Ni la disponibilitat material prèvia per part de l’Administració, ni l’existència d’una obligació legal de disposar de la informació són requisits sine qua non per a que la informació comptable relativa a les subvencions rebudes de l’Ajuntament que els grups han de mantenir a disposició del Ple sigui considerada informació pública, essent suficient amb que l’Ajuntament tingui el poder de demanar-la (i té aquesta potestat, en base a l’article 73.3 LBRL), que la informació sigui preexistent (i és de pressuposar que ho és i que els grups compleixen amb l’obligació legal de mantenir la comptabilitat actualitzada i a disposició del Ple que els imposa l’article 73.3 LBRL), i que estigui relacionada amb l’exercici de les seves funcions (funció, igualment, prevista a l’article 73.3 LBRL). La sola indicació del traspàs dels fons del grup al partit no permet acomplir aquesta finalitat i per això la satisfacció adequada del dret d’accés reclamat requeriria poder completar la informació ja lliurada indicant si, a canvi d’aquestes aportacions, el grup rep serveis relacionats amb el seu funcionament i, si és així, quins serveis concrets es reben a canvi, i la valoració econòmica del cost d’aquests serveis, almenys aproximada, amb independència de si el partit factura o no aquests serveis al grup; per exemple, cost facturat o valoració econòmica dels serveis d’assessorament al grup prestat pel personal del partit, cost facturat o valoració econòmica de la cessió de locals, cost facturat o valoració del cost del material proveït pel partit al grup, etc.; o, si escau, informar de si les aportacions al partit -en tot o en quina part- tenen la consideració d’aportació incondicionada i la finalitat de finançar el funcionament i l’activitat del partit polític, sense cap contraprestació directa per al grup municipal, com sembla apuntar el grup Barcelona en Comú. Per això si aquesta informació es troba documentada o si existeix prèviament en qualsevol format i els grups la coneixen, haura
Texto completo
Resolució 87/2019, de 22 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 293/2018
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Desglossament anual de despeses amb càrrec a les aportacions
econòmiques als grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2015 al 2018 i factures.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: Ni la disponibilitat material prèvia per part de l’Administració, ni l’existència d’una obligació
legal de disposar de la informació són requisits sine qua non per a que la informació comptable
relativa a les subvencions rebudes de l’Ajuntament que els grups han de mantenir a disposició del Ple
sigui considerada informació pública, essent suficient amb que l’Ajuntament tingui el poder de
demanar-la (i té aquesta potestat, en base a l’article 73.3 LBRL), que la informació sigui preexistent (i
és de pressuposar que ho és i que els grups compleixen amb l’obligació legal de mantenir la
comptabilitat actualitzada i a disposició del P le que els imposa l’article 73.3 LBRL), i que estigui
relacionada amb l’exercici de les seves funcions (funció, igualment, prevista a l’article 73.3 LBRL). La
sola indicació del traspàs dels fons del grup al partit no permet acomplir aquesta finalitat i per això la
satisfacció adequada del dret d’accés reclamat requeriria poder completar la informació ja lliurada
indicant si, a canvi d’aquestes aportacions, el grup rep serveis relacionats amb el seu funcionament i,
si és així, quins serveis concrets es reben a canvi, i la valoració econòmica del cost d’aquests serveis,
almenys aproximada, amb independència de si el partit factura o no aquests serveis al grup; per
exemple, cost facturat o valoració econòmica dels serveis d’assessorament al grup prestat pel
personal del partit, cost facturat o valoració econòmica de la cessió de locals, cost facturat o valoració
del cost del material proveït pel partit al grup, etc.; o, si escau, informar de si les aportacions al partit -
en tot o en quina part- tenen la consideració d’aportaci ó incondicionada i la finalitat de finançar el
funcionament i l’activitat del partit polític, sense cap contraprestació directa per al grup municipal, com
sembla apuntar el grup Barcelona en Comú. P er això si aquesta informació es troba documentada o si
existeix prèviament en qualsevol format i els grups la coneixen, hauran de completar la informació
amb aquest detall o referència; cas contrari, els grups hauran de deixar constància escrita que no
coneixen a què destina el partit els fons que li traspassa el grup, o que les aportacion s ho són sense
cap contraprestació directa o indirecta, o que tenen la finalitat de finançar el partit. No es pot restringir
el dret d’accés sobre les factures pel fet que la seva publicació al portal de transparència no vingui
directament imposada per l’article 15 LTAIPBG -ni pel Criteri 1/2018 de la GAIP que l’interpreta- , ja
que l’àmbit material d’informació sobre la què es projecta el dret d’accés és molt més ampli que el
catàleg d’informació que ha de ser objecte de publicitat activa. Les factures o altra documentació
justificativa de les despeses realitzades amb càrrec a les subvencions rebudes pels grups polítics de
l’Ajuntament de Barcelona -com per exemple, el conveni amb el partit on s’estipuli la transferència de
fons-, en la mesura en què existeixi i estigui a mans els grups polítics municipals, és informació
pública sobre la què es projecta el dret d’accés, i el fet que l’article 73.3 LBRL no exigeixi que les
factures es presentin al Ple o que l’Ajuntament de Barcelona no tingui regulat un procediment de
justificació d’aquestes subvencions que ho estipuli, no li treu aquesta condició. De la mateixa manera,
resulta irrellevant per a què les factures tinguin la consideració d’informació pública que el Ple les hagi
requerides prèviament, ja que de l’article 73.3 LBRL no es desprèn, ni directament ni indirectament,
que la facultat del Ple d’exercir el control intern de les subvencions tingui caràcter exclusiu ni excloent,
ni que aquesta via sigui la única via per a obtenir la documentació justificativa de la destinació de les
subvencions rebudes, ni determina que aquesta informació hagi d’estar reservada exclusivament al
coneixement del Ple, o que tingui la consideració legal d’informació confidencial. Cal recordar que
l’Ajuntament és un subjecte plenament obligat per l’article 3.1 LTAIPBG a satisfer el dret d’accés a la
informació (article 18 LTAIPBG) sense cap altra restricció que la derivada dels límits legals, i, per tant,
està obligat a realitzar les actuacions necessàries per satisfer -lo, proveint-se pels mecanismes adients
de la informació pública, quan no estigui materialment a les seves mans. Per tant, l’LTAIPBG obliga
l’Ajuntament a obtenir i facilitar aquesta informació de la forma i per la via que consideri més oportuna,
però amb eficàcia i diligència, de manera que l’LTAIPBG no obliga, però tampoc impedeix, l’actuació
del Ple requerint la informació. La seva actuació no és requisit, ni aquesta Resolució la imposa, però
res no obsta perquè s’utilitzi aquest òrgan, o qualsevol altre, per obtenir la informació que l’Ajuntament
està obligat a donar. Per tant, si l’Ajuntament considera, com manifesta a la GAIP, que el Ple és l’únic
legitimat per demanar aquesta informació als grups, res li impedeix incloure aquest punt en alguna de
les sessions plenàries per tal de complir diligentment amb el deure de proveir la informació a la
persona reclamant, perquè tot i que l’LBRL no obliga expressament l’Ajuntament a exercir les facultats
que li atorga en relació amb el control de la comptabilitat específica dels grups -com recorda
insistentment l’Ajuntament-, l’LTAIPBG sí que l’obliga a complir amb les obligacions de transparència i
d’accés a la informació pública, i per tant, per la via que consideri procedent i més efectiva (l’alcaldia,
el ple, la comissió de comptes, la gerència, la unitat d’informació o qualsevol altre òrgan, unitat o
persona), l’Ajuntament està obligat a ser actiu i diligent en la recollida de la informació pública que se
li sol·licita. A diferència dels altres grups polítics amb rep resentació municipal, els escrits
d’al·legacions dels grups de Barcelona en Comú i de Ciutadans formulen expressament la seva
oposició a l’accés, i per tant, en relació amb aquests dos grups, resulta procedent aplicar la demora
de l’execució prevista a l’article 47.2 RGAIP.
Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Subvencions.
Grups municipals. Factures. Reclamació contra
estimació parcial. Informació pública. Publicitat activa. Dret d’accés. Ponderació. Dret a la informació.
Lliurament parcial. Pèrdua parcial de l’objecte. Límits. Protecció de dades personals. Oposició de
tercers. Demora en l’execució.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 3 d’agost de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 293/2018, presentada per un periodista
contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de juliol de 2018 la persona reclamant va presentar la següent sol·licitud d’informació
pública:
“L’accés en format electrònic del desglossament de les despeses dels anys 2015, 20 16, 2017 i
2018, amb la seva justificació, així com la destinació dels diners percebuts per cada grup polític
de l’Ajuntament de Barcelona”.
3. El 5 de juliol de 2018 la Gerència de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona va donar trasllat de
la sol·licitud d’informació als grups polítics.
4. El 25 de juliol de 2018 la persona reclamant rep la resolució de l’Ajuntament de Barcelona.
Argumenta que el Criteri 1/2018 aprovat per la GAIP, sobre l’obligatorietat de la publicitat activa
de les subvencions als grups polítics de les Corporacions Locals, estableix la inclusió de les
subvencions als grups polítics en l’activitat subvencional que ha de ser objecte de publicitat
activa d’acord amb l’article 15 LTAPBG, però també determina que la publicació al portal de
transparència de les factures no queda directament exigida per l’article 15 LTAIPBG, tot i que
sigui recomanable, i per bé que reconeix que aquest criteri és d’aplicació a l’àmbit de la publicitat
activa, considera que “evidentment és extrapolable a la petició de dret d’accés”. Afirma que
“L’Administració està obligada a facilitar l’accés al ciutadà, quan aquest ho demani, de la
informació de la que disposi. Ara bé, si es demana accés a una informació de la que
l’administració no disposa perquè legalment no està obligada a tenir -la, aquest dret d’accés
decau”. Considera acreditat que “el govern municipal que dirigeix actualment l’administració local
ha actuat diligentment atès que ha requerit en temps i forma als respectius grups polítics la
informació requerida de la qual no en disposa. S i els grups polítics no han aportat tota la
documentació requerida, aquesta administració no posseeix altres instruments per fer-ho, més
tenint en compte que .... la normativa de règim local apunta al plenari com a l’òrgan competent
per exigir el retiment de comptes per les aportacions als grups municipals, tal i com ho estableix
l’article 73.3 LBRL (....) Per tant, en virtut de l’exposat, no es pot exigir a l’Ajuntament de
Barcelona una obligació el compliment de la qual no recau en el govern municipal, sinó en el
plenari municipal, en el qual totes les forces polítiques estan representades. En virtut dels
principis democràtics, el govern municipal no pot obligar al plenari a adoptar un acord, sinó que
aquest òrgan, lliurament i mitjançant votació de cadascun dels seus membres és qui adopta
aquests acords. Fins a la data d’avui el plenari no ha adoptat cap acord al respecte, atès que la
normativa li reconeix la potestat de requerir el retiment de comptes, però no estableix cap
obligació. Això no vol dir que en un futur no pugui adoptar acords en aplicació d’aquests precept e
i com a conseqüència del nou marc jurídic que ha comportat l’aprovació de la LTBG [en
referència a l’ LTAIPBG]... Tanmateix, adoptar un acord al respecte no seria senzill, tenint en
compte la incon creció de la llei al respecte i el fet que el consistori estigui format per set forces
polítiques tampoc ho facilita, tot i la voluntat manifestada pels mateixos grups polítics d’arribar a
acords sobre aquesta matèria”. La Resolució conclou: “ ESTIMAR PARCIALMENT la sol·licitud
de dret d’accés a la informació pública formulada pel Sr. [...] per la qual demana el
desglossament de les despeses per any i justificació amb factures incloses, del destí dels diners
percebuts per cadascun dels grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona de l’actual legislatura
des de l’any 2015 fins al 2018, agrupades per grup polític i any, en tant en quan es facilita al
sol·licitant els escrits formulats pels referits grups municipals relatius al desglossament de les
despeses per any i justificació i es desestima la part relativa a la justificació de els despeses amb
factures incloses, en aplicació de l’establert a l’article 2.b, 2c i 18 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern; NOTIFICAR la present
resolució a la persona interessada als efectes escaients”. L’escrit s’acompanya dels següents
documents:
- Escrit signat per la portaveu del g rup municipal Socialista de data 23 de juliol, que fa constar
que el grup no assigna la dotació econòmica que rep de l’Ajuntament en virtut de l’article
73.3 LBRL al pagament “ni de retribucions de personal de qualsevol tipus al servei de la
corporació ni a l’adquisició de bens que puguin constituir actius fixos de caràcter
patrimonial”; que el grup municipal compleix amb l’obligació establerta a l’article 73,3 LBRL
de portar una comptabilitat especifica de la dotació econòmica que el Ple els assigni, però
que “el ROM de l’Ajuntament de Barcelona i a les bases d’execució del pressupost no es
determina que aquesta comptabilitat s’hagi de posar a disposició del Ple” i que “La
intervenció de l’Ajuntament ens ha informat que en cap cas s’ha regulat la justificació
d’aquests fons per part dels grups municipals”. Després d’afirmar que les aportacions del
grup municipal Socialista han estat íntegrament fiscalitzades pel Tribunal de Comptes des
de l’any 2008, informa de les quantitats anuals percebudes durant el 2015 i el 2016; del
2017 solament s’informa que “els comptes de l’any 2017, a data d’avui, no estan
fiscalitzats”, i res s’hi diu en relació amb les aportacions rebudes l’any 2018. Pel que fa a les
despeses, el punt setè de l’escrit informa que “La gestió d’aquestes assignacions
econòmiques s’han traslladat al Partit dels Socialistes de Catalunya mitjançant la firma d’un
conveni de col·laboració que permet a aquest Grup Municipal ampliar l’acció política a tots
els barris de la ciutat amb la infraestructura del Partit. Per altra banda, la gestió de la dotació
econòmica a través de l’Organització política a la que represento garanteix una justificació
transparent davant els diferents organismes de fiscalització a qui estem sotmesos – Tribunal
de Cuentas, Sindicatura de Comptes - i també donar compliment, com a obligats, davant
l’Agència Tributària i/o la Tresoreria General de la Seguretat Social”. S’annexa un document
que conté un quadre de despeses del 2015 (en dos semestres) i del 2016, del qual es
desprèn que tota l’aportació rebuda va destinada a l’acord de col·laboració amb l’agrupació
del PSC, tret de quantitats inferiors a 50 € anuals destinades a despeses bancàries.
