Solicitud de información sobre proyectos ULAE en centros educativos y resolución de estimación parcial por la GAIP

Resolució 700/2023, de 3 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 288/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació Informació reclamada: Diversa informació relativa a projectes ULAE. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Cal facilitar la informació anonimitzada per centre (on no aparegui el nom del centre o de persones de la seva comunitat escolar), sempre i en el benentès que, tal com preveu l'article 19 de la Llei 19/2014, es disposi d’aquests documents ja elaborats. D’aquesta manera es proporciona la informació desagregada per centres, tal com sol·licita l'entitat reclamant, sense afectar el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, ni contribuir a la segregació escolar que són els béns jurídics protegits per la previsió de l’article 184.1.c) de la LEC. En cas que els centres -als quals el Departament d’Educació s’ha compromès a contactar per a poder facilitar la informació reclamada en compliment d’aquesta resolució- no disposin de la informació sol·licitada per la persona jurídica reclamant, aquesta és la resposta que se li ha de proporcionar, sense que quedin obligats per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. Paraules clau: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, informació reservada per la LEC, persona jurídica, educació, límits, drets dels menors, estimació parcial, resolució contra estimació parcial, termini d’execució de la resolució, tasca complexa. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 20 de març de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 288/2023, presentada per una persona jurídica interessada contra el Departament d’Educació en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona jurídica reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 6 de febrer de 2023 la persona jurídica reclamant sol·licita a 20 centres educatius informació sobre el projecte ULAE. La resposta a aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública va ser centralitzada per la Secretaria General del Departament. En la seva sol·licitud d’accés la persona jurídica reclamant demana literalment el següent: “1º Herramientas y estrategias utilizadas para revisar el proceso de aprendizaje de la lengua catalana en su centro; 2º Resultados del análisis efectuado sobre la realidad del centro.; Elementos de mejora identificados; 3º Miembros del grupo impulsor, número de personas y cual es su responsabilidad dentro del centro y dentro del proyecto ULAE; 4º Acuerdos del grupo impulsor ULAE para poner en marcha en el centro: detalle de la planificación de actividades, horas, fecha de inicio, duración prevista y acciones en general acordadas; 5º Copia de la comunicación a las familias y al Consejo Escolar de las actividades y programación a desarrollar por los alumnos dentro del proyecto ULAE acordado para este centro”. La Reclamació presentada el 20 de març de 2023 indica que l’Administració reclamada no ha facilitat la informació sol·licitada. Amb tot, cal posar de relleu que la resposta de l’Administració reclamada va ser una estimació parcial de la sol·licitud d’accés a la informació pública. El dia 29 de març de 2023 la GAIP notifica l’admissió provisional a la persona jurídica reclamant i l’informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El mateix dia 29 de març la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El dia 21 d’abril de 2023 la GAIP rep del Departament d’Educació la documentació esmentada a l’antecedent anterior. En data 8 de maig de 2023 la GAIP trasllada al Síndic de Greuges el següent: “El 20 de març de 2023 es va presentar davant la GAIP la Reclamació 288/2023 contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Us trametem l’expedient adjunt. Atesa la informació sol·licitada, aquesta Comissió ha considerat pertinent proposar a la Síndica de Greuges de Catalunya que emeti informe al respecte d’acord amb el que preveu l’article 42.7 de la Llei 19/2014, del 29 del desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. En data 9 de maig de 2023 la GAIP comunica a la persona jurídica reclamant que s’ha procedit a ampliar el termini resolució del procediment de reclamació atesa la sol·licitud cursada al Síndic de Greuges. En data 5 de juliol de 2023 la GAIP rep l’informe sol·licitat a la Sindicatura de Greuges, amb el posicionament següent: “En el marc de les seves actuacions, el Síndic de Greuges també ha defensat que, per exercir control i avaluació sobre el funcionament de l'administració i de les polítiques públiques, és important que es puguin conèixer els desequilibris existents entre centres en la seva composició social, i també entre centres i el territori on s'ubiquen, així com també la distribució de recursos que el Departament d'Educació posa a l'abast dels centres o el tipus d'intervenció que realitza per gestionar la seva realitat socioeducativa (i en el cas que ens ocupa, la