de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 297/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.