- Escrit del grup municipal Popular, que no conté cap consideració i simplement consisteix
en un quadre anual corresponent al 2015 i un altre del 2016, on hi consten els ingressos
corresponents a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona, i la relació de despeses per
conceptes: comunicació i xarxes socials, atencions protocol·làries i de representació,
sectorials de diferents àrees de treball, reunions i acte públics, subscripcions, suports a
diferents àrees, como, la cultura, els esporta, la seguretat, l’urbanisme...; el lloguer i
manteniment d’oficines de districte, serveis d’administració i gestoria, desplaçament, hosting
de dominis, així com el romanent anual no disposat. Res s’hi diu de les despeses del s anys
2017 i 2018.
- Escrit signat pel portaveu del grup municipal Ciutadans-C’S, de 24 de juliol, que fa
referència a que se’ls ha traslladat la sol·licitud de la part reclamant, i que hi hauria un acord
de tots els grups del consistori d’informar de la quantitat percebuda com a aportacions de
l’Ajuntament, així com d’especificar el percentatge de despesa que aplica a cada grup a
despeses de representació, acció política i despeses corrents, i fa constar que les despeses
per serveis prestats pel partit són les següents: 2015, 125.000€; 2016: 0€; el percentatge de
les aportacions són: 2015: 74,28% ; 2016: 0%; que el percentatge de despeses de
representació, corrents i acció política: són: 2015: 0,58% sobre el total de la subvenció, que
és de 168289,53 € i 2016: 1,02% sobre el total de la subvenció, que és de 306270,56€; i
que el percentatge no disposat és: 2015: 25,12%; 2016: 98,97%. Seguidament, indica
l’enllaç a la pàgina web on es publiquen els comptes del partit, i transcriu íntegrament i
literalment l’informe jurídic que ha rebut dels serveis municipals en relació amb la sol·licitud,
titulat “Nota urgent que s’emet de manera conjunta per la Intervenció municipal i la Direcció
dels serveis jurídics respecte de la petició d’accés per part d’un ciutadà al desglossament de
despeses, i factures, fetes amb càrrec a les aportacions econòmiques als grups municipals”,
que fa referència a una petició relativa als anys 2013 al 2016 i, per tant, no s’emet arran de
la sol·licitud que ara es reclama, sinó d’una altra sol·licitud distinta i prèvia, però amb el
mateix objecte. No hi ha cap referència ni dades relatives a la despesa dels grup per als
anys 2017 i 2018.
- Escrit del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de 20 de juliol,
manifestant que la destinació donada pel grup a les aportacions rebudes de l’Ajuntament
han anat destinades a:
o Aportacions al partit Esquerra Republicana de Catalunya, sense especificar-ne la
quantia, per dos conceptes:
desenvolupar actuacions de suport al grup polític
vinculades al seu funcionament ordinari, entre les que no s’inclouen el pagament de
remuneracions de personal de qualsevol tipus al servei de la corporació ni l’adquisició
de béns que pugin constituir fixos de caràcter patrimonial, i a la prestació de serveis al
grup polític. Fa constar que aquestes aportacions troben empara en la Llei orgànica
8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits (articles 2.u.e, 2.dos.b) i que
d’acord amb l’article 6 apartat dos d’aquesta Llei, aquests serveis, directament
relacionats amb els fins específics del partit i vinculats al funcionament ordinari del grup
polític, no es reputen activitat mercantil. Remet per a justificació de les despeses als
comptes anuals de l’organització política publicats al portal de transparència del partit
o Quant a les despeses realitzades pel grup municipal, diu l’escrit que ja en va informar el
31 de gener de 2018, desglossat per conceptes de representació, acció política i
despeses corrents, i que ja ha certificat que no s’havien destinat a la remuneració de
personal al servei de la corporació ni a l’adquisició d’actius fixos patrimonials. Fa
referència a la N ota dels serveis jurídics i la Intervenció emesa arran d’una sol·licitud
d’informació anterior amb el mateix objecte, i conforme al que s’hi establia el següent:
2015: dotació econòmica percebuda 154.197,82€, dels quals 153.000€ es van destinar
a aportacions al partit d’ERC i 1.197,82€ es van destinar a despeses vinculades al
funcionament ordinari del grup polític, que detalla; 2016: dotació econòmica percebuda
301.922,56€, dels quals 275.000€ es van destinar a aportacions al partit d’ERC i
5.374,12€ es van destinar a despeses vinculades al funcionament ordinari del grup
polític, detallades i quantificades; no s’aporta informació del 2017 ni del 2018. Fa
constar, finalment, que respecte de la justificació d’aquestes despeses, d’acord amb
l’article 73.3 LBRL “l’òrgan legitimat per a sol·licitar als grups la comptabilitat específica
de la dotació que perceben és el Ple de la Corporació”.
- Escrit d’Iniciativa per Catalunya Verds -que fa constar que forma part del grup municipal
Barcelona en Comú- de 26 de juliol, que relaciona les aportacions rebudes durant els anys
2015, 2016, 2017 i 2018 (fins al mes de juny), i el quadre de despeses d’ICV per anys també
referit al període complet 2015 al 2018 objecte de la sol·licitud, desglossat per conceptes,
entre d’altres: lloguer de local, reparació i conservació de maquinària, subministraments
d’aigua i electricitat, telèfon i comunicacions, materials d’oficina, neteja de locals, publicitat,
assegurances, material, serveis professionals independents, personal, seguretat social,
serveis prestats des de l’organització central. Acaba l’escrit afirmant que “Totes les
quantitats rebudes han estat destinades a facilitar el funcionament del grup municipal en la
seva activitat política. Cal recordar que els imports provinents del grup municipal formen part
dels recursos econòmics dels partits polítics d’acord amb l’article segon de la Llei orgànica
8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, i per tant han estat
comptabilitzades directament al compte de resultats del partit” i remet a l’enllaç web del
partit per consultar la comptabilitat d’ICV.
- Escrit del grup municipal Barcelona En Comú, de 24 de juliol, que informa del següent:
“El Grup Municipal Barcelona En Comú va rebre en concepte de subvenció municipal els
següents imports:
o 318.488,18 euros en el decurs de l'any 2015. Aquesta subvenció s'ha transferit als
partits que conformen el Grup Municipal, en les quantitats següents: 109.765,07 euros
a Barcelona en Comú, 123.684,28 euros a Iniciativa per Catalunya i 32.731,58 euros a
Podem.
o 579.648,48 euros en el decurs de l'any 2016. Aquesta subvenció s'ha transferit als
partits que conformen el Grup Municipal en les quantitats següents: 315.052,75 euros a
Barcelona en Comú, 184.512,14 euros a Iniciativa per Catalunya i 75.496,93 euros a
Podem.
o 583.814,66 euros en el decurs de l'any 2017. Aquesta subvenció s'ha transferit als
partits que conformen el Grup Municipal en les quantitats següents: 406.621,12 euros a
Barcelona en Comú, 135.003 euros a Iniciativa per Catalunya i 94.915,12 euros a
En resum, en el decurs dels anys 2015, 2016 i 2017 s'ha rebut un total de 1.481.951,32 euros
del que s'han repartit als partits 1.477.781,99 euros. La diferencia entre el total de la
subvenció rebuda i la traspassada als partits, 4.169,33 euros, roman al compte bancari del
grup municipal (4.087,18 euros) i la resta (82,15 euros). Afirma seguidament que “Les
quantitats transferides als comptes dels partits han estat destinades a facilitar el funcionament
del grup municipal en la seva activitat política. Cap recordar que els imports provinents del
grup municipal formen part dels recursos econòmics dels partits polítics d'acord amb l'article
segon de la llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, i per
tant han estat comptabilitzades directament al compte de resultats del partit.” I remet al web
del partit per a la consulta de la informació comptable i el detall dels proveïdors i factures. No
es fa cap referència a la informació referida a l’any 2018.
- Escrit del g rup municipal CIU (o grup municipal Demòcrata), de 20 de juliol, que fa
referència a que les aportacions efectuades pel grup municipal a la Federació de CiU “han
estat realitzades a l'empara de l'article 2 apartat u epígraf e) de la Llei Orgànica 8/2007 de 4
de juliol, sobre finançament dels partits polítics, les quals s’han destinat a desenvolupar
actuacions de suport al grup vinculades al seu funcionament ordinari i al desenvolupament
de la seva acció política, a través de la posada a disposició a favor del Grup Municip al de
béns i serveis, com per exemple, dispo nibilitat de locals; disponibilitat d'altres béns mobles;
serveis d'assessorament jurídic; serveis d'assessorament comptable i fiscal; serveis en
assessorament en organització i gestió i serveis per la dotació i millora de la imatge
corporativa”. Remet als enllaços web per a la consulta de la comptabilitat i la fiscalització del
Tribunal de Comptes de la Federació CIU i acaba l’escrit afirmant que: “ Finalment,
assenyalar que, atès que d’acord amb allò que disposa l’article 73.3 LBRL, és el Ple l’òrgan
legitimat per a sol·licitar als grups polítics la comptabilitat específica de la dotació que
perceben, es constata la necessitat d’establir un mecanisme per donar compte al Consell
Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del destí de les aportacions dels grups en els futurs
exercicis”. S’annexa a l’escrit dos quadres, referit s al segon semestre de 2015 i al 2016
respectivament, que contenen la indicació dels ingressos per subvenció anual i el
desglossament de les despeses, agrupades en els tres conceptes següents: a portació a la
formació política; despeses de funcionament i serveis i activitat p olítica, concepte aquest
que es subdivideix en: actes i suport activitats polítiques; despeses de representació;
publicitat i relacions públiques; assessorament estratègic i estudis, ajuts activitats a entitats,
publicitat i relacions públiques. S’indica, igualment, el romanent. No hi ha cap referència als
anys 2017 i 2018.
- Escrit del portaveu del grup municipal CUP-Capgirem Barcelona, sense data, en el que
informa de les aportacions rebudes els anys 2015 i 2016, i de les despeses realitzades al
seu càrrec, agrupades en tres conceptes: material (cartelleria, diaris adhesius): Acció
política (lloguer sala, campanyes, comunicació, desplaçaments militància...): Donacions a
entitats en concepte de suport a activitats realitzades, i, l’any 2016, també donacions a CUP
Nacional en concepte d’assessorament polític municipal i suport legal, fiscal i comptable.
Acaba l’escrit manifestant “d’acord amb les converses mantingudes amb la resta de Grups
Municipals, constatem la necessitat d’un mecanisme per donar compte al plenari del destí
de les aportacions als Grups Municipals dels futurs exercicis”.
5. El 10 d’agost de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i l i requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació; igualment, i
considerant que l’accés a la informació afecta el dret de terceres persones, demana a
l’Ajuntament que identifiqui a terceres persones que puguin resultar afectades per l’accés, si
escau.
6. La reclamació, de 3 d’agost, demana la nul·litat de la Resolució de l’Ajuntament i l’estimació del
seu dret a obtenir la informació sol·licitada, prèvia dissociació de les dades de caràcter personal
i/o trasllat als possibles interessats, fonamentat en els següents arguments:
6.1. La resolució no indica amb claredat la informació concreta que s’estima i la que es denega,
ni justifica la desestimació, “ limitant-se a entendre que la informació que es denegava era la
que els grups polítics no havien lliurat a la Gerència” que, “ de fet, era en part diferent entre
uns grups i uns altres, sense seguir un criteri comú” i fa constar a tall d’exemple que “ el grup
de Barcelona en Comú assegura haver traspassat gairebé íntegrament les subvencions
rebudes als diferents partits que integren la coalició, sense més informació sobre el seu
destí, el grup de CiU lliura una informació una mica més completa, Ciutadans -Cs es limita a
indicar percentatges i fa referència a un acord de tots els grups per donar resposta a la seva
sol·licitud d’una determinada manera, i en tot cas, cap de les 7 respostes dels grups inclou
ni factures ni convenis de cap tipus amb els respectius partits per traspassar-los fons, ni cap
altra documentació justificativa”.
6.2. Argumenta que l’Ajuntament hauria traslladat inadequadament als grups la competència per
decidir quina informació s’havia de donar en resposta a la seva sol·licitud i quina no, i que
s’ha limitat a adequar la Resolució de la Gerència a la decisió dels grups, enlloc de
traslladar-la al Plenari municipal, que al seu judici hauria estat l’òrgan competent i que
podria disposar de la informació, d’acord amb les previsions de l’article 73.3.LBRL.
6.3. “L’Ajuntament no ha proporcionat el total de fons percebuts per cada grup cada any, malgrat
disposar d’aquesta informació”.
6.4. Considera que “l’Ajuntament confon el dret d’accés a la informació pública amb les
obligacions de publicitat activa a l’hora d’argumentar sobre la inadmissió de la sol·licitud de
les factures, quan es remet al Criteri General 1/2018 de la mateixa GAIP, on aquesta
Comissió considera “recomanable” però no obligatori la publicació de les factures”.
6.5. Diversos grups municipals lliuren una informació no suficientment detallada, i quasi totes (“a
excepció potser de la lliurada pel partit ICV”) coincideixen en no complir ni tan sols amb el
llindar exigible per publicitat activa, d’acord amb el Criteri 1/2018, de 22 de gener, de la
GAIP que estableix que la relació detallada de les despeses anuals s’han d’agrupar per
conceptes que hauran de ser prou específics i clars, com lloguer, material d’oficina,
impremta, trameses postals, despeses de representació, desplaçaments...
6.6. Diversos grups es refereixen genèricament a unes aportacions fetes als seus corresponents
partits polítics, sense detallar cap justificació ni conveni de col·laboració específic, que
podrien ser incompatibles amb les limitacions que imposa l’article 73.3 LBRL, quan estableix
que aquestes aportacions econòmiques no poden destinar-se “al pago de remuneraciones
de personal de cualquier tipo al s ervicio de la corporación o a la adquisición de bienes que
puedan constituir activos fijos de carácter patrimonial”, tenint en compte, primer, que els
grups polítics són part de la corporació, i segon, que són unes subvencions finalistes i que
els partits podrien adquirir amb elles béns de caràcter patrimonial.
6.7. “L’Ajuntament considera que les factures justificatives no són informació pública, malgrat la
resolució 6/2018, de 22 de gener, de la GAIP”
6.8. Finalment, i en referència a l’esment que fa el grup de Ciutadans-Cs a un acord de tots els
grups de l’Ajuntament per donar només una determinada informació, recorda que els articles
78.a i 78.e de l’LTAIPBG consideren una infracció greu donar informació incompleta o
parcial i facilitar deliberadament la informació en un format o unes condicions que
n’impedeixin o en dificultin manifestament la comprensió, “unes circumstàncies que podrien
haver tingut lloc en aquest cas si, tal com indica el grup municipal de Ciutadans-Cs, dos o
més grups s’haguessin concertat en un acord extralegal a tals efectes”
7. El 9 d’agost de 2018 es va traslladar la reclamació a l’Ajuntament de Barcelona demanant -li que
fes arribar a la GAIP, dins d’un termini de quinze dies, un informe que justifiques jurídicament el
seu posicionament així com l’expedient relatiu a la sol·licitud objecte de reclamació. Igualment,
es demanava la identificació de terceres persones que eventualment poguessin resultar-ne
afectades, si escau.
