Solicitud de acceso a acta de inspección y actuaciones asistenciales con estimación parcial de la GAIP

Resolució 473/2021, d e 28 de maig Número d'expedient de la Reclamació : 287/2021 Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Informació reclamada: Diverses qüestions relatives a la prestació d'un servei assistencial. Sentit de la resolució: Estimació parcial, desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d'objecte de la Reclamació Resum : Les causes d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública estan fixades per l'article 29 LTAIPBG; és evident que la causa esgrimida (poder alterar la investigació oberta o la garantia dels drets de les parts en el procediment que s'hagi derivat de l'Acta d'ins pecció sol·licitada) no té encaix en cap de les causes previstes per l'article 29 LTAIPBG. Si a això se li afegeix que “el dret d'accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis” (article 20.1 LTAIPBG), s'ha de concloure que la inadmissió efectuada per la DGAPD no és ajustada a dret, motiu pel qual s'ha de declarar l'admissibilitat de la sol·licitud de l'acta en qüestió. Les al·legacions presentades per la Fundaci ó (antecedent 11) posen clarament de manifest l’oposició de l’entitat a que la informació sol·licitada sigui entregada a la persona reclamant. Per tant, és necessari aplicar en aquest cas la demora prevista per l’article 34.3 LTAIPBG, que l’article 34 RGAIP fa extensiva a les resolucions d’aquesta Comissi ó. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Inspeccions. Covid19. Residències. Persones amb discapacitat. Terceres persones afectades. Ponent : Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 d'abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 287/2021, presentada contra la Direcció General d'Autonomia Personal i Discapacitat (DGAPD) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de març de 2021 la persona reclamant sol·licita a la DGAPD la informació següent: 1. S'especifiqui quines actuacions s'estan duent a terme, o es realitzaran des del 18 de febrer del 2021, pel que fa a atorgar una plaça adequada a les característiques d'AM, de llar-residència i Centre de Dia de Teràpia Ocupacional (...). 2. Quina previsió de temps (hi ha per a) (...) donar El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà. compliment als drets d'AM, per atorgar-li una plaça de llar-residència i centre de dia de teràpia ocupacional. 3. Quines actuacions de responsabilitat disciplinària (...) està portant o durà a terme el Servei d'Inspecció del DTASF, o en el seu defecte l'òrgan administratiu competent, per l'incompliment (per part de la Fundació xxxx) de la Resolució de data 09/02/2021, en impedir l'entrada a AMS. (…) 4. (…) Actualment s'ha comunicat aquesta situació a la Fiscalia o Autoritat Judicial. 5. Si ja hi havia indicis clars del no- reingrés, de què ha servit el treball que s'ha estat realitzant per part del Consorci de Serveis Socials de Barcelona de forma conjunta entre l'Entitat xxxx, el Departament de Salut, el DTAF, el CSSBcn, el CAP de referència i la Vall d'Hebron, en l'elaboració tant del Pla de Contingència de la Llar Estació de Mar 4, com del protocol específic per al Sr. AMS, i que ha deixat 1 any sense les prestacions que tenia de dret AM. 6. Per què el DTASF i el departament de Salut no han posat en coneixement i informat de manera puntual als pares d'AM de quantes actuacions i reunions s'han produït, des que tenen coneixement de la situació, quan en tant al reingrés d'AMS. 7. Per què s'ha permès accés a l'Advocada de la Fundació xxxx a les reunions que s'han celebrat, i no s'ha donat accés que els advocats d'AMS fossin també presents. 8. Per què s'ha permès l'accés a dades sensibles de caràcter sanitari d'AMS a l'Advocada de la FPM, quan s'han realitzat les reunions en dates 28/09/2020 i 19/10/2020, en relació amb els protocols sanitaris vinculats al retorn a la llar residència Estació de Mar 4, ja que no és una especialista sanitària ni té els coneixements propis per poder traslladar conclusions. 9. Que, per ser part interessada, se'm faciliti una còpia literal de l'acta d'inspecció, realitzada el 17 de febrer de 2021 per la inspectora que va estar de manera presencial, per observar el compliment de la resolució per la qual s'establia el reingrés efectiu d'AMS de data 9 de febrer. 10. A petició de qui, i per què, s'ha d'elaborar de manera específica per a AMS un document jurídic, amb unes condicions específiques, ja que no hi ha base legal per firmar-lo ni realitzar-lo i si l'esmentat document no està contemplat en les normatives vigents. 11. Se m'informi a quants usuaris dels diferents grups de risc, en relació amb el Covid-19, de tots els llars-residències de Catalunya, els han realitzat l'esmentat protocol específic i (han hagut de) firmar-lo quan han sol·licitat el reingrés a les seves diferents unitats de convivència, respecte al retorn voluntari al seu domicili de les persones que viuen en centres residencials. 