Acceso a retribuciones e identidad de directivos de empresas privadas gestoras de transporte colectivo de viajeros

Resolució 351 /2017, de 20 de novembre Número d’expedient de les Reclamacions: 287/2017, 317/2017 i 318/2017, acumulades . Administració reclamada: Àrea Metropolitana de Barcelona. Informació reclamada: Retribucions i identitat dels dir ectius d’empreses privades gestores de transport col·lectiu de viatgers. Sentit de la Resolució: Estimació parcial. Resum: Declara el dret d’accés a les retribucions dels directius d’empreses privades concessionàries de serveis públics de l’AMB de transport de viatgers, en les que més del 25 per cent del volum de negoci correspon a activitats per compte del sector públic. L ’obligació de les administracions públiques afectades d’obtenir i facilitar aquesta informació sorgeix amb l’entrada en vigor de la legislació de transparència (1 de juliol de 2015). La informació sol·licitada inclou la identitat dels càrrecs directius afectats i la legislació de protecció de dades personals no impedeix que s’hagi de donar aquesta informació associada a la de la retribució corresponent, atesa l’especial responsabilitat que ostenten aquests càrrecs en la respectiva empresa. A diferència del concepte de “lloc de treball” o “lloc directiu”, que té una evident connotació objectiva, independent de la identitat de la persona que l’ocupa i fins i tot de si en un moment donat l’ocupa o no una persona determinada, el de “càrrec directiu” té un component innegablement personal o subjectiu, ja que el càrrec és indestriable de la persona que l’ocupa, de manera que quan l’incís final de l’article 3.2 estableix l’obligació d’informar sobre les retribucions dels càrrecs directius, aquesta informació ha de ser referida al que perceben les persones físiques titulars d’aquests càrrecs, identificades amb el seu nom i cognoms. Atesa l’oposició manifestada per dues empreses a la difusió de la identitat dels directius corresponents, aquesta dada no es pot donar mentre no hagi transcorregut el termini per interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució. Paraules clau: Ajuntament. Àrea metropolitana. Empreses privades. Retribucions. Personal directiu. Transports. Trasllat. Al·legacions. Límits. Dades personals. Àmbit temporal de l’LTAIPBG. Demora de l’accés. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 27 de juny de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 287/2017, presentada contra l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en relació amb les tres sol·licituds d’informació indicades a l’antecedent 3. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 6 de juliol de 2017 la GAIP s’adreça a la persona reclamant per posar de manifest la necessitat d’esmenar la seva reclamació, que només pot tenir per objecte una sola sol·licitud d’informació, i li dona un termini de deu dies per fer-ho, durant els quals la tramitació de la Reclamació romandria suspesa, de conformitat amb el previst per l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). També li demana que aporti la resposta de l’Administració a les seves sol·licituds, si n’hi ha. Així mateix, li informa que si no aporta les esmenes demanades, la GAIP cursarà la Reclamació, amb el número 287, únicament en relació amb la seva primera sol·licitud d’informació adjunta, que és la indicada a l’apartat a de l’antecedent següent. En resposta a aquest requeriment d’esmena, el 12 de juliol de 2017 la persona reclamant presenta les reclamacions 317/2017 i 318/2017, en relació amb les sol·licituds d’informació indicades als apartats b i c de l’antecedent següent. 3. Mitjançant tres exemplars del formulari de sol·licitud d’accés a la informació pública (SAI P) del portal de transparència de la Generalitat de Catalunya, després d’invocar l’article 3.1 LTAIPBG, que inclouria les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives o que presten serveis públics entre els seus subjectes obligats, i l’apartat 2 del mateix article, segons el qual les persones físiques o jurídiques indicades han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa, sol·licita : a) “les retribucions percebudes pels càrrecs directius des de l’any 2011 fins al 2017 de l’empresa Serveis Generals de Mobilitat i Transport SL, gestora del servei públic de l’AEROBUS, que connecta Barcelona amb l’Aeroport del Prat” (Reclamació 287/2017). b) “les retribucions percebudes pels càrrecs directius des de l’any 2011 fins al 2017 de l’empresa Transportes Urbanos y Servicios Generales SAL, gestora dels serveis públics del NitBus i la Xarxa Nocturna de Busos Metropolitans” (Reclamació 317/2017). c) “les retribucions percebudes pels càrrecs directius des de l’any 2011 fins al 2017 de l’empresa Transport de la ciutat Comtal SA, gestora dels serveis públics següents: Autobusos de la Fira de Barcelona, el Tren del Zoo de Barcelona, el Tibibus, el telefèric Montjuic Turístic i la línia d’autobús ZAL Port” (Reclamació 318/2017). En els tres casos especifica que vol el llistat de les persones, amb el nom, càrrec directiu i sou corresponent a cada any des del 2011 fins el 2017. Demana que aquesta informació li sigui lliurada en format reutilitzable. Pel que consta a l’expedient aportat a aquest procediment per l’AMB, la sol·licitud li seria derivada des de la Generalitat de Catalunya, en aplicació de l’article 30 LTAIPBG. 