8. El 13 d’agost l’Ajuntament va formalitzar escrit demanant ampliació del termini per a la
presentació de l’informe requerit (antecedent 6), atès el període de vacances. El mateix 13
d’agost, la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la seva
reclamació, li indica la persona responsable de la tramitació i els propers tràmits que se seguiran,
així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment.
9. El 23 d’agost de 2018 la GAIP comunica a l’Ajuntament l’ampliació d el termini per emetre informe
en set dies hàbils més.
10. El 10 de setembre de 2018 es rep l’informe de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament de
Barcelona, que conté les següents consideracions jurídiques:
10.1. Rebat l’argument de la persona reclamant, sobre que l’Ajuntament no hauria, com seria
procedent, traslladat la seva sol·licitud al Ple com a l’òrgan competent per resoldre- la,
d’acord amb els següents arguments:
10.1.1. La informació sol·licitada no és informació pública d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBG, ja que no és informació elaborada per l’Administració ni la té en el seu
poder. Afirma que “Aquest Ajuntament divergeix del criteri de la GAIP [en la
Resolució 6/2018, de 22 de gener] en quan a la consideració d’informació pública de
la justificació de la despesa de les aportacions als grups polítics amb factures
incloses”.
10.1.2. El Plenari del consell municipal ni té la informació ni està obligat a tenir -la, i per tant
traslladar al sol·licitud als grups era correcte.
10.1.3. L’òrgan competent per resoldre les sol·licituds d’accés a la informació pública del
seu àmbit és la gerència de recursos.
10.1.4. La competència per exigir la justificació de les aportacions concedides és del Plenari
municipal “i aquest plenari de l’Ajuntament de Barcelona no ha adoptat encara un
acord al respecte, i ni en el seu Reglament Orgànic Municipal ni les Bases
d’execució del pressupost determinen com s’ha d’efectuar aquest retiment de
comptes”
10.2. Rebat l’acusació de manca de justificació de la desestimació en la Resolució municipal,
considerant suficient la motivació que s’hi inclou, i la dóna per reproduïda.
10.3. Considera que no havia de donar informació sobre els fons percebuts per cada grup, ja
que no es demanava, recorda que les sol·licituds han de ser precises i indica que si
l’hagués demanada, se li hauria facilitat, tot indicant-li l’enllaç web on es fa pública aquesta
informació referida als anys 2016 al 2018.
10.4. Considera justificada la desestimació parcial de la informació atès que, tot i que el Ple té la
facultat de demanar-la, no ho havia fet i en conseqüència “ no està en poder de
l’Administració, malgrat haver actuat diligentment per a la seva obtenció” motiu pel qual no
pot ser considerada informació pública ni es pot exigir a l’Ajuntament de Barcelona una
obligació el compliment de la qual no recau en el govern municipal.
10.5. Pel que fa a la diversitat d’informació rebuda dels grups, ho justifica dient que “la normativa
vigent no preveu quina documentació han d’aportar els grups polítics ni quin nivell de detall
ha de presentar el retiment de comptes, en el seu cas” i quant a “les resolucions de la
GAIP en els quals s’estableix com hauria de ser el retiment de comptes (documentació a
aportar, desglòs de despeses, etc) Hem de tenir en compte que aquestes resolucions
serien l’únic criteri existent actualment i no tenen rang legal. A aquest fet s’ha d’afegir que
són resolucions molt recents, de principis de l’any en curs, i que aquesta administració té
voluntat d’adaptar-se a elles seguint, òbviament, el procediment intern legalment previst.
Per això es requereix arribar a consensos polítics, amb la corresponent tramitació
administrativa, el que suposa que no es pot adoptar de forma immediata”.
En base als arguments anteriors, es sol·licita la desestimació de la reclamació, “atès que la
informació sol·licitada no és informació pública perquè no obra en poder de l’Ajuntament de
Barcelona sinó en cadascun dels grups municipals”.
11. El 7 de novembre de 2018 i a instàncies de la GAIP, l’Ajuntament dóna trasllat d’aquesta
reclamació als grups polítics que hi són representats per tal que facin les al·legacions que
considerin oportunes.
12. El 7 de novembre de 2018 el grup municipal de la CUP manifesta a la GAIP que no formularà
al·legacions en contra de la reclamació i que facilitarà a la persona reclamant la informació. El 26
de novembre, es materialitza l’accés de la persona reclamant a la informació relativa a la
justificació de les despeses i les factures corresponents, objecte de la reclamació.
13. El 16 novembre, el grup municipal de Ciutadans-Cs, a través de la seva presidenta, presenta
escrit d’al·legacions, que es limita a la transcripció íntegra de l’article 73.3 LBRL i a l’expressió de
l’oposició del grup a que la persona reclamant accedeixi a la informació objecte d’aquesta
reclamació.
14. El 19 de novembre, el regidor portaveu del grup d’ERC fa arribar el seu escrit d’al·legacions. En
el primer fonament, es tracta la naturalesa i constitució del grup polític, i es fa constar que el
reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona estableix que “la constitució dels
grups municipals es formalitzarà mitjançant escrit subscrit per tots/totes els/les seus/seves
integrants i dirigit a l’alcalde/alcaldessa, dins dels cinc dies següents a la constitució de
l’Ajuntament”, i que “els actes negocis jurídics realitzats pels grups municipals no seran imputats
a l’Ajuntament”. L’escrit s’expressa dient que “els grups municipals són entitats de naturalesa
política i estructura associativa als quals, tot i formar part de l’organització complementària de les
corporacions locals, la doctrina els ha negat tradicionalment el caràcter d’òrgans. Les decisions
preses pels grups polítics en relació al seu funcionament o organització interna no es consideren
actes administratius ni es poden imputar a la corporació local”. Seguidament, dedica el segon
fonament a les dotacions econòmiques, transcrivint l’article 73.3 LBRL i afegint que “Les bases
d’execució del pressupost municipal pels exercicis 2015, 2016, 2017 i 2018, en la seva base
tretzena, estableixen els criteris de distribució de les assignacions econòmiques als grups
municipals, així com el seu lliurament trimestral Sense fer cap referència a la justificació per part
dels grups de els esmentades assignacions. No existeix, doncs, a data d’avui, a l’Ajuntament de
Barcelona cap procediment concret per a procedir a la justificació per part dels grups polítics
municipals de les dotacions econòmiques percebudes amb càrrec al pressupost municipal, com
tampoc s’estableix una forma concreta de portar o presentar la comptabilitat. Per altra banda,
sembla clar que el subjecte obligat a portar l a comptabilitat i dipositari, per tant, dels justificants
documentals no és l’Ajuntament , sinó cadascun dels grups municipals ”. El tercer fonament de les
al·legacions, titulat “Informació pública”, argumenta que “Donat que el Ple de la corporació,
d’acord amb l’article 73.3 LBRL, té la potestat però no l’obligació de requerir als grups polítics
municipals la comptabilitat específica de la dotació econòmica que reben amb càrrec al
pressupost municipal, es podria qüestionar que l’esmentada comptabilitat encaixi en la definició
d’informació pública” que es conté a l’article 2. b LTIAPBG. Fa referència al Criteri 1/2018 de la
GAIP i en destaca que en ell s’hi determina que “la publicació al portal de transparència de les
factures no queda directament exigida per l’article 15 LTAIPBG”. I d’això en conclou que “Així
doncs, si que es podria considerar informació pública aquella a la qual es fa referència en les
obligacions de publicitat activa de les subvencions als grups polítics de les Corporacions locals, i
concretament, la relació detallada de les despeses anuals agrupades per conceptes, quedant-ne
excloses les factures i justificants documentals en no ser directament exigida la seva publicació”.
El fonament quart de les al·legacions es dedica a les aportacions al partit, i després de
transcriure l’article 2.U.e de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits
polítics (LOFPP), afirma que “el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a
l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat aportacions al partit polític Esquerra Republicana, les
quals s’han destinat a desenvolupar actuacions de suport al grup polític vinculades al seu
funcionament ordinari i al desenvolupament de la seva acció política, com són, entre d’altres, la
posada a disposició d’espais, la posa a disposició de béns mobles, l’assessorament jurídic,
l’assessorament fiscal i comptable, el suport a la redacció de comunicats, l’edició de material de
difusió, etc. Entre aquestes actuacions no s’inclouen el pagament de remuneracions de personal
de qualsevol tipus a servei de la corporació ni l’adquisició de béns que puguin constituir actius
fixos de caràcter patrimonial. La informació sobre la justificació de les despeses vinculades a
aquestes aportacions realitzades al partit polític Esquerra Republicana pot ser consultada en els
respectius comptes anuals de l’organització política, publicats al Portal de Transparència,
accessible des de la pàgina web del partit. Així mateix, d’acord amb la LOFPP, els comptes
anuals consolidats es remeten anualment al Tribunal de Cuent as i els seus informes anuals
també es poden consultar al Portal de Transparència del partit.” I seguidament, sol·licita: que es
doni per adequadament satisfeta la sol·licitud en relació amb els anys 2015 i 2016 amb la
informació prèviament facilitada, que contenia una relació de despeses anuals agrupades amb
els següents conceptes: material, desplaçaments, atencions protocol·làries i despeses de
representació, despeses de comunicació i difusió, despeses i interessos financers derivats de
l’operativa de l compte corrent del grup municipal, i aportacions a ERC. Admet que quedaria
pendent de lliurament la relació de despeses relatives al 2017, atès que en el moment de
respondre la sol·licitud no s’havia tancat l’exercici definitivament. Demana que es desestimi
l’accés a la informació del 2018, per tractar-se de l’exercici en curs, i que per al cas que la
resolució de la reclamació estimi l’accés a les factures, es tingui en compte que “l’obligat de
conservar-les és el grup polític i que aquest no disposa de l’esmentada documentació en format
electrònic, es pugui facilitar l’accés a la persona interessada amb vista, en el lloc on es troba
dipositada la documentació, d’acord amb allò que preveu l’article 37 LTAIPBG”.
15. El 19 de novembre té entrada a la GAIP l’escrit adreçat pel grup municipal Popular , que en
realitat no formula cap al·legació, sinó que es limita a adjuntar, sense cap altra consideració ni
argumentació, la Nota urgent emesa per la Intervenció municipal i la Direcció dels serveis jurídics
(antecedent....) que expressa com a “CONCLUSIÓ: a la vista del que s’ha exposat en els
apartats anteriors, es conclou que la informació derivada de les aportacions econòmiques f etes
as grups municipals a l’empara de l’article 73.3 LBRL té la consideració d’informació pública. Així
mateix, que per tal de resoldre la petició d’accés a aquesta informació cal seguir els criteris fixats
en el Criteri 1/2018 i de la Comissió de Garantia del Dret D’Accés i, per tant, donar la informa ció
sol·licitada de manera detallada agrupant les despeses per conceptes suficientment específics
sense que sigui necessari donar accés a les factures. Cas que aquestes es facilitin, caldrà tenir
present les limitacions derivades de la normativa reguladora de protecció de dades.” Annexa un
segon document, consistent en la relació anual de despeses detallades en 23 conceptes
corresponent al 2015 i al 2016, datada el juliol de 2018.
16. El 20 de novembre es rep l’escrit d’al·legacions del grup municipal Barcelona en Comú, el qual
detalla les aportacions rebudes pel grup al 2015, 2016 i 2017 i com se la van repartir entre els
tres partits que l’integren, de forma que del total de 1.481.951,32€ rebuts, s’haurien repartit als
partits 1.477.781,99€, quedant un romanent de 4.169,33 € al compte bancari del grup. Afirma,
després de transcriure l’article segon de la LOFPP que “Per tant, les quantitats provinents dels
grups municipals de Barcelona en Comú formen part dels recursos econòmics que
Barcelona en Comú te per a finançar-se”. Fa referència seguidament al Pla de Comptabilitat
Adaptat a les Formacions Polítiques, que en la seva norma de valoració 15ena fixa que les subvencions de caràcter no finalista, i en particular les aportacions des grups institucionals, s’han
de comptabilitzar directament al compte de resultats i conclou que “Per tant, Barcelona en
Comú,
com a partit polític, està obligat a seguir la normativa legal i cr iteris comptables
establerts pel Tribunal de Cuentas”. I conclou que “ PRIMER: la normativa vigent aplicable a
Barcelona en Comú obliga a comptabilitzar les aportacions rebudes de grup municipal com a
ingrés, formant part aquests imports del compte de resultats on s’incorporen de manera directa
tots els ingressos i despeses del partit, la normativa lega l vigent per tant no considera les
aportacions del grup municipal subvencions de caràcter finalista. Resulta, per tant, contrari a les
normes aplicables així com tècnicament impossible correlacion ar unes despeses concretes
mitjançant factures a l’import dels ingressos provinents del grup municipal. SEGON: Amb vocació
de poder donar resposta a la reclamació plantejada sense contravenir les normes reguladores
dels partits polítics, a continuació s’adjunta quadre amb totes les despeses de caràcter ordinari
del subgrup 62 “serveis exteriors” que inclouen totes les factures rebudes per Barcelona en
Comú en els anys 2015, 2016 i 2017:..... (segueix una relació de despeses per conceptes) i
acaba remetent a la pàgina web per trobar informació comptable i el detall dels proveïdors i
factures de cadascun), i en base als argument anteriors, sol·licita que es tingui per manifestada
la seva oposició a l’accés a la informació objecte de reclamació.
17. El 20 de novembre entra l’es crit d’al·legacions del grup municipal Demòcrata. En ell s’informa
del lliurament parcial de la informació objecte de reclamació amb caràcter previ a la reclamació:
el 20 de juliol, la relació de despeses del 2015 i 2016; i el 10 de setembre, aporta les del 2017,
totes elles agrupades en els conceptes següents: aportació a la formació política, actes i suport a
activitats polítiques, ajuts a entitats, assessorament estratègic i estudis, creació i realització ,
despeses de representació, publicitat i relacions públiques, despeses de funcionament i serveis i
despeses extraordinàries. El grup Demòcrata es remet a l’argumentació feta per l’Ajuntament de
Barcelona en desestimar l’accés per interpretar que les factures no són informació pública en els
termes en què és definida per l’article 2.b LTAIPBG, en la mesura en què no han estat aportades
al Ple en no haver fet ús de la facultat que tenia de requerir-les, i es remet a la Nota urgent
emesa per la Intervenció Municipal i la Direcció de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de
Barcelona, que afirma que el Criteri 1/2018 de la GAIP és extrapolable a la petició d’accés que
es reclama, de manera que no resulta legalment exigible als grups facilitar l’accés a les factures,
i acaba sol·licitant que es desestimi la sol·licitud pel que fa a l’aportació de factures.
