Solicitud de escrituras notariales y documentos privados al Ayuntamiento de Àger con estimación parcial y retroacción del procedimiento

Resolució 360/2022, de 6 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 287/2022 Administració reclamada: Ajuntament d’Àger Informació reclamada: Escriptures notarials de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: A la vista del caràcter indiscutiblement genèric de la segona part de la sol·licitud, més que inadmetre-la perquè a causa d’aquesta inconcreció concorre la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG, el que hauria d’haver fet l’Ajuntament és aplicar les previsions de l’article 28 LTAIPBG, d’acord amb les de l’article 60 del Decret 8/2021, i requerir la seva concreció, donant l’Ajuntament, amb aquesta finalitat, l’assessorament o suport que calgui i estigui al seu abast. A la vista d’aquesta mancança, procedeix retrotreure el procediment de sol·licitud d’informació pública al moment de la presentació de la sol·licitud a l’Ajuntament, per tal que aquest requereixi, en els termes indicats, la concreció de la segona part de la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Documentació institucional. Escriptures públiques. Reclamació contra silenci. Tasca complexa d’elaboració. Inadmissibilitat. Manca de concreció. Concreció. Retroacció del procediment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 287/2022, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament d’Àger, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de gener de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament d’Àger: “Demano còpia de totes les escriptures formalitzades per l’Ajuntament i qualsevol altre actor, subscrites davant notari, ja sigui mitjançant compra, donació o permuta, des del 15 de juny de 2019 fins el 31 de desembre de 2021. També demanem còpia de qualsevol paper privat signat entre l’Ajuntament i altres persones, empreses o entitats”. 3. La Reclamació presentada el 24 de març de 2022 indica que, malgrat haver estat requerida un altre cop la informació sol·licitada el 3 de març de 2022, l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 4 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Àger i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 4 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 20 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Àger que, en relació amb l’objecte d’aquesta Reclamació, posa de manifest el següent: “Aquesta sol·licitud va ser contestada en data 13 d’abril de 2022, amb registre de sortida 2022-S-RE-174, es va notificar la resolució del dret d’accés la qual resolia: “Primer. Permetre l'accés als antecedents, dades o informacions obrin en poder dels serveis de la Corporació en relació amb totes les escriptures formalitzades per l’Ajuntament i qualsevol altre actor, subscrites davant notari, ja sigui mitjançant compra, donació o permuta, des del 15 de juny de 2019 fins al 31 de desembre de 2021, mitjançant lliurament d’una còpia, prèvia anonimització de les dades personals, perquè pugui examinar-ho xxxx (...) Atès que s’ha apreciat un error material, ja que s’ha omès la segona pretensió de l’escrit, a través del present es pretén subsanar aquest error material, s’ha procedit a dictar resolució d’alcaldia, la qual ha estat notificada en data 20 d’abril del 2020, la qual resolia: Primer. Denegar l'accés als antecedents, dades o informacions obrin en poder dels serveis de la Corporació en relació amb l’apartat segon de la seva sol·licitud atenent que es tracta d’un supòsit recollit com a causa de no admissió en l’article 1 b) i desenvolupat per l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer. La informació concreta per número d’expedients que demana la persona sol·licitant requereix d’una tasca complexa de elaboració, ja que no és possible extreure-la directament de les aplicacions informàtiques de manera automàtica si no que cal un tasca manual de revisió dels expedients que en aquests moments no és possible assumir per la reduïda plantilla que disposa aquest consultori. Cal fer esment de la complicada situació de personal, atès que no disposem de secretari en plantilla i actualment hi ha una persona de baixa. És per això que el lliurament de la informació sol·licitada suposaria una càrrega de treball inassumible pel personal de l’Ajuntament, a més de realitzar les tasques pròpies de la unitat que en aquests moments ha augmentat per la situació extraordinària que estem patint”. La resolució municipal de 20 d’abril de 2022, inclosa a l’expedient, aprofundeix en els termes següents de la causa invocada d’inadmissibilitat: “Respecte al segon punt on fa referència a qualsevol paper privat, no fa referència a cap matèria, considerant que si aquesta instància fa referència a qualsevol paper que signa l’ajuntament, independentment de la matèria es del tot inconcreta i abusiva, implicant una total paràlisi dels serveis municipals deguda a la seva petició indiscriminada de qualsevol document privat, fet que perjudicaria al poble i que s’hauria de comunicar als veïns ja que afectaria al normal funcionalment i provocaria que s’hagués de tancar l’ajuntament al públic, atès que per donar resposta a aquesta petició agreujaria la manca de personal que sofrim portant al col·lapse de l’Ajuntament. L’article 66 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública (DTDAIP) defineix en els següents termes la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG: “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. Facilitar la informació demanada requereix una tasca complexa d’elaboració, la qual cosa és definida com una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública per l’article 29.1.b LTAIPBG. La circumstància que justificaria apreciar la concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat és el volum de casos afectats, ja que no defineix la matèria i suposaria un accés generalitzat a tots els expedients, afegit al fet que per obtenir les