4. El 26 de juny de 2017 l’Agència de Transparència de l’AMB dona resposta a les sol·licituds dels apartats a i c anteriors. Ambdues respostes coincideixen en els mateixos arguments i sentit de les resolucions sobre l’accés sol·licitat, que són els següents: Considera que l’obligació establerta per l’article 3.2 LTAIPBG perquè les empreses gestores de serveis públics informin l’Administració corresponent de les retribucions dels seus directius si més del 25 per cent del seu volum de negoci és vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques és vigent a partir de l’1 de juliol de 2015, d’acord amb la disposició final 4ª LTAIPBG. Argumenta també que el nom dels directius és una dada de caràcter personal que no forma part de la informació que han de facilitar les empreses obligades per l’article 3.2 LTAIPB. A partir d’aquestes consideracions, l’AMB resol estimar parcialment la sol·licitud d’accés a la informació pública formulada en relació amb la part de la documentació relativa a càrrecs directius i retribucions percebudes per aquests des de l’1 de juliol de 2015 de les empreses Transportes Urbanos y Servicios Generales SAL i Transports Ciutat Comtal SA i desestimar la sol·licitud en relació a l’accés al nom dels càrrecs directius i a la informació de les retribucions percebudes per aquests amb anterioritat a l’1 de juliol de 2015. Informa que les dades resultants de l’estimació parcial citada seran lliurades a la persona reclamant en el termini de 30 dies. 5. El 27 de juny de 2017 la persona reclamant motiva les tres Reclamacions en els mateixos següents termes: “l’estimació parcial que fa l’AMB no és correcta, ja que la Llei 19/2014 no obliga a fer publicitat activa amb efectes retroactius, però sí que és d’aplicació per a les sol·licituds d’informació. D’altra banda, pel que fa als noms dels càrrecs directius l’article 3.2 esmenta que la Llei de transparència és aplicable a les persones físiques o jurídiques que ...”. 6. El 25 de juliol la GAIP trasllada les tres Reclamaci ons acumulades a l’AMB i li demana, per a dins del termini de 10 dies, un informe sobre elles i còpia dels expedients relatius a les sol·licituds d’informació de les que deriven. 7. El 28 de juliol de 2017, atès que les Resolucions de l’AMB comentades als apartats a i c de l’antecedent 2 fonamenten en part la denegació d’informació sol·licitada en la protecció de dades personals, i atès el que estableix l’article 42.8 LTAIPBG, la GAIP sol·licita un informe sobre les Reclamacions a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). 8. El 31 de juliol de 2017 la GAIP s’adreça a l’AMB als efectes d’instar el trasllat de les reclamacions a les terceres persones afectades (que en aquest cas són els directius sobre els quals es demana informació retributiva), bé sigui fent -lo des de la mateixa AMB o facilitant les dades de contacte a la GAIP per tal que l’efectuï aquesta. 9. El 4 d’agost de 2017 l’Agència de Transparència de l’AMB emet el seu informe sobre les Reclamacions que són objecte d’aquesta Resolució, del que se’n pot deduir el següent: - L’AMB hauria donat a la sol·licitud de l’apartat b de l’antecedent 2 la mateixa resposta indicada a l’antecedent 3 en relació amb les sol·licituds dels apartats a i c. - El 28 de juliol del 2018 l’AMB hauria facilitat a la persona reclamant la informació relativa a la part estimada de les seves sol·licituds d’informació. - L’AMB considera que l’article 3.2 LTAIPBG no obliga a les entitats i empreses privades vinculades per aquest precepte a informar a l’Administració per la qual presten les seves activitats del nom dels seus directius, motiu pel qual dedueix que el seu deure d’informació sobre les retribucions dels seus càrrecs directius no ha d’incloure el nom d’ells. En conseqüència, tampoc considera necessari donar-los trasllat de la sol·licitud. - L’AMB recorda que el Títol I LTAIPBG va entrar en vigor l’1 de juliol del 2015, essent aquesta la data a partir de la qual sorgeix l’obligació de les empreses i entitats afectades per l’article 3.2 d’aquesta Llei a informar l’Administració per compte de la qual actuen sobre les retribucions dels seus directius. 