18. El 20 de desembre de 2018 la persona reclamant manifesta a la GAIP que es dóna per satisfet
en relació amb la relació de despeses i factures del grup municipal de la CUP, després que se li
n’ha facilitat l’accés presencial.
19. El 14 de gener la GAIP demana informe a l’APDCAT sobre l’adequació a la normativa de
protecció de dades de l’accés a les factures íntegres, considerant la condició de periodista de la
persona reclamant.
20. El 13 de febrer l’APDCAT emet informe, que conclou que: “La normativa de protecció de dades
no impedeix l’accés del reclamant a les factures prèvia dissociació de les mateixes, com demana
la persona sol·licitant, sempre que es garanteixi que les persones afectades no poden ser
identificables de manera directa o indirecta sense esforços desproporcionats.
Més enllà d’això, atesa la informació de què es disposa, des de la perspectiva de la protecció de
dades (principi de minimització) no sembla justificat, en el supòsit plantejat, l’accés amb caràcter
general a les dades personals de terceres persones físiques diferents dels regidors o de
persones treballadores al servei de la corporació, que apareguin a les factures, als efectes de
controlar la destinació dels fons que reben els grups polítics “.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública i admissibilitat de la reclamació.
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol ”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es formula contra una resolució desestimatòria parcialment del dret d’accés, d’una administració
obligada per la LTAIPBG, com l’Ajuntament de Barcelona ( article 3.1.a LTAIPBG).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “ el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei ”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’ article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre l’objecte de la reclamació
L’Ajuntament de Barcelona va resoldre la sol·licitud d’informació que porta causa d’aquesta
reclamació en els termes següents: “ESTIMAR PARCIALMENT la sol·licitud de dret d’accés a la
informació pública formulada pel Sr. [...] per la qual demana el desglossament de les despeses per
any i justificació amb factures incloses, del destí dels diners percebuts per cadascun dels grups
polítics de l’Ajuntament de Barcelona de l’actual legislatura des de l’any 2015 fins al 2018, agrupades
per grup polític i any, en tant en quan es facilita al sol·licitant els escrits formulats pels referits grups
municipals relatius al desglossament de les despeses per any i justificació i es desestima la part
relativa a la justificació de els despeses amb factures incloses, en aplicació de l’establert a l’article
2.b, 2c i 18 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern”. Per tant, es va estimar formalment i plenament l’accés a la relació de despeses de l’any
2015 al 2018, i es va desestimar expressament l’accés a les factures.
La persona reclamant ha rebut, abans i durant la tramitació d’aquesta reclamació, informació parcial i
de detall desigual, en relació amb la qual cal analitzar si la reclamació perd el seu objecte:
a) En relació amb el desglossament de despeses realitzades amb càrrec a les aportacions per cada
grup, la persona reclamant ha rebut informació diversa i amb diferent detall:
a.1: la relació de despeses del grup municipal de l a CUP, d’acord amb l’antecedent 18, s’ha
d’entendre completament satisfeta durant la tramitació de la reclamació i, per tant, en queda exclosa
del seu objecte.
a.2: des del punt de vista temporal: només el partit ICV, integrant del grup Barcelona en Comú ha
aportat informació del 2018; els grups de Barcelona en Comú i Demòcrata (aquest, en fase de
reclamació) han aportat la del 2017. La resta de grups només han facilitat informació dels anys 2015 i
2016, malgrat que la resolució n’estimava plenament l’accés sense cap limitació temporal. Per tant, es
manté com a objecte de la reclamació la relació quantificada de despeses que no hagi estat facilitada
pels grups dels anys 2017 i primer semestre del 2018, considerant que la data de la sol·licitud és de 2
de juliol de 2018.
a.3: des del punt de vista material, el desglossament de les despeses facilitat ha estat també
divergent. S’avaluarà en el FJ 3 fins a quin punt la informació ja lliurada esgota parcialment l’objecte
de la reclamació, o si ha de ser complementada amb un major detall, tal i com demana la persona
reclamant.
b) Pel que fa a les factures, el seu accés ha estat expressament desestimat per la Resolució de
l’Ajuntament i per tant, són objecte d’aquesta reclamació, tret de les del grup de la CUP , que n’ha
permès ja l’accés durant la tramitació de la reclamació, i el seu accés s’avaluarà en el FJ4.
c) Sobre les aportacions fetes per l’Ajuntament a cada grup polític: la persona reclamant, en un escrit
d’al·legacions davant la GAIP, es queixava de que l’Ajuntament hagués derivat la seva sol·licitud als
grups sense facilitar-li, almenys, la informació de què disposava relativa a les aportacions
econòmiques que havia lliurat als grups polítics durant el mandat actual. L’Ajuntament va manifestar,
per contra, que aquesta informació no formava part de l’objecte de la sol·licitud, i en aquest sentit, la
sol·licitud no era precisa, però res objecta al seu accés i el remet a la publicitat activa que fa
l’Ajuntament de les subvencions a cada grup a la secció de gestió econòmica del seu portal de
transparència, apartat de subvencions, on efectivament s’hi publiquen les del 2016, 2017 i 2018, però
no les del 2015, que també estarien incloses en el lapse temporal que abasta la sol·licitud d’accés.
En la resposta rebuda dels grups, alguns d’ells indiquen l’aportació rebuda al 2015 (CUP, PP, PSC.
CiU, ERC), altres no ho fan, i altres no tenen actualment representació. C ertament, la sol·licitud no
feia referència literal i expressa als fons percebuts, però considerant que és informació directament
relacionada amb les despeses que es facin al seu càrrec, objecte de la sol·licitud, atès que
l’Ajuntament no fa cap altra oposició al seu accés més que la imprecisió de la sol·licitud, i tenint en
compte que les obligacions de publicitat activa derivades de l’article 15.1.c LTAIPBG abasten les
subvencions concedides en els darrers cinc anys (la qual cosa inclouria les percebudes pels grups
l’any 2015, que malgrat això no estan publicades a l’espai web indicat per l’Ajuntament), es manté
com a objecte de la reclamació l’accés a les aportacions rebudes pels grups polítics durant el segon
semestre de 2015 i es dóna per satisfet i perdut l’objecte en relació les aportacions dels anys 2016,
2017 i 2018
3. Sobre l’accés a la relació desglossada i quantificada de despeses dels grups amb càrrec a
les subvencions rebudes des del 2015 al 2018
Com ja s’ha vist, la Resolució de l’Ajuntament estima la sol·licitud pel que fa a la relació desglossada
de despeses sense invocar cap límit, argumentant fins i tot que és informació d’obligada publicitat
activa, per la qual cosa, afirma, “ cap dubte hi ha de que és informació pública” . Tampoc els grups
invoquen cap límit a l’accés, de manera que el dret d’accés a aquesta informació va quedar ja
plenament estimat abans de la reclamació i fa innecessari que aquesta Comissió s’hi pronunciï.
Ara bé, tot i estimar-se sense restriccions i malgrat que la sol·licitud demanava l’accés a la relació
desglossada anual de despeses de cada grup durant el mandat actual (2015- 2018), el cert és que en
la majoria dels casos el lliurament de la informació es va limitar als anys 2015 i 2016, i només en el
cas del partit ICV s’inclou el primer semestre de 2018. La única justificació indirecta que es dóna en
els antecedents de la Resolució de l’Ajuntament a la limitació temporal de la informació relativa a la
relació de despeses és que els grups materialment no l’han proporcionada i que l’administració no en
disposa. Així, l’Ajuntament afirma que “L’Administració està obligada a facilitar l’accés al ciutadà, quan
aquest ho demani, de la informació de la que disposi. Ara bé, si es demana accés a una informació de
la que l’administració no disposa perquè legalment no està obligada a tenir-la, aquest dret d’accés
decau”. L’argumentació de l’Ajuntament es fonamenta en una falsa premissa: que l’obligació de
l’Ajuntament de satisfer el dret d’accés resta condicionada i limitada a la informació de què disposi
materialment i prèviament algun dels seus òrgans per exigència legal i, per tant, en considera exclosa
la informació reclamada perquè, tot i que el Ple podria haver-la exigit als grups en ús de les seves
facultats legals, no hi estava obligat i n o ho ha fet, i d’acord amb l’article 4.d de la Llei 38/2003, de 17
de novembre, general de subvencions, les aportacions als grups municipals queden fora del seu
àmbit d’aplicació.
El cert és, però, que l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com aquella informació que
és “en poder” de l’Administració, i no pas en possessió o disposició material per part de
l’Administració, de manera que hi queda inclosa tota aquella informació que l’Administració té el títol
jurídic habilitant per obtenir-la com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, hagi estat
elaborada per la pròpia Administració, o no. Per tant, ni la disponibilitat material prèvia per part de
l’Administració, ni l’existència d’una obligació legal de disposar de la informació són requisits sine qua
non per a que la informació comptable relativa a les subvencions rebudes de l’Ajuntament que els
grups han de mantenir a disposició del Ple sigui considerada informació pública, essent suficient amb
que l’Ajuntament tingui el poder de demanar-la (i té aquesta potestat, en base a l’article 73.3 LBRL),
que la informació sigui preexistent (i és de pressuposar que ho és i que els grups compleixen amb
l’obligació legal de mantenir la comptabilitat actualitzada i a disposició del Ple que els imposa l’article
73.3 LBRL), i que estigui relacionada amb l’exercici de les seves funcions (funció, igualment, prevista
a l’article 73.3 LBRL).
En el mateix sentit, cal descartar l’argumentació de l’Ajuntament en el sentit que el fet que l’exclusió
d’aquestes dotacions econòmiques del règim general aplicable a les subvencions li resti la condició
d’informació pública. Efectivament, les subvencions als grups polítics queden fora de l’àmbit
d’aplicació de la llei general de subvencions , d’acord amb l’article 4.d de la Llei 38/2003, de 17 de
novembre, general de subvencions (LGS), però això no contradiu ni la naturalesa subvencional
d’aquestes aportacions (així les defineix i s’hi refereix la pròpia LGS en el seu article 4.d), ni la
condició d’informació pública de la comptabilitat específica que n’han de dur els grups i posar a
disposició del Ple per imperatiu de l’article 73.3 LBRL, per les raons abans exposades. I cal recordar
que l’exclusió de l’àmbit d’aplicació de l’LGS no pot tenir cap efecte automàtic sobre l’àmbit d’aplicació
de l‘LTAIPBG, que no les exclou ni del règim de publicitat activa de l’activitat subvencional (article 15
LTAIPBG), ni de l’àmbit del dret d’accés (article 18 LTAIPBG), ben al contrari, resulten especialment
concernides per la finalitat de l’LTAIPBG, d’establir “un sistema de relació entre les persones i
l’Administració pública fonamentat en el coneixement de l’activitat pública,... la garantia del retiment
de comptes i de la responsabilitat de la gestió pública” (article 1.2 LTAIPBG), considerant que hi ha
una coincidència entre els atorgants de la subvenció (la quantia de la subvenció es fixa i s’aprova pels
regidors, constituïts en Ple) i els beneficiaris d’aquesta subvenció (els mateixos regidors, cons tituïts
en grup d’acord amb la candidatura amb què van concórrer a les eleccions), i atenent el fet que
aquests fons públics són administrats per representants electes i càrrecs públics.
Tampoc ha quedat justificat , com afirma l’Ajuntament , que la corporació no disposi de cap mecanisme
per obtenir aquesta informació si els grups no l’han aportada en resposta a la sol·licitud, ni que no li
pugui ser exigida una major diligència en obtenir-la. No es desprèn tampoc de l’expedient que
l’Ajuntament hagi maldat de manera efectiva i diligent per obtenir dels grups la informació completa
sol·licitada, almenys pel que fa al període temporal, sinó que s’ha limitat a traslladar la sol·licitud i a
annexar a la seva Resolució allò que els grups han aportat , sense més tràmit ni actuació que consti a
l’expedient perquè fos completada.
Els escrits d’algun dels grups han justificat el fet de no aportar cap informació posterior al 2016 en el
fet que l’exercici 2017 no havia estat encara tancat o fiscalitzat, i fins i tot algun grup ha demanat
formalment que es desestimés l’accés a la informació del 2018 “per ser l’any en curs”. Però aquesta
justificació no pot ser acceptada en fase de reclamació atès que, en aquestes dates, és més que
probable que aquest impediment al·legat ja no concorri; i tampoc ho era en fase de tramitació de la
sol·licitud, ja que per atendre- la no s’exigia cap tràmit previ d’aprovació formal o de fiscalització de
comptes, sinó simplement recopilar i oferir una relació de despeses, que, pel que es desprèn de la
informació facilitada pels grups, sovint són quantitats fixes i fàcilment previsibles, i que fins i tot quan
són variables, són despeses referides a períodes de temps ja àmpliament depassats. En aquest
sentit, és destacable que els dos grups que al·leguen aquesta circumstància com a impediment per
aportar la informació del 2017 són, precisament, dos grups que en relació amb els anys 2015 i 2016
han aportat una relació de despeses que es limita pràcticament a la quantitat transferida al seu partit, i
per tant, no sembla que hagi de revestir cap dificultat per a ells informar a mitjans de 2018, almenys,
de l’import transferit al partit l’any 2017. El mateix es pot argumentar de la informació refer ida al
primer semestre de 2018. D’acord amb això, i en congruència amb la pròpia Resolució d’estimació
parcial de l’Ajuntament de Barcelona, els grups que encara no ho hagin fet han d’aportar la relació
anual desglossada de despeses corresponents al 2017 i al primer semestre de 2018.
Pel que fa a la relació desglossada de despeses del 2015 i del 2016 ja facilitades pels grups, la
persona reclamant es queixa que no és informació suficientment detallada i que quasi totes (“a
excepció potser de la lliurada pel partit ICV”) no compleixen ni tan sols amb el llindar exigible per a la
publicitat activa, d’acord amb el Criteri 1/2018, de 22 de gener, de la GAIP en no estar agrupades per
conceptes clars i prou específics.
Especialment insatisfactòria li resulta a la persona reclamant la
informació donada per Ciutadans-Cs, que es limita a donar percentatges de despesa. Qüestiona que
diversos grups facin constar només de forma genèrica les aportacions fetes als seus corresponents
partits, sense detall de despesa que el Criteri 1/2018 de la GAIP establia com a informació que ha de
ser difosa i publicada al portal de transparència.