12. Per què obren en poder de la FPM emails corporatius del CSSBCN i altres administracions i qui els hi ha facilitat. 13. Se m'informi per què en una reunió de casos complexos, realitzada el 29/06/2020, els components del qual són un equip multidisciplinari format per diferents professionals especialistes del DTASF i de Salut, que mitjançant una anàlisi exhaustiva i una intervenció coordinada que pretenen donar resposta a les necessitats que, per la seva especial complexitat, tenen dificultats per accedir als serveis estàndards del sistema, es permet que estigui l'advocada de la FPM, sense tenir els coneixements adequats i se li permeti i se li doni consentiment per part de l'equip multidisciplinari de les administracions competents que també realitzi l'acta de l'esmentada reunió de la comissió de casos complexos. I per què, l'esmentada acta no la va realitzar el secretari de l'esmentada comissió”. 3. La resolució de 31 de març de 2021 de la DGAPD estima parcialment la sol·licitud i dona resposta als seus diversos apartats. En relació amb allò sol·licitat per l'apartat 9 (una determinada acta d'inspecció), la resolució assenyala el següent: “No s'admet per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió, ja que podria alterar la investigació oberta o la garantia dels drets de les parts en el procediment que s'hagi derivat de l'Acta d'inspecció sol·licitada. Tot això sense perjudici que, en el cas que concorrin en la persona sol·licitadora els supòsits de l'article 4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, pugui comparèixer aquesta en el procediment administratiu que en el seu cas s'hagués iniciat”. 4. La Reclamació presentada el 6 d'abril de 2021 formula al·legacions a algunes de les respostes, sense que la majoria d'elles qüestionin la informació facilitada. En relació amb la resposta obtinguda als apartats 3, 4 i 5 de la sol·licitud, les al·legacions de la persona reclamant argumenten que no s'ha obtingut resposta a les qüestions plantejades. I de forma especial es requereix l'acta sol·licitada per l'apartat 9 (petició que ha estat inadmesa per la resolució del DTASF, tal com assenyala l'antecedent anterior). 5. El 7 d'abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 7 d'abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 26 d'abril de 2021 la GAIP rep l'informe de la DGAPD, que dona resposta detallada als diversos apartats de la sol·licitud indicada per l'antecedent 2. 8. El 28 d'abril de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant l'informe de la DGAPD, indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud. 9. El 28 d'abril de 2021 la persona reclamant contesta a la GAIP assenyalant que no és cert el que indica el DTASF (en resposta a l'apartat 9 de la sol·licitud), en el sentit que no hi ha constància que la persona interessada hagi comparegut com a interessada en aquest expedient, perquè el 13 d'abril de 2021, tal com acredita la persona reclamant, va presentar un escrit de compareixença com a interessada en el procediment PS 24/2021, circumstància de la qual ja havia de tenir coneixement la DGAPD en confeccionar l'informe indicat per l'antecedent 7 que, en conseqüència, hauria d'haver aportat l'acta sol·licitada (per l'apartat 9 de la sol·licitud). L'escrit que aporta la persona reclamant, registrat el 13 d'abril de 2021, sol·licita al DTASF l'accés de la persona reclamant a l'expedient PS 24/2021, invocant la seva condició de persona interessada. Aquesta documentació presentada per la persona reclamant no qüestiona les respostes donades als altres apartats de la sol·licitud. 10. El 3 de maig de 2021 la GAIP trasllada la Reclamació a les terceres persones afectades per ella, als efectes previstos pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP i notifica a les parts l'ampliació del termini per resoldre ocasionada per aquest fet. 11. El 18 de maig de 2021 la lletrada de la Fundació afectada presenta la següent al·legació: “Per la present i en relació amb l'assumpte referenciat sobre la reclamació 287/2021 interposada pel Sr. xxxx amb la finalitat de l'acta d'inspecció realitzada el dia 17 de febrer de 2021, no donem el consentiment exprés per accedir a l'esmentada informació, ja que és una informació que nom és afecta aquesta entitat, i no el Sr. xxxx. S'aplica el règim sancionador entre l'Administració i aquesta entitat, no sent part el Sr. xxxx. Tampoc no indica la necessitat de l'esmentada documentació i l'ús que es donarà a la mateixa. En tot cas si un jutge l'estima necessari es podria facilitar a requeriment d'un òrgan jurisdiccional”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Determinació de la