Reclamación contra la imposición de una tasa por transposición de formato de información sobre fincas exentas de IBI

Resolució 470/2019 de 2 d’agost Número d'expedient de la reclamació: 292/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Castelldefels Informació reclamada: Finques exemptes d'IBI: titular, domicili, motiu de l'exempció i quota. Sentit de la resolució: Desestimació. Resum: L’Ajuntament ha argumentat a bastament i ha fonamentat jurídicament la procedència d’aplicar aquesta taxa, prevista per l’article 37.2 LTAIPBG, i l'article 5 de l'Ordenança fiscal municipal número 9. Tot i que l’accés a la informació pública, com a regla general, és gratuït (article 37.1 LTAIPBG) quan la consulta no genera una despesa de format a l’Administració, la llei preveu que l’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original puguin quedar subjectes a una contraprestació econòmica, que no podrà excedir del cost de l’operació. En aquest sentit, considerant el volum d’informació que es demana i que s’ha de transposar a un altre format, la taxa de 27,10 € resulta completament proporcionada i acceptable. Ho és, igualment, exigir-ne el pagament previ, i ho seria, fins i tot, amb caràcter previ a l’elaboració de la informació, per evitar que es malbaratin recursos públics elaborant una informació sense la certesa que la persona sol·licitant abonarà la contraprestació. Considerant l’exposat, l’exigència de la taxa no constitueix un acte limitatiu del dret d’accés, i per tant, cal desestimar la reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Impostos. IBI. Reclamació contra recurs de reposició. Taxa. Transposició de format. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 7 de maig de 2019 té entrada en la GAIP la Reclamació 292 /2019, presentada contra l'Ajuntament de Castelldefels en relació amb la sol·licitud d'informació indicada en l'antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst en l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pel Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de gener de 2019 la persona reclamant sol·licita a l'Ajuntament de Castelldefels la informació següent: "Atès que hi ha propietaris d'immobles, solars i edificis ubicats a Castelldefels que no paguen l'Impost de Béns Immobles (IBI), se sol·licita: 1.- quantitat d'immobles, solars i edificis que no paguen IBI. 2.- Descripció i direcció de cada immoble, solar o edifici. 3.- Titular o titulars dels immobles, solars o edificis. 4.- Motiu pel qual no paga IBI, individualitzat per a cada immoble, solar o edifici. 5.- Valor o quota que no es recapta de cada immoble, solar o edifici. " 3. El 20 de febrer de 2019 l’Ajuntament de Castelldefels resol la sol·licitud presentada per la persona reclamant estimant-la, i supeditant el lliurament efectiu de la informació sol·licitada al pagament de la taxa de 27,10€, liquidada d’acord amb l’article 37.2 LTAIPBG i de l’article 5 de la Ordenança fiscal número 9 de l’Ajuntament de Castelldefels, “consistint el fet imposable en el traspàs d'un format de base de dades, a través d'una consulta d'Access, per a la seva exportació a un full de càlcul Excel.” 4. El 14 de març de 2019 la persona reclamant presenta en temps i forma un recurs de reposició contra la resolució de 20 de febrer, sol·licitant que es deixi sense efecte la liquidació de la taxa aplicada. 5. L’11 d’abril de 2019 l’Ajuntament de Castelldefels resol la desestimació del recurs de reposició confirmant la liquidació de la taxa aplicada a la resolució de la sol·licitud d’accés a informació. 6. La Reclamació 292/2019, presentada el 29 d’abril davant el registre de l'Ajuntament de Pallejà posa de manifest: “no conforme amb els arguments de l’administració de cobrar una taxa de 27,10€ per accedir a una informació que ha de ser pública i publicada al web” . 7. El dia 9 de maig de 2019, la GAIP comunica a la persona reclamant que s'admet provisionalment a tràmit la reclamació, identifica la persona responsable de la seva tramitació i li indica els propers tràmits que s'han de seguir, així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 8. El 10 de maig de 2019, la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Castelldefels i li requereix que, dins el termini de quinze dies establert en l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com una còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual deriva i, en general, els antecedents i circumstàncies que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 9. El 24 de maig de 2019, la GAIP rep l’informe sol·licitat a l’Ajuntament de Castelldefels que posa de manifest i argumenta la procedència de liquidar la taxa en relació amb la sol·licitud d’accés, de conformitat amb l'article 5 de l'Ordenança fiscal municipal número 9, per la qual es regula la taxa per expedició de distintius o documents administratius, d’acord amb la quota tributària a aplicar per l'elaboració de documents que superin la dedicació de 30 minuts, per cada hora o fracció i persona, és de 27,10 €. I fa constar que, en aquell cas, el tècnic d'informàtica va dedicar més d'una hora en l'elaboració d'aquest document Considerant això i el fet que la informació sol·licitada no està subjecta al règim de publicitat activa, considera adequada l’exigència de la taxa, a l’empara de l’article 37.2 LTAIPBG, deixant clar que en cap cas constitueix una contraprestació econòmica a l’accés a la informació, sinó a la transposició de la informació a un format diferent. Es fonamenta, d’altra banda, en l'informe del lletrat de