Cal recordar que la finalitat genèrica de la transparència (el retiment de comptes a la ciutadania) i
específica de l’accés reclamat (conèixer la destinació donada pels grups als fons públics que reben)
requereix, per ser satisfeta -i així ho recorda el propi reclamant en el seu escrit- que la llista de
conceptes de despesa sigui prou clara i concreta per permetre- li formar-se’n una opinió crítica. En
aquest sentit, la sola indicació del traspàs dels fons del grup al partit no permet acomplir aquesta
finalitat i, per això, la satisfacció adequada del dret d’accés reclamat requeriria poder completar la
informació ja lliurada indicant si, a canvi d’aquestes aportacions al partit, el grup ha rebut serveis
relacionats amb el seu funcionament i, si és així, quins serveis concrets i la valoració econòmica del
cost d’aquests serveis, almenys aproximada, amb independència de si el partit factura o no aquests
serveis al grup (per exemple, cost facturat o valoració econòmica dels serveis d’assessorament al
grup prestat pel personal del partit, cost facturat o valoració econòmica de la cessió de locals, cost
facturat o valoració del cost del material proveït pel partit al grup, etc) ; o bé indicant si les aportacions
al partit - en tot, o en quina part- tenen la consideració d’aportació incondicionada i la finalitat de
finançar el funcionament i l’activitat del partit polític, sense cap contraprestació directa per al grup
municipal, com sembla apuntar el grup Barcelona en Comú. Per això, si aquesta informació es troba
documentada o si les dades existeixen prèviament en qualsevol format, i els grups la tenen o la
coneixen, s’hauria de facilitar amb aquest detall o referència.
La relació quantificada de conceptes de despesa del grup Popular te un grau de detall adequat, sens
perjudici de la limitació temporal abans esmentada. En relació amb el grup Demòcrata, seria
desitjable, si el grup ho coneix, un major desglossament dels conceptes de despesa indicats, alguns
d’ells massa genèrics. Quant al grup Barcelona en Comú, el partit ICV ofereix una relació
temporalment completa i materialment adequada dels conceptes de despesa, però pel que fa als
altres dos partits que integren el grup, no és així; s’indica al document annex a la Resolució
d’estimació parcial de l’Ajuntament que les aportacions al grup estaven destinades “a facilitar el
funcionament del grup municipal en la seva activitat política” i si a ixí fos caldria ampliar aquesta
informació amb el detall abans esmentat, però en les al·legacions fetes en tràmit de reclamació, el
grup de Barcelona en Comú indica que les aportacions rebudes es transfereixen al partit com a
finançament incondicionat, de manera que aquests recursos no quedarien afectats a despeses
relacionades amb el funcionament del grup, i que seria impossible associar factures de despeses
realitzades pel partit amb el funcionament del grup; per tant, si el grup no rep cap contraprestació del
partit, s’hauria informat ja de la destinació donada a les subvencions. En relació amb la resta de grups
(exclòs el de la CUP, que queda fora de la reclamació), si disposen o coneixen aquesta informació,
hauran de completar la informació que han lliurat d’acord amb el que s’ha indicat; cas contrari, els
grups hauran de deixar constància escrita que no coneixen a què destina el partit els fons que li
traspassa el grup, o que les aportacions ho són, en tot o en part, sense cap contraprestació directa o
indirecta, o que tenen la finalitat de finançar el partit.
La persona reclamant qüestiona la legalitat d’aquestes aportacions al partit atès el caràcter finalista
atribuït per l’article 73.3 LBRL, per al finançament del grup municipal, i la prohibició expressa de que
es destinin a l’adquisició de béns com a actius fixos de caràcter patrimonial. El grup Barcelona en
Comú, de la seva banda, defensa que l’article 2.U de la Llei orgànica 8/2007 de 4 de juliol, sobre
finançament dels partits polítics (LOFPP,) preveu expressament que els partits puguin tenir com a
ingressos aportacions rebudes dels grups a les institucions i corporacions locals, i que la norma de
valoració 15ena del Pla de Comptabilitat Adaptat a les Formacions Polítiques aprovat per Resolució
de 8 d’octubre de 2013, de la Presidència del Tribunal de Cuentas , s’hi refereix com a subvencions de
caràcter no finalista. Però determinar si és ajustat a dret destinar les subvencions establertes per
l’LBRL al finançament incondicionat d’ un partit polític no és l’objecte d’aquest procediment, ni és
competència d’aquesta Comissió, que en les seves Resolucions es limita a avaluar i a determinar si
l’Administració ha aplicat correctament la legalitat vigent en matèria del dret d’accés a la informació.
Per tant, el que aquí s’ha de dirimir no és l’adequació de la destinació donada als fons que, almenys
per part de la Comissió, no es discuteix ni es qüestiona, sinó si la ciutadania ha de poder conèixer a
què han destinat els grups aquests fons públics, amb un grau de detall suficient per formar-se’n una
opinió crítica.
El dret d’accés a una informació pública només pot ser restringit pels límits legalment establerts ,
interpretats restrictivament, i només pot ser inadmesa una sol·licitud per les causes previstes per
l’article 29 LTAIPBG, aplicades igualment de forma restrictiva. Així ho ha establert el Tribunal Suprem
en la Sentencia núm. 1547/2017, de 16 d’octubre (Sala del Contenciós Administratiu, Secció Tercera):
“La formulación amplia en el reconocimiento y en la regulación legal del derecho de acceso a la
información obliga a interpretar de forma estricta, cuando no restrictiva, tanto las limitaciones a ese
derecho que se contemplan en el artículo 14.1 de la Ley 19/2013 como las causas de inadmisión de
solicitudes de información que aparecen enumeradas en el artículo 18.1, sin que quepa aceptar
limitaciones que supongan un menoscabo injustificado y desproporcionado del derecho de acceso a
la información. [...] Asimismo, la posibilidad de limitar el derecho de acceso a la información no
constituye una potestad discrecional de la Administración o entidad a la que se solicita información,
pues aquél es un derecho reconocido de forma amplia y que sólo puede ser limitado en los casos y
en los términos previstos en la Ley” (FJ 6). D’acord amb això, el que correspon a aquesta Comissió, i
és l’únic objecte d’aquesta Resolució, és determinar si la informació que es reclama (conèixer els
conceptes de despesa realitzats amb càrrec a aquests fons amb el major detall possible) és
informació pública, si està afectada per algun límit o causa d’inadmissibilitat que el restringeixi, i
ponderar l’interès públic que té aquesta informació així com l’interès particular que concorr e en la
persona reclamant, considerant que és periodista i como a tal, titular del dret fonamental de l’article
20.1.d CE.
Des de la perspectiva de la transparència, d el retiment de comptes dels poders públics i del control
ciutadà del capteniment dels seus electes, la informació reclamada revesteix un interès públic
indiscutible. Aquesta Comissió s’ha pronunciat ja en reiterades ocasions sobre aquest aspecte, i en la
Resolució 6/2018, de 22 de gener, concretament, ho expressava així: “la informació relacionada amb
la destinació donada a aquestes aportacions per part dels grups polítics perceptors és informació
rellevant per a la finalitat de la transparència, en la mesura en què, d’una banda, posa a l’abast de la
ciutadania la informació necessària per al control de legalitat de la destinació donada a aquests
recursos finalistes, i de l’altra, permet el control ciutadà de l’oportunitat de les despeses fetes amb
càrrec a aquests recursos públics, de manera que pugui formar-se una opinió crítica de l’actuació dels
seus representants polítics a l’Ajuntament que pot fins i tot incidir en la determinació del seu vot en un
futur. Un control ciutadà, finalment, que en el context de la transparència és molt rellevant facilitar i
garantir, considerant que l’ús d’aquests fons escapa dels mecanismes ordinaris de control, com la
fiscalització de la intervenció municipal (tret que el Reglament orgànic municipal prevegi una altra
cosa, cosa que no és gens comú) i que, encara que la legislació de règim local atribueixi al Ple la
potestat de control, el cert és que en la immensa majoria dels casos el Ple està fent deixament
d’aquestes funcions” (FJ 2).
Cal tenir en compte, a més, que l’Ajuntament de Barcelona destina una quantitat significativament
elevada en comparació amb d’altres Ajuntaments a finançar els grups polítics que l’integren: durant el
mandat actual, hi ha destinat la quantitat de 2.473.795 € anuals (xifra que quintuplica, per exemple, la
destinada per l’Ajuntament de Madrid, que no arriba al mig milió d’euros anuals), que s’han distribuït,
d’acord amb la base tretzena de les Bases d'execució dels pressupostos municipals, de la manera
següent: 1.087,00 euros trimestrals multiplicats pel nombre de consellers de districte de cada grup, i
la resta s’ha distribuït la meitat proporcionalment al nombre de regidors adscrits a cada grup, i l’altra
meitat a parts iguals entre tots els grups. Doncs bé, c onèixer i poder formar-se una opinió crítica de la
destinació final d’aquests recursos públics provinents dels pressupos tos municipals s’adiu
perfectament amb la finalitat de la transparència i del dret d’accés, que és el retiment de comptes a la
ciutadania de la utilització de recursos públics, especialment quan els gestors que els reben i
administren són electes, especialment sotmesos a l’escrutini de la seva activitat pública no solament
en termes de legalitat, sinó també d’oportunitat, de coherència i d’idoneïtat.
Á més de l’interès públic en la divulgació de la informació, cal considerar en aquest cas l’interès de la
persona reclamant, com a periodista, a fer efectiu el seu dret fonamental a comunicar informació
veraç (art. 20.1.d CE) i, per tant, a obtenir les dades necessàries per fer -ho. En aquest sentit, és
destacable i notori que la persona reclamant ha publicat ja diversos articles relacionats amb el
finançament dels grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona, i ha argumentat a bastament en els
escrits d’aquest procediment l’interès periodístic d’aquesta informació, i per tant, d’acord amb l’article
22.1 LTAIPBG, cal ponderar l’accés tenint en compte les circumstàncies concretes del cas i,
particularment, la concurrència de l’interès privat superior que li correspon a la persona reclamant
com a periodista.
D’acord amb l’exposat, cal estimar la reclamació en relació amb la informació relativa a la relació de
despeses realitzades amb càrrec als fons que han percebut de l’Ajuntament de Barcelona durant el
2015, 2016, 2017 i primer semestre del 2018, i els grups hauran de lliurar la informació corresponent
als anys dels què no hagin informat, si escau, i hauran de completar els conceptes de despesa amb el
detall indicat -si disposen d’aquesta informació- , o bé expressar que no coneixen la destinació, total o
parcial, que el partit ha donat a aquests fons, o bé que s’han transferit al partit sense cap
contraprestació a rebre pel grup, en concepte de finançament incondicionat, si escau.
4. Sobre l’accés a les factures i la seva condició d’informació pública
La Resolució de l’Ajuntament desestima l’accés a les factures en base als articles 2. b, 2.c i 18
LTAIPBG. La Resolució ho fonamenta en els arguments que seguidament es valoren:
- Considera l’Ajuntament que el Criteri 1/2018, aprovat per la GAIP, sobre l’obligatorietat de la
publicitat activa de les subvencions als grups polítics de les Corporacions Locals, que estableix
que la publicació al portal de transparència de les factures no queda directament exigida per
l’article 15 LTAIPBG, tot i que sigui recomanable, és “ evidentment extrapolable” a l’àmbit del
dret d’accés. Però el cert és que això no és admissible, ja que el dret d’accés no està limitat als
continguts de publicitat activa; ben al contrari, el dret d’accés té sentit i es projecta,
precisament, sobre tota aquella altra informació que les administracions no estan obligades a
publicar, i resulta flagrantment contrari a la legislació de transparència restringir el dret d’accés
amb criteris propis de publicitat activa. Per tant, és fals que el Criteri 1/2018 pugui ser extrapolat
al dret d’accés per justificar la desestimació de l’accés a les factures pel fet que la seva
publicació al portal de transparència no resulti exigible.
- Afirma l’Ajuntament que el dret d’accés decau quan la informació que es demana no és a
disposició prèvia de l’Administració, ni aquesta té l’obligació legal de tenir-la, i que, considerant
que ni l’LBRL ni la regulació interna de la corporació exigeixen l’aportació de factures al Ple, no
es pot considerar que les factures siguin informació pública. En el FJ3 ja s’ha argumentat que
és informació pública tota la informació preexistent en poder de l’Ajuntament com a
conseqüència de l’exercici de les seves funcions, i les factures que estiguin a mans dels grups
complirien amb aquests requisits; s’ha desestimat també en el FJ3 que l’obligació de
l’Ajuntament de satisfer el dret d’accés estigui condicionada a l’obligació legal de disposar -ne, o
a que s’incloguin en l’àmbit d’aplicació de l’LGS, ni que pugui limitar-se i restringir-se la condició
d’informació pública a aquella de què disposi materialment algun dels seus òrgans, bastant
amb què tingui el poder jurídic d’obtenir-la com a conseqüència de l’exercici de les seves
funcions.
- Afirma també l’Ajuntament que “el govern municipal que dirigeix actualment l’administració local
ha actuat diligentment atès que ha requerit en temps i forma als respectius grups polítics la
informació requerida de la qual no en disposa. Si els grups polítics no han aportat tota la
documentació requerida, aquesta administració no posseeix altres instruments per fer-ho, més
tenint en compte que .... la normativa de règim local apunta al plenari com a l’òrgan competent
per exigir el retiment de comptes per les aportacions als grups municipals, tal i com ho estableix
l’article 73.3 LBRL (....). Però el cert és que, pel que fa a les factures, l’Ajuntament no solament
no ha estat diligent, ni tan sols ha maldat per obtenir la informació, sinó que ha estat
determinant per a la negativa dels grups a aportar-les, ja que paral·lelament a traslladar-los la
sol·licitud d’a ccés ha emès una Nota conjunta de la intervenció i de la direcció de serveis
jurídics en què tots els grups fonamenten jurídicament la desestimació de l’accés a les factures.
Per tant, l’actuació de l’Ajuntament no s’ha encaminat a afavorir l’accés reclamat a les factures,
ni tan sols ha estat neutral, sinó que ha influït directament i decisivament en la decisió dels
grups de no facilitar -les.
- En la mateixa línia, afirma l’Ajuntament que: “no es pot exigir a l’Ajuntament de Barcelona una
obligació el compliment de la qual no recau en el govern municipal, sinó en el plenari municipal,
en el qual totes les forces polítiques estan representades. En virtut dels principis democràtics,
el govern municipal no pot obligar al plenari a adoptar un acord, sinó que aquest òrgan,
lliurament i mitjançant votació de cadascun dels seus membres és qui adopta aquests acords.