seva realitat sociolingüística). Dit això, tal com ja s'ha posat de manifest en altres ocasions, el Síndic de Greuges també destaca que aquesta funció de control es pot exercir sense necessitat d'identificar cadascun dels centres en particular o dels professionals que hi intervenen. És en aquest sentit que, amb caràcter general, el Síndic de Greuges demana fer compatible el dret d'accés a la informació pública i els drets dels infants i proposa a la GAIP la conveniència de facilitar la informació anonimitzada per centre (on no aparegui el nom del centre o de persones de la seva comunitat escolar), sempre que, tal com preveu l'article 19 de la Llei 19/2014, es disposin de documents ja elaborats. Aquesta valoració pretén proporcionar la informació desagregada per centres, tal com sol·licita l'entitat reclamant, sense afectar el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats. Sense poder identificar el centre, ja no és possible que aquesta informació tingui afectació sobre els drets de l'alumnat, que és el risc que el Síndic de Greuges destaca”. El mateix dia 5 de juliol la GAIP trasllada l’informe esmentat a l’antecedent 9 al Departament d’Educació amb la comunicació següent: “En relació amb la Reclamació 288/2023 us fem trasllat de l'informe del posicionament del Síndic de Greuges de Catalunya respecte a l'informe que ens vau trametre el 21 d'abril de 2023 (Registre de sortida 9047/177/2023). Per aquest motiu, us demanem que ens feu arribar la informació en la qual el Síndic no veu objecció perquè sigui lliurada, concretament la informació sol·licitada de forma anonimitzada per centre, sempre que, aquesta informació ja sigui existent. Si no en disposeu, cal que ens ho comuniqueu de forma expressa. Així mateix, us demanem que junt amb la informació ens feu arribar, en el termini de 15 dies el vostre posicionament respecte l'informe del Síndic.” El dia 26 de juliol de 2023 la GAIP rep un correu electrònic de la persona jurídica reclamant amb el contingut literal següent: “Buenos días. El pasado 9 de mayo de 2023 nos fue comunicada la ampliación de plazo de la reclamación 288/2023 en quince días (adjuntamos documento). Hasta la fecha, 26 de julio de 2023, no hemos recibido respuesta sobre nuestra reclamación. La petición de información al Departament d'Educació se realizó en enero de este año, consideramos que no hay razón para que el Departament se niegue a facilitarnos datos sobre las acciones que se han implantado o programado en los centros educativos dentro del proyecto ULAE. El número de centros afectados por este proyecto ha ido en aumento desde el inicio de nuestra petición de información y se prevé además un número mayor para el curso que viene. Los ciudadanos tenemos derecho a conocer en que consisten esas actividades y como afectan a los alumnos, menores de edad, cuyos padres desconocen su contenido. Les ruego que a la mayor brevedad respondan a nuestra reclamación.” El 27 de juliol de 2023 la GAIP rep l’informe i el posicionament del Departament d’Educació esmentats a l’antecedent anterior. En aquest posicionament el Departament explicita el següent: “Es comparteix plenament amb la sindicatura el seu posicionament sobre que l'afectació sobre els drets dels infants no només passa per la protecció de dades nominals i específiques de l'alumnat sinó també per la protecció d'informacions relacionades amb les característiques dels centres que puguin tenir un impacte negatiu en els infants que hi estan escolaritzats. (...) D’acord amb l’informe del Síndic de Greuges es proposa que es lliuri la informació anonimitzada per centre (on no aparegui el nom del centre o de persones de la seva comunitat escolar), sempre que, tal com preveu l'article 19 de la Llei 19/2014, es disposin de documents ja elaborats. La GAIP, en la seva comunicació de data 6/07/2023, va demanar al Departament d’Educació la tramesa d’aquesta documentació en el termini de 15 dies. Cal fer constar que el Departament d’Educació no té aquesta informació de manera centralitzada sinó que cal demanar-la expressament centre per centre. La sol·licitud acumulada feia referència a 18 centres educatius de diferents serveis territorials del Departament d’Educació (...)”. El mateix 27 de juliol, la GAIP trasllada l’informe esmentat a l’antecedent anterior a la persona jurídica reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i els límits al dret d’accés L’objecte d’aquesta reclamació es centra en conèixer la informació següent: “1º Herramientas y estrategias utilizadas para revisar el proceso de aprendizaje de la lengua catalana en su centro; 2º Resultados del análisis efectuado sobre la realidad del centro.; Elementos de mejora identificados; 3º Miembros del grupo impulsor , número de personas y cual es su responsabilidad dentro del centro y dentro del proyecto ULAE; 4º Acuerdos del grupo impulsor ULAE para poner en marcha en el centro: detalle de la planificación de actividades, horas, fecha de inicio, duración prevista y acciones en general acordadas; 5º Copia