Acceso a información sobre personal responsable y facturación de servicios de asistencia sanitaria en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Resolució 471/2019, de 2 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 295/2019 Administració reclamada: Fundació de Gestió Sanitària Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Informació reclamada: Personal responsable i facturació de serveis d’assistència sanitària. Sentit de la Resolució: Estimació parcial, desestimació i inadmissió parcial Resum: La identitat de les persones titulars dels càrrecs indicats per l’apartat 2 de la sol·licitud és sens dubte informació directament relacionada amb l’organització i el funcionament de la FGS, tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT aportat en aquest procediment, en relació amb la qual l’article 24.1 LTAIPBG estableix la presumpció general de que han de prevaldre el dret d’accés a ella, a no ser que en el cas concret procedeixi la prevalença de la protecció de les dades persona o altres drets constitucionalment protegits; en aquest procediment s’ha donat audiència a les persones afectades per aquesta part de la reclamació i, si bé s’han rebut manifestacions de no consentiment a la cessió d’informació sobre la identitat respectiva, no han posat de manifest cap circumstància singular que justifiqui la prevalença de la protecció de dades personals sobre el dret d’accés a la informació pública relativa a la identitat dels titulars del càrrecs afectats. La Resolució de la GAIP 48/2018 (i d’altres de posteriors) ja s’han hagut de pronunciar, en el marc d’una Reclamació presentada per la mateixa persona reclamant, sobre fins a quin punt s’hauria de considerar ICPA, en relació amb les funcions que presta per a l’Hospital de Sant Pau, empresa obligada en relació amb al transparència i el dret d’accés a la informació pública per l’article 3.2 LTAIPBG, y ha resolt que no procedeix que se li atribueixi tal consideració, perquè no exerceix cap de les funcions previstes per l’article 3.1.d) LTAIPBG, i aquesta Resolució és ferma al no haver estat impugnada per la persona reclamant. Les al·legacions de les persones responsables de l’atenció a l’usuari, de gestió de pacient i del servei d’urgències s’oposen, com a mínim de moment, no autoritzen expressament la cessió de les dades personals que les afecten; ha de tenir-se en compte que la cessió de dades personal pot tenir la seva base jurídica en l’autorització del seus titulars o en alguna altra previsió legal; el finament jurídic 3 posa de manifest que en aquest cas l’article 24.1 LTAIPBG constitueix la previsió legal que, sense necessitat d’autorització dels titulats de les dades afectades, determina la prevalença del dret d’accés a la informació sol·licitada; en aquest context, les al·legacions tenien per objecte no tant l’obtenció de l’autorització de l’accés a les dades personals respectives, sinó la possibilitat de posar de manifest circumstàncies personals en les que l’accés sol·licitat podria produir perjudicis especials en les persones afectades, que comportarien la prevalença de la protecció d’aquestes dades sobre el dret d’accés; el cas és que les al·legacions rebudes no posen de manifest cap circumstància d’aquest tipus, de tal manera que, per disposició legal, cal concloure que procedeix l’accés a les dades d’identificació sol·licitades. No procedeix aplicar en aquest cas la previsió dels articles 34.3 LTAIPBG i 47.2 RGAIP, que determina la demora en l’entrega de la informació sol·licitada fins a la fermesa de la resolució quan aquesta és estimatòria de la sol·licitud i les persones afectades s’oposen a la mateixa, perquè les tres persones que aporten al·legacions no fan constar expressament la seva oposició a la estimació de la sol·licitud de la informació relativa a la seva identitat, ja que es limita a negar la seva autorització, que no és el mateix. Paraules clau: Fundacions del sector públic. Càrrecs directius. Reclamació contra estimació parcial. Límit. Dades personals. Identitat de persones físiques. Trasllat. Al·legacions. Consentiment. Oposició de terceres persones afectades. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 295/2019, presentada contra la Fundació de Gestió Sanitària Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (FGS), en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 29/2014, de 29 de desembre, de transparència accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 20 de maig de 2019 la GAIP sol·licita a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’aportar la documentació que acrediti la presentació d’una sol·licitud prèvia d’informació pública i, en tal cas, la denegació de la mateixa per l’Administració. La Reclamació s’esmena als efectes requerits el 21 de maig de 2019. 