Fins a la data d’avui el plenari no ha adoptat cap acord al respecte, atès que la normativa li
reconeix la potestat de requerir el retiment de comptes, però no estableix cap obligació. Això no
vol dir que en un futur no pugui adoptar acords en aplicació d’aquests precepte i com a
conseqüència del nou marc jurídic que ha comportat l’aprovació de la LTBG [en referència a
l’LTAIPBG]... Tanmateix, adoptar un acord al respecte no seria senzill, tenint en compte la
inconcreció de la llei al respecte i el fet que el consistori estigui format per set forces polítiques
tampoc ho facilita, tot i la voluntat manifestada pels mateixos grups polítics d’arribar a acords
sobre aquesta matèria”. Parteix aquesta argumentació de la premissa falsa que la tramitació i
satisfacció del procediment d’accés a la informació requereix l’actuació del Ple, ja que entén
que només el Ple està legitimat per demanar als grups que li aportin la informació reclamada,
d’acord amb l’article 73.3 LBRL.
S’ha de qüestionar que només el Ple pugui demanar aquesta informació; de fet, en la tramitació
de la sol·licitud, ha estat la Gerència de l’Ajuntament qui l’ha requerida als grups, a través de la
Unitat de transparència, procediment, aquest, perfectament adequat i procedent , als efectes
d’aquest procediment d’accés, i és de preveure que si els grups l’haguessin facilitat complerta
l’Ajuntament l’hauria lliurat així, satisfent el dret d’accés sense cap intervenció del Ple. D’altra
banda, cal rebatre que el procediment del dret d’accés de l’article 18 LTAIPBG estigui
condicionat o supeditat al procediment de justificació de comptes previst per l’article 73 LBRL, i
menys encara a l’existència d’una normativa interna municipal que el desplegui, perquè un i
altre procediment tenen finalitats i destinataris diferents i tenen també una base legal
diferenciada; de manera que un no té efectes ni pot condicionar l’exercici de l’altre, i per tant,
de la mateixa manera que l’atenció de la sol·licitud d’informació no pot comportar l’obligació que
el Ple dugui a terme una actuació o prengui un acord determinat, ni té cap efecte en el
procediment de justificació interna de les subvencions previst per l’article 73.3 LBRL, la
inactivitat del Ple no es pot oposar al compliment de les obligacions derivades de l’article 18
LTAIPBG, que exigeixen només que l’Administració, a través de l’òrgan o unitat que consideri
oportuns, reculli aquesta informació de mans dels grups i la posi a disposició de qui la sol·licita.
En aquest sentit s’expressava ja la Resolució 156/2018, de 20 de juny, FJ 5: “ no resulta
justificable interpretar que la manca de control per part del Ple impedeix la facultat de control
ciutadà; o dit d’altra manera, que el deixament de funcions o la inactivitat del Ple en relació amb
la facultat que té atribuïda per l’article 73.3 LBRL d’exercir el control sobre les subvencions que
ha atorgat als grups municipals impedeix que la ciutadania pugui accedir a aquesta informació
pública d’acord amb l’LTAIPBG, sinó que contràriament, cal interpretar que l’entrada en vigor
de l’LTAIPBG i el nou marc de transparència que imposa a la gestió dels recursos públics
suposa un grau d’exigència encara major d’allò que l’LBRL preveia com una potestat de control
del Ple.”
Per tant, no es pot restringir el dret d’accés sobre les factures pel fet que la seva publicació al portal
de transparència no vingui directament imposada per l’article 15 LTAIPBG -ni pel Criteri 1/2018 de la
GAIP que l’interpreta- , ja que l’àmbit material d’informació sobre la què es projecta el dret d’accés és
molt més ampli que el catàleg d’informació que ha de ser objecte de publicitat activa. Les factures o
altra documentació justificativa de les despeses realitzades amb càrrec a les subvencions rebudes
pels grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona - com per exemple, el conveni amb el partit on
s’estipuli la transferència de fons-, en la mesura en què existeixi i estigui a mans els grups polítics
municipals, és informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés, i el fet que l’article 73.3
LBRL no exigeixi que les factures es presentin al Ple o que l’Ajuntament de Barcelona no tingui
regulat un procediment de justificació d’aquestes subvencions que ho estipuli, no li treu aquesta
condició. De la mateixa manera, resulta irrellevant per a què les factures tinguin la consideració
d’informació pública que el Ple les hagi requerides prèviament, ja que de l’article 73.3 LBRL no es
desprèn, ni directament ni indirectament, que la facultat del Ple d’exercir el control intern de les
subvencions tingui caràcter exclusiu ni excloent, ni que aquesta via sigui la única via per a obtenir la
documentació justificativa de la destinació de les subvencions rebudes, ni determina que aquesta
informació hagi d’estar reservada exclusivament al coneixement del Ple, o que tingui la consideració
legal d’informació confidencial.
La legislació de transparència i accés a la informació manifesta clarament l’interès del legislador en
facilitar i garantir que la ciutadania pot fer un control de l’actuació dels poders públics en l’atorgament
de subvencions, així com de la justificació del seu ús i destinació per part de les persones que en són
beneficiàries (interès que revesteix una rellevància m ajor i que és especialment exigible, en termes de
transparència, quan els beneficiaris són representants electes i càrrecs públics, especialment obligats
al retiment de comptes de la seva actuació a la ciutadania) . Igualment, l’article 7 LTAIPBG expressa la
voluntat inequívoca del legislador de que l’LTAIPBG s’apliqui transversalment i d’evitar que de la
normativa anterior o posterior a aquesta llei se’n desprenguin interpretacions restrictives que no
estiguin expressament previstes com a tals; així, aquest article estableix que el principi de
transparència s’ha d’interpretar i aplicar en tots els casos de manera preferent, tot exigint que
qualsevol limitació en l’aplicació d’aquest principi es fonamenti en un límit o en una excepció
expressament establerts per una norma amb rang de llei, i l’LBRL no conté aquesta limitació
expressa.
En resum, d’una banda, no es pot admetre que el Ple sigui l’únic legitimat per demanar la informació,
ni es pot considerar que la facultat de control per part del Plenari (que l’Ajuntament recalca
reiteradament que té caràcter potestatiu i no obligat) constitueixi un requisit previ o un pressupòsit per
a que la ciutadania pugui exercir el dret d’accés sobre aquesta informació. De l’altra, l’LBRL no
disposa la confidencialitat d’aquesta informació, ni imposa cap limitació que pugui restringir, i menys
excloure, el dret d’accés reconegut i garantit per l’LTAIPBG. I finalment, però no pas menys important,
cal recordar que l’Ajuntament és un subjecte plenament obligat per l’article 3.1 LTAIPBG a satisfer el
dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG) sense cap altra restricció que la derivada dels límits
legals, i, per tant, està obligat a realitzar les actuacions necessàries per satisfer-lo, proveint-se pels
mecanismes adients de la informació pública quan no estigui materialment a les seves mans. Per tant,
l’LTAIPBG obliga l’Ajuntament a obtenir i facilitar aquesta informació de la forma i per la via que
consideri més oportuna, però amb eficàcia i diligència, de manera que l’LTAIPBG no obliga, però
tampoc impedeix, l’actuació del Ple requerint la informació. La seva actuació no és requisit, ni aquesta
Resolució la imposa, però res no obsta perquè s’utilitzi aquest òrgan, o qualsevol altre, per obtenir la
informació que l’Ajuntament està obligat a donar. Per tant, si l’Ajuntament considera, com manifesta a
la GAIP, que el Ple és l’únic legitimat per demanar aquesta informació als grups, res li impedeix
incloure aquest punt en alguna de les sessions plenàries per tal de complir diligentment amb el deure
de proveir la informació a la persona reclamant, perquè tot i que l’LBRL no obliga expressament
l’Ajuntament a exercir les facultats que li atorga en relació amb el control de la comptabilitat específica
dels grups - com recorda insistentment l’Ajuntament-, l’LTAIPBG sí que l’obliga a complir amb les
obligacions de transparència i d’accés a la informació pública, i per tant, per la via que consideri
procedent i més efectiva (l’alcaldia, el ple, la comissió de comptes, la gerència, la unitat d’informació o
qualsevol altre òrgan, unitat o persona), l’Ajuntament està obligat a ser actiu i diligent en la recollida
de la informació pública que se li sol·licita.
D’acord amb el que s’ha exposat, les factures o documents justificatius (com ara els convenis amb els
partits polítics) de les despeses realitzades amb càrrec als fons que han percebut de què disposin els
grups s’han de considerar informació pública “en poder” de l’Administració i accessible per la via del
dret d’accés. Per al cas que els grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona no disposin de les
factures abonades amb càrrec als fons transferits al partit, caldrà que ho facin constar.
Tanmateix, considerant que a les factures poden constar-hi dades personals, seguidament es
ponderarà el dret d’accés amb el dret a la protecció de dades personals.
5. Sobre la protecció de les dades de persones físiques que constin a les factures
Tot i que l’APDCAT ja s’havia pronunciat (Informe IAI 46/2017) sobre l’accés a les dades personals
que constaven a les factures en relació amb una reclamació anterior, d’idèntic objecte, en el sentit de
permetre l’accés a les dades de persones dels regidors i elimina r les dades personals de terceres
persones alienes al grup, la GAIP va considerar addient sol·licitar a l’APDCAT que emetés un nou
informe prenent en consideració el fet que, en aquest cas, la persona que formula la sol·licitud i
reclamació és periodista,
i per tant, sumava al dret d’accés reconegut a tota persona, el seu dret
fonamental, com a periodista, a obtenir informació per comunicar informació veraç (art. 20.1.d
Constitució espanyola, CE, i article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, CEDH) , la qual cosa
constituïa, a criteri de la GAIP, un element de ponderació que podria fer variar la conclusió a què va
arribar en el cas precedent, en què la persona sol·licitant no tenia aquesta condició de periodista. En
aquesta línia s’ha pronunciat ja reiterada jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans
(TEDH)
en la interpretació de l’article 10 CEDH, protegint el dret a la informació dels periodistes i
ressaltant la seva rellevància per a preservar i possibilitar una opinió pública lliure
(Sentència del
STEDH Rosiianu v. Romania, de 24 de juny de 2014, § 64; la Sentencia de la Gran Sala Magyar
Helsinki Bizottság v. Hongria, de 8 de novembre de 2016, § 132 y §§ 151- 169, i la Decisió Sioutis v.
Grècia, de 29 d’agost de 2017 , §§ 24 y 25, entre moltes altres), i cal recordar el valor que s’ha de
donar a aquesta jurisprudència TEDH en la interpretació del dret fonamental a informar de l’article
21.1.d CE, d’acord amb allò previst a l’article 10.2 CE .
La GAIP, doncs, va plantejar a l’APDCAT, com a element de ponderació específic del cas, el valor
que l’accés amb vista a les factures íntegres, sense eliminació de les dades personals, podia tenir per
a la investigació d’un periodista, considerant que “la informació sobre la identitat de les persones
físiques que, com a professionals, es beneficien de la contractació dels grups polítics amb càrrec a les
subvencions públiques ofereix un interès indubtable per a la investigació periodística, ja que podria
destapar casos de clientelisme o nepotisme (...)” i, en atenció a aquests nous elements de
ponderació, sol·licitava un pronunciament sobre si en aquest cas, considerant la condició de
periodista i l’interès d’aquesta informació per a la finalitat d’investigació de la destinació donada als
fons públics per part dels grups, resultaria justificat l’accés a les dades personals de terceres
persones que apareguin en les factures o si, en els termes apuntats a l’informe IAI 46/2017, caldria
eliminar les dades personals de les terceres persones físiques que hi apareguin.
L’APDCAT, en l’informe emès en relació amb aquesta reclamació, reconeix com a element de
ponderació la condició de periodista i el dret fonamental a comunicar informació, i admet que “pot ser
un element a tenir en compte - si bé no de forma aïllada sinó juntament amb d’altres elements-, als
efectes de la ponderació” però nega que “la mera condició de periodista de qui sol·licita l’accés a
informació pública hagi de comportar necessàriament l’accés a dades personals de terceres
persones, en concret, les que podrien contenir les factures sol·licitades”. L’APDCAT distingeix entre
les dades personals de les persones que pertanyen al grup polític municipal, i les de les terceres
persones alienes al grup. Pel que fa a les primeres, l’APDCAT reitera el criteri d’accés no- limitat a les
dades personals de de regidors, reiterant les consideracions ja fetes en l’Informe IAI 46/2017 (FJ V):
“... en el cas que es tracti de despeses que constin com imputables a l’activitat d’un determinat regidor
la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a aquesta informació. Des del punt de vista
del regidor o regidora que pugui resultar afectat, cal tenir en compte que aquestes persones
exerceixen càrrecs públics, disposen i fan ús, amb un ample marge de discrecionalitat, de diners
públics que haurien d’anar destinats a cobrir despeses de funcionament del grup del qual en són part,
i per tant vinculades a la finalitat pública que persegueixen. La necessitat de control d’aquest marge
de discrecionalitat en relació amb la utilització de fons públics, pot justificar l’accés a aquesta
informació.”
Quant a les dades de terceres persones alienes al grup, l’APDCAT fa les consideracions següents:
“...més enllà de la condició de periodista de qui reclama la informació, cal tenir en compte la concreció
del motiu o la justificació que, si escau, el reclamant de la informació pugui fer.
En l’escrit que acompanya a la reclamació presentada a la GAIP, de data 3 d’agost de 2018 (Fet
Tercer), la persona reclamant exposa que els grups municipals arran de la primera sol·licitud
d’informació, “donen accés a nivells d’informació diversos”. En aquest apartat, el reclamant exposa
que alguns grups municipals haurien aportat una informació més completa que d’altres, si bé, pel que
es desprèn de la informació disponible, cap dels grups hauria aportat factures sobre les despeses
efectuades.
Més enllà que, segons l’escrit de 3 d’agost de 2018, el reclamant sol·licita “accés a una informació
pública (...) com és la justificació del destí dels diners percebuts per cadascun dels grups polítics”, no
hi ha una major concreció per part del reclamant pel que fa als motius de l’accés, que permeti
discernir si podria ser necessari en algun cas conèixer la identitat de determinades persones físiques
la identitat de les quals pugui aparèixer en algunes factures d’un o més grups municipals.
Atesa la informació disponible, es desconeix si arran de la primera remissió d’informació al periodista
reclamant, per part dels grups municipals, s’ha pogut detectar alguna qüestió (en relació amb la
previsió de l’article 37.3 de l’LRBRL), que requereixi conèixer la identitat de persones físiques
concretes en relació amb factures d’un o més grups municipals. En cas que fos així no podem
descartar que, en determinats casos, l’accés a informació sobre les factures hagi d’incloure dades de
caràcter personal. Ara bé, la informació disponible, i els termes en què el reclamant formula la
sol·licitud, no permeten considerar justificat l’accés a dades identificatives de totes les persones que
consten en les factures, en relació amb el conjunt de factures dels diferents grups municipals.
