Se solicitó al Ayuntamiento de Cubelles el nombre y contrato de la empresa instaladora de filtros contra microgranulados. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública de carácter ambiental que el Ayuntamiento debe poseer, no habiéndose acreditado límites legales que impidan su entrega.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es de carácter ambiental y constituye información pública según el artículo 2.b) de la LTAIPBG.
2
El Ayuntamiento de Cubelles se encuentra dentro del ámbito subjetivo de aplicación de la LTAIPBG y está obligado a resolver las solicitudes de acceso en tiempo y forma.
3
La falta de respuesta y de remisión de informes por parte del Ayuntamiento se califica como una falta de colaboración que no impide la resolución de la reclamación.
4
No concurren límites legales al derecho de acceso, ya que la Administración no ha justificado ningún motivo para denegar la información.
5
La información sobre la contratación de servicios de instalación de filtros debería ser considerada publicidad activa conforme al artículo 13 de la LTAIPBG.
6
Los titulares de documentos públicos deben disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y acceso a la información administrativa.
Texto completo
Resolució 812/2024, de 27 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 296/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Empresa instal·ladora de filtres per impedir abocaments de microgranulats.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Es reconeix el dret d’accés del reclamant a la informació demanada per ser informació
pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Ajuntament
ha de tenir en el seu poder i l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la
LTAIPBG i aquesta Comissió no aprecia la concurrència de límits que impedeixin la seva entrega.
Paraules clau: Ajuntaments. Empresa instal·ladora de filtres. Abocaments. Informació ambiental.
Contractació. Manca de col·laboració. Reclamació contra silenci. Estimació. Sense límits.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
1. El 28 de febrer entra a la GAIP la Reclamació 296/ 2024 presentada contra l’Ajuntament de
Cubelles en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 29 a 35 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. A la reclamació s’indica que l’Ajuntament no ha respost la sol·licitud d’accés, ni ha facilitat la
informació reclamada.
3. El 26 de gener de 2024 la persona reclamant adreça una petició a l’Ajuntament de Cubelles
exposa que “el dia 25 de Enero de 2024 Radio Cubelles publicó unos audios del Regidor de
Medio Ambiente de este Ayuntamiento donde declaraba que el ayuntamiento había contratado
una empresa de ingeniería mediambiental para instalar algún tipo de filtro que evite el vertido de
microgranulado a la playa de la Mota de Sant Pere” i és per això que demana “el nombre
completo de la empresa de ingeniería y así mismo solicito copia del contrato firmado con esta
empresa para la realización de dichas tareas”.
4. El 6 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 6 de març de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Aquesta petició es reitera el 24 d’abril de 2024.
6. A la data de la resolució a aquesta Comissió no li consta la recepció de cap documentació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant
a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració
Els antecedents 4 i 5 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació
pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a
l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació, de caràcter ambiental, que l’Ajuntament ha de tenir
en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies i l’Ajuntament resta inclòs
dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les
sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei.
El reclamant va sol·licitar en el seu dia a l’Ajuntament i ara reclama davant d’aquesta Comissió, tal i
com es desprèn dels antecedents, la identificació de quina és l’ empresa instal·ladora de filtres amb
la qual ha contractat l’Ajuntament, per tal d’impedir abocaments de microgranulats a la platja,
d’acord amb la informació difosa pel propi Ajuntament als mitjans de comunicació, com és la radio
local.
En quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu
l’article 21 de la LTAIPBG, atès que l’Ajuntament reclamat no ha fet arribar a la GAIP la informació
sol·licitada, aquesta Comissió no pot apreciar la seva concurrència que haurà de valorar
l’Ajuntament en el seu lliurament.
Aquesta Comissió conclou que és procedent declarar el dret del reclamant a que se li lliuri la
informació reclamada, tot fent avinent d’altra banda, que per al cas, de que efectivament s’hagi
procedit a la contractació pel propi Ajuntament dels serveis d’instal·lació de filtres per tal d’impedir
abocaments de microgranulats a la platja, aquesta informació tindria la condició de ser considerada
com publicitat activa i hauria de complir amb les obligacions de transparència que es preveuen a la
LTAIPBG, específicament les previstes sobre contractació pública a l’article 13 de la LTAIPBG i
caldria donar informació pública al corresponent portal de l’administració reclamada sobre els
òrgans de contractació, de les licitacions en tràmit, tipus de contracte, el seu objecte, el contingut
econòmic, els plecs de clàusules administratives i les condicions d’execució, contractes subscrits,
entre d’altra.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la
informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la
classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les
convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i
documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la
integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de
tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la
funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa
vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la
possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar -ne el format i la
sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i
documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en
l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat
de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes
en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la
funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat
legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un
sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer
de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de
documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els
documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat
política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses
públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008,
de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan
l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona
tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar
d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la
direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància
administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha
de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament
autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament
classificats de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el
nivell Contractació administrativa i assistència tècnica (codi 0046), sèrie Contractacions de serveis
(1403).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per
la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27
de juny de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 296/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 .
2. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 296/2024 i disp osar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament
la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article
25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.