informació reclamada i valoració del dret a obtenir-la D'acord amb les consideracions de la persona reclamant indicades per l'antecedent 9, aquesta Resolució s'hauria de pronunciar sobre el seu dret a accedir a l'acta d'inspecció sol·licitada per l'apartat 9 de la sol·licitud d'informació pública indicada per l'antecedent 2, perquè la resta de qüestions plantejades per la sol·licitud ja han estat contestades satisfactòriament, bé per la resposta indicada per l'antecedent 3 (és el cas del sol·licitat pels apartats 1, 2, 6, 7, 8, 10, 11, 12 i 13, i tenint en compte que les respostes ofertes pel DTASF de resultes dels mateixos no són qüestionades en assumptes d'accés a la informació pública per la Reclamació indicada per l'antecedent 4), o bé per l'informe assenyalat per l'antecedent 7 (és el cas del sol·licitat pels apartats 3, 4 i 5 de la sol·licitud, tenint en compte que la resposta oferta per l'informe de la DGAPD en relació amb els mateixos no és qüestionada per les al·legacions de la persona reclamant indicades per l'antecedent 9). En conseqüència, en relació amb el sol·licitat pels apartats 1, 2, 6, 7, 8, 10, 11, 12 i 13 de la sol·licitud, és procedent desestimar parcialment la Reclamació per manca d'objecte que la justifiqui, perquè la resolució del DTASF assenyalada per l'antecedent 3 ja va oferir, abans de la presentació de la Reclamació, resposta a les qüestions assenyalats pels mateixos, sense que tal resposta, tocant a assumptes relatius al dret d'accés a la informació pública, hagi estat qüestionada per la Reclamació. Així mateix, en relació amb allò sol·licitat pels apartats 3, 4 i 5 de la sol·licitud, s'ha produït la pèrdua parcial d'objecte de la Reclamació, perquè l'Administració li ha facilitat la resposta a la persona reclamant, en el marc d'aquest procediment de reclamació, sense que la persona reclamant hagi qüestionat en les seves al·legacions les respostes obtingudes. Per tant, l'objecte de la Reclamació sobre el qual s'ha de pronunciar aquesta Resolució és allò sol·licitat per l'apartat 9 de la sol·licitud, això és: una còpia literal de l'acta d'inspecció realitzada el 17 de febrer de 2021 per la inspectora que va estar de manera presencial per observar el compliment de la resolució per la qual s'establia el reingrés efectiu d'AMS de data 9 de febrer, i que la persona reclamant demana sobre la base de la seva condició de part interessada. La justificació invocada per la DGAPD per inadmetre la sol·licitud de l'acta és la concurrència de la suposada causa de no admissió que “podria alterar la investigació oberta o la garantia dels drets de les parts en el procediment que s'hagi derivat de l'Acta d'inspecció sol·licitada”, però això no seria obstacle, sempre segons la DGAPD, de facilitar l'accés a l'acta en qüestió si s'exercís sobre la base de la concurrència en la persona sol·licitant dels supòsits de l'article 4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i en conseqüència podria comparèixer en el procediment administratiu que en el seu cas s'hagués iniciat. A partir d'aquesta resposta, el debat entre el DTASF i la persona reclamant gira exclusivament sobre si es presenta o no en ella la condició de persona interessada en el procediment derivat de l'acta sol·licitada. Tanmateix, és necessari valorar una qüestió prèvia: la de si està justificada la inadmissió de la sol·licitud de l'acta en qüestió per les raons invocades per la resolució de la DGAPD de 31 de març de 2021 (antecedent 3). Les causes d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública estan fixades per l'article 29 LTAIPBG, segons el qual “1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en els supòsits següents: a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. b) Si per a obtenir la informació que demanen és necessària una tasca complexa d'elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de forma desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant. c) Si la informació que demanen és en fase d'elaboració i s’ha de fer pública, d'acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins del termini de tres mesos. 2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'informació consistents en consultes jurídiques o peticions d'informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d'acord amb la normativa corresponent. 