Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Àger documentación sobre un convenio con la entidad Sant Joan de Déu. Tras el silencio administrativo y una posterior inadmisión, la GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento informó finalmente de que dicho convenio es inexistente, satisfaciendo así la solicitud de forma extemporánea.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el artículo 164 del TRLMRLC, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia.
2
El derecho de acceso de los electos locales es un derecho reforzado derivado de la participación y representación política prevista en el artículo 23 de la Constitución.
3
La jurisprudencia del TSJC y el Tribunal Supremo confirma que la vía de reclamación ante la GAIP es voluntaria y no perjudica el acceso a la jurisdicción contenciosa administrativa.
4
La información pública se define como aquella elaborada por la Administración o que esté en su poder como consecuencia de su actividad o funciones.
5
La declaración del Ayuntamiento sobre la inexistencia del convenio solicitado constituye la información real existente, lo que conlleva la satisfacción extemporánea de la solicitud y la pérdida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 361/2022, de 6 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 288/2022
Administració reclamada: Ajuntament d’Àger
Informació reclamada: Un conveni amb una entitat social.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, l’Ajuntament ha
indicat que no existeix el conveni de gestió o de col·laboració assenyalat a la sol·licitud, motiu pel qual
no hi hauria en poder municipal la informació demanada sobre el conveni en qüestió. Aquesta és,
segons les manifestacions municipals, la informació realment existent a l’Ajuntament en relació amb
la sol·licitada i el seu lliurament a la persona reclamant suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Convenis. Centres per a la gent gran. Reclamació contra
silenci. Informació inexistent. Informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 288/2022, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament d’Àger, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 10 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament
d’Àger: “Demano a l’equip de govern tota la documentació referent al conveni de
col·laboració/gestió que s’està realitzant entre l’Ajuntament d’Àger i l’entitat Sant Joan de Déu
per la gestió de la residència d’avis de la Vall d’Àger”.
3. La Reclamació presentada el 24 de març de 2022 indica que, malgrat haver estat requerida un
altre cop la informació sol·licitada el 3 de març de 2022, l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 4 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Àger i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 4 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
6. Per resolució de 7 d’abril de 2022 l’Ajuntament d’Àger inadmet la sol·licitud anterior perquè
considera que no es tracta d’informació pública.
7. El 20 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament sobre aquesta Reclamació, que indica
el següent: “La informació sobre la qual se sol·licita l'accés no obra en poder d'aquesta
Administració, atès que no existeix cap conveni de gestió i/o col·laboració firmat per aquest
Ajuntament amb l’entitat Sant Joan de Déu. En relació amb la informació sol·licitada, aquesta no
es tracta d’informació pública d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.b de la Llei 19/2014, de
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern: “Informació
pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb
l’exposat, aquesta informació no es troba en poder de l’administració, per tant no es pot
considerar informació pública i no es pot donar cap informació”.
8. El 22 d’abril de 2022 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació aportada per
l’Ajuntament a aquest procediment.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda,
l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós
Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març.
És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164
TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per
l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la
informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els
següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, l’Ajuntament ha indicat que
no existeix el conveni de gestió o de col·laboració assenyalat a la sol·licitud, motiu pel qual no hi
hauria en poder municipal la informació demanada sobre el conveni en qüestió. Aquesta és, segons
les manifestacions municipals, la informació realment existent a l’Ajuntament en relació amb la
sol·licitada i el seu lliurament a la persona reclamant suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de
maig de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 288/2022 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.