de la comunicación a las familias y al Consejo Escolar de las actividades y programación a desarrollar por los alumnos dentro del proyecto ULAE acordado para este centro”. Sobre els projectes ULAE cal tenir en compte el següent, com expressa el Departament: “Els tallers ULAE són una activitat interna del centre, de caràcter formatiu, que té com a objectiu facilitar la reflexió docent a l’entorn de la pràctica professional. No són ni poden considerar-se com un pla de centre, ni un programa ni una memòria. De la mateixa manera que el grup impulsor té la condició de grup de treball intern i, en cap cas, pot ser considerat un òrgan administratiu”. El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. Efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG és informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública. A més, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés. Això no implica però, i com veurem, que la informació pública hagi de ser accessible sempre i en qualsevol cas. En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar que la LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en el termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG). Així mateix, l’article 18 de la citada Llei estableix que el dret d’accés es pot exercir en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda, com és el cas de la persona reclamant. En tercer lloc, cal tenir en compte d’una banda que l’Administració reclamada va estimar parcialment la sol·licitud d’accés de la persona jurídica reclamant i va facilitar l’accés a la informació següent: “Suministrar la información relativa a la composición de los grupos impulsores. Estos grupos están formados por el referente LIC (equipo de asesoramiento en lengua y cohesión social), un miembro del equipo directivo, y entre tres y cinco representantes del claustro. Se considera conveniente tener representantes de las diferentes estudios del centro, para poder realizar una adecuada difusión a los respectivos equipos de coordinación. El grupo impulsor tiene la condición de grupo de trabajo interno y, en ningún caso, puede ser considerado un órgano administrativo, por lo que las decisiones que se toman en el marco del grupo impulsor, tienen carácter estrictamente pedagógico”. En quart lloc, cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. En qualsevol cas, les resolucions que concedeixen un accés parcial a la informació reclamada o determinen una desestimació de la sol·licitud d’accés han de ser degudament motivades. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. Per a fer la ponderació és útil conèixer les motivacions al·legades per la persona reclamant, encara que l’ordenament jurídic no obligui a motivar les sol·licituds d’accés a la informació pública. En el cas que ens ocupa, la persona jurídica reclamant -voluntàriament- ha expressat els motius que justifiquen la seva sol·licitud i que són els següents: “Se niega el acceso a la información argumentando que solicito datos sobre menores y esto no corresponde a la verdad. Solicito información sobre como la administración está aplicando un proyecto en los centros educativos, en ningún caso se solicitan datos de los menores ni que afecten a los menores”. Així mateix ha expressat el següent en seu de reclamació: “Los ciudadanos tenemos derecho a conocer en que consisten esas actividades y como afectan a los alumnos, menores de edad, cuyos padres desconocen su contenido”. En quinqué lloc, procedint a ponderar, com obliga la LTAIPBG, la GAIP té en compte les consideracions de la Sindicatura de Greuges i que consten a l’informe que aquesta li ha remès i que s’ha afegit a l’expedient d’aquesta reclamació. Així, per a ponderar adequadament els drets i els interessos en presència, s’ha d’emfasitzar, com bé fa el Síndic de Greuges i la GAIP coincideix en el seu parer, que “l'article 21.2 de la Llei 19/2014 estableix que el dret d'accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit quan la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei”. En l’àmbit educatiu, l'article 184.1.c) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (LEC), estableix l’ús reservat de determinada informació. En el cas que ens ocupa, la sol·licitud d’accés a la informació pública demana informació que queda afectada per allò establert en aquest precepte legal. Per la seva banda, en l’informe que ens ha tramès el Departament d’Educació en data 27 de juliol s’hi fa constar, en la mateixa línia, el següent: “el coneixement o la divulgació de la informació sobre la composició sociolingüística dels centres o sobre la competència lingüística de l'alumnat, té afectació sobre els drets dels infants, perquè la divulgació d'aquesta informació pot contribuir a reproduir la segregació escolar del sistema, que suposa al seu torn una clara vulneració del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats”. Així, aquesta Comissió considera, d’acord amb les consideracions fetes pel Síndic de Greuges i també pel Departament d’Educació, que cal