Pérdida de objeto 13/07/2023 · 112 días en resolverse

Solicitud de copia del permiso de vertido de aguas del Parc Comercial Barnasud a la ACA y finalización del procedimiento por pérdida de objeto

Un ciudadano solicitó a la Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el permiso de vertido de aguas del Parc Comercial Barnasud. Tras no recibir respuesta y presentar reclamación, la ACA entregó la información durante el proceso. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, al haberse satisfecho la solicitud de forma extemporánea.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3 Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación basada en la proporcionalidad.
4 La entrega de la información solicitada por la administración reclamada durante la tramitación de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
5 La satisfacción de la solicitud implica la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que la justificaban.

Texto completo

Resolució 604/2023, de 13 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 290/2023 Administració reclamada: Agència Catalana de l’Aigua (ACA) Informació reclamada: Còpia íntegra del permís atorgat per l'ACA al Parc Comercial Barnasud (o altre nom comercial que pugui tenir el centre comercial d'aquest nom) per a l'abocament d'aigües al tram de la Riera de les Parets canalitzat sota aquest polígon industrial, que posteriorment connecta amb la Riera dels Canyars i va a parar al mar. Sentit de la resolució: Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i traslladada aquesta informació a la persona reclamant, res ha manifestat en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Agència Catalana de l’Aigua, abocaments d’aigües, riera, permís, mar. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 23 de març entra a la GAIP la Reclamació 290/2023, presentada per un ciutadà contra l’Agència Catalana de l’Aigua, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 12 d’agost de 2020 la persona reclamant presenta sol·licitud d’informació al Departament de Territori i Sostenibilitat en els següents termes: “Quina autorització ha rebut el centre comercial Barnasud de Gavà per a abocar aigües al medi natural (riera de les Parets)? En quines condicions? Quines analítiques efectuen tant l'entitat privada com l'ACA d'aquestes aigües?” Amb posterioritat el mateix reclamant el 2 de març de 2023 reitera de nou sol·licitud d’informació a l’Agència Catalana de l’Aigua en els següents termes: “Còpia íntegra del permís atorgat per l'ACA al Parc Comercial Barnasud (o altre nom comercial que pugui tenir el centre comercial d'aquest nom) per a l'abocament d'aigües al tram de la Riera de les Parets canalitzat sota aquest polígon industrial, que posteriorment connecta amb la Riera dels Canyars i va a parar al mar”. La Reclamació presentada el 23 de març de 2023 el reclamant indica que no ha rebut resposta de l’administració i que tampoc se li ha facilitat la documentació sol·licitada. El 29 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 29 de març de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Agència Catalana de l’Aigua i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 8 de maig de 2023 l’Agència Catalana de l’Aigua presenta informe sol·licitat i tramesa de l’expedient. En el seu informe l’ACA fa les següents apreciacions: “1. Segons s’ha pogut esbrinar amb les comprovacions efectuades recentment, en arribar a la Agència Catalana de l’Aigua, aquestes dues peticions no van ésser assignades a la unitat encarregada de tramitar les sol·licituds d’informació ambiental com corresponia, sinó que van ésser erròniament dirigides al departament encarregat de tramitar les autoritzacions d’abocament. A mes, sembla que en el seu moment tampoc no es va generar els corresponents avisos sobre cap de les dues assignacions i, en conseqüència, les peticions mai no es van poder gestionar -ni tampoc derivar de manera interna, òbviament-, amb la qual cosa van quedar aturades i sense resposta. 2. És evident que en la tramitació d’aquestes peticions s’han produït una sèrie d’erros de funcionament en els mecanismes interns de coordinació que, excepcionalment, han resultat en una manca de resposta per part de l’Administració, per la qual cosa en aquest moment l’Agència no podia fer altra cosa que demanar disculpes al reclamant, facilitar-li total la informació de què disposa en relació amb la seva sol·licitud i posar tots els mitjans al seu abast per tal d’assegurar tant com sigui possible que casos com aquest no tornin a succeir”. El 20 de juny de 2023 la Comissió remet l’informe al reclamant amb l’advertiment que si en un termini de 5 dies no ens justifica el contrari, entén que l’ACA ha donat resposta a la seva sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Fins a la data d’aquesta resolució la GAIP no ha rebut cap al·legació per part del reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Els antecedents de fet 6 i 7 palesen que l’administració reclamada ha facilitat la informació sol·licitada, informació que consta a l’expedient remès a la Comissió i del qual s’ha donat oportú trasllat al reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de juliol de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 290/2023 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.