3. La inadmissió de sol·licituds ha d’ésser motivada i comunicada al sol·licitant”. És evident que la causa esgrimida (poder alterar la investigació oberta o la garantia dels drets de les parts en el procediment que s'hagi derivat de l'Acta d'inspecció sol·licitada) no té encaix en cap de les causes previstes per l'article 29 LTAIPBG. Si a això se li afegeix que “el dret d'accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis” (article 20.1 LTAIPBG), s'ha de concloure que la inadmissió efectuada per la DGAPD no és ajustada a dret, motiu pel qual s'ha de declarar l'admissibilitat de la sol·licitud de l'acta en qüestió. Una vegada establerta l'admissibilitat de la sol·licitud de l'acta d'inspecció, de conformitat amb allò establert per l’LTAIPBG, és procedent valorar fins a quin punt aquesta Llei empara el dret d'accés de la persona reclamant a aquesta. Es pot suposar que l'acta d'inspecció sol·licitada és un document elaborat per l'Administració i que amb tota probabilitat es troba en el seu poder. Per tant, d'acord amb l'article 2.b LTAIPBG ha de ser considerada com a informació pública i, en conseqüència i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té accés a ella, tret que es presentin límits legals al dret d'accés a la informació pública que puguin determinar la seva denegació. L'Administració no ha invocat cap límit legal al dret d'accés a la informació pública i, certament, els diversos apartats de l'article 21.1 no contemplen límits que impedeixin o restringeixin específicament l'accés a actes d'inspecció a serveis públics prestats per entitats o empreses. Això no obstant això, també s'ha de tenir en compte que l'accés a l'acta sol·licitada afecta els drets i interessos de la fundació afectada, motiu pel qual la GAIP li ha traslladat la Reclamació, de conformitat amb el previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP, perquè pugui presentar les al·legacions que consideri pertinents en defensa dels seus drets i interessos. L'antecedent 11 reprodueix l'al·legació presentada per la tercera persona afectada, és a dir: la Fundació inspeccionada, que no dona el consentiment exprés per facilitar a la persona reclamant la inspecció sol·licitada, argumentant que aquesta inspecció forma part del règim sancionador aplicat, que nom és incumbiria a l'Administració i a la Fundació afectada. S'ha de tenir en compte que allò sol·licitat no és l'expedient sancionador (l'accés al qual podria resultar afectat pel límit establert per l'article 21.1.b LTAIPBG), sinó una acta d'inspecció prèvia al mateix. Com tal acta d'inspecció, ja s'ha determinat en els paràgrafs anteriors que la persona reclamant té dret a ella, doncs no es presenta cap límit legal que sigui oposable al dret d'accés a la informació pública. A més, com a usuari dels serveis d'aquesta Fundació, assisteix la persona reclamant un cert interès evident a conèixer el contingut de tal acta. Per tant, no es pot deduir de l'al·legació formulada nous elements que puguin impedir l'accés sol·licitat. 3. Demora de l'accés a la informació sol·licitada L'article 34.3 LTAIPBG estableix que “si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l'accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per interposar recurs contenciós administratiu sense que s'hagi formalitzat o, en el supòsit que s'hagi presentat aquest recurs, si no s'ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s'ha resolt aquest incident mantenint l'executivitat de l'acte administratiu”. Les al·legacions presentades per la Fundació (antecedent 11) posen clarament de manifest l'oposició de l'entitat que la informació sol·licitada sigui lliurada a la persona reclamant. Per tant, és necessari aplicar en aquest cas la demora prevista per l'article 34.3 LTAIPBG, que l'article 34 RGAIP fa extensiva a les resolucions d'aquesta Comissió. 4. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 287/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada per l'apartat 9 de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació, és a dir: una còpia literal de l'acta d'inspecció realitzada el 17 de febrer de 2021 per la inspectora que va estar de manera presencial per observar el compliment de la resolució per la qual s'establia el reingrés efectiu d'AMS de data 9 de febrer. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 287/2021 en relació amb els apartats 1, 2, 6, 7, 8, 10, 11, 12 i 13 de la sol·licitud, per manca d'objecte que la justifiqui. 3. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d'objecte de la Reclamació en relació amb els apartats 3, 4 i 5 de la sol·licitud, perquè l'Administració ha facilitat a la persona reclamant resposta a aquesta apartats, en el marc d'aquest procediment de reclamació. 4. Demorar l'accés a la informació indicada per l'apartat 1 al transcurs de dos mesos des de la data de la notificació d'aquesta Resolució al Departament de Drets Socials, al qual se li requereix perquè faciliti la informació indicada la persona reclamant dins dels deu dies següents a la finalització de la demora i perquè tot seguit n'informi la GAIP. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 6. Notificar la Resolució a la Fundació afectada per la mateixa. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 287/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.