entendre que en aquest supòsit concorre la previsió establerta a l’article 184.1 de Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Concretament s’hi disposa que cal fer un “c) Ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S'entén que afavoreix la segregació escolar l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades per nom del centre; a les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i al procés d'admissió dels alumnes, entre altra informació”. Certament, part de la informació sol·licitada pot estar estretament relacionada amb la composició sociolingüística del centre o amb els resultats en els aprenentatges de les llengües oficials (resultats de l’anàlisi sobre la realitat dels centres, eines i estratègies utilitzades per revisar el procés d'aprenentatge de la llengua en cadascun dels centres, planificació de les activitats i accions). Per contra, d’acord amb la doctrina d’aquesta Comissió, no es pot considerar que sigui d’aplicació, en aquest cas concret, el límit previst a l’article 21.1 e) de la LTAIPBG, atès que la divulgació de la informació pública ha de comportar un perjudici constatable, no únicament potencial, en algun dels béns jurídics protegits per l’art. 21 de la LTAIPBG. Amb tot, cal tenir en compte que els limitacions al dret d’accés incloses a la LTAIPBG o a d’altres normes legals de caràcter sectorial, com en el cas que ens ocupa, s’han d’aplicar de manera proporcional, d’acord amb l’article 22 de la LTAIPBG que resa “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació”. En aquest sentit, i segons la motivació voluntàriament expressada per la persona jurídica reclamant, la Comissió no aprecia la concurrència, en aquest supòsit, d’un interès públic que justifiqui l’accés a la totalitat de la informació reclamada. Ultra això, s’ha de posar en relleu que la informació sol·licitada no és pas objecte d’una obligació de publicitat activa imposada per Llei o per reglament als centres o al propi Departament d’Educació. Igualment, la GAIP tampoc no aprecia pas l’existència d’un interès privat superior que justifiqui un accés total a la informació sol·licitada per part de la persona jurídica reclamant, ateses les característiques del programa ULAE i explicades manta vegades per part de l’Administració reclamada. Emperò, malgrat la concurrència de la limitació legal citada, d’acord amb el principi de proporcionalitat ja apuntat, si, com destaca el Síndic, allò que es pretén per part de la persona jurídica reclamant és “exercir control i avaluació sobre el funcionament de l'administració i de les polítiques públiques, és important que es puguin conèixer els desequilibris existents entre centres en la seva composició social, i també entre centres i el territori on s'ubiquen, així com també la distribució de recursos que el Departament d'Educació posa a l'abast dels centres o el tipus d'intervenció que realitza per gestionar la seva realitat socioeducativa (i en el cas que ens ocupa, la seva realitat sociolingüística)”. Igualment considera el Síndic -i la GAIP coincideix en aquest posicionament- que aquesta funció de control es pot dur a terme sense que calgui identificar cadascun dels centres en particular o els professionals que hi intervenen. Per tant, d’acord amb tot allò exposat fins ara, respecte els ítems següents identificats a la sol·licitud d’accés a la informació pública “1º Herramientas y estrategias utilizadas para revisar el proceso de aprendizaje de la lengua catalana en su centro; 2º Resultados del análisis efectuado sobre la realidad del centro.; Elementos de mejora identificados; 4º Acuerdos del grupo impulsor ULAE para poner en marcha en el centro: detalle de la planificación de actividades, horas, fecha de inicio, duración prevista y acciones en general acordadas; 5º Copia de la comunicación a las familias y al Consejo Escolar de las actividades y programación a desarrollar por los alumnos dentro del proyecto ULAE acordado para este centro”, la GAIP resol que cal facilitar la informació anonimitzada per centre (on no aparegui el nom del centre o de persones de la seva comunitat escolar), sempre i en el benentès que, tal com preveu l'article 19 de la Llei 19/2014, es disposi d’aquests documents ja elaborats. D’aquesta manera es proporciona la informació desagregada per centres, tal com sol·licita l'entitat reclamant, sense afectar el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, ni contribuir a la segregació escolar, que són els béns jurídics protegits per la previsió de l’article 184.1.c) de la LEC, però facilitant, a la vegada, l’exercici de control de la gestió pública en la matèria que pretén realitzar la persona jurídica reclamant i que està emparat a l’article 1.2 de la LTAIPBG. En cas que els centres -als quals el Departament d’Educació ha de contactar, per a poder facilitar la informació reclamada en compliment d’aquesta resolució- no disposin de la informació sol·licitada per la persona jurídica reclamant, aquesta és la resposta que se li ha de proporcionar, sense