Se solicitó al Ayuntamiento de Ivars d'Urgell información sobre el control de colonias felinas, perros abandonados, presupuestos y convenios. Ante la falta de respuesta (silencio administrativo), la GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar la información, ya que no se aprecian límites legales que justifiquen la denegación del acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se define como pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad
2
El derecho de acceso solo puede restringirse si concurren causas legales interpretadas proporcionalmente a su finalidad y a los intereses públicos o privados
3
La GAIP no aprecia la concurrencia de los límites de acceso previstos en el artículo 21 de la LTAIPBG que justifiquen restringir la información
4
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y transparencia de la información
5
La función pública de secretaría es la responsable directa de la dirección de los archivos y de garantizar el recobro de la documentación municipal
Texto completo
Resolució 489/2024, de 18 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 291/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Ivars d’Urgell
Informació reclamada: Diversa sobre benestar animal.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La Comissió reconeix el dret del reclamant a obtenir la informació reclamada
consistent en les actuacions de l’Ajuntament en relació al control de colònies felines i
gossos abandonats, sobre les partides pressupostaries destinades al seu control en el
període indicat i en relació als convenis que s’hagin subscrit, en els termes referits als
antecedents, si en disposa d’ella, si no és així, igualment haurà d’informar sobre aquesta
circumstancia. Aquesta Comissió no pot apreciar la concurrència dels límits d’accés
previstos a l’article 21 de la LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés a la
informació sol·licitada, es per això que es fa avinent que l’Ajuntament quan lliuri la
informació haurà de comprovar que efectivament no concorren límits que puguin
condicionar l’entrega d’aquesta informació.
Paraules clau: Ajuntaments. Sanitat animal. Reclamació contra silenci. Estimació.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 28 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 291/2024, presentada contra
l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent, per l’entitat reclamant d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP). A la reclamació es manifesta que no han rebut resposta de l’Ajuntament.
El 24 de novembre de 2023 l’entitat reclamant presenta a l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell
una petició d’informació que, en síntesi, demanava sobre les actuacions que es porten
per l’Ajuntament per controlar les colònies felines, partides pressupostaries destinades
al seu control des de 2019 a 2023, si s’han sol·licitat ajuts a d’altres Administracions
per la gestió de colònies de gats i per a la gestió dels gossos durant els anys 2019 a
2023; si disposen de centre d’acollida; i conveni signat actualment per la recollida dels
gats de companyia abandonats/perduts recollits al seu terme municipal; quants gats
abandonats/perduts s’han recollit els últims 5 anys i a quin centre d’acollida s’han
portat. En relació amb els gossos també es demana amb quin centre d’acollida tenen
conveni signat actualment per la seva recollida, quants gossos s’han recollit per anys
des de 2019 fins a 2023, si l’Ajuntament disposa d’una instal·lació temporal municipal
per allotjar els animals amb condicions de seguretat i benestar, fins la seva recollida
pel centre d’acollida; quina partida pressupostaria s’ha destinat a la recollida i acollida
de gossos els anys 2019 a 2023; quins protocols d’actuació tenen quan es localitzen
animals de companyia (gossos, gats) ferits o malalts al seu terme municipal, qui és
responsable de recollir l’animal i assumeix la despesa de l’atenció veterinària; i sobre
les polítiques de prevenció que realitza l’Ajuntament per fomentar la tinença
responsable, el control de la cria il·legal i la identificació i cens dels animals de
companyia amb propietari que resideixen al seu terme municipal.
El 6 de març 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública i li
demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que
rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada; i en la
mateixa data la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament i requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. A aquesta Comissió no li consta a data de la resolució la recepció de cap
informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la
informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord
amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG
estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser
aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació
pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta
llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents
que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a
terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves
funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que
concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han
d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics
i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Aquesta Comissió considera procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada sobre les actuacions de l’Ajuntament en relació al control de
colònies felines i gossos abandonats, sobre les partides pressupostaries destinades al seu
control en el període indicat i en relació als convenis que s’hagin subscrit, en els termes
referits als antecedents, si en disposa d’ella, si no és així igualment haurà d’informar sobre
aquesta circumstancia. Aquesta Comissió no pot apreciar la concurrència dels límits
d’accés previstos a l’article 21 de la LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés a
la informació sol·licitada; es per això que es fa avinent que l’Ajuntament quan lliuri la
informació haurà de comprovar que efectivament no concorren límits que puguin
condicionar l’entrega d’aquesta informació.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de
gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per
la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte
dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i
instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i
estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la
informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la
informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels
documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les
administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a
garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició
d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic
signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la
seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti
classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un
quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada
comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de
les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han
de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la
normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients
electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que
contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la
integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i,
quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la
possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el
format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les
administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir,
sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat
de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació
de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la
informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació
documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional,
que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha
de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en
disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització
de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català
que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre
altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a
conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i
per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i
en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una
taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona
tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a)
Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la
secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c)
Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de
conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre
de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o
la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el
cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si
escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la
documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Registre d’animals
domèstics (codi 0160), sèrie Modificacions del cens d’animals de companyia (altes, baixes
i canvis de dades) (2529) i Cens d’animals de companyia (2528); nivell Gestió del
pressupost (codi 077), sèrie Pressupost general (1620) pel que fa a la informació de
partides pressupostàries; Convenis (codi 0045), sèrie Convenis i acords (1374) i nivell
Subvencions (0099) i sèrie Subvencions atorgades per part de la corporació local (2244).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de
les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat
30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada,
les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en
requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa
feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans
competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels
casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal
de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades
personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 18 d’abril de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 291/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, si en disposa d’ella, i fa
avinent que l’Ajuntament quan lliuri la informació haurà de comprovar que
efectivament no concorren límits que puguin condicionar l’entrega d’aquesta
informació.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 291/2024 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils
(descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció
de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte
per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després
d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva
necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre
no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en
coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació
d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a
l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte
administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a
l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona
afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la
notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.