10. El 22 d’agost de 2017, en aplicació del previst per l’article 42.9 LTAIPBG i atès que procedeix la sol·licitud d’informe a l’APDCAT, la GAIP acorda ampliar en 15 dies el termini per resoldre les reclamacions objecte d’aquesta Reclamació i així ho comunica a les parts. 11. El 6 de setembre de 2017 la GAIP rep els informes de l’APDCAT emesos en el marc d’aquest procediment, que conclouen el següent: “la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés per part de la persona reclamant a la informació de què disposi l’Administració sobre les retribucions brutes anuals percebudes pels càrrecs directius de les empreses gestores de serveis públics per compte de l’Administració, identificant-los directament amb el nom i cognoms, des de l’any 2011 fins a l’actualitat, si el volum de negoci generat per aquests serveis és superior al 25 % del volum general d’aquestes empreses”. L’APDCAT també posa en relleu la necessitat de donar trasllat de la reclamació a les persones afectades, per tal que puguin al·legar el que considerin adient, abans de facilitar, si s’escau, la informació sol·licitada. 12. El 4 d’octubre de 2017 la GAIP rep un informe de la directora de l’Agència de Transparència de l’AMB, sobre les actuacions que hauria dut a terme per tal de col·laborar amb la GAIP per traslladar la reclamació a les terceres persones afectades. Explica que les terceres persones afectades no presten els seus serveis a l’AMB, sinó a empreses externes, cosa que ha comportat una certa tasca d’indagació de les seves dades per poder-hi contactar, tasca que a més a més s’hauria retardat degut a les vacances d’estiu. Les actuacions fetes en relació amb cada una de les reclamacions acumulades haurien estat les següents: - Reclamació 287/2017: després d’obtenir les dades del Gerent de l’empresa afectada (Serveis generals de mobilitat i transport SL), se li hauria donat audiència el 29 de setembre i en aquella mateixa data s’hauria reiterat el requeriment de dades del Director executiu. - Reclamació 317/2017: després de requerir les dades del Director general de l’empresa afectada (Transportes Urbanos y Servicios Generales, SAL). El 26 de setembre se li dona audiència per si vol al·legar en relació amb aquesta Reclamació. - Reclamació 318/2017: després d’obtenir les dades del Gerent de l’empresa afectada (Transports de la Ciutat Comtal, SA), se li hauria donat audiència el 29 de setembre i en aquella mateixa data s’hauria reiterat el requeriment de dades del Director executiu. 13. El 26 d’octubre de 2017, després d’haver accedit a l’expedient relatiu a la Reclamació 318/2017, l’empresa Transports Ciutat Comtal SA sol·licita degudament justificada a la GAIP una ampliació de termini per a la formulació d’al·legacions; en resposta a aquesta sol·licitud, la GAIP li amplia el termini per formular al·legacions fins el 7 de novembre de 2017. 14. El 7 de novembre de 2017 la GAIP rep les al·legacions formulades pels representants de Transports Ciutat Comtal SA i de Serveis Generals de Mobilitat i Transport SL. Aquestes al·legacions, que són substancialment coincidents, assenyalen bàsicament el següent: 1r: L’LTAIPBG no contempla que la identitat personal dels càrrecs directius quina retribució es pretén conèixer tingui el caràcter d’informació pública, ja que a la literalitat de l’article 3.2 d’aquesta Llei no s’obliga expressament a les empreses gestores de serveis públics a proporcionar aquesta identitat, sinó només la retribució i, en conseqüència, davant la manca d’aquesta obligació legal no procediria incloure aquesta informació dins del concepte d’informació pública de l’article 2.b LTAIPBG. 2n. Els noms i cognoms dels càrrecs directius són una dada personal, protegida per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals (LOPD), segons la qual no es pot divulgar sense consentiment de la persona interessada o per disposició legal, i en aquest cas no hi hauria cap llei que empari aquesta divulgació. Més concretament, la identitat dels càrrecs directius no constituiria informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’AMB (cas en el qual prevaldria el dret d’accés, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG), ja que ho són d’empreses privades que presten serveis públics indirectament, i per tant no fan directament activitats públiques. 