que quedin obligats per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. Quant a l’ítem 3 de la sol·licitud, concretament: “3º Miembros del grupo impulsor, número de personas y cual es su responsabilidad dentro del centro y dentro del proyecto ULAE”, la GAIP resol que, ateses les consideracions ja efectuades, cal concretar, a banda de la informació que el Departament ja li ha proporcionat a la persona jurídica reclamant, el nombre de persones i els càrrecs que ocupen en cada centre (recordem que no s’ha proporcionar el nom del centre) que integren el projecte ULAE. Finalment, a parer d’aquesta Comissió, la identificació nominativa de cadascun dels intervinents en aquests projectes ULAE, en aquest supòsit concret, és completament innecessària i irrellevant per a finalitat per a la qual es pretén l’accés a la informació pública reclamada. En definitiva, la GAIP d’acord amb l’article 44 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública conclou que cal estimar parcialment la sol·licitud de reclamació i anul·lar parcialment la resolució objecte de la reclamació. 3. Sobre la tasca complexa d’elaboració i el seguiment de l’execució Respecte a l’execució d’aquesta resolució cal tenir en compte el que explicita el Departament d’Educació en l’informe tramès a aquesta Comissió en data 27 de juliol: “La GAIP, en la seva comunicació de data 6/07/2023, va demanar al Departament d’Educació la tramesa d’aquesta documentació en el termini de 15 dies. Cal fer constar que el Departament d’Educació no té aquesta informació de manera centralitzada sinó que cal demanar-la expressament centre per centre. La sol·licitud acumulada feia referència a 18 centres educatius de diferents serveis territorials del Departament d’Educació. Atès el període estival en el qual ens trobem, on els centres educatius estan tancats i una part de la plantilla està de vacances, la sol·licitud d’aquesta informació i el lliurament de les dades a la GAIP no serà possible en el termini de 15 dies indicat. En previsió de les dates en les quals els centres educatius tornaran a estar operatius i l’inici del curs escolar, la informació no es podrà trametre a la GAIP fins a finals de setembre, principis d’octubre. Cal tenir en compte que a principis del mes de setembre s’inicien les activitats d’organització del curs als centres escolars i el personal docent i el personal administratiu tindrà una punta de feina important. Les gestions de cerca de la informació sol·licitada, avaluació i tramesa a la unitat d’informació del Departament d’Educació pot interferir en el normal desenvolupament de les tasques prèvies a l’inici del curs i és per això que la informació sol·licitada sobre els projectes ULAE no podrà estar disponible previsiblement fins a finals del mes de setembre, principis d’octubre. Finalment, atès que la informació cal lliurar-la de manera anonimitzada, caldrà fer una tasca manual de revisió i valoració de la documentació i la supressió de les dades que puguin portar a identificar a l’escola. Aquesta tasca, que no es pot fer de manera automatitzada, requerirà la dedicació de personal exclusivament per desenvolupar-la. Així mateix, tal com s’ha mencionat anteriorment, cada centre ha desenvolupat el projecte de manera autònoma i consegüentment cada escola haurà elaborat uns documents propis, que poden coincidir o no amb els sol·licitats per l’entitat reclamant. Així, atès que les gestions per l’obtenció de la informació, la seva revisió i la seva anonimització representen una tasca complexa que no es pot fer de manera automatitzada, sinó manual, i tenint en compte que els centres escolars estan en període de vacances, no és possible enviar-la en el termini indicat per la GAIP”. Cal tenir en compte que en el posicionament del Departament d’Educació s’està al·legant la causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud d’accés a la informació –tasca complexa d’elaboració- però no pas per bandejar el requeriment de la GAIP, sinó per justificar i motivar degudament un retràs en el lliurament de la informació sol·licitada i que s’ha de proporcionar en els termes ja establerts al fonament jurídic 2 d’aquesta resolució. D’altra banda, l’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 288/2023 i declarar el dret de la persona jurídica reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Anul·lar parcialment la resolució objecte de reclamació, d’acord amb allò disposat a l’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. 3. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona jurídica reclamant la informació indicada a l’apartat 1. D’acord amb el que estableix l’article 44.3 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, aquesta Comissió acorda que el termini per a complir amb aquest requeriment fineix el dia 2 d’octubre de 2023, atesa la tasca complexa d’elaboració evidenciada per l’òrgan reclamat, segons el fonament jurídic 3. 4. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 288/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.