Si ens atenim a la previsió de l’article 37.3 de l’LRBRL, es tractaria de controlar la destinació dels fons
que reben els grups polítics i no - al menys no en tots els casos ni amb caràcter general-, de controlar
les terceres persones físiques que poden aparèixer en les factures.
En concret, l’objecte del control consisteix en que aquests fons no es destinin al “pagament de
remuneracions de personal de qualsevol tipus al servei de la Corporació, ni a l’adquisició de béns que
poden constituir actius fixos de caràcter patrimonial”, en els termes de l’article 73.3 de l’LRBRL, citat.
Tenint en compte això, en el cas que les persones físiques que apareixen en les factures o
documents justificants de les despeses siguin persones treballadores al servei de la corporació,
conèixer la seva identitat sí podria ser necessari als efectes del control de la destinació dels fons que
reben els grups polítics, en els termes de l’article 73.3 LRBRL. En aquest cas, la normativa de
protecció de dades no seria impediment per a donar accés a la persona reclamant de la factura o
documentació justificant, inclosa la identitat de la tercera persona física en qüestió.
A banda d’aquest supòsit, tenint en compte la finalitat del control segons l’article 73.3 de l’LRBRL en
els termes apuntats, no sembla que la finalitat de l’accés i els termes en què es concreta la sol·licitud
pugui ser suficient, atesa la informació de què es disposa, per considerar justificat l’accés a les dades
de caràcter personals de la resta de terceres persones físiques que poden aparèixer a les factures, en
termes amplis i en relació amb el conjunt de factures dels grups municipals afectats”.
D’acord amb això, i atenent al fet que la persona reclamant i periodista no ha motivat específicament
la necessitat de disposar de les dades personals de terceres persones per a la finalitat de l’accés que
reclama, l’APDCAT manté el criteri del seu informe IAI 46/2017 d’eliminar de l’accés les dades
personals de terceres persones alienes al grup que apareguin a les factures, motivat en què “en
principi sembla que es tractaria d’informació vinculada a alguna activitat professional (ja sigui com a
conseqüència de facilitar subministraments o de la prestació de serveis) per la qual cosa la intromissió
en la vida privada d’aquestes persones seria mínima, però no es pot descartar que una relació
continuada pugui acabar permetent identificar algun tipus de vinculació amb determinades persones o
proveïdors que, tenint en compte la naturalesa política del grup municipal pot acabar permetent
establir, de forma fonamentada o no, algun tipus d’afinitat política.
I conclou que: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a les factures
prèvia dissociació de les mateixes, com demana la persona sol·licitant, sempre que es garanteixi que
les persones afectades no poden ser identificables de manera directa o indirecta sense esforços
desproporcionats.
Més enllà d’això, atesa la informació de què es disposa, des de la perspectiva de la protecció de
dades (principi de minimització) no sembla justificat, en el supòsit plantejat, l’accés amb caràcter
general a les dades personals de terceres persones físiques diferents dels regidors o de persones
treballadores al servei de la corporació, que apareguin a les factures, als efectes de controlar la
destinació dels fons que reben els grups polítics.”
En atenció a l’informe de l’APDCAT, sens perjudici que la ponderació pugui resultar favorable a
l’accés en un altre procediment si es motivés que la investigació periodística requeria l’accés a les
factures íntegres, s’estima l’accés a les factures amb la sola dissociació de les dades personals de
terceres persones físiques alie nes al grup polític municipal i a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta
limitació no afectarà les dades de persones jurídiques que apareguin a les factures.
6. Sobre el procediment per proveir-se i lliurar la informació
L’Ajuntament afirma en el seu informe que lliurar la informació li és d’impossible compliment,
considerant que ja l’ha requerida al grup i aquest no li ha proporcionat i que no té altre instrument o
via per exigir-la, afirmant que resultaria antidemocràtic pretendre del govern municipal que imposi al
Plenari l’acord de demanar els comptes als grups, quan aquest òrgan ha optat per no exercir la
facultat que li atribueix l’article 73.3 LBRL, tot això sens perjudici que els grups municipals puguin
arribar a un acord sobre el procediment de retre comptes davant del Ple. Concretament, afirma que ja
va derivar la sol·licitud als grups “a fi i efecte de que hi donessin resposta i novament van presentar
un desglòs de la despesa, però sense aportar les factures que reclamava el Sr. XXX. Davant
d’aquesta situació, el govern municipal que dirigeix actualment l’Administració local ha actuat
diligentment atès que ha requerit en temps i forma als respectius grups polítics la informació
requerida, de la qual no en disposa. Si els grups polítics no han aportat aquesta documentació,
aquesta administració no posseeix altres instruments per fer-ho”, i més tenint en compte que la
normativa de règim local apunta al plenari com l’òrgan competent per exigir el retiment de comptes
per les aportacions als grups municipals, del que en conclou que “no es pot exigir a l’Ajuntament de
Barcelona una obligació el compliment de la qual no recau en el govern municipal, sinó en el Plenari,
òrgan sobirà de l’administració municipal, en el qual totes les forces polítiques estan representades.
En virtut dels principis democràtics, el govern municipal no pot obligar el plenari a adoptar cap acord,
sinó que aquest òrgan, lliurament i mitjançant votació de cadascun dels seus membres és qui adopta
aquests acords. Fins a la data d’avui, aquest plenari no ha adoptat cap acord al respecte, atès que la
normativa li reconeix la potestat de requerir el retiment de comptes, però no estableix cap obligació.
Això no vol dir que en un futur pugui adoptar acords en aplicació d’aquests precepte [art. 73.3 LBRL] i
com a conseqüència del nou marc jurídic que ha comportat l’aprovació de la LTBG [en referència a
l’LTAIPBG].”
Ja ha quedat rebatut en els FJ anteriors que el compliment de l’obligació de lliurar la informació a la
persona reclamant comporti o exigeixi que sigui el Plenari qui la demani en exercici de la facultat de
l’article 73.3 LBRL. Menys encara es pot argumentar que l’execució d’aquesta Resolució obligui al
govern municipal a imposar antidemocràticament un acord al Plenari, cosa del tot forassenyada. És
en tot cas, i com s’ha dit en el FJ 4, l’LTAIPBG la que obliga a l’Ajuntament (i no només al govern
municipal) a impulsar els procediments interns o dur a terme les actuacions necessàries per facilitar i
no entorpir l’exercici dels drets que s’hi garanteixen a la ciutadania.
D’altra banda, no queda acreditat que l’Ajuntament hagi esgotat les vies o instruments de què disposa
per proveir-se de la informació, com afirma, ja que, de fet, l’Ajuntament s’ha limitat a traslladar la
sol·licitud al Grup i, lluny de requerir-lo a aportar-la i d’advertir-lo de l’obligació de lliurar-la, ha emès
notes i informes que defensen la legitimitat exclusiva del Ple per requerir aquesta informació i neguen
que les factures tinguin la consideració d’informació pública exigible per la via del dret d’accés. Per
tant, no es pot excloure, a priori, que els grups municipals, a la llum d’aquesta Resolució i de la
fonamentació jurídica que conté, decideixin canviar el seu posicionament i adequar-lo al contingut
d’aquesta Resolució. De fet, durant la tramitació d’aquest procediment de reclamació, algun grup ja ha
manifestat un canvi de posicionament: és el cas de la CUP, que ha facilitat ja l’accés a les factures, o
del grup d’ERC, que demana que per al cas que aquesta Comissió estimi el dret d’accés, se li permeti
satisfer-lo amb la consulta presencial.
Per tant, l’Ajuntament pot emprar el mecanisme o procediment que consideri oportú per satisfer el dret
d’accés, quedant únicament obligat a impulsar la recollida de la informació entre els grups i facilitar,
en allò que resulti necessari, la consulta de la informació, sense que aquesta Resolució exigeixi la
participació del Ple en l’execució ni imposi que s’hi adopti cap acord.
7. Sobre el trasllat als grups municipals i les al·legacions efectuades
La GAIP, d’acord amb l’article 34 RGAIP, va demanar la col·laboració de l‘Ajuntament de Barcelona
per tal que traslladés la reclamació als grups municipals afectats. En resposta, la GAIP ha rebut les
al·legacions següents:
a) el grup municipal de la CUP manifesta a la GAIP que no formularà al·legacions en contra de la
reclamació i que facilitarà a la persona reclamant la informació, cosa que ja ha fet, a satisfacció de la
persona reclamant.
b) el grup S ocialista no ha fet cap al·legació.
c) el grup municipal de Ciutadans es limita a la transcripció íntegra de l’article 73.3 LBRL i a
l’expressió de l’oposició del grup a que la persona reclamant accedeixi a la informació objecte
d’aquesta reclamació.
Aquesta Resolució ja ha fonamentat a bastament que el procediment previst a l’article 73.3 LBRL no
comporta un dret exclusiu del Ple en conèixer aquesta informació, ni exclou que pugui ser accessible
per la via del dret d’accés, i per tant, la inactivitat del Ple no es pot oposar al dret de la persona
reclamant a obtenir aquesta informació ni impedeix que l’Ajuntament, mitjançant l’òrgan que estimi
convenient, la demani als grups i la lliuri, i d’acord amb això, no s’estima l’al·legació.
d) el grup d’ERC fa arribar el seu escrit d’al·legacions, que es concreten en els arguments següents:
d.1) “Els grups municipals són entitats de naturalesa política i estructura associativa als quals,
tot i formar part de l’organització complementària de les corporacions locals, la doctrina els ha negat
tradicionalment el caràcter d’òrgans. Les decisions preses pels grups polítics en relació al seu
funcionament o organització interna no es consideren actes administratius ni es poden imputar a la
corporació local”. Aquesta Comissió Resolució no qüestiona de cap manera que els grups polítics no
són òrgans municipals, i que les decisions que prenen no són imputables a les corporacions locals.
Una i altra cosa són evidents, però en cap cas són incompatibles amb el que s’afirma en el FJ 2 , això
és, que, als efectes de la legislació de transparència i accés a la informació, la documentació o
informació que posseeixen els grups en relació amb la justificació de les subvencions que han rebut
de l’Ajuntament s’ha de considerar part del cabal documental “en poder” de l’Ajuntament i, com a tal,
informació pública sobre la qual es projecta el dret d’accés, considerant que els grups no tenen una
personalitat jurídica pròpia i diferenciada de l’Ajuntament i que és informació que els grups han de
mantenir actualitzada i a disposició del Ple .
d.2) “Les bases d’execució del pressupost municipal pels exercicis 2015, 2016, 2017 i 2018, en
la seva base tretzena, estableixen els criteris de distribució de les assignacions econòmiques als
grups municipals, així com el seu lliurament trimestral, sense fer cap referència a la justificació per
part dels grups de els esmentades assignacions. No existeix, doncs, a data d’avui, a l’Ajuntament de
Barcelona cap procediment concret per a procedir a la justificació per part dels grups polítics
municipals de les dotacions econòmiques percebudes amb càrrec al pressupost municipal, com
tampoc s’estableix una forma concreta de portar o presentar la comptabilitat. Per altra banda, sembla
clar que el subjecte obligat a portar la comptabilitat i dipositari, per tant, dels justificants documentals
no és l’Ajuntament, sinó cadascun dels grups municipals”.
Es desestima aquesta al·legació considerant que el dret d’accés no es pot supeditar al fet que
l’Ajuntament hagi previst, o no, un procediment per al retiment de comptes dels grups al Ple o a un
altre òrgan municipal, ja que l’eventual procediment de control municipal de les subvencions s’ha de
diferenciar del procediment d’accés a la informació. Condicionar l’exercici del segon a l’existència del
primer suposaria una exclusió o restricció del dret d’accés per la via de fet que només podria justificar-
se si així ho preveiés una llei de forma expressa (art. 7 i 20 LTAIPBG), i el cert és que l’article 73.3
LBRL no disposa expressament aquest caràcter exclusiu del Ple en el coneixement d’aquesta
informació, ni que sigui excloent del dret d’accés. Tampoc no té cap efecte limitatiu o restrictiu de
l’accés el fet que el subjecte obligat a portar la comptabilitat del grup i guardar-ne els justificants sigui
el propi grup: ben al contrari, l’argument exposat abunda precisament a favor de considerar que
l’objecte de la reclamació és informació pública, atès que els grups tenen l’obligació de tenir-la
elaborada, custodiada i a disposició del Ple.
d.3) “Donat que el Ple de la corporació, d’acord amb l’article 73.3 LBRL, té la potestat però no
l’obligació de requerir als grups polítics municipals la comptabilitat específica de la dotació econòmica
que reben amb càrrec al pressupost municipal, es podria qüestionar que l’esmentada comptabilitat
encaixi en la definició d’informació pública” que es conté a l’article 2.b LTIAPBG. Fa referència al
Criteri 1/2018 de la GAIP i en destaca que en ell s’hi determina que “la publicació al portal de
transparència de les factures no queda directament exigida per l’article 15 LTAIPBG”. I d’això en
conclou que “Així doncs, si que es podria considerar informació pública aquella a la qual es fa
referència en les obligacions de publicitat activa de les subvencions als grups polítics de les
Corporacions locals, i concretament, la relació detallada de les despeses anuals agrupades per
conceptes, quedant-ne excloses les factures i justificants documentals en no ser directament exigida
la seva publicació”.