3r. Si, malgrat les anteriors consideracions, hom considera que la difusió de la identitat dels càrrecs directius afectats és emparada per l’article 24.2 LTAIPBG, no es pot desconèixer la concurrència del límit de l’article 21.1.f de la mateixa Llei (la intimitat i els altres drets privats legítims). En conseqüència, caldria ponderar si ha de prevaldre el dret d’accés o la protecció de la dada de la identitat dels càrrecs; als efectes d’aquesta ponderació, les al·legacions assenyalen que la divulgació d’aquesta identitat produiria un dany en les persones afectades, ja que comportaria difondre el seu perfil econòmic, amb efectes sobre la seva reputació, per al seu àmbit professional i social i davant de les institucions financeres, raons per les quals les empreses corresponents han procurat no difondre aquesta informació; així mateix, consideren que la informació sobre la identitat dels càrrecs directius no és necessària ni idònia per satisfer les necessitats del dret d’accés, ja que no sembla contribuir a cap de les finalitats de la legislació de transparència (la retribució dels càrrecs sí que serveix als efectes de controlar la gestió dels recursos públics, però la seva identitat és irrellevant a aquests efectes) i la persona reclamant no ha motivat la necessitat d’aquesta informació als efectes de la finalitat de la seva sol·licitud; a la vista de les anteriors consideracions, les al·legacions consideren que mentre que l’accés ocasionaria un perjudici acreditat en els drets i interessos dels càrrecs directius afectats, el dret d’accés no patiria cap sacrifici significatiu pel fet de facilitar només les retribucions percebudes, sense la identitat de les persones titulars dels càrrecs directius. 4t. Les al·legacions també argumenten, en la mateixa línia de l’informe de l’AMB, que les obligacions previstes per l’article 3.2 LTAIPBG són exigibles únicament a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. 5è. Pel cas que, malgrat les consideracions anteriors, la GAIP consideri que procedeix donar accés a la identitat dels càrrecs directius afectats, les al·legacions demanen condicionar l’ús d’aquesta informació, als efectes de limitar a la persona reclamant el coneixement de la identitat dels càrrecs directius, sens perjudici que en pugui difondre la retribució. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Està clara la identitat entre les Reclamacions 287/2017, 317/2017 i 318/2017 : les parts són les mateixes (la persona reclamant i l’AMB) i també ho són el motiu de les Reclamacions (el fet que, a judici de la persona reclamant, no s’hauria proporcionat tota la informació demanada), la seva fonamentació i, en general, les aportacions de les parts a aquest procediment i, en conseqüència, les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP. Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 2. Determinació de l’objecte i fonamentació de les Reclamacions L’objecte de les reclamacions acumulades seria l’obtenció de la informació sol·licitada que no hauria estat facilitada per les resolucions d’estimació parcial de l’AMB, concretament la següent: - Per una banda, les retribucions dels càrrecs directius de les empreses privades de serveis públics indicades a l’antecedent 3, corresponents als anys 2011 i següents, fins l’1 de juliol de 2015. - Per una altra, els noms i cognoms dels càrrecs directius indicats al paràgraf anterior, pel període 2011 a 2017. Aquestes pretensions es fonamenten en l’ article 3.2 LTAIPBG, segons el qual “En els casos de l’apartat 1.d (que es refereix “a les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic”) i e (que es refereix “a les persones físiques o jurídiques que duen a terme activitats qualificades legalment com a serveis d’interès general o universal”) , el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins de la supervisió i control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. Aquest precepte seria aplicat a les empreses afectades per les sol·licituds de les que deriven aquestes reclamacions acumulades perquè totes elles prestarien serveis públics competència de l’AMB i el volum de negoci vinculat a la gestió d’aquests serveis seria superior al 25 % del volum general de cada una de les empreses afectades, aspectes que si bé no s’acrediten per la persona reclamant, no són qüestionats per l’informe de l’AMB. Per contra, no formaria part de les reclamacions el debat sobre la determinació del que cal entendre per càrrecs directius, ja que la persona reclamant no qüestiona els facilitats per aquest concepte per l’Administració reclamada. 