informacions demanades per aquests apartats caldria entrar, un per un, a cada un dels expedients, cosa que suposaria una tasca desproporcionada i inassumible per aquest consistori format per 2 administratives, una auxiliar que actualment està de baixa i una Secretària interventora (SAT) que acudeix de dos a tres dies per setmana. Per tot l’exposat, resulta una tasca inassumible i desproporcionada per aquest consistori. Per una altra banda, no sembla que concorri en aquest cas un interès públic superior que justifiqui accedir a la informació sol·licitada, atenent a què no es motiva la sol·licitud”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la primera part de la Reclamació La sol·licitud de la qual deriva la Reclamació té dues parts. La primera demana “còpia de totes les escriptures formalitzades per l’Ajuntament i qualsevol altre actor, subscrites davant notari, ja sigui mitjançant compra, donació o permuta, des del 15 de juny de 2019 fins el 31 de desembre de 2021”, i els antecedents acrediten que l’Ajuntament ha estimat aquesta part de la sol·licitud i ha adoptat mesures perquè el regidor reclamant pugui accedir a la informació demanada. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar parcialment la Reclamació, en relació amb aquesta primera part de la sol·licitud, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ja que la conformitat municipal a facilitar la informació sol·licitada sobre escriptures notarials implica desactivar la controvèrsia existent sobre aquesta qüestió. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic quart de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant accés a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Retroacció parcial de la tramitació de la sol·licitud La segona part de la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació demana “còpia de qualsevol paper privat signat entre l’Ajuntament i altres persones, empreses o entitats”. Davant d’una sol·licitud tan àmplia, que per ser atesa degudament en els termes en què ha estat plantejada segurament requereix la tasca desproporcionada al·legada per l’Ajuntament, és comprensible que aquest invoqui la causa d’inadmissió de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.b LTAIPBG (necessitat d’una tasca complexa). Ara bé, prèviament a plantejar la inadmissibilitat d’aquesta part de la sol·licitud pel motiu indicat, i tenint en compte que la concurrència de la causa invocada és conseqüència del seu caràcter absolutament genèric, cal que l’Ajuntament intenti la seva concreció, d’acord amb allò previst per l’article 28 LTAIPBG, segons el qual “1. Si una sol·licitud d’accés a la informació pública s’ha formulat en termes imprecisos o massa genèrics, l’Administració ho ha de comunicar al sol·licitant i demanar-li que concreti la informació a la qual vol tenir accés. Aquest tràmit suspèn el termini per a resoldre. 2. L’Administració ha de prestar assessorament i assistència al sol·licitant perquè pugui concretar la petició a què fa referència l’apartat 1. 3. Si el sol·licitant no compleix el tràmit a què fa referència l’apartat 1 dins el termini establert, que no pot ésser inferior a deu dies, es considera que ha desistit del procediment i s’ha d’arxivar l’expedient, sempre que l’Administració hagi posat a disposició dels ciutadans els instruments adequats per a la cerca de la informació. 4. L’arxivament de l’expedient de sol·licitud d’accés a la informació pública no exclou el dret de presentar una nova sol·licitud que compleixi els requisits establerts per aquesta llei”. Cal subratllar que l’article 60 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública, insisteix en el següent: “4. La unitat d'informació ha de prestar l'assessorament i assistència necessaris per tal que la persona sol·licitant pugui concretar els termes en què va formular la petició inicial. 5. Cal que en l'expedient consti acreditat l'assessorament o assistència prestats, si escau. En cas contrari, no escau declarar l'arxivament de la sol·licitud sota el pretext que la persona sol·licitant no ha concretat o precisat la informació a la qual vol tenir accés dins del termini establert en el primer apartat d'aquest article”. Per tant, a la vista del caràcter indiscutiblement genèric de la segona part de la sol·licitud, més que inadmetre-la perquè a causa d’aquesta inconcreció concorre la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG, el que hauria d’haver fet l’Ajuntament és aplicar les previsions de l’article 28 LTAIPBG, d’acord amb les de l’article 60 del Decret 8/2021, i requerir la seva concreció, donant l’Ajuntament, amb aquesta finalitat, l’assessorament o suport que calgui i estigui al seu abast. A la vista d’aquesta mancança, procedeix retrotreure el procediment de sol·licitud d’informació pública al moment de la presentació de la sol·licitud a l’Ajuntament, per tal que aquest requereixi, en els termes indicats, la concreció de la segona part de la sol·licitud. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 287/2022, en relació amb allò demanat per la segona part de la sol·licitud i retrotreure el procediment de sol·licitud de còpia de qualsevol paper privat signat entre l’Ajuntament i altres persones, empreses o entitats, al moment de presentació de la sol·licitud, per tal que l’Ajuntament requereixi la seva concreció, d’acord amb les previsions dels articles 28 LTAIPBG i 60 del Decret 8/2021 i les consideracions del fonament jurídic 3. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de la Reclamació 287/2021, en relació amb allò demanat per l’apartat primer de la sol·licitud, de conformitat amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 2. 3. Requerir a l’Ajuntament d’Àger que dugui a terme la retroacció parcial del procediment i que requereixi a la persona reclamant la concreció indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament d’Àger a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 287/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.