2. El 15 de març de 2019 la persona reclamant sol·licita la informació següent a la FGS: 2.1. Càrrec, director o responsable que pren les decisions operatives, del dia a dia, en relació amb les urgències de l’Hospital. 2.2. Per a cada any entre 2009 i 2018, ambdós inclosos, el nom de 6 director o responsables de servei determinats de l’Hospital i de la persona responsable de la relació o coordinació entre l’Hospital i l’empresa ICPA. 2.3. Per a cada any entre 2009 i 2018, ambdós inclosos, la relació d’asseguradores u altres obligats al pagament no particulars (amb indicació de la denominació, direcció, telèfon i email) als que ha emès factures ICPA en concepte de prestacions d’assistències sanitàries per part de la FGS. 2.4. Per a cada any entre 2009 i 2018, ambdós inclosos, la relació de les asseguradores u altres obligats al pagament no particulars (amb indicació de la denominació, direcció, telèfon i email) que tinguin contractes firmats amb ICPA que autoritzin al contractista a emetre’ls factures per contractes assistencials. 2.5. Les dades següents, corresponents al període 2009 a 2018, del Terminal Punt de Venda (TPV) utilitzat durant el procés de gestió de la facturació a estrangers per ICPA, mitjançant el qual ICPA cobra prestacions sanitàries de la FGS: 2.5.1. Nom del banc o bancs. 2.5.2. Nom i CIF o NIF del titular o titulars del contracte del TPV. 2.5.3. Exemples de transaccions electròniques efectuades amb el TPV, concretament totes les efectuades entre l’1 i el 15 d’agost de 2017 i l’1 i el 15 d’agost de 2018, amb supressió de les dades personals que continguin. La sol·licitud invoca l’LTAIPBG i demana que la informació sol·licitada li sigui facilitada en qualitat oficial i en suport paper o arxiu PDF. 3. La Resolució de 15 d’abril de 2019 del Director Gerent de la FGS estima parcialment la sol·licitud d’informació anterior, en els següents termes en relació amb cada un dels seus apartats: 3.1. E relació amb allò sol·licitat pel primer apartat, indica que no hi ha responsable. En relació amb les admissions lligades a la facturació, la responsabilitat correspondria al Departament d’economia. 3.2. En relació amb allò sol·licitat pel segon apartat, ofereix els noms de les persones responsables dels tres càrrecs que tindrien vinculació operativa amb ICPA. 3.3. En relació amb allò sol·licitat als apartats tercer, quart i cinquè, considera que la FGS no està obligada a donar ni conèixer aquesta informació, ja que ICPA no està obligada a facilitar-la. Invoca en aquest sentit la Resolució de la GAIP 48/2018. 4. La Reclamació presentada el 9 de maig de 2019 fa algunes valoracions sobre el contracte entre la FGS i ICPA i formula les següents consideracions en relació amb la resposta obtinguda a cada un dels apartats de la sol·licitud: 4.1. En relació amb el primer apartat de la sol·licitud, insisteix en demanar qui és el càrrec responsable de les decisions del dia a dia del servei d’urgències de l’Hospital, és a dir, de les prestacions assistencials, i no de la gestió econòmica, que és la resposta obtinguda. 4.2. En relació amb el segon apartat de la sol·licitud, assenyala que si bé se li ha facilitat els noms dels tres responsables, insisteix que li falten quatre més doncs la seva sol·licitud no es limitava als que tenien relació operativa amb ICPA. 4.3. Argumenta que allò sol·licitat als apartats tercer quart i cinquè de la sol·licitud pertany a la prestació de serveis sanitaris i, en conseqüència, la informació relativa hauria d’estar en poder de la FGS, com a conseqüència de la seva condició d’entitat pública i de la seva responsabilitat sobre el servei d’assistència sanitària i el seu finançament. 5. El 29 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la FGS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que porta causa i, en general, dels antecedents que poden ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 6. El 21 de juny de 2019, a la vista de les similituds entre aquesta Reclamació i al 294/2019, la GAIP les trasllada a ICPA, empresa que tindria la consideració de tercera persona afectada, als efectes del que estableixen els articles 31 i 34 RGAIP. 