La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Martorell información sobre la gestión de colonias de gatos ferales. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación ante la GAIP. El organismo decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública
2
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la satisfacción de la solicitud
3
La satisfacción de la solicitud implica la desaparición de los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación
4
Es procedente finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso
Texto completo
Resolució 377/2019, de 20 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 289/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Martorell
Informació reclamada: Diverses dades sobre la gestió municipal dels gats del carrer.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada, en el marc
d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extempor ània de la sol·licitud d’informació de la
que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Protecció dels animals. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 7 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 289/2019, presentada per la Fundació per
l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra l’Ajuntament de Martorell, en
relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 de febrer de 2019, després d’exposar diverses incidències relatives a la presència de gats
ferals a l’entorn d’un hospital, la persona reclamant demana informació sobre:
1. Si l’Ajuntament té coneixement de l’existència d’un grup nombrós de gats ubicats a la zona
de l’hospital Sagrat Cor.
2. Si tenen coneixement, perquè no s’ha autoritzat o activat l’associació Martogat perquè
comencin a controlar la colònia.
3. Si el seu organisme ha rebut correus del director del centre i de la FAADA en relació amb
aquest assumpte, perquè no ens ha donat resposta.
4. Tenint en compte que la responsabilitat d’aquests gats que viuen entre la via pública i el
recinte de l’hospital, segons els serveis jurídics de la Generalitat, és de l’Ajuntament,
demanem que se’ns informi de com procedir per poder activar el protocol d’actuació en
colònies a Martorell, per poder procedir a esterilitzar la colònia de gats ferals.
5. En base a quins criteris no s’esterilitza una colònia que es troba en espai públic. Seria
interessant per tenir clar per a properes actuacions i no perdre temps.
El 25 de març de 2019 reitera la sol·licitud.
3. La Reclamació presentada el 7 de maig de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la
sol·licitud anterior.
4. El 13 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Martorell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana que
designi la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació demanat per
l’entitat reclamant.
5. El 3 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe municipal, que afirma haver facilitat a l’entitat reclamant
l’accés a la informació sol·licitada i demana l’arxivament de la Reclamació.
6. El 4 de juny de 2019 la GAIP trasllada la informació aportada per l’Ajuntament a la persona
reclamant, tot oferint-li un termini de 10 dies per formular al·legacions, amb l’advertiment que si no
en formula la GAIP entendrà satisfeta la seva sol·licitud. Al venciment d’aquest termini no consta
a la GAIP resposta de l’entitat reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a l’entitat reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta,
ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per l’entitat reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de
juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 289/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.