3. Abast temporal de la informació sol·licitada Tal com han indicat les resolucions i l’informe de l’AMB, l’obligació de les empreses incloses a l’incís final de l’article 3.2 LTAIPBG d’informar sobre les retribucions dels seus directius neix amb l’entrada en vigor de l’LTAIPBG (l’1 de juliol de 2015, pel que fa a aquest precepte), de manera que no se’ls pot exigir, en base a aquest precepte, que facilitin aquesta informació retributiva en relació amb etapes temporals anteriors. L’anterior no treu que, com bé diu la reclamant, el dret d’accés a la informació pública tingui per objecte la informació a mans de l’Administració, inclosa l’elaborada amb antelació a l’entrada en vigor de la llei. Això vol dir que si l’AMB disposa de la informació retributiva demanada en relació amb moments anteriors a l’1 de juliol de 2015 (cosa que no sembla plausible en aquest cas), de manera que per aquest sol fet la citada informació es podria qualificar com a informació pública, l’hauria de facilitar a la persona reclamant, però si aquesta informació no és a la seves mans les empreses privades afectades no estan obligades a facilitar-li-la, ja que, com s’acaba de dir, aquesta obligació neix precisament amb l’entrada en vigor de l’LTAIPBG, i fins aquest moment no es pot qualificar d’informació pública, ja que l’Administració no té fins el moment referit el poder jurídic de reclamar -la i, per tant, no es podria qualificar d’informació pública. En conseqüència, procedeix desestimar aquesta part de les reclamacions, llevat que la informació demanada per elles sigui efectivament a mans de l’AMB. 4. Sobre la necessitat de facilitar els noms dels càrrecs directius No s’ajusta al previst per l’article 3.2 LTAIPBG l’argumentació feta per les resolucions, l’informe de l’AMB i les al·legacions presentades per dues de les empreses afectades, segons la qual no procediria facilitar els noms dels càrrecs directius. L’AMB denega aquesta informació sobre la base de considerar que l’article 3.2 LTAIPBG no formula cap obligació per a les empreses privades afectades de donar el nom dels seus càrrecs directius. El cas és que aquesta eventual obligació específica és innecessària, ja que, amb tota lògica, s’ha de considerar implícita en la d’informar “de les retribucions percebudes pels càrrecs directius”. A diferència del concepte de “lloc de treball” o “lloc directiu”, que té una evident connotació objectiva, independent de la identitat de la persona que l’ocupa i fins i tot de si en un moment donat l’ocupa o no una persona determinada, el de “càrrec directiu” té un component innegablement personal o subjectiu, ja que el càrrec és indestriable de la persona que l’ocupa, de manera que quan l’incís final de l’article 3.2 estableix l’obligació d’informar sobre les retribucions dels càrrecs directius, aquesta informació ha de ser referida al que perceben les persones físiques titulars d’aquests càrrecs, identificades amb el seu nom i cognoms. Els informes emesos per l’APDCAT en el marc d’aquest procediment posen de relleu l’interès públic en poder accedir a aquesta informació, que al seu entendre ha de prevaldre sobre el privat de protegir aquesta informació retributiva per part de les persones afectades. Atès que aquesta informació afecta els interessos dels càrrecs directius afectats, els antecedents posen de manifest que dues de les tres empreses concernides formulen al·legacions a aquest expedient i s’oposen a la divulgació de la informació relativa a la identitat dels seus càrrecs directius. Les al·legacions neguen, en primer lloc, que es pugui deduir de l’article 3.2 LTAIPBG l’obligació de les empreses privades gestores de serveis públics, de facilitar la identitat dels seus càrrecs directius; cal refusar aquesta al·legació perquè, com s’ha dit dos paràgrafs més amunt, de la literalitat d’aquest precepte se n’ha de deduir implícita aquesta obligació, ja que si imposa la difusió de les retribucions dels càrrecs directius, del caràcter essencialment personal d’aquests se’n deriva necessàriament que la informació sobre la seva retribució s’ha d’acompanyar de la relativa a la seva identitat. En segon lloc, també s’ha de refusar la part de les al·legacions que argumenten que la difusió de la identitat dels càrrecs directius d’aquestes empreses vulneraria l’LOPD, ja que no hi hauria, al seu parer, cap llei que doni cobertura a aquesta difusió. Com s’acaba de dir, aquesta cobertura legal la dona l’article 3.2 LTAIPBG, que imposa l’obligació legal de donar accés a la informació relativa a les retribucions dels càrrecs directius, que forçosament inclou, per les raons exposades, la seva identitat. A més, l’APDCAT ha valorat la incidència de l’accés a la informació demanat en les dades personals afectades, i conclou que l’LOPD no resultaria infringida per aquesta difusió. En tercer lloc, també cal refusar la ponderació efectuada per les al·legacions entre el dret d’accés a la informació relativa a la identitat dels càrrecs directius i els drets i interessos oposables, ja que aquesta ponderació és innecessària perquè el límit al·legat (la