7. El 27 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe de la FGS. Es ratifica en la resolució indicada per l’antecedent 3, especialment en relació amb els apartats 3 a de la sol·licitud. En relació amb les identitats sol·licitades pels apartats 1 i 2 de la sol·licitud considera que ja s’ha facilitat la dels responsables subjectes a la obligació de publicitat activa i que la relativa a la resta de càrrecs sol·licitats, la seva divulgació infringia la normativa de protecció de dades personals, perquè no tindria relació directa ni contra ICPA, ni amb les incidències invocades per la persona reclamant en relació amb l’Hospital del Mar, de tal manera que prevaldria la denegació per criteris de proporcionalitat. 8. Parant atenció a que l’informe indicat per l’antecedent anterior invoca la normativa de protecció de dades personal per a denegar la informació sol·licitada, l’1 de juliol de 2019 la GAIP sol·licita l’informa de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT) previst per l’article 42.8 LTAIPBG. 9. El 10 de juliol de 2019 la GAIP rep una comunicació de la FGS assenyalant que en la mateixa data la Fundació, atenent a una petició prèvia de la GAIP, hauria traslladat la Reclamació a les terceres persones afectades per ella, als efectes que puguin formular al·legacions en relació amb la mateixa, dins del termini de 10 dies. 10. El 23 de juliol de 2019 la GAIP, en resposta al trasllat de la Reclamació indicat a l’antecedent 9, rep les respectives comunicacions de tres persones físiques afectades per la sol·licitud, en tant que responsables d’atenció a l’usuari, de gestió de pacients i del servei d’urgències, és a dir, serveis o activitats de l’hospital de les quals la persona reclamant sol·licita la identitat. Les tres coincideixen en assenyalar que els sembla oportú esperar un pronunciament de l’APDCAT i que actualment no consisteixen que es facilitin les seves dades personals a la persona reclamant. 11. El 25 de juliol de 2019 la GAIP rep les al·legacions de l’empresa ICPA. Assenyala que la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació excedeix de l’àmbit popi del dret d’accés a la informació pública, doncs en els seus apartats 3 a 5 demana informació privada d’ICPA, el que podria constituir un abús de dret, apart d’infringir el límit de l’article 21.1.f (drets privats legítims). Qualifica la sol·licitud com reiterativa i assenyala que les mateixes pretensions ja haurien sigut denegades conforme resolucions de la GAIP fermes. Argumenta també que la sol·licitud demana informació anterior a l’entrada en vigor de la legislació de transparència, quan no pot pretendre que el dret d’accés pugui projectar-se retroactivament. Fa referència a la Resolució de la GAIP 438/2019, corresponent a una reclamació de la mateixa persona reclamant contra el Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, que hauria informat a la persona reclamant que per a accedir a les dades pròpies prevista per la legislació de protecció de dades personals, i assenyala en relació amb aquesta qüestió que la persona reclamant també hauria interposat reclamació contra ICPA davant l’APDCAT, que la va desestimar mitjançant resolució PT 7/2019. 12. El 26 de juliol de 2019 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades no impedia l’accés de la persona reclamant a conèixer la identitat (nom i cognoms) dels càrrecs de responsables o directius als qui es refereix la persona reclamant. La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les dades dels tercers obligats al pagament que son persones jurídiques. Aquesta informació no ha d’incloure dades personals de persones físiques, ja siguin els propis pacients o les persones físiques que hagin realitzat els pagaments.” 13. El 26 de juliol de 2019 la GAIP envia l’informa de l’APDCAT a les persones afectades que han formulat les al·legacions indicades a l’antecedent 10. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació de càrrecs de responsabilitat de la FGS Els dos primers apartats de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demanen la identificació de diversos càrrecs de responsabilitat en relació amb funcions o serveis determinats de la FGS. El primer apartat sol·licita quin és el càrrec responsable de prendre les decisions operatives, del dia a dia, en relació amb el servei d’urgències de l’Hospital. La resposta de la FGS és que tal càrrec, des del punt de vista assistencial, no existeix, ja que el servei d’urgències de l’Hospital atén a tothom, i indica que des del punt de vista de facturació el càrrec de responsable és el Departament d’Economia. La Reclamació insisteix en voler saber el càrrec responsable de les decisions operatives ordinàries en el servei d’urgències i argumenta que tal responsabilitat ha d’existir. La veritat és que si s’atén a la literalitat de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, la FGS ja va proporcional en la seva resposta la informació sol·licitada; és veritat que la sol·licitud demana el “càrrec, director o responsable que pren les decisions operatives, del dia a dia, en relació a les urgències de l’hospital”, però afegeix: “concretament, sol·licito saber en responsabilitat de quin càrrec està prendre les decisions sobre l’admissió d’un pacient a urgències de l’Hospital”, i aquesta sol·licitud ja haurà estat atesa amb la resposta de que aquesta funció no existiria a l’Hospital, en tant no hi hauria decisions sobre admissions a urgències, al atendre’s a tothom. La Reclamació detalla altres diversos tipus de decisions que formarien part del “dia a dia” del servei, com les relatives al personal. El cas és, nogensmenys, que la literalitat de la sol·licitud limita el dia a dia del que es demana informació a les “decisions sobre l’admissió d’un pacient”, qüestió que ja ha estat contestada i, en conseqüència, en relació amb aquest primer apartat de la sol·licitud, la Reclamació ha de ser inadmesa per manca d’objecte. El segon apartat de la sol·licitud demana, per als anys 2019 a 2018, ambdós inclosos, el nom dels responsables següents: Director gerent o Director general, Director mèdic, Director financer i/o econòmic administratiu, Director o responsable d’urgències, Director o responsable d’admissions i Director o responsable d’atenció a l’usuari, això com també la identificació del càrrec o persona responsable de la relació o de coordinar la relació entre la FGS i ICPA. La resposta de la FGS facilita, per a tots els anys sol·licitats, la identitat de les persones responsables de la Direcció Gerència i de la Direcció Financera, en la mesura que serien els càrrecs amb vinculació operativa amb ICPA; també facilita el nom de la persona responsable de coordinar la relació entre la FGS i ICAP, però sense indicar quin seria el seu càrrec, ni si ha ostentat aquesta responsabilitat per a tot el període sol·licitat. En conseqüència, faltaria facilitar aquestes dades de la coordinació de la relació amb ICPA, així com la identitat de la persona responsable de la direcció mèdica, d’urgències, d’admissions i d’atenció a l’usuari. La Reclamació insisteix en voler conèixer la identitat de les persones titulars dels càrrecs esmentats, amb l’argument de que la sol·licitud no circumscrivia el seu objecte als càrrec implicats en la relació de la FGS amb ICPA, el qual és cert. La resposta oferta per la FGS en l’informe aportat a aquest procediment assenyala que la identitat dels càrrecs afectats per la obligació de publicitat activa ja és accessible al web de transparència de l’hospital, i en relació amb la resta considera que la seva identitat esta protegida per la legislació de da des personals, ratificant així la seva negativa a facilitar més informació que la aportada en la resposta anterior. La remissió a la informació publicada a la pàgina web no resol la sol·licitud pendent de noms de càrrecs. Per una part, perquè dels càrrecs sol·licitats dels que no s’ha facilitat la identitat la web de l’Hospital tan sols informa de les persones que son responsables actuals de determinats càrrecs, mentre que la sol·licitud demana aquesta informació per al lapse de temps comprès entre 2009 i 2018. La identitat de les persones titular dels càrrecs indicats per l’apartat 2 de la sol·licitud és sens dubte informació directament relacionada amb la organització i el funcionament de la FGS, tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment, en relació amb la qual l’article 24.1 LTAIPBG estableix la presumpció general de que ha de prevaldre el dret d’accés a ella, a no ser que en el cas concret procedeixi la prevalença de la protecció de dades personal u altres drets constitucionalment protegits. En aquest procediment s’ha donat audiència a les persones afectades per aquesta part de la Reclamació i, si bé s’han rebut manifestacions de no consentiment a la informació sobre la identitat respectiva, no han posat de manifest cap circumstància singular que justifiqui la prevalença de la protecció de dades personals sobre el dret d’accés a la informació pública relativa a la identitat dels titulars dels càrrecs afectats. En conseqüència, procedeix declarar el dret de la persona reclamant a que la FGS li faciliti el nom de les persones responsables de la direcció mèdica, del servei d’urgències, d’admissions i d’atenció a l’usuari, per cada un dels anys compresos entre 2009 i 2018, ambdós inclosos, així com la identificació del càrrec i el nom del seu titular responsable de coordinar la relació entre la FGS i ICPA, també per cada un dels anys indicats. 