Solicitud de informes de la Secretaría Municipal al Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat y resultado por pérdida de objeto

Resolució 388/2020, de 23 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 292/2020 Administració reclamada: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. Informació reclamada: Un informe de la Secretaria Municipal. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment (acredita haver-li tramès l’informe de 2016 i manifesta clarament que l’altre informe solꞏlicitat no existeix, afirmació que suposa facilitar la informació realment existent sobre l’informe solꞏlicitat en qüestió). Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Informes. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Informació inexistent. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 26 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 292/2020, presentada contra l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de febrer de 2019 la persona reclamant, aleshores membre electe de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, demana a aquest Ajuntament “còpia de l’informe del secretari de 9 de setembre de 2016 lliurat a les CUP sobre els usos admesos d’aquestes subvencions als grups municipals. Informe jurídic del secretari que valori la presumpta incompatibilitat entre el seu propi informe i els usos proposats a la ciutadania per la regidora de les CUP a l’article publicat a la revista municipal, sobretot a la vista de l’auto de l’APB de 3 de juliol”. 3. La Reclamació presentada el 26 de juny de 2020 indica que l’Ajuntament hauria informat a la persona reclamant sobre la necessitat de fer trasllat al grup municipal afectat abans de resoldre la solꞏlicitud i que no hauria rebut cap altra informació sobre aquest assumpte. Adjunta també una resposta del Síndic de Greuges a una queixa que la persona reclamant hauria presentat sobre aquesta qüestió, que la informa de les competències de la GAIP en matèria d’accés a la informació pública. Afirma que allò solꞏlicitat és informació pública. 4. El 30 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 5. El 17 de juliol de 2020 la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient requerits a l’Ajuntament. Indica i acredita que el 17 de juliol de 2020 l’Ajuntament ha tramès a la persona reclamant còpia de l’informe solꞏlicitat de 9 de setembre de 2016 i pel que fa a l’altre informe solꞏlicitat, assenyala que no ha estat emès pel Secretari i que no està previst que el redacti, motiu pel qual no existeix. 6. El 20 de juliol de 2020 la GAIP trasllada la documentació facilitada per l’Ajuntament a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment (acredita haver-li tramès l’informe de 2016 i manifesta clarament que l’altre informe solꞏlicitat no existeix, afirmació que suposa facilitar la informació realment existent sobre l’informe solꞏlicitat en qüestió). Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 292/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.