intimitat i els altres drets privats legítims) no és aplicable a aquest cas, ja que la identitat no és una dada que formi part de la intimitat de les persones i l’autorització legal d’accés a aquesta informació argumentada en els paràgrafs anteriors comporta que no siguin invocables drets privats legítims oposables a l’accés. Finalment, tampoc s’ha d’atendre la petició formulada per les al·legacions, en el sentit d’imposar condicionants o limitacions a la difusió de la informació relativa a la identitat dels càrrecs directius afectats, perquè aquesta és una informació a la que hi pot tenir accés qualsevol persona, fet que haurien d’haver assumit amb normalitat les empreses i els càrrecs directius afectats, en tant que gestors de serveis públics, a partir de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG. En conseqüència, procedeix facilitar a la persona reclamant la informació relativa a la identitat dels càrrecs directius assenyalats a l’antecedent 3. Nogensmenys, vist que dues de les empreses afectades han formulat la seva oposició a l’accés a aquesta informació, i atès el previst pels articles 34.3 LTAIPBG i 34.2 RGAIP, la informació relativa a la identitat dels seus directius no es pot donar fins que no hagi transcorregut el termini per interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG i l’article 48 RGAIP estableixen l’obligació de les administracions i subjectes obligats a comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública les actuacions realitzades per a l’execució dels acords de mediació i per al compliment de les Resolucions dictades per la GAIP dins del termini dels quinze dies següents que els hagin estat comunicades. Les persones interessades poden comunicar a la GAIP les incidències que es produeixin en l’execució dels acords de mediació i de les Resolucions per a que la GAIP en requereixi el compliment, d’acord amb l’article 49 RGAIP. La desatenció dels requeriments de la GAIP en relació amb el compliment dels acords de mediació i de les seves Resolucions pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats, d’acord amb el que estableix l’article 77 LTAIPBG i 49 RGAIP, i és objecte de publicació al portal de la GAIP mentre no cessi l’incompliment, d’acord amb l’article 25.k RGAIP. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 20 de novembre de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment les Reclamacions 287/2017, 317/2017 i 318/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa als nom i cognoms dels càrrecs directius de les empreses gestores de serveis de transport de viatgers indicades a l’antecedent 3, en relació amb el període comprès entre l’1 de juliol de 2015 i el 2017, atesa l’obligació establerta a aquests efectes per l’incís final de l’article 3.2 LTAIPBG. Així mateix, també té dret a aquesta mateixa informació i a la de les retribucions percebudes pels càrrecs directius indicats, en relació al període comprès entre 2011 i l’1 de juliol de 2015, sempre i quan aquestes informacions siguin de fet a mans de l’Administració reclamada. 2. Desestimar parcialment les Reclamacions 287/2017, 317/2017 i 318/2017, en allò que fa referència a la necessitat que les empreses gestores de serveis de transport de viatgers indicades a l’antecedent 3 hagin d’informar sobre la identitat i les retribucions dels seus càrrecs directius amb efectes anteriors a l’entrada en vigor de l’LTAIPBG. 3. Requerir a l’AMB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 corresponent als càrrecs directius de l’empresa Transportes Urbanos y Servicios Generales SAL dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 4. Requerir a l’AMB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 corresponent als càrrecs directius de les empreses Serveis Generals de Mobilitat i Transport SL i Transport de la Ciutat Comtal SA dins del termini comprès entre els dos mesos i deu dies i els dos mesos i vint dies, a comptar des de la data de recepció d’aquesta Resolució per ambdues empreses afectades, llevat la relativa a les que l’hagin impugnada en via contenciosa administrativa i hagin demanat i obtingut una mesura judicial cautelar de suspensió. A aquests efectes, s’entén que l’AMB ha de lliurar la informació dins del termini fixat per aquest apartat tret que les empreses afectades li notifiquin abans de l’inici del termini de lliurament assenyalat en aquest paràgraf la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució, amb sol·licitud de mesures cautelars de suspensió. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 287/2017, 317/2017 i 318/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 20 de novembre de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.