3. Dret d’accés a la informació sol·licitada en els apartats 3 a 5 de la sol·licitud Els tres darrers apartats de la sol·licitud d’informació demanen dades de l’empresa ICPA concretament: la relació d’asseguradores i altres tercers obligats al pagament no particulars als qui ha facturat ICPA per prestacions sanitàries de la FGS; relació d’asseguradores o altres tercers obligats al pagament no particulars que tenen o han tingut contractes amb ICPA, segons el previst per l’apartat III del contracte suposadament vigent entre ICPA i la FGS; determinades dades del terminal punt de venda d’ICPA utilitzat per al pagament electrònic en la gestió de la facturació a estrangers. Tot i que la informació que s’acaba d’indicar esta vinculada a l’activitat d’una empresa privada (ICPA), des del punt de vista de la legislació de transparència i accés a la informació pública (article 2.b LTAIPBG), tindria la consideració d’informació pública si esta en poder de l’Administració (En aquest cas, la FGS), o bé si es considera que l’empresa privada citada esta obligada per l’article 3.2 LTAIPBG a facilitar aquesta informació en compliment de les seves obligacions en relació amb el dret d’accés a la informació pública. La FGS afirma taxativament, tant en la resolució sobre la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant, com en l’informe aportat a aquest procediment de reclamació, que ICPA no esta obligat a facilitar-li aquesta informació, del que es dedueix que la Fundació no disposa d’ella. Assenyala a demés, que la FGS no té res a veure amb l’Hospital del Mar i la Reclamació faria diverses al·lusions a una experiència de la mare de la reclamant amb aquest Hospital. La persona reclamant argumenta sobre la base de diverses consideracions que hauria de posseir-la, però el cas és que segons sembla no és així i la GAIP no té cap motiu per dubtar de la veracitat d’aquestes asseveracions. Per tant, s’ha d’assumir que la informació indicada al principi d’aquest finament no esta en poder de la FGS, dada que en si mateixa ofereix informació de la que la persona reclamant pot extreure les conclusions que consideri oportunes. En la mesura que ICPA desenvolupa una activitat (de facturació, intermediació i altres serveis en relació amb pacients estrangers del Consorci) per compte de la FGS, cal plantejar-se fons a quin punt la informació d’aquesta empresa sol·licitada pot ser considerada informació pública, en aplicació de l’article 3.2 LTAIPBG. Aquest precepte assenyala que “En els casos de l’apartat 1.d y e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dures a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. L’apartat 1.d citat al principi del precepte transcrit es refereix a “les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic”, circumstància en la que podria estar ICPA. El cas és, que la Resolució de la GAIP 48/2018 (i d’altres de posteriors) ja s’han tingut que pronunciar, en el marc d’una Reclamació presentada per la mateixa persona reclamant, sobre fins a quin punt s’ha de considerar a ICPA, en relació amb les funcions que desenvolupa per a l’Hospital de Sant Pau, empresa obligada en relació amb la transparència i el dret d’accés a la informació pública per l’article 3.2 LTAIPBG, i ha resol que no procedeix que se li atribueixi tal consideració, perquè no exerceix cap de les funcions previstes per l’article 3.1.d LTAIPBG, i aquesta Resolució és ferma al no haver estat impugnada per la persona reclamant. A la vista de les anteriors consideracions, procedeix concloure que la desestimació de la sol·licitud d’accés a la informació indicada a l’inici d’aquest fonament jurídic feta per la Resolució de la FGS de 15 d’abril de 2019 (antecedent e) s’ajusta a l’ordenament jurídic i, en conseqüència, procedeix desestimar aquest part de la Reclamació. 4. Al·legacions de tercer afectats i els seus efectes Els antecedents 10 i 11 reflecteixen les al·legacions aportades a aquest procediment per part de terceres persones afectades per la Reclamació, concretament per les persones responsables de l’atenció a l’usuari, de gestió de pacients i del servei d’urgències i per part d’ICPA. Les al·legacions d’ICPA conclouen demanant la desestimació de la Reclamació i exposen diversos arguments pels quals no s’haurien d’atendre els apartats tercer a cinquè de la sol·licitud d’informació, que específicament demanen dades que afecten directament l’activitat d’aquesta empresa. Tenint en compte que el fonament jurídic anterior conclou en la necessitat de desestimar precisament aquests mateixos apartats de la sol·licitud, es donaria satisfacció a les pretensions d’ICPA i no hi hauria lloc per a més pronunciaments en relació amb les seves al·legacions. Les al·legacions de les persones responsables d’atenció a l’usuari, de gestió de pacients i del servei d’urgències no consideren de forma expressa, com a mínim de moment, la cessió de les dades personals que els afectes. Cal tenir en compte que la cessió de dades personals pot tenir la seva base jurídica en l’autorització dels seus titulars o en alguna previsió legal; el fonament jurídic 3 posa de manifest que en aquest cas l’article 24.1 LTAIPBG constitueix la previsió legal que, sense necessitat d’autorització dels titulars de les dades afectades, determina la prevalença del dret d’accés a la informació sol·licitada. En aquest context, les al·legacions tenien per objecte no tant l’obtenció de l’autorització de l’accés a les dades personals respectives, sinó la possibilitat de posar de manifest circumstàncies personals en les que l’accés sol·licitat podria produir perjudicis especials en les persones afectades, que comportessin la prevalença de la protecció d’aquestes dades sobre el dret d’accés. El cas és que les al·legacions rebudes no posen de manifest cap circumstància d’aquest tipus, de tal manera que, per disposició legal, cal concloure que procedeix l’accés a les dades identificatives sol·licitades. També s’ha d’entendre que no procedeix aplicar en aquest cas la previsió dels articles 34.3 LTAIPBG i 47.2 RGAIP, que determina la demora en l’entrega de la informació sol·licitada fins la fermesa de la resolució quan aquesta és estimatòria de la sol·licitud i les persones afectades s’oposen a la mateixa, perquè les tres persones que aporten al·legacions no fan constar expressament la seva oposició a l’estimació de la sol·licitud de la informació relativa a la seva identitat, ja que es limiten a negar la seva autorització per la cessió de les seves dades personals, que no és el mateix. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 d’agost de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 295/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a que al FGS li faciliti el nom de les persones responsables de la direcció mèdica, del servei d’urgències, d’admissions i d’atenció a l’usuari, per cada un dels anys compresos entre 2009 i 2018, ambdós inclosos, així com la identificació del càrrec i el del seu titular responsable de coordinar les relacions entre la FGS i ICPA, també per cada un dels anys indicats, de conformitat amb les consideracions del fonament jurídic segon. 2. Desestimar la Reclamació 295/2019, en relació amb el que es sol·licita als apartats tres a cinc de la sol·licitud d’informació de la que deriva al Reclamació, perquè el que es sol·licita no és informació pública, d’acord amb les consideracions formulades pel fonament jurídic tercer. 3. Inadmetre la Reclamació 295/2019 en relació amb el primer apartat de la sol·licitud indicada per l’antecedent 2, per manca d’objecte, de conformitat amb les consideracions del fonament jurídic segon. 4. Anular la Resolució del Director gerent de la FGS de 15 d’abril de 2019, en tot el que s’oposi a la present Resolució. 5. Requerir a la FGS per a que lliuri la informació indicada en l’apartat anterior a la persona reclamant en el termini de quinze dies des de la notificació de la present resolució per tal que, acte seguir, n’informi a la GAIP. 6. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució de la present resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 7. Notificar la Resolució a ICPA i les altres tres persones afectades que han presentat al·legacions, segons indica l’antecedent 10. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 295/2019 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.