Serveis Econòmics de data de l’1 d’abril de 2019, que argumenta i conclou que la legislació tributària i la cadastral no impedeixen l'accés a la identificació de les Administracions públiques i governs estrangers que siguin titulars de les finques no subjectes i exemptes d'IBI, però que en canvi s'ha de desestimar el dret d'accés a la identificació de les persones físiques i de persones jurídiques identificades amb raó social que siguin titulars de finques no subjectes i exemptes d'IBI. Quant a la petició de conèixer el motiu pel qual no paguen IBI individualitzat per a cada immoble, solar o edifici, igualment se n'ha d'estimar el dret d'accés. Pel que fa a la petició de conèixer valor o quota que no es recapta de cada immoble, solar o edifici, argumenta que s’hauria de desestimar l'accés a conèixer el valor cadastral, ja que l'article 51 del TRLCI estableix el caràcter protegit del valor cadastral , però que tanmateix s'ha d'estimar el dret d'accés a conèixer la quota tributària, ja que d'acord amb els principis que estableix l'article 20 LTAIPBG està prohibit ampliar per analogia els límits del dret d'accés a la informació pública, i, a més els límits s'han d'interpretar de manera restrictiva en benefici del dret d'accés, de manera que no estaria justificat estendre un règim de protecció previst per la legislació cadastral per al valor cadastral fora del seu àmbit d'aplicació a una informació diferent com seria la quota tributària, que ni tan sols consta en el cadastre, i cita en aquest sentit la Resolució 299/2018, de 25 d'octubre de la Comissió de Garantia de l dret d'accés a la informació pública. Justifica, igualment, que s'ha d'estimar el dret d'accés a conèixer la quantitat d'immobles, solar i edificis que no paguen IBI i la descripció i direcció de cada immoble, solar o edifici que no paguen l'IBI, és a dir que n’estiguin exempts o no subjectes”. 10. El 18 de juny de 2019 la GAIP sol·licita un informe a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), d'acord amb l'article 42.8 LTAIPBG i, tot seguit, informa a les parts de la conseqüent ampliació del termini per resoldre la Reclamació 292/2019 en quinze dies més. 11. El 2 de juliol de 2019 té entrada a la GAIP l’informe sol·licitat a l’APDCAT que conclou: “L'accés per part de la persona reclamant a la informació sobre la direcció dels immobles exempts d'IBI o de qualsevol altra informació que permeti identificar les persones físiques titulars de drets sobre aquests béns, seria contrari a la normativa de protecció de dades personals. Això sense perjudici que es pugui facilitar la informació de forma anonimitzada." Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast general del dret d'accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta contra una resolució en matèria de dret d'accés a la informació d'una administració obligada pel LTAIPBG, com l'Ajuntament de Castelldefels (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. De la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desestimació de la reclamació La reclamació es presenta contra la imposició d’una taxa per transposició de format de la informació, després que l’Ajuntament hagi resolt estimant l’accés a la informació. L’Ajuntament ha argumentat a bastament i ha fonamentat jurídicament la procedència d’aplicar aquesta taxa, prevista per l’article 37.2 LTAIPBG, considerant que la t ransposició del format d’origen al format de lliurament de la informació ha requerit un esforç de més d’una hora de personal tècnic, i que l'article 5 de l'Ordenança fiscal municipal número 9 regula aquesta taxa. Tot i que l’accés a la informació pública, com a regla general, és gratuït (article 37.1 LTAIPBG) quan la consulta no genera una despesa de format a l’Administració, la llei preveu que l’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original puguin quedar subjectes a una contraprestació econòmica, que no podrà excedir del cost de l’operació. En aquest sentit, considerant el volum d’informació que es demana i que s’ha de transposar a un altre format, la taxa de 27,10 € resulta completament proporcionada i acceptable. Ho és, igualment, exigir-ne el pagament previ, i ho seria, fins i tot, amb caràcter previ a l’elaboració de la informació, per evitar que es malbaratin recursos públics elaborant una informació sense la certesa que la persona sol·licitant abonarà la contraprestació. Considerant l’exposat, l’exigència de la taxa no constitueix un acte limitatiu del dret d’accés, i per tant, cal desestimar la reclamació, considerant a més que la resolució de l’Ajuntament és d’estimació i que, tal i com es confirma en l’informe dels serveis jurídics referenciat a l’antecedent 9, la ponderació feta de la informació a la què es pot donar accés és adequada a l’LTAIPBG i a la doctrina d’aquesta Comissió, per bé que cal advertir, en relació amb l’accés al domicili, que s’ha d’estimar de forma parcial (carrer sense número, per exemple) per tal d’evitar que el titular de la finca pugui ser identificat indirectament amb la consulta del registre de la propietat. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de de 2 d’agost de 2019, resol per unanimitat: 1. Desestimar la reclamació 292/2019 i declarar ajustada a dret la taxa per transposició de format de la informació imposada per l’Ajuntament de Castelldefels. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la reclamació 292/2019 i disposar la publicació d'aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió pos arà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.