Es desestima aquesta al·legació ja que, com s’ha argumentat en el FJ 3, el fet que la publicació
de les factures no sigui directament exigible de les obligacions de publicitat activa derivades de
l’article 15 LTAIPBG no significa que no sigui informació pública, ni que no pugui ser objecte del dret
d’accés. Ben al contrari, precisament la lògica del dret d’accés, en el marc de la transparència, és
garantir l’accés a tota aquella informació que no és de publicitat activa i, per tant, no pot ser
directament consultada al portal de transparència, com és el cas de les factures justificatives de les
despeses realitzades amb càrrec a les subvencions rebudes pels grups polítics, objecte d’aquesta
reclamació.
d.4) El fonament quart de les al·legacions es dedica a les aportacions al partit, i després de
transcriure l’article 2.U.e e la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits
polítics (LOFPP), afirma que “el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament
de Barcelona ha realitzat aportacions al partit polític Esquerra Republicana, les quals s’han destinat a
desenvolupar actuacions de suport al grup polític vinculades al seu funcionament ordinari i al
desenvolupament de la seva acció política, com són, entre d’altres, la posada a disposició d’espais, la
posa a disposició de béns mobles, l’assessorament jurídic, l’assessorament fiscal i comptable, el
suport a la redacció de comunicats, l’edició de material de difusió, etc. Entre aquestes actuacions no
s’inclouen el pagament de remuneracions de personal de qualsevol tipus a servei de la corporació ni
l’adquisició de béns que puguin constituir actius fixos de caràcter patrimonial. La informació sobre la
justificació de les despeses vinculades a aquestes aportacions realitzades al partit polític Esquerra
Republicana pot ser consultada en els respectius comptes anuals de l’organització política, publicats
al Portal de Transparència, accessible des de la pàgina web del partit. Així mateix, d’acord amb la
LOFPP, els comptes anuals consolidats es remeten anualment al Tribunal de Cuentas i els seus
informes anuals també es poden consultar al Portal de Transparència del partit.” I seguidament,
sol·licita: que es doni per adequadament satisfeta la sol·licitud en relació amb els anys 2015 i 2016
amb la informació prèviament facilitada, que contenia una relació de despeses anuals agrupades amb
els següents conceptes: material, desplaçaments, atencions protocol·làries i despeses de
representació, despeses de comunicació i difusió, despeses i interessos financers derivats de
l’operativa de l compte corrent del grup municipal, i aportacions a ERC. Admet que quedaria pendent
de lliurament la relació de despeses relatives al 2017, atès que en el moment de respondre la
sol·licitud no s’havia tancat l’exercici definitivament i demana que es desestimi l’accés a la informació
del 2018, per tractar-se de l’exercici en curs. Ja s’ha argumentat en el FJ 3 que no es pot admetre la
desestimació de la informació relativa al 2018 , ni la desatenció de la informació relativa al 2017.
Quant a la informació del 2015 i 2016, considerant que el grup al·legant afirma que disposa
d’informació més detallada de la que ha facilitat a la persona reclamant, cal que la completi, d’acord
amb el FJ 2.
d.5) Per al cas que la resolució de la reclamació estimi l’accés a les factures, es tingui en
compte que “l’obligat de conservar-les és el grup polític i que aquest no disposa de l’esmentada
documentació en format electrònic, es pugui facilitar l’accés a la persona interessada amb vista, en el
lloc on es troba dipositada la documentació, d’acord amb allò que preveu l’article 37 LTAIPBG ”.
S’admet l’al·legació i per tant, el grup podrà satisfer l’accés a les factures amb la consulta presencial
de la documentació al lloc on la tingui dipositada.
e) el grup municipal Popular, en realitat, no formula cap al·legació, sinó que es limita a adjuntar,
sense cap altra consideració ni argumentació, la Nota urgent emesa per la Intervenció municipal i la
Direcció dels serveis jurídics, que expressa com a “CONCLUSIÓ: a la vista del que s’ha exposat en
els apartats anteriors, es conclou que la informació derivada de les aportacions econòmiques fetes als
grups municipals a l’empara de l’article 73.3 LBRL té la consideració d’informació pública. Així mateix,
que per tal de resoldre la petició d’accés a aquesta informació cal seguir els criteris fixats en el Criteri
1/2018 i de la Comissió de Garantia del Dret D’Accés i, per tant, donar la informació sol·licitada de
manera detallada agrupant les despeses per conceptes suficientment específics sense que sigui
necessari donar accés a les factures. Cas que aquestes es facilitin, caldrà tenir present les limitacions
derivades de la normativa reguladora de protecció de dades.” Annexa un segon document, consistent
en la relació anual de despeses detallades en 23 conceptes corresponent al 2015 i al 2016, datada el
juliol de 2018.
Aquesta relació anual desglossada es considera per aquesta Comissió adequadament detallada, i per
tant, en relació amb aquests dos anys es dóna per acomplerta. Restaria, doncs, que el grup facilités la
relació, amb el mateix grau de detall, corresponent als anys 2017 i primer semestre del 2018, així com
l’accés a les factures que conservi o pugui disposar, considerant que, com s’ha argumentat ja en
aquesta Resolució (FJ 3), les factures poden ser perfectament objecte del dret d’accés encara que no
sigui obligat que es publiquin al portal de transparència.
f) el grup municipal Barcelona en Comú detalla les aportacions rebudes pel grup al 2015, 2016 i
2017 i com se les van repartir entre els tres partits que l’integren, de forma que del total de
1.481.951,32€ rebuts, s’haurien repartit als partits 1.477.781,99€, quedant un romanent de 4.169,33 €
al compte bancari del grup. Afirma, després de transcriure l’article segon LOFPP que “Per tant, les
quantitats provinents dels grups municipals de Barcelona en Comú formen part dels recursos
econòmics que Barcelona en Comú te per a finançar-se”. Fa referència seguidament al Pla de
Comptabilitat Adaptat a les Formacions Polítiques, que en la seva norma de valoració 15a. fixa que
les subvencions de caràcter no finalista, i en particular les aportacions des grups institucionals, s’han
de comptabilitzar directament al compte de resultats i conclou que “Per tant, Barcelona en Comú, com
a partit polític, està obligat a seguir la normativa legal i criteris comptables establerts pel Tribunal de
Cuentas”. I conclou que “PRIMER: la normativa vigent aplicable a Barcelona en Comú obliga a
comptabilitzar les aportacions rebudes de grup municipal com a ingrés, formant part aquests imports
del compte de resultats on s’incorporen de manera directa tots els ingressos i despeses del partit, la
normativa legal vigent per tant no considera les aportacions del grup municipal subvencions de
caràcter finalista. Resulta, per tant, contrari a les normes aplicables així com tècnicament impossible
correlacionar unes despeses concretes mitjançant factures a l’import dels ingressos provinents del
grup municipal. SEGON: Amb vocació de poder donar resposta a la reclamació plantejada sense
contravenir les normes reguladores dels partits polítics, a continuació s’adjunta quadre amb totes les
despeses de caràcter ordinari del subgrup 62 “serveis exteriors” que inclouen totes les factures
rebudes per Barcelona en Comú en els anys 2015, 2016 i 2017:..... (segueix una relació de despeses
per conceptes) i acaba remetent a la pàgina web per trobar informació comptable i el detall dels
proveïdors i factures de cadascun), i en base als argument anteriors, sol·licita que es tingui per
manifestada la seva oposició a l’accés a la informació objecte de reclamació.
Aquest és l’únic cas en què el grup perceptor de la subvenció manifesta clarament que la subvenció
rebuda a l’empara de l’article 73.3 LBRL està destinada al finançament del partit, i, per tant, afirma
que no li és possible correlacionar unes despeses concretes amb factures a l’import dels ingressos
provinents del grup municipal. Sense entrar en la valoració jurídica de les consideracions que fa
aquest grup sobre el caràcter finalista de les subvencions als grups regulades per l’article 73.3 LBRL,
el cert és que, als efectes del dret d’accés, la resposta aporta la informació sobre la destinació donada
a aquests fons, i permet la valoració crítica del periodista sobre la legalitat i l’oportunitat d’aquesta
aplicació i, per tant, s’ha de considerar satisfeta la sol·licitud en aquest punt. Pel que fa a les factures
o documentació justificativa de les despeses, en consideració a les al·legacions anteriors, estaria
constituïda per aquella documentació que recollís l’aportació dels fons al partit, com ara el conveni
que hagin subscrit amb els partits integrants del grup, si existeix; alternativament, bastarà que el grup
faci constar que no existeix cap documentació que justifiqui o reculli els compromisos de finançament
al partit i, eventualment, les contraprestacions que en rep el grup.
g) el grup municipal Demòcrata es remet a l’argumentació feta per l’Ajuntament de Barcelona en
desestimar l’accés per justificar que les factures no són informació pública, en els termes en què és
definida per l’article 2.b LTAIPBG, en la mesura en què no han estat aportades al Ple perquè aquest
no ha fet ús de la seva facultat de requerir-les, i expressament es fonamenta en la N ota urgent emesa
per la Intervenció Municipal i la Direcció de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona, que afirma
que el Criteri 1/2018 de la GAIP és extrapolable a la petició d’accés que es reclama, de manera que
no resulta legalment exigible als grups facilitar l’accés a les factures, i acaba sol·licitant que es
desestimi la sol·licitud pel que fa a l’aportació de factures.
Es desestimen aquestes al·legacions per les consideracions fetes al llarg d’aquesta Resolució sobre
la consideració d’informació pública que tenen les factures si estan a mans del grup i, per tant, en
poder de l’Ajuntament, encara que la seva difusió al portal de transparència no constitueixi una
obligació de publicitat activa, tal i com ja s’ha argumentat a bastament al llarg d’aquesta Resolució.
8. Estimació del dret, format de l’accés, subjecte obligat al compliment i lliurament de la
informació reclamada
En base a les consideracions fetes als FJ anteriors, és procedent estimar el dret de la persona
reclamant a accedir a la informació següent:
a. Les aportacions rebudes pels grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona durant el 2015, atès
que no s’ha pogut satisfer amb la consulta al portal de transparència.
b. La relació de conceptes de despesa realitzada pel grup, i/o la relació quantificada de serveis
que el grup municipal rep com a contraprestació de l’aportació feta als partits amb càrrec a les
subvencions rebudes pel grup durant els anys que van des del 2015 fins al primer semestre del
2018, en els termes del FJ 3 (quins serveis concrets es reben a canvi de la transferència, i la
valoració econòmica del cost d’aquests serveis, almenys aproximada, amb independència de si el
partit factura o no aquests serveis al grup) si està documentada o existeix prèviament aquesta
informació en qualsevol format i el grup la coneix, o, si escau, la constància escrita de que el grup
no coneix la destinació donada pel partit als fons, o de que es traspassen sense cap
contraprestació directa o indirecta al grup, o de que es destinen al finançament incondicionat del
partit.
c. Les factures o documentació justificativa de les despeses realitzades amb càrrec a aquests
fons, incloent-hi, si escau, el conveni amb el partit que reculli les aportacions i els serveis o
obligacions d’assistència del partit cap al grup, prèvia dissociació de les dades personals de
terceres persones alienes al grup i al personal de l’Ajuntament de Barcelona que hi apareguin,
d’acord amb el FJ 4.
Els grups hauran de completar la informació del punt b, parcialment lliurada, d’acord amb aquests
termes, i aportar la informació del punt c , amb excepció del grup de la CUP , que ja ha satisfet la
informació durant la tramitació d’aquesta reclamació i en relació amb el qual es dona per executada
aquesta Resolució. Quant al grup de Barcelona en Comú, amb l’expressió de la d estinació donada als
fons (finançament incondicionat del partit) es considera satisfet el punt b, mentre que en relació amb
el punt c, només haurà d’aportar en execució d’aquesta Resolució, com a documentació justificativa
de la despesa, el conveni que hagi subscrit amb el partit on es reculli el compromís de finançament, o
alternativament, fer constar que no existeix.
Aquesta informació s’ha de lliurar en la mesura en què existeixi amb caràcter previ en qualsevol
format, i es conservi. Tanmateix, per al cas que la informació no s’hagi conservat o no existeixi, el dret
d’accés no es podrà satisfer per inexistència de la informació, i així s’haurà de fer constar.
D’acord amb l’article 37 LTAIPBG, l’accés a la informació és gratuït si les dades són consultades in
situ o si existeixen en format electrònic, però l’expedició de còpies o la transposició a un format
diferent de l’original pot restar subjecte a una contraprestació econòmica, que no pot excedir del cost
de l’operació, sempre que aquesta taxa estigui prevista a l’ordenament de l’Ajuntament.
Atès que els grups polítics de les Corporacions locals no tenen personalitat jurídica pròpia,
l’Administració obligada a donar compliment d’aquesta Resolució és l’Ajuntament de Barcelona, que
s’haurà de proveir de la informació requerint-la als grups de la manera i pel procediment que consideri
adient, tenint en compte, en tot cas, que el contingut d’aquesta Resolució no vincula el Plenari de
l’Ajuntament a exercir la facultat de control intern per part del Ple prevista a l’article 73.3 LBRL, ni
exigeix l’aprovació o l’acord dels grups per a l’establiment d’un procediment de retiment de comptes,
ni té cap efecte en aquest àmbit.
9. Demora en l’execució
L’article 47.2 RGAIP estableix que si durant el procediment de reclamació hi ha hagut oposició de
terceres persones afectades, l’accés solament es podrà fer efectiu en relació amb la informació que
les afecti un cop transcorregut el termini de què disposen per a interposar recurs contenciós
administratiu sense que l’hagin formalitzat, o en cas que l’hagin presentat, si no l’han acompanyat de
la petició de mesures cautelars de suspensió o si s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat
de la resolució.
Considerant que l’escrit d’al·legacions del Grup municipal Barcelona en Comú i de Ciutadans formula
oposició a l’accés, resulta procedent aplicar la demora de l’execució prevista a l’article 47.2 RGAIP en
relació amb aquests dos grups.
10. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
11. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22
de febrer de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 293 /2018 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la
informació reclamada, en els termes i condicions detallats al FJ 8, i d’acord amb els FJ 3 i 5.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a traslladar aquesta Resolució als grups afectats i a
proveir-se de la informació que s’hi estima pel procediment que consideri oportú, i a que la lliuri a
la persona reclamant dins del termini màxim de quinze dies hàbils, excepció feta de la informació
dels grups de Ciutadans i de Barcelona en Comú, el lliurament de la qual es demorarà fins que
expiri el termini de dos mesos de què disposen aquests grups per recórrer aquesta Resolució
davant la jurisdicció contenciosa administrativa sol·licitant la suspensió cautelar de la seva
execució i mentre aquesta mesura cautelar no hagi estat desestimada, o fins que manifestin la
seva intenció de no recórrer- la.
3. Requerir l’Ajuntament de Barcelona a informar a la GAIP de l’òrgan o de la persona responsable
de l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu
compliment, dins del termini de quinze dies.
4. Requerir als grups municip als de Barcelona en Comú i Ciutadans-Cs a informar la GAIP de la
seva intenció de recórrer aquesta Resolució davant la jurisdicció contenciosa administrativa, i de
demanar-ne cautelarment la seva suspensió, si escau, als efectes de fer el seguiment previst al
FJ 9.
5. Notificar aquesta Resolució a les parts d’aquest procediment: l’Ajuntament de Barcelona, els
grups municipals que han formulat al·legacions (grup de Ciutadans, grup d’Esquerra Republicana
de Catalunya, grup de Barcelona en Comú, grup Popular, grup Demòcrata) i la persona
reclamant.
6. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 293/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils
(descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció
de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi
el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte
per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després
d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva
necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat
a [email protected]
, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en
coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació
d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a
l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte
administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a
l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona
afectada ha reclamant formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la
notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.