Solicitud de relación de bares y restaurantes abiertos en la parte alta de Tarragona y resultado por pérdida de objeto

Resolució 360/2019, de 14 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 290/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Bars i restaurants oberts a la part alta de Tarragona. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Entitats ciutadanes. Sorolls. Obertura d’establiments. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 290/2019, presentada per la Plataforma “Farts de soroll de la part alta de Tarragona” contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La plataforma reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 de novembre de 2018 la plataforma reclamant, després de fer diverses consideracions sobre les dificultats per obtenir informació municipal sobre la moratòria d’obertura de bars i restaurants a la part alta de Tarragona entre desembre de 2016 i desembre de 2017, demana la informació següent: 2.1. La relació de bars i restaurants a l’inici de la moratòria, el 23 de desembre de 2016, oberts a la part alta de Tarragona. 2.2. La relació de bars i restaurants al final de la moratòria, el 24 de desembre de 2017, oberts a la part alta de Tarragona. 2.3. La relació de bars i restaurants a data de 23 de novembre de 2018, oberts a la part alta de Tarragona. 3. El 3 de març de 2019 la plataforma reclamant fa referència a la sol·licitud anterior, indica que havent transcorregut més d’un mes encara la ha rebut resposta a la seva sol·licitud, invoca l’article 35.1, que preveu efectes estimatoris en cas de silenci administratiu en la tramitació de sol·licituds d’informació pública i demana el lliurament efectiu de la informació sol·licitada, en aplicació del previst pels articles 35.3 i 36.1 LTAIPBG. 4. La Reclamació presentada el 7 de maig de 2019 indica que la Plataforma reclamant no ha obtingut la informació sol·licitada. 5. El 17 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 5 de juny de 2019 la GAIP rep la resolució de 31 de maig de 2019 del Tinent d’Alcalde coordinador de l’Àrea de Transparència de l’Ajuntament de Tarragona que, després d’explicar que el Departament d’obertura d’establiments hauria fet un conforme donant resposta a la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 i d’assenyalar que per error aquest informe no s’hauria inserit inicialment a l’expedient, resol estimar la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació i facilitar a la persona reclamant l’informe indicat del Departament d’obertura d’establiments. 7. El 6 de juny de 2019 la GAIP trasllada la resolució indicada a l’antecedent anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat, motiu pel qual la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada, que al cap i a la fi és el pressupòsit sobre el qual